Lonicera etrusca

Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, és una espècie arbustiva trepadora del gènero Lonicera pertanyent a la família de les Caprifoliàcees. És autòctona del sur d'Europa.
Característiques
La madreselva etrusca es caracterisa, de la mateixa manera que Lonicera implexa Aiton, per tindre dos bràctees soldades en la base de les inflorescències; que són terminals (de la mateixa manera que en l'espècie Lonicera implexa) no obstant, es diferencia d'esta en que en Lonicera etrusca les inflorescència són pedunculadas (presenten un talle) i solen aparéixer en grups de 3.
Les fulles inferiors no es sueldan encara que poden aparéixer absents de peciol, i si apareix; est és molt curt. L'aspecte dles seues fulles és redonejat, lo que li diferencia d'atres espècies de Lonicera en les que sol conviure, com Lonicera periclymenum, en els fulls peciolades i més allargades.
El color de les flors varia de rosa (abans d'obrir-se) a groc-ataronjat (blanc en algunes varietats); i la seua olor és molt penetrant i característic.
El seu fruit són bayes rojoses, que apareixen al final d'un pedúncul. Són tòxiques per al ser humà.
Distribució
Sol aparéixer en boscs oberts, en un cert grau d'humitat. Té una àmplia distribució per les zones templades, especialment en el sur d'Europa. Sol aparéixer associada a atres espècies del gènero Lonicera, especialment Lonicera implexa.cita requerida
Proyectes de recuperació
Pese a no estar en perill, el seu hàbitat si s'ha vist influït per algunes espècies invasores.
En Espanya, la planta Lonicera japonica Thunb. ex Murray, originària de Japó i cultivada en jardins i naturalisada en àmplies zones de la península; s'ha catalogat de invasora i en alguns municipis es retira i substituïx per espècies autòctones de Lonicera, com Lonicera etrusca.
Taxonomia
Lonicera etrusca va ser descrit per Édouard Spach i publicat en Histoire Naturelle dones Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.[1]
Lonicer: nom genèric otorgat en honor d'Adam Lonitzer (1528-1586), un mege i botànic alemà, notable per la seua revisada versió de 1557 de l'herbari del famós Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[2]
etrusca: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Etruria.
- Lonicera etrusca var. glabra Lowe
- Lonicera saxatilis Mazziari [1834]
- Lonicera perfoliata Edwards [1857]
- Lonicera implexa subsp. adenocarpa (Guss.) Arcang. [1882]
- Lonicera glabra (Lowe) Pau [1923]
- Lonicera etrusca var. rotundifolia Cariot & St.-Lag. [1889]
- Lonicera etrusca var. pubescens Dippel [1889]
- Lonicera etrusca var. parviflora Vayr. [1880]
- Lonicera dimorpha Tausch [1838]
- Lonicera cyrenaica Viv. [1824]
- Lonicera celtiberica Pau [1895]
- Caprifolium dimorphum (Tausch) Kuntze [1891]
- Caprifolium etruscum (Santi) Schult.[3]
Nom comú
Castellà: camisicas de la Verge, caprifolio, chupamiel, madreselva, madreselva foradada, madreselva morisca, manitas de la Verge, mans de Deu, mariselva, parra selvada, pata de cabra, sogra i nora, sabatilles de la Verge. Català: Lligabosc. Altoaragonés: chuntamanetas, herba de cherrinas de gat, matacrabits, pata de gall, pebera, pebet de Deu, salbamans, sabatera. Aragonés: chuntamanetas, madreselba, madreselva, pata de gall, pebera, pebet de Deu, pegués de Deu, sogra i nora, yerba de cherrinas de gat, sabatera.[4]
Referències
- ↑ «Lonicera etrusca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ <Nom comú en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lonicera etrusca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.