Mantisalca salmantica
L'algarabía, escobera, cabezuela, baleo cabezudo, alcabota (And.) o pa de pastor és una planta ruderal indígena del Mediterràneu i que forma part de la tribu dels penques (Cynareae), família de les asteràcees. En Espanya era antigament usada per a elaborar graneres.[1]


El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènero com per a l'espècie, d'idèntiques sílabes en distint orde.[2] Més precisament, el nom genèric és un anagrama de la seua epítet salmantica, que significa «de Salamanca».[3]
Descripció
Planta lampiña per dalt i pubescent per avall, que durant el seu primer any de vida desenrolla una roseta de fulls peluts, profundament dividides, per a entallecer fins a casi 1 m d'altura en el segon. Les fulles inferiors són oblongues i pinnado-lobuladas; les superiors linear-lanceoladas o oblongues, alguna cosa dentades o pinnado-dividides. Les molt superiors són llineals en o sense unes dents molt puntagudes, casi espinosos.
Els brots són endebles, angulosos i de color vert solcat llongitudinalmente per llínees més clares. Cada u arremata en un capítul d'uns 2,5 cm de diàmetro, ovoide cònic fins a casi globular, fortament constreñido en l'àpiç, en bràctees involucrals negruzcas cap a l'extrem i proveïdes d'una espina apical generalment curta, llevat les més internes que carixen d'ella. Les flors, totes flósculos, de la cabezuela tenen un color rosat/morat variable. Els fruts (aquenis) medixen uns 3 mm de llarc (sense el vilano), són pardo-obscurs, en costelles llongitudinals i caraces inter-costales oblicuas i tenen eleosoma; el vilano que ho corona - que és pràcticament de la mateixa llongitut que el restant de l'aqueni - està format per fines escates puntagudes blanquinoses no plumosas.[4]
Distribució i hàbitat
Tot el Mediterràneu, inclosos Israel, Marroc i Mallorca (Illes Balears), pero llevat Còrsega i Creta.[5] Introduïda o sub-espontànea en Suïssa.[6] Introduïda molt localment en el Suroest d'Estats Units (Califòrnia i Arizona).[7][8] Planta ruderal. Llocs àrits, baldíos, cunetes, hàbitats rocosos secs.
Usos
Usos medicinals
Té propietats hipoglucemiantes;[9] i no seria tòxica, inclús a dosis altes.[10][11]
Atres usos
Encara recentment - i potser encara hui dia - s'usava com a matèria primera en la majoria de les comarques rurals mediterrànees i ibèriques per a la fabricació dels «escobones bastos»;[12] d'allí numerosos dels seus noms populars en Castellà d'Espanya.
Taxonomia
Mantisalca salmantica va ser descrita per John Isaac Briquet & François Georges Cavillier i publicat en Archives dones Sciences Physiques et Naturelles, Genève, vol.12: 111, 1930.[13]
És l'espècie tipo del gènero Mantisalca.
- Té un número de cromosomes de 2n=22[14]
- Mantisalca salmantica var. biennis Maire
- Mantisalca salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
- Centaurea salmantica L.
- Microlonchus cichoraceus K.Koch
- Microlonchus clusii Spach
- Microlonchus delileana Spach
- Microlonchus duriaei Spach
- Microlonchus elatus Spach
- Microlonchus gracilis Pomel
- Microlonchus isernianus J.Gay & Webb ex Graells
- Microlonchus leptolonchus Spach
- Microlonchus papposus Spach
- Microlonchus salmanticus (L.) DC.
- Microlonchus spinulosus Rouy
- Microlonchus tenellus Spach
- Microlonchus valdemorensis Cutanda
- Calcitrapa altissima Lam.
- Calcitrapa brevispina Moench
- Centaurea besseriana Janka ex Nyman
- Centaurea codruensisProdan
- Centaurea leptoloncha (Spach) Rouy
- Centaurea salmantica L.
- Centaurea salmantica var. clusii (Spach) Ball
- Centaurea salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
- Centaurea tenella Hort. ex Spreng.
- Centaurea tenuiflora Fisch.
- Cirsium salamanticum Hill
- Crocodilium salmanticum Sweet[15][16]
- Centaurea salmantica L., Sp. Pl., 2: 918, 1753.[17]
Noms comuns
- Castellà: ajonjera botonera, alcabota, algarabía, algaravía, amarcs, anapeas, baleas, baleo, baleo fi, baleo macho, baraderas, bariaderas, barredera, barrederas, bolica, botons, cabezuela, cabezuela coronada, cabezuela de Salamanca, cabezuela quina, cabezuelas, camarroja, cantarera, capotica, penca de boles, centaurea major, clavelitos, cálices, coscorrones, drama, escabiosa, granera, granera botonera, granera cabezuda, granera de botó, granera de cabezuela, granera de cabezuelas, granera de cabezuelo, granera de macuca, granera de palillos, escobajo, escobajos, graneres, graneres de cabecilla, graneres de cabezuela, graneres de palotes, escobera, escobeta, escobeta fina, escobetas, escobijo, granereta, graneretes, escobón, escobonera, escoboneras, escobones, escombrera, estebe de Salamanca, flor de branca, cigró, herba de graneres, herba de les graneres, herba escobajera, mantisalca, marginera, mata de graneres, pares i fills, palillos, palmerillas, palotes, pa de pastol, pa de pastor, pans de pastor, pelotica, punticas de escobarrama, branca, saladilla, salmerón, verruguicas, yerba de graneres, zarcillón (En cursiva, els noms més corrents/estesos).[15]
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Àvila, la meua ciutat, Àvila: Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN 84-96264-09-2.
- ↑ Mantisalca en Flora of North America
- ↑ Ángel Penyes et alii. (1991): Plantes Selvades de Castella i Lleó. Valladolit, Àmbit. ISBN 84-86770-40-8
- ↑ Blamey, M. (2008). Flores Selvats del Mediterràneu, Barcelona: Omega. ISBN 978-84-282-1450-6.
- ↑ G. Bonnier et G. de Layens. 1977. Flore complète portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. Librairie Génerale de l'Enseignement, Paris.
- ↑ Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993.The Jepson manual.
- ↑ Kearney, T., and R.H. Peebles. 1960. Arizona flora with supplement.
- ↑ Benítez G (2009). Etnobotánica i Etnobiología del ponent granadí. Tesis doctoral. Facultat de Farmàcia. Universitat de Granada. Bharucha Z, Pretty J (2010). "The rols and values of wild foods in agricultural systems". Phil Trans R Soc B 365(1554): 2913-2926; Bonet MA, Vallüs J (2002).Use of senar-crop food vascular plants in Montseny biosphere reserve (Catalonia, Iberian Peninsula). Int J Food Sci Nutr 53: 225-248; Fernández Ocaña AM (2000). Estudi etnobotánico en el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles. Investigació química d'un grup d'espècies interessants. Tesis doctoral. Universitat de Jaén. Facultat de Ciències Experimentals.
- ↑ Aguilar C, i Gregori Rocasolano A., 1943, Noves aportacions a l'estudi de Centaurea salmantica L., Institut Antonio Barba, Saragossa.
- ↑ Microlonchus salmanticus en Font Quer, Pío: Plantes medicinals-El Dioscórides renovat, nº614, p. 853-854, Editorial Llabor, Barcelona, 1980
- ↑ Mantisalca salmantica en Globedia
- ↑ «Mantisalca salmantica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ Chromosomenzahlen aus der Tribus Cardueae (Compositae). Hellwig, H. Frank (1994) Willdenowia 24: 219-248
- ↑ 15,0 15,1 «Mantisalca salmantica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009 i en juny de 2011.
- ↑ Mantisalca salmantica en PlantList
- ↑ [1]
Bibliografia
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données dones Plantes à Fleurs d'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer. Oxford University Press, New York.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152 (pt. 1), 1–270 (pt. 2).
Enllaços externs
Mantisalca salmantica en el Viccionari.
- Mantisalca salmantica en Flora of North America
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mantisalca salmantica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.