Lloc de Salona (537)
El lloc de Salona va tindre lloc en febrer de l'any 537 d. C. durant la guerra gòtica (535-554), en la que els ostrogodos (godos) varen intentar apoderar-se de la ciutat controlada pel Imperi bizantí.
En l'any 535 d. C., Salona va ser capturada per les forces bizantines per la seua posició estratègica per a les llínees de suministrament a través del mar Adriático cap a la campanya bèlica en la península itálica. Els godos varen intentar reconquistar la ciutat en un gran eixèrcit, pero va ser una victòria pírrica per als bizantino, en grans pèrdues per a abdós bandos. Un atre eixèrcit bizantí, al mando del general Constantiniano, va assegurar la regió en març de 536. A principis de l'any següent, els godos varen reunir un segon eixèrcit, acompanyat per una armada, i varen atacar la ciutat en un intent per recuperar el control de la regió. Els bizantino varen derrotar a l'armada goda, assegurant les llínees de suministrament marítim de la ciutat durant el sege. Ademés, les fortificacions de la ciutat i els seus decidits defensors varen impedir una penetració goda per terra. Els godos no varen poder mantindre el sege i es varen retirar. El fracàs en la captura de Salona va assegurar el control bizantí continu de la regió de Dalmacia i va respalar noves campanyes imperials en la península itálica.
Els bizantino varen derrotar a l'armada gòtica, assegurant aixina les llínees de suministrament marítim de la ciutat durant el sege. Ademés, les fortificacions i la tenacitat dels seus defensors varen impedir una penetració gòtica per terra. Els godos no varen poder mantindre el sege i es varen retirar. El fracàs en la captura de Salona va garantisar el control bizantí continu de la regió de Dalmacia i va propiciar noves campanyes imperials en la península itálica.
Preludi
[editar | editar còdic]La guerra gòtica va començar com a part de l'objectiu de l'emperador bizantí Justiniano de restaurar els antics territoris del Imperi romà d'Occident al control bizantí. Es va iniciar en l'exitosa reconquista del nort d'Àfrica en la guerra vàndala (533-534). A principis de 535, les tensions en el regne godo es varen intensificar despuix de l'assessinat de la reina Amalasunta, qui havia mantingut bones relacions en els bizantino i inclús va considerar entregar-els el seu regne, i es varen vore encara més debilitades per les lluites internes pel liderage que varen continuar baix el rei Teodato.[1] Justiniano va utilisar la mort d'Amalasunta com a pretext diplomàtic per a l'intervenció militar. Primer va enviar a Mundus, el general (magister militum) de la regió d'Iliria, a prendre Salona, la capital de la regió de Dalmacia, i va enviar al general Belisario a invadir Sicília.[2] Els godos varen tindre dificultats per a resistir estes ofensives en múltiples fronts, ya que Justiniano també havia assegurat una aliança en els francs, els qui buscaven expandir-se cap als territoris godos.[3]
Mundus va capturar Salona i, en resposta, els godos varen reunir un eixèrcit al mando d'Asinario i Gripas per a reprendre la ciutat. Mentres este eixèrcit s'acostava a la ciutat, Mundus va enviar al seu fill Maurici en una missió de reconeiximent; no obstant, Maurici va morir en una escaramuza. Mundus, afligit per la notícia, va marchar contra els godos, a els qui va derrotar decisivament, pero també va morir perseguint a les forces godas derrotades. Les forces bizantines, sense líder, no varen retornar a Salona i, en canvi, varen tornar a les seues llars. Els godos, despuix de sofrir considerables pèrdues, es varen retirar als fortes propencs i no varen intentar assegurar Salona, puix consideraven difícil mantindre-la per l'hostilitat dels seus habitants.[4][5]
En enterar-se dels successos en Dalmacia, Teodato va detindre als embaixadors bizantins i els va mantindre en estricte confinament. En resposta, Justiniano va enviar a Constantiniano, el seu comandant de cavalleria (comte de l'estable), per a recuperar Dalmacia. Est va salpar de Dirraquio cap a Ragusa, despuix de lo que va capturar fàcilment Salona en març de 536, ya que els godos s'havien retirat en saber que una gran força bizantina havia desembarcat en Dalmacia.[6] Constantiniano va començar a reparar les muralles, que es trobaven en mal estat.[7] Al mateix temps, Belisario va marchar des de Sicília cap al sur d'Itàlia, capturant Nàpols i moltes atres regions, que varen rebre en agrade als bizantino. En decembre de 536, va entrar en Roma sense oposició, tornant la ciutat al control bizantí despuix de xixanta anys.[8]
Els èxits bizantins varen dur als godos a rebelar-se contra el seu rei, qui pronte va ser depost i posteriorment assessinat. El recent coronat rei, Vitiges, va començar a movilisar als godos i a formar un gran eixèrcit contra els bizantino. Abans de marchar contra Roma, Vitiges va enviar un eixèrcit al mando d'Asinario i Uligisalo per a recuperar Dalmacia. També va enviar en ells un gran número de bucs de guerra, presumiblement la flota real de Ravena, en l'intenció de bloquejar i sitiar la ciutat des de el mar.[9][10]
Accions militars
[editar | editar còdic]Batalla de Scardon
[editar | editar còdic]Asinario va ser a alçar als suevos i atres tribus locals en la regió de Panonia. No obstant, Uligisalo va alvançar solament cap a la regió de Liburnia, a on va ser derrotat per Constantiano prop de la ciutat de Scardon. Uligisalo es va retirar a la ciutat de Burnus per a esperar l'arribada d'Asinario. Quan Constantiano va saber que Asinario s'acostava en un gran eixèrcit, es va donar conte de que no tenia suficients tropes contra l'eixèrcit godo combinat. Va retirar les seues tropes, incloses les dels llocs d'alvançada propencs, a Salona i va reforçar les seues fortificacions per al sege, incloent l'excavació d'un fos al voltant de la muralla.[10]
Lloc
[editar | editar còdic]Asinario va aplegar a Burnus en numeroses tribus; els comandants varen unir les seues forces i varen alvançar cap a Salona. En aplegar en febrer de 537, varen cavar una sanga i varen construir una empalizada al voltant de la ciutat, mentres que la flota goda va bloquejar el port, completant el sege. Poc despuix, els bizantino varen intentar una eixida en la seua flota i varen derrotar als godos en la mar afonant i capturant molts dels seus barcos. L'historiador Ilkka Syvänne atribuïx esta victòria a la superioritat naval dels bizantino sobre els godos.[10] A pesar d'esta derrota, els godos no varen alçar el sege de colp i repent.[11] Encara que l'historiador contemporàneu Procopio no descriu el final del sege, la defensa de Constantiano va tindre èxit, ya que el bloqueig es va tornar impossible despuix de la derrota naval. El sege provablement va terminar en l'estiu de 537.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Syvänne, 2021, pp. 118–120.
- ↑ Heather, 2018, p. 152.
- ↑ Syvänne, 2021, p. 120.
- ↑ Syvänne, 2021, p. 123.
- ↑ Bury, 1958, p. 174.
- ↑ Syvänne, 2021, p. 124.
- ↑ Bury, 1958, pp. 174–175.
- ↑ Syvänne, 2021, p. 129.
- ↑ Procopio, 1914, Book V part xvi.7–15.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Syvänne, 2021, p. 131.
- ↑ Hughes, 2009, p. 135.
- ↑ Syvänne, 2021, pp. 131–132.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Primària
[editar | editar còdic]- Procopio de Cesarea (1914). Procopius: History of the Wars, Books V and VI, Cambridge, MA: Harvard University Press.
Secundària
[editar | editar còdic]- Bury, John Bagnell (1958). History of the Later Roman Empire: From the Death of Theodosius I to the Death of Justinian, Mineola, Nova York: Dover Publications, Inc.
- Heather, Peter J. (2018). Rome Resurgent: War and Empire in the Age of Justinian, Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199362745.
- Hughes, Ian (2009). Belisarius: The Last Roman General, Yardley, PA: Westholme Publishing. OCLC 294885267. ISBN 9781594160851.
- Syvänne, Ilkka (2021). Military History of Clapix Rome 518–565 (en en), Yorkshire, PA: Pen and Sword Military. ISBN 978-1-4738-9530-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio de Salona (537)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.