Carduus acanthoides

Carduus acanthoides (Carduus acanthoides)

Carduus acanthoides és un penca de la família Asteraceae. És una espècie nativa d'Europa i naturalisada en algunes atres parts del món, inclús Nort i Sudamérica, Nova Zelanda i Austràlia; absent de les regions tropicalés i subtropicalés. És considerada com planta invasora.

Descripció

Alcança una miqueta més de 2 m d'altura, i pot formar extenses masses de vegetació monotípicas. El talle i fullage són abundantment espinosos, i a voltes lanudos. El seu creiximent arranca d'una roseta basal achatada, del que sorgixen brots erectos, en fulls ocasionals, dentadas, arrugades i espinoses. En l'àpiç de cada branca hi ha una inflorescència en un o varis capítuls, redonejats, coberts d'espines filarias, i flósculos de color púrpura. És molt semblat al Carduus crispus, en el qual es confon fàcilment. Diferixen per detalls en el tamany de les espines de talle, i la durea d'este últim.

Ecologia

A principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

esta espècie s'ha convertit en la penca per antonomàsia de la regió pampeana, sent la més freqüent i abundant en camps de cultiu i àrees de pastoreig. No ocorria lo mateix en la década de 1930 quan es podien trobar espècies com Carduus thoermeri, Carduus pycnocephalus, Cynara cardunculus, Cirsium vulgare, Silybum marianum i Carthamus lanatus. Possiblement varen ser introduïdes involuntàriament en les primeres #colonisació europees de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, ya que Charles Darwin, en visitar la regió en 1843, els va trobar profusamente en la província de Buenos Aires.

A pesar de la seua extrema sensibilitat al clàssic herbicida 2,4-D, les seues poblacions són molt grans. Com va senyalar Parodi (1926-1930) a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

era rar en el partit de Pergamí (extrem nort de la província de Buenos Aires), des de llavors les seues poblacions s'han expandit i és comuna en camps de pastoreig vells. En les proximitats de la regió, en 1985 en Oliveros (sur de la província de Santa Fe) i en 1991 en Zavalla (també en Santa Fe) es va lliberar el coleòpter Rhinocyllus conicus la larva del qual devora els capítuls florals. No obstant, les poblacions de penques no es varen vore afectades (Molinari, et al. 1994, Feldman 1997) i en 2008, es varen trobar extenses poblacions en vies férrees, camins abandonats, parts altes de banquinas, préstams i àrees baldías.

Taxonomia

Carduus acanthoides va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 821, 1753. Les espècies homònimes C.acanthoides Pall. ex M.Bieb., C. acanthoides Huds.,C. acanthoides d'Urv., C. acanthoides Hornem. i C.acanthoides Gren. & Godr. són tàxons encara sense resoldre.

Etimologia

• Carduus: nom genèric derivat del llatí cardŭus, -i, «penca» en el més ampli dels seus sentits, o siga no solament el gènero Carduus pero també unes quantes plantes espinoses de diverses famílies (Asteraceae, Dipsacaceae, Umbelliferae...). Sembla que el vocablo no té orige indoeuropeo, pero més be d'un llatí provincial d'Àfrica de l'actual Tunis -llavors Cartago- a on s'amprava la paraula cerda, c(h)erda (atestada en un Pseudo Dioscórides com χέρδαν) per a designar el Penca corredor; dit vocablo tindria un orige bereber o púnico des d'una raïl «qrd» en l'idea de «punchar, picar» i evolucionaria fins a un cardus i carduus al mateix temps que s'ampliaria el seu us a atres plantes espinoses. Plinio el Vell, en el seu Naturalis Història (19, 54, 152, 153), ampre el vocablo cardus per a designar les carchofas i els penques de menjar, referint-se en particular als cultivats en Cartago i Còrdova («...carduos apud Carthaginem Magnam Cordubamque...»), en lloc de cǐnăra, més clàssic, reforçant el provable orige provincial aludit.
• acanthoides: epítet llatío que significa "com el gènero Acanthus".

Sinonímia

• Carduus acuminatus
• Carduus camporum Boiss.
• Carduus crispus Huds.
• Carduus crispus var. litiginosus Gren. & Godr.
• Carduus fortior Klokov
• Carduus martrinii Martrin-Donos
• Carduus medius subsp. martrinii (Martrin-Donos) Kazmi
• Carduus murfatlarii Nyár. & Prodan
• Carduus polyacanthos
• Carduus polyacanthus Schreb.
• Carduus polyanthos Schreb.
• Carduus ruderalis Tausch ex Nyman
• Carduus sinuatus Gilib.
• Carduus thessalus Boiss. & Heldr.
• Carduus velebiticus Borbás

Bibliografia

1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
2. Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
6. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
9. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
10. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
11. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Carduus acanthoides.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carduus acanthoides.
• Manual de tratamineto Jepson
• Perfil USDA

• Galeria de fotos
• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20121104213621/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?104108 (10 feb 2008)