Pimenta racemosa

La malagueta o el "bay-rum" —"bois d'Inde", "bois senteur", "piment couronné", guayabita, pebre dolç entre atres noms, en les Antilles francòfones— (Pimenta racemosa) és un arbre de la família Myrtaceae oriunt de les Antilles i la Guayana, de que les seues fulls s'obtenen uns olis essencials, molt aromàtics, que es coneixen també com bay-rum.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de quatre a dotze metros d'altura, de tronc recte i copa frondosa de fulls en pecíols de 3-10 mm de llarc i llim sancer, obovado, oblanceolado o elíptic de (1,5)4-10(12,5) cm de llarc i 2,5-6 cm d'ample, coriáceo, basalmente agut, finamente reticulado i veteado, de color vert prou obscur, lluent per la fes, sense lluentor i pàlit pel envés que esta finamente puntuat de glándulas de les quals emanen la seua olor aromàtica. Les inflorescèncias es presenten en cims pedunculadas de florés d'uns 10 mm, en cáliz de 5 sàpia-hos basalmente soldats i igual número de pétals blancs, d'ovari ínfero en un sol estil i numerosos estams. El frut és una baya —en el seu sentit ampli, puix estrictament parlant és una pseudobaya ya que deriva d'un ovari ínfero— globular de 7-12 mm de diàmetro, de superfície finamente granulada de color pardo obscur en la madurea, i en restants de l'estil i del cáliz (en forma de corona —d'allí un dels seus noms vernaculares en Francés, "piment couronné", pebre coronat— en l'àpiç. Tanca 1-2 llavors arrugades de forma ovoide-arriñonada. És un arbre de creiximent llent, raïls profundes i vida prou llarga.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]És planta nativa de les Antilles (Entre atres illes: Anguilla (illa), Antigua y Barbuda, Barbados, Cuba, Dominica, Granada, Guadalupe, Haití, República Dominicana, Martinica, Montserrat, Puerto Rico, Trinitat i Tobago, Tórtola, illes Vérgens).[2] També cultivada en unes atres països, en particular d'Oceania (Tonga, Hawái, Nueva Caledonia, Fiji, Polinèsia Francesa, Guam, illes Cook,...), a on, en unes d'estes illes, inclús s'ha tornat invasiva (Tonga, Fiji, illes Cook).[1]
Usos
[editar | editar còdic]Alimenticis
[editar | editar còdic]De totes les parts del arbust ix una olor aromàtica i estimulant.
No deu confondre's la malagueta en la Pimenta dioica (pebre de Jamaica). Les llavors de la primera són tòxiques; la segona s'utilisa com a espècia.
Us extern
[editar | editar còdic]Els fulls són estimulants i, una volta destilades en rom —i d'allí el seu nom "bay-rum": "rom de baya"— s'obté una loció tònica i refrescant de variats usos en perfumeria, molt amprat en el XX, encara que el seu us és ara molt manco freqüent.[3] Encara es fabrica en les illes anglohablantes del Carib, i s'usa en friccions contra el cansanci, els maldecaps, els colps i hematoma i per a refrescar el cos.[4]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Caryophyllus racemosus Mill., Gard. Dict., ed. 8: 5, 1768
Varietats acceptades i els seus sinònims
[editar | editar còdic]- Pimenta racemosa var. grisea (Kiaersk.) Fosberg, Amer. Midl. Naturalist, 27: 762, 1942 - Des de la República Dominicana fins a les Illes Vérgens.
- Pimenta acris var. grisea Kiaersk., Bot. Tidsskr., 17: 289, 1890
- Amomis caryophyllata var. grisea (Kiaersk.) Kiaersk., Bot. Jahrb. Syst., 19: 575, 1894
- Amomis grisea (Kiaersk.) Britton, Sci. Surv. Porte Ric & Virgin Islands, 6: 28,1925
- Pimenta racemosa var. hispaniolensis (Urb.) Landrum, Brittonia, 36: 242, 1984 De la Hispaniola.
- Amomis hispaniolensis Urb., Ark. Bot., 20A(5): 21,1926
- Pimenta hispaniolensis (Urb.) Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem, 15: 511, 1941
- Amomis pauciflora Urb., Ark. Bot., 21A(5): 21, 1927
- Pimenta pauciflora (Urb.) Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem, 15: 511,1941
- Pimenta crenulata Alain, Moscosoa, 1: 29, 1976
- Pimenta racemosa var. ozua (Urb. & Ekman) Landrum, Brittonia, 36: 242, 1984. Del centre i nort de la Hispaniola.
- Amomis ozua Urb. & Ekman, Ark. Bot., 22A(10): 22, 1929
- Pimenta ozua (Urb. & Ekman) Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem, 15: 511, 1941
- Amomis anisomera Urb. & Ekman, Ark. Bot., 22A(10): 23 (1929).
- Pimenta anisomera (Urb. & Ekman) Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem, 15: 511,1941
- Pimenta racemosa var. racemosa. De la regió del Carib al nort de Veneçola.
- Myrtus caryophyllata Jacq., Observ. Bot. 2: 1, 1767, nom. illeg.
- Myrtus acris Sw., Prodr., 79, 1788
- Myrtus citrifolia Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck, Encycl., 4: 410, 1798
- Myrcia acris (Sw.) DC., Prodr., 3: 243, 1828
- Myrcia pimentoides DC., Prodr., 3: 243, 1828
- Eugenia tabasco (Willd. ex Schltdl. & Cham.) G.Dò, Gen. Hist., 2: 866, 1832
- Myrtus pimentoides (DC.) T.Nees in M.F.Weihe & al., Pl. Offic., Suppl., t. 89, 1833
- Pimenta acris (Sw.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl., 4: 1526, 1835
- Pimenta citrifolia (Poir.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl., 4: 1525, 1835
- Pimentus cotinifolia Raf., Sylva Tellur., 105, 1838
- Amomis oblongata var. occidentalis O.Berg, Handb. Pharm. Bot., 340, 1855
- Amomis acris (Sw.) O.Berg, Linnaea, 27: 417, 1856
- Amomis acris var. grandifolia O.Berg, Linnaea, 27: 418, 1856
- Amomis acris var. obtusata O.Berg, Linnaea, 27: 418 (1856).
- Amomis acris var. parvifolia O.Berg, Linnaea, 27: 418, 1856
- Amomis oblongata O.Berg, Linnaea, 27: 421, 1856
- Amomis pimento O.Berg, Linnaea, 27: 418, 1856
- Amomis pimento var. jamaicensis O.Berg, Linnaea 27: 419, 1856
- Amomis pimento var. surinamensis O.Berg, Linnaea 27: 419, 1856
- Amomis pimentoides O.Berg, Linnaea, 27: 420, 1856
- Pimenta acris var. pimentoides (DC.) Griseb., Fl. Brit. W. I., 241, 1860
- Pimenta pimento Griseb., Fl. Brit. W. I., 241, 1860
- Pimenta acuminata Bell, Anals Soc. Esp. Hist. Nat., 10: 270, 1881
- Amomis caryophyllata Krug & Urb., Bot. Jahrb. Syst., 19: 573, 1894
- Pimenta tabasco (Willd. ex Schltdl. & Cham.) Lundell, Wrightia, 2: 58, 1960
- Pimenta racemosa var. terebinthina (Burret) Landrum, Brittonia, 36: 243, 1984 Del nort de la República Dominicana.
- Pimenta terebinthina Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem, 15: 511, 1941[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- canella aclavillada de les Antilles, pebre de Tabasco, xocoxochitl.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pimenta racemosa en PIER- Pacific Island Ecosystems at Riskpro partix
- ↑ «Pimenta racemosa en USDA-GRIN Taxonomy for Plants». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2009. Consultat el 30 de novembre de 2013.
- ↑ desert-tropicals.com: West Indian Bay Tree, Bay Rum Tree
- Archivat el 16 de febrer de 2020 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Bois d'Inde en Ladfograve, Médecine dones plantes
- ↑ «Pimenta racemosa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 29 d'abril de 2010.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pimenta racemosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.