Mallophora ruficauda

El moscardó caçador d'abelles (Mallophora ruficauda) és un dípter braquícero de la família Asilidae. Els asílidos són una família molt abundant distribuïda en tots els continents del món. Esta espècie causa problemes a l'apicultura en Argentina.

Característiques

Les principals característiques morfològiques que distinguixen a esta espècie (que en estat adult alcança una llongitut de 2,5 a 3 cm.) són les següents:

• Cap: gran, velluda, de color obscur, llevat en els costats i part inferior que apareixen d'un to groc pàlit. Antenes de color negre en tota la seua extensió.
• Tórax: d'aspecte robust, més be ample, velludo i de color obscur uniforme.
• Abdomen: ben desenrollat, velludo, de color obscur en l'extrem cabal groc pàlit.
• Pates: tres parells, d'apariència forta, de color negre que en les extremitats es transforma en castanyer.
• Ales: un parell, forts, més estretes i més llargues que l'abdomen, de color gris fumat en reflexos blavencs.

Cicle biològic

El cicle biològic s'inicia en l'adult en la postura d'ous per la femella, en Argentina normalment sobre els fils dels arams de púas que rodegen als camps, postes, llocs elevats, pero en la base dels quals existixca un sol llauger i ric en matèria orgànica, a on prospere el seu hoste. Despuix de sèt dies de periodo embrionari, naixen les larves que cauen al sol, enterrant-se a l'espera d'un hoste, una larva de cuc blanc, a la qual immediatament parasitan fixant-se al seu cos per mig dels seus maxilas. Les larves de cuc blanc que parasitan pertanyen a espècies de coleòpters de la Família Scarabaeidae, que en la seua àrea de distribució geogràfica comprenen de sèt a nou espècies.

Les espècies parasitadas són:

• Cyclocephala signaticollis Burmeister (Les espècies més parasitadas)(Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Cyclocephala modesta Burmeister (Les espècies més parasitadas)(Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Cyclocephala putrida Burmeister (Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Diloboderus abderus Sturm (Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Philochloenia bonariensis Bruch (Les espècies més parasitadas)(Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Anomala testaceipennis Blanchard (Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Archophileurus vervex Burmeister (Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Bothynus striatellus Fairmaire (no es va trobar parasitado)(Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Heterogeniates bonariensis Ohaus (no es va trobar parasitado)(Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004)
• Dyscinetus gagates (citat per atres autors)
• Cyclocepha sp. (citat per atres autors)

En un treball realisat (Castelo, M.K.; Corley, J.C. 2004) el grau de parasitosis en cucs blancs en general va ser de 12,33 % en promig (mínim 4,65 % i màxim 17,21 %).

La femella és fecundada i pot posar ous als pocs dies; els ous són blanquecinos, de forma ovalada, en ooteques, les quals són posades en vegetació herbàcia elevada i alambrados, colocant-los a lo llarc del substrat, estan adherits al substrat per mig d'una substància d'aspecte espumoso blancuzco, que recobrix i els protegix de la deshidratació. El tamany de l'ou és de 0.7 milímetros i la ristra d'ous alcança el llarc de la femella de Mallophora ruficauda. Seleccionen l'altura de oviposición en el substrat, la qual és 1,25 a 1,50 metros, sobre la vegetació (principalment sobre Carduus acanthoides) i 1,00 a 1,25 metros sobre els alambrados. Sent la temporada de oviposición de 80 dies. Les ootecas posseïxen un promig 328 ous i el periodo embrionari és de sèt dies El periodo de posada es prolonga normalment des de la segona quinzena de decembre fins a fins de febrer (en Argentina), coincidint en el periodo estival de pluges i majors temperatures d'estiu.

Les larves són de color crema, d'1 milímetro de llarc, cap proveït de maxilas en forma de gancho, en moltes quetas dorsal i ventralment. La larva de Mallophora ruficauda és capaç de localisar a la seua hospedador dins del sol usant informació química, i la resposta d'orientació esta mediada per claus originades en l'intestí posterior del cuc blanc. Els cucs blancs són capaços de detectar als coespecíficos a través d'una senyal química que seria la mateixa que l'usada per les larves del moscardó per a localisar als seus hospedadores.

El cos consta de dèu segments o terguitos, presentant l'últim terguito en quatre pèls dorsals i quatre ventrales. La forma del cos com en tota larva és aguzado cap als seus extrems.

Pot ser que vàries larves de Mallophora ruficauda parasiten simultàneament a una sola larva de la seua hoste, el cuc blanc.

Durant l'hivern la larva de Mallophora es aletarga junt en la del cuc blanc, en esta época no sofrix la metamorfosis. La larva de cuc blanc aplegada la primavera s'enterra profunt en el sol per a transformar-se en bua. En eixe moment les larves de Mallophora comencen a alimentar-se d'ella aprofitant l'estat d'immovilitat que té l'estat pupal. En 60 dies aproximadament les larves de Mallophora alcancen l'estat de bua i a mitan de decembre comencen a emergir de la superfície del sol els adults del moscardó, capaços de volar a les dos hores.