Louis Joseph Gay-Lussac

Louis Joseph Gay-Lussac

Louis Joseph Gai-Lussac (Saint-Léonard-de-Noblat, 6 de decembre de 1778-París, 9 de maig de 1850) va ser un químic i físic francés. És conegut en l'actualitat per la seua contribució a les lleis dels gasos. En 1802, Gay-Lussac va ser el primer en formular la llei segons la qual un gas s'expandix proporcionalment al seu temperatura (absoluta) si es manté constant la pressió (Llei de Charles) i que aumenta proporcionalment la seua pressió si el volum es manté constant (Llei de Gay-Lussac). També se li cita com Louis Joseph en algunes fonts d'informació.^{cita requerida}

Biografia

Fill de Antoine Gai-Lussac, advocat i procurador de Luis XVI. Va mamprendre els seus primers estudis en la seua regió natal fins que en 1794 es va traslladar a París. En 1797 va ser acceptat en l'École Polytechnique, fundada fa tres anys abans; va eixir d'allí en 1800 per a ingressar en l'École dones Ponts et Chaussées. Pero la professió d'ingenier no li atrea, aixina que va passar cada volta més temps en la Polytechnique assistint a Claude Louis Berthollet, participant activament durant més de dotze anys en la Société d'Arcueil, fundada per este últim.

En tan sol 23 anys, en giner de 1803, va presentar a l'Institut (l'Académie dones sciences) la seua primera memòria, Recherches sur la dilatation dones gaz, verificant descobriments realisats per Charles en 1787. En 1804 va efectuar dos ascensos en globo aerostático, alcançant una altura de 3800 metros.

En giner de 1805 va presentar a l'Institut una nova memòria, en la que formulava la seua primera llei sobre les combinacions gaseoses (Primera llei de Gay-Lussac), i va mamprendre a continuació un viage per Europa junt al seu amic Humboldt per a estudiar la composició de l'aire i el camp magnètic terrestre.

Elegit membre de l'Institut en 1809, dos anys despuix es va casar en Geneviève Rojot (1785-1876), en qui va tindre cinc fills. En la Polytechnique va iniciar experiments en una jagantesca pila de Volta de 600 parells de plaques de coure i zinc de 900 cm² cada una. Va descobrir, junt a Thénard, el bor i el potassi.

En 1809 va formular el seu llei estequiomètrica Sur la combinaison dones substances gazeuses i va ser designat Professor de Química Pràctica en la École Polytechnique, i titular de la càtedra de Física en la recent creada Facultat de Ciències de París (en la Sorbona). El mateix any va demostrar que el clor, cridat fins a llavors àcit muriático oxigenado, és un element químic simple; este descobriment va ser realisat en paralel també per Humphry Davy. Els camins d'investigació de Davy i Gay-Lussac varen tornar a creuar-se en 1813, quan abdós, treballant separadament, varen descobrir el yodo.

En 1815 va descobrir l'àcit cianhídrico (àcit prúsico). En 1816 va reiniciar, junt en François Arago, els "Annales de chimie et de physique", dels que va anar cap de redacció. En 1818 se li va designar membre del Conseil de perfectionnement dones Poudres et Salpêtres, al que va aportar millores sobre la composició de les pólvoras, els detonadors i les aleacions per a la fabricació de canons.

En els dèu anys compresos entre 1819 i 1828 va treballar en proyectes molt variats: solubilidad de les sals, textils ignífugos, #pols de blanquejar, graduació del alcohol, la vés-la d'estearina, i els pararrayos. Va realisar atres contribucions importants a la química industrial, millorant els procediments de fabricació del àcit sulfúric i del àcit oxálico.

Durant la seua carrera com a investigador Gai-Lussac va ser víctima de vàries explosions, mentres realisava experiments en el potassi en 1808, després en el yodo, en l'àcit fluorhídric i, en 1844, en els #hidrogen carbonados.

En 1829 va ser nomenat ensagiste en cap del Bureau de garantie à la Monnaie, organisme públic encarregat de vigilar la calitat de la moneda falcada. Allí desenrollarà un nou método per a determinar el contingut en argent d'una aleació, método que s'usa encara en l'actualitat.

Com a molts científics francesos del seu temps, va combinar la seua activitat investigadora en la política. Elegit diputat per Haute-Vienne en 1831, va resultar reelegit en 1834 i 1837.

Gay-Lussac va ser un assessor expert de la fundició els Forges de Charenton.

En 1832 va ingressar en l'empresa vidriera Compagnie Manufacture dones Glaces de Saint-Gobain en el càrrec de "adjunt"; en 1840 va ascendir a administrador, per a convertir-se en president del consell d'administració en 1843 fins a la seua mort. Entretant, el rei Luis Felipe I ho va nomenar "parell de França" en 1839.

En 1840 va renunciar a la Polytechnique; en 1848 va renunciar a la major part dels seus llocs i es va retirar a descansar a la seua finca en Lussac, prop de Saint-Léonard, a on havia fet construir un laboratori. Va morir en París dos anys més tart. Està enterrat en el cementeri de Père-Lachaise.

Treballs científics

Física dels gasos

Ya en 1802, adscrit al laboratori de Berthollet en Arcueil, es va distinguir per afirmar que "de 0° a 100°, tots els gasos simples o composts somesos a la mateixa pressió, es dilaten en la mateixa cantitat per a iguals auments de temperatura i que 100 volums d'estos gasos a 0° es convertixen en 137 volums a 100° de calor".". Va descobrir aixina la llei de dilatació dels gasos i, alguns anys més tart, les lleis volumètriques que hui duen el seu nom. Estes estipulen que els gasos es combinen segons relacions volumètriques simples. Va introduir vàries millores en el barómetro de mercuri.

En 1804, junt en Jean-Baptiste Biot, va rebre l'encàrrec de l'Institut de França de verificar les observacions d'Horace-Bénédict de Saussure sobre el carpiment del magnetisme en l'atmòsfera realisant un viage en un baló. Despuix d'un primer intent fallanc en companyia de Biot el 24 d'agost, Gay-Lussac va repetir l'experiment en solitari el 16 de setembre ascendint a 7016 m (récort d'altitut per a l'época) i refutó les observacions del naturaliste. Ademés de medir el camp magnètic terrestre i verificar la seua constància, va arreplegar mostres d'aire atmosfèric a diferents altituts, que varen revelar variacions de temperatura i humitat. A l'any següent, este èxit experimental li va valdre un lloc en el Comité Consultiu d'Arts i Oficis.

Gay-Lussac també va escomençar a treballar en Alexander von Humboldt en l'anàlisis de l'aire, i en març de 1805, despuix d'obtindre una excedència d'un any en la École Polytechnique, va mamprendre en ell un llarc viage d'exploració científica pels Alps, Suïssa, Itàlia i Alemània.

En 1809 va publicar una important memòria sobre les combinacions de volums. Redescubrió la llei de Charles, segons la qual tots els gasos tenen aproximadament el mateix coeficient de dilatació. Les seues investigacions es varen centrar en l'higrometria i la capilaridad.

En 1810, va publicar un informe per a l'Institut sobre el procés de conservació inventat per Nicolas Appert. Va donar una teoria errònea, explicant que el calfament alterava la composició de l'oxigen i, com a resultat, s'interrompia el procés de fermentació. Appert va explicar que era la calor el que matava els "fermentos". Va ser Pasteur qui va donar la raó a Appert en els seus treballs sobre la "generació espontànea".

Química

Gai-Lussac també es va distinguir en el camp de la química. En 1808, en colaboració en el químic francés Louis Jacques Thénard, Gay-Lussac va treballar en la preparació de potassi, calfant una mescla de ferro pur i potasa fins al roig, i sodi, i va descobrir el bor. L'estudi de les propietats del potassi va dur als químics a utilisar-ho per a aïllar el bor del àcit bórico. A l'any següent, utilisant la cèlula voltaica, va demostrar que el clor, cridat llavors "àcit muriático oxigenado", era en realitat una substància simple. Va introduir la noció d'hidrácido, és dir, un àcit que no conté oxigen. Açò va conduir a l'abandó de l'hipòtesis d'Antoine Lavoisier de que només podia haver àcits oxigenados (oxácidos). Va demostrar que l'àcit fluorhídric és un hidrácido com l'àcit clorhídric (o "muriático").

En 1815, els seus treballs sobre els prusiatos (#cianur) li varen dur a descobrir el cianógeno i l'àcit cianhídrico. Este últim àcit, molt tòxic, seguix sent un hidrácido.

L'element yodo va ser descobert per Bernard Courtois, qui va entregar mostres a Gay-Lussac. Gay-Lussac va batejar este nou element en el nom de "yodo" (de iodès, que significa violeta en grec) pels vapors violetas que desprén quan es calfa. Posteriorment, el yodo va adquirir gran importància en l'indústria i la medicina.

Despuix de la Restauració, la química del carbono va progressar ràpidament. En Louis Jacques Thénard, i despuix en Justus von Liebig, va millorar els métodos d'anàlisis orgànic.

En el camp de la química industrial, va millorar els procediments de fabricació de l'àcit sulfúric i de l'àcit oxálico i va desenrollar métodos de control per ensaig. En 1821, el govern francés li va encarregar que definira un método pràctic per a medir en precisió el contingut d'alcohol de les begudes. El seu treball es va utilisar en la llei de 1824 sobre la fiscalitat de les begudes alcohòliques. El seu aparat consistix en un hidrómetro graduat en funció de la concentració volumètrica d'alcohol. D'esta manera s'obté el grau Gai-Lussac, que correspon, per eixemple, al percentage d'alcohol del vi. En Collardeau, antic alumne de la École Polytechnique, es va convertir en fabricant d'instruments científics i va comercialisar el seu alcoholímetro en 1830.

En 1824 va desenrollar una versió millorada de la bureta que incloïa un braç lateral i va falcar els térmens "pipeta" i "bureta" en un artícul de 1824 sobre l'estandardisació de solucions de índigo..

Publicacions

• Recherches physico-chimiques. 1811
• Cours de chimie de l'École polytechnique, v. 1 [3], v. 2 [4] archivat en Wayback Machine.
• Leçons de physique de la vaig facultar dones sciences de París, (6 de novembre 1827, 18 de març 1828) [5]

Editor

Es va fer càrrec en 1816, com coeditor en François Arago, dels Annales de chimie et de physique (Anals de Química i Física) dels que va aplegar a ser redactor cap

Alumnes notables

• Jean-Jacques Colin (1784–1865), en 1809–1817
• Pierre Robiquet (1780–1840), en 1813–1818
• César Despretz (1791–1863), en 1817–?
• Théophile-Jules Pelouze (1807–1867),

• Edmond Frémy (1814–1894)
• Henri Victor Regnault (1810–1878)
• Justus von Liebig (1803–1873)

Reconeiximents

• Va ser nomenat Gran Oficial de la Legió d'Honor.
• Junt en Thénard, Gay Lussac va rebre 30.000 francs de Napoleón en la tercera edició del Premi de Galvanismo en 1809 per les seues investigacions.
• En París, un carrer i un hotel prop de la Sorbona duen el seu nom, de la mateixa manera que una plaça i un carrer en el seu lloc de naiximent, Saint-Léonard-de-Noblat.
• És un dels 72 científics el nom dels quals figura inscrit en la Torre Eiffel.
• El cràter llunar Gay-Lussac du este epònim en el seu honor.
• l'asteroide (11969) Gay-Lussac també commemora el seu nom.
• La Fédération Gai-Lussac reunix a 20 importants escoles d'ingenieria franceses en química i ingenieria química.

Vore també

• Llei de Charles i Gay-Lussac
• Segona llei de Gay-Lussac
• Graus Gai-Lussac

Bibliografia

• Coyac, Josiane i Fetizon, Marcel (eds.) Gay-Lussac" : la carrière et l’œuvre d’un chimiste français durant la première moitié du XIXe siècle : actes du Colloque Gai-Lussac, 11-13 décembre 1978. Palaiseau: École polytechnique, 1980. ISBN 2-7302-0018-5.
• Crosland, Maurice. Gay-Lussac, Scientist and Bourgeois, Cambridge: Cambridge University Press, 1978, 333p., ISBN 0-521-21979-5.
• Günther Bugge. Dones Buch Der Grossen Chemiker, v. 1. Ed. Chemie, Weinheim 1974, p. 386 ff., ISBN 3-527-25021-2
• Carl Graebe. Geschichte der organischen Chemie. Ed. Julius Springer, Berlin 1920

• Joseph Louis Gai-Lussac, French chemist (1778–1850) from the Encyclopædia Britannica, 10th Edition (1902)
• Rue Gai-Lussac, Paris
• Gai-Lussac's article (1809) "On the combination of gaseous substances", online and analyzed on BibNum [6] archivat en Wayback Machine. (for English, clic 'à télécharger').

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Louis Joseph Gay-Lussac.
• Art. de Joseph Louis Gai‐Lussac en Polytechnischen J. [7] archivat en Wayback Machine.
• Louis-Joseph Gai-Lussac : la loi de dilatation dones gaz 1802] (francés) text de Xavier Bataille, professor agregat de química en la École nationale de chimie-physique-biologie (ENCPB), Paris, comentari sobre la llei de dilatació dels gasos de Gay-Lussac