Mamáyev Kurgán
El Mamáyev Kurgán (en rus: Мама́ев Курга́н) és la tossal que domina des de l'altura la ciutat de Volgogrado, en el sur de Rússia. El seu nom en rus significa el «túmulo de Mamái», el comandant de la Horda d'Or en la década de 1370, encara que no hi ha evidència alguna de que estiguera enterrat en eixe lloc.
En l'actualitat, el Mamáyev Kurgán està convertit en un gran monument commemoratiu de la victòria soviètica en la batalla de Stalingrado, entre agost de 1942 i febrer de 1943.[1] Este triumfo va ser decisiu per a la victòria de l'Unió Soviètica contra les forces del Eix, en el Front Oriental de la Segona Guerra Mundial.[2] En el tossal es troba l'Estàtua de la Mare Pàtria que, en el moment de la seua obertura en 1967, era l'estàtua més alta del món.[3]
Història
[editar | editar còdic]
Batalla de Stalingrado
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Stalingrado.
Quan les forces del 6.º Eixèrcit Alemà varen llançar el seu atac contra el centre de la ciutat de Stalingrado el 13 de setembre de 1942, el tossal (que apareixia en els mapes com a “Cota 102.0”) es va transformar en un lloc de combat encarniçat entre els atacants i les forces defensores del 62.º Eixèrcit soviètic. El control del tossal es va transformar en un objectiu decisiu, ya que des d'eixa posició es domina la ciutat, otorgant el control d'ella.
Per a defendre-la, els soviètics varen construir una série de llínees defensives en les ales del cerro, incloent trincheras, seges d'aram de púas i camps minats. Els alemans per la seua banda varen pressionar en força sobre el tossal, sofrint gran cantitat de baixes. Quan finalment la varen capturar, varen escomençar a bombardejar el centre de la ciutat, de la mateixa manera que l'estació Stalingrado-1 que es trobava en la part inferior del cerro. Aixina varen capturar l'estació el 14 de setembre.
El mateix dia va aplegar a la sitiada ciutat la 13.ª Divisió de Guàrdies soviètics comandada per Alexandr Rodímtsev, travessant el riu Volga baixe un fort fòc enemic. Els Plantilla:Nts hòmens de la divisió que tenien com a missió socórrer als defensors, varen entrar en el mateix dia en acció. El 16 de setembre recapturaron la Mamáyev Kurgán i varen continuar lluitant per l'estació ferroviària, sofrint un 30 per cent de baixes en les primeres 24 hores, pero la vora del riu va quedar fòra de perill (solament 320 hòmens dels Plantilla:Nts inicials varen sobreviure fins al final de la Batalla de Stalingrado). Les tropes soviètiques varen ser reforçades, pero això no acoquinava als alemans els qui realisaven fins a dotze assalts diaris, en fers contraatacs russos.
El tossal va canviar de mans vàries voltes. Per al 27 de setembre de 1942, els alemans havien recapturado novament el Mamáyev Kurgán. Els soviètics varen retindre les seues posicions en les ales del tossal, mentres la 284.ª Divisió de Fusileros sostenia l'estratègica posició. Els defensors es varen mantindre fins al 26 de giner de 1943, quan l'ofensiva d'hivern va permetre rodejar, atrapar i destruir a les forces nazis dins de Stalingrado. El Mariscal de Camp alemà Friedrich Paulus, cap del 6.º eixèrcit germànic (primer Mariscal d'Alemània en rendir-se fins a eixe moment), es va rendir en la major part de les seues tropes el 31 de giner, pero la batalla va terminar oficialment el 2 de febrer següent, quan es va rendir l'últim grup de soldats alemans que resistia en les enrunes de la fàbrica de tractors Octubre Rojo.
Quan la batalla havia terminat, la terra empapada de sanc del tossal estava oberta i mesclada en gran cantitat de metralla: el sol contenia entre 500 i 1250 esquirlas de metal per metro quadrat. La terra del tossal va permanéixer negra durant el hivern, ya que la neu es derretía a causa dels incendis i explosions de canons alemans i lanzacohetes Katyusha. En la primavera següent el tossal es va mantindre negra, i ni pastura, ni unes atres plantes varen créixer en la terra cremada. Les pronunciades ales es varen convertir en un terreny pla, producte dels violents bombardejos. Encara hui els visitants troben de tant en tant fragments d'ossos i metal en les ales del tossal.
Complex commemoratiu
[editar | editar còdic]
Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial en Europa, les autoritats soviètiques varen planejar que el Mamáyev Kurgán es transformara en un monument commemoratiu. El complex va ser construït entre 1959 i 1967 i es troba coronat per una estàtua alegórica de la «Mare Pàtria» en el seu cim. En la seua base es troba enterrat el victoriós General de la defensa de la ciutat, el Mariscal de l'Unió Soviètica Vasili Chuikov, l'únic d'ells enterrat fòra de Moscou, aixina com Vasili Záitsev, francotirador al que se li atribuïx haver donat mort a 242 soldats i oficials alemans durant la Batalla de Stalingrado. Entre els espanyols que yacer en ell, es troba el tinent Rubén Ruiz Ibárruri, únic fill varó de La Pasionaria. Dins del complex s'ubica també un gran museu sobre la batalla.
Mamáyev Kurgán rep al voltant de dos millons de visitants cada any.[4]
Estàtua de la Mare Pàtria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estàtua de la Mare Pàtria.
Este monument, dissenyat per Yevgueni Vuchétich, té el nom complet de «¡La Mare Pàtria crida!» (Ródina Mat' Zoviot!). Consistix en una escultura de ciment de 105 metros d'altura, 85 des dels seus peus fins a la punta de l'espasa de 27 metros, dominant el paisage de la ciutat de Stalingrado (renombrada Volgogrado posteriorment en 1961). En el moment de la seua instalació l'escultura es va convertir en la major del món. L'única part que no està feta de ciment és l'espasa, per a la que es va utilisar acer. L'estàtua es manté de peu sobre el seu pedestal gràcies al seu pes, ya que es va construir en una fonamentació mínima. La figura, per la seua banda, evoca l'escena clàssica grega de la «Niké», en particular a la Victòria de Samotracia pels robages.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ria Novosti (ed.): «Stalingrado en el inverno de 1942-1943». Consultat el 2 de giner de 2012.
- ↑ «La fase final». Deutsche Welle. Consultat el 3 d'octubre de 2007.
- ↑ Antill, Peter, Stalingrad 1942, Osprey Publishing 2007, ISBN 1-84603-028-5.
- ↑ RT (ed.): «El cridat de la Mare Pàtria». Consultat el 2 de giner de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mamáyev Kurgán.- Mamayev Kurgan Memorial Complex "To the Heroes of the Battle of Stalingrad" (Unesco).
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mamáyev Kurgán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.