Lonicera etrusca
Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, és una espècie arbustiva trepadora del gènero Lonicera pertanyent a la família de les Caprifoliáceas. És autòctona del sur d'Europa.
Característiques
[editar | editar còdic]La madreselva etrusca es caracterisa, de la mateixa manera que Lonicera implexa Aiton, per tindre dos bràcteas soldadas en la base de les inflorescèncias; que són terminals (de la mateixa manera que en l'espècie Lonicera implexa) no obstant, es diferencia d'esta en que en Lonicera etrusca les #inflorescència són pedunculadas (presenten un talle) i solen aparéixer en grups de 3.
Els fulls inferiors no es sueldan encara que poden aparéixer absents de peciol, i si apareix; est és molt curt. L'aspecte dels seus fulls és redonejat, lo que li diferencia d'atres espècies de Lonicera en les que sol conviure, com Lonicera periclymenum, en els fulls pecioladas i més allargades.
El color de les flors varia de rosa (abans d'obrir-se) a groc-anaranjado (blanc en algunes varietats); i la seua olor és molt penetrant i característic.
El seu frut són bayas rojoses, que apareixen al final d'un pedúncul. Són tòxicas per al ser humà.
Distribució
[editar | editar còdic]Sol aparéixer en boscs oberts, en un cert grau d'humitat. Té una àmplia distribució per les zones templades, especialment en el sur d'Europa. Sol aparéixer associada a atres espècies del gènero Lonicera, especialment Lonicera implexa.CR
Proyectes de recuperació
[editar | editar còdic]Pese a no estar en perill, el seu hàbitat si s'ha vist influït per algunes espècies invasoras.
En Espanya, la planta Lonicera japonica Thunb. ex Murray, originària de Japó i cultivada en jardins i naturalisada en àmplies zones de la península; s'ha catalogat de invasora i en alguns municipis es retira i substituïx per espècies autòctones de Lonicera, com Lonicera etrusca.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lonicera etrusca va ser descrit per Édouard Spach i publicat en Histoire Naturelle dones Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.[1]
Lonicer: nom genèric otorgat en honor d'Adam Lonitzer (1528-1586), un mege i botànic alemà, notable per la seua revisada versió de 1557 del herbario del famós Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[2]
etrusca: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Etruria.
- Lonicera etrusca var. glabra Lowe
- Lonicera saxatilis Mazziari [1834]
- Lonicera perfoliata Edwards [1857]
- Lonicera implexa subsp. adenocarpa (Guss.) Arcang. [1882]
- Lonicera glabra (Lowe) Pau [1923]
- Lonicera etrusca var. rotundifolia Cariot & St.-Lag. [1889]
- Lonicera etrusca var. pubescens Dippel [1889]
- Lonicera etrusca var. parviflora Vayr. [1880]
- Lonicera dimorpha Tausch [1838]
- Lonicera cyrenaica Viv. [1824]
- Lonicera celtiberica Pau [1895]
- Caprifolium dimorphum (Tausch) Kuntze [1891]
- Caprifolium etruscum (Santi) Schult.[3]
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: camisicas de la Verge, caprifolio, chupamiel, madreselva, madreselva foradada, madreselva morisca, manitas de la Verge, mans de Deu, mariselva, parra selvada, pata de cabra, sogra i nora, sabatilles de la Verge. Català: Lligabosc. Altoaragonés: chuntamanetas, herba de cherrinas de gat, matacrabits, pata de gall, pebera, pebet de Deu, salbamans, sabatera. Aragonés: chuntamanetas, madreselba, madreselva, pata de gall, pebera, pebet de Deu, pegués de Deu, sogra i nora, yerba de cherrinas de gat, sabatera.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lonicera etrusca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ <Nom comú en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lonicera etrusca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.