Lloc d'Orà i Mazalquivir

Lloc d'Orà i Mazalquivir

Marroc i Argèlia durant la segona mitat del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), mapa de Gerardo Mercator.

El lloc d'Orà i Mazalquivir, també cridat sege d'Orà i Mazalquivir, va tindre lloc entre abril i juny de 1563 durant l'enfrontament habsburgo-otomà pel control del Mediterràneu quan un gran eixèrcit otomà al mando d'Hasán Bajá, fill de Jeireddín Barbarroja, i de Jafar Catania, va intentar prendre les fortalees baix control espanyol d'Orà i Mazalquivir en el Nort d'Àfrica, defeses respectivament per Alfonso de Còrdova, comte d'Alcaudete i pel seu germà Martín de Còrdova. La tenaz resistència espanyola i l'arribada d'una flota de recobre a càrrec de Francisco de Mendoza varen frustrar les intencions otomanes.

Trasfondo

Despuix de la captura de Trípoli als Cavallers de Malta per part de l'almirant otomà Turgut Reis en 1551 i la caiguda de Bugía en 1555 davant el governador de la Regència d'Alger, Salih Reis, les ciutats d'Orà i Mazalquivir es varen mantindre com les úniques posicions cristianes en Berbería, junt en l'illa de La Goleta, que colaboraven en la lluita contra els pirates moros i otomans que constantment assaltaven i saquejaven les costes de Nàpols, Sicília i l'Alce espanyol. Una flota otomana de 50 galeras baix el mando del renegat Hasán Cors va sitiar abdós ciutats durant el Lloc d'Orà de 1556, pero el sultà Solimán el Magnífic va ordenar l'alçament del lloc per a retirar les galeras i usar-les aixina en el Mediterràneu oriental, aixina que Mazalquivir i Orà varen permanéixer en mans espanyoles a pesar del precari estat dels seus defenses.

En 1562 Hasán Bajá, fill de Jeireddín Barbarroja i governador d'Alger, va propondre la conquista d'abdós ciutats per a incorporar-les als seus territoris. El rei Felipe II, que coneixia les intencions d'Hasán, va ordenar que es reunira una flota en Barcelona que transportaria 4000 soldats per a reforçar les chicotetes guarnicions d'Orà i Mazalquivir. No obstant estes tropes mai varen alcançar el seu destí per una tormenta que va destruir la flota el 19 d'octubre en la costa de la Ferradura, actual província de Granada. 24 de les 27 galeras es varen afonar i varen perir un gran número de mariners i soldats, incloent a Don Juan de Mendoza, capità general de les galeras d'Espanya.

Hasán Bajá, aconsellat pel sultà Solimán, va reunir pronte un eixèrcit de 100 000 hòmens entre turcs, algerins i gran cantitat de jenízaros. Recolzava per mar a este eixèrcit una flota de 30-40 galeras, 5 carracas franceses i 15 chicotetes embarcacions baix el mando de Dragut Rais i Jafar Catania, governador de Tremecén. En total eren una sesentena de naus. Una volta reunides les forces Hasán va partir cap a Mazalquivir, fortalea el domini de la qual considerava essencial per a capturar Orà. Mentrestant Alonso i Martín de Còrdova havien rebut suministraments, pólvora, pertrechos i alguns soldats des de Màlaga. Per a mantindre unides abdós ciutats i que pogueren aixina socórrer-se entre elles varen decidir construir dos fortificacions: el fort de Sant Miguel, ubicat en el tossal que separa Orà de Mazalquivir, i la Torre dels Sants, front a la segona ciutat.

Lloc

Fort de Sant Miguel i Torre dels Sants

Mapa de la baïa d'Orà en 1725, per Johannes van Keulen.

El lloc va començar el 3 d'abril de 1563, quan les tropes otomanes es varen llançar en massa contra la Torre dels Sants, defesa per 200 soldats espanyols. La feroç resistència de la guarnició del fort, junt en el respal de l'artilleria de Mazalquivir, va provocar grans baixes entre els atacants. A pesar d'això una volta que els canons otomans varen derribar les muralles les tropes varen prendre el fort en rapidea. Mentrestant les galeras de Dragut i Jafar bloquejaven Mazalquivir per a evitar que s'aliviara la pressió en l'intervenció d'Orà. El principal objectiu otomà era capturar Mazalquivir posat que varis renegats havien avisat a Hasán que els espanyols planejaven abandonar Orà per a concentrar-se en la defensa de l'atra ciutat. Tenint açò en conte va destinar la majoria de les seues tropes a la pren del Fort de Sant Miguel, part clau de la defensa espanyola, mentres que solament unes poques tropes mantenien el bloqueig sobre Orà.

El Fort de Sant Miguel va sofrir atacs durant 22 dies per 24 000 soldats d'infanteria i 400 de cavalleria. Els seus pocs defensors varen rebujar l'oferta de rendició d'Hasán i varen repelir en èxit sis assalts que varen omplir el fos de cadàvers de jenízaros. Entre els morts otomans es trobava el governador de Constantina, el cos del qual va poder ser recuperat pels seus hòmens en el permís de Martín de Còrdova. A pesar de la tenacitat de la defensa, els reforços enviats des de Mazalquivir no varen ser suficients per a continuar la lluita i el 8 de maig, a l'ampar de l'obscuritat, els supervivents espanyols es varen retirar a la ciutat.

Lloc de Mazalquivir

Don Álvaro de Bazán, I marqués de Santa Creu.

Una volta ocupat el fort les tropes otomanes varen rodejar la ciutat, varen cavar trincheres i varen colocar artilleria per a tombar les muralles. En un tossal propenc varen instalar ademés vàries culebrinas per a bombardejar l'interior de la ciutat. Martín de Còrdova, que disponia de menys de 500 hòmens disponibles per a defendre la ciutat, es va preparar per a l'assalt que va tindre lloc el 20 de maig. Hasán va enviar per davant a 12 000 àraps per a quebrar la resistència dels arcabuceros espanyols i facilitar aixina l'assalt de dos columnes de tropes regulars que atacarien just despuix. A pesar de les fortes pèrdues sofrides els àraps varen conseguir escalar les muralles i alçar la bandera otomana en les almenas encara que els espanyols els varen expulsar poc despuix. En dit atac varen perir casi 2500 hòmens, la majoria en caure en el fos que rodejava la ciutat.

Durant els següents dies va haver més assalts que varen tornar a ser rebujats i varen causar grans pèrdues en vides otomanes encara que la situació espanyola s'havia tornat desesperada. El 6 de juny Hasán es trobava a punt d'ordenar l'atac final quan una flota d'auxili va prendre al seu eixèrcit per sorpresa. El rei Felipe II havia ordenat que es reunira una flota en Cartagena per a atacar a l'eixèrcit d'Hasán i obligar-li a alçar el lloc. baix el mando de Francisco de Mendoza i en el respal de Álvaro de Bazán i Giovanni Andrea Doria, 34 galeras aplegades des de Barcelona, Nàpols, Gènova, Savoya i Malta varen embarcar 4000 soldats i molts cavallers voluntaris, i varen navegar cap a Mazalquivir sense detindre's a esperar més reforços.

Va ocórrer en eixe moment que partix de la flota otomana estava llunt duent suministraments, per lo que Dragut no va intentar resistir l'assalt i es va retirar, conseguint salvar les seues naus. Hasán, temerós de vore's atrapat entre els reforços espanyols i la ciutat, va ordenar que les seues tropes es retiraren apresuradamente. Varen poder salvar les tendes pero varen abandonar els canons, les seues penyores i les seues pertrechos en el camp de batalla. La flota otomana no va ser tan afortunada i varis dels seus barcos, incloses quatre de les carracas franceses, varen ser capturats. Per a escàndal dels cristians, es varen trobar algunes naus pertanyents a mercaders genoveses que tractaven en secret en els otomans.

Bibliografia

• Anderson (1952). Naval wars in the Levant, 1559-1853, Princeton University Press.
• Braudel, Fernand (1995). The Mediterranean and the Mediterranean world in the age of Philip II (en anglés), els Àngeles: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-20330-3.
• Edwards (2005). Edat Moderna: Auge de l'Imperi, 1474-1598, Madrit: Crítica. ISBN 978-84-8432-624-3.
• Fernández Dur, Cesáreo (1895). Armada Espanyola des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó, Madrit: Est. tipogràfic "Successors de Rivadeneyra".
• Sant Miguel (1991). Salvador Morendo (ed.). Història de Felipe II, rei d'Espanya, Barcelona.
• Sánchez Doncel (1991). Presencia d'Espanya en Orà (1509-1792), Toledo. ISBN 978-84-600-7614-8.
• Tzavaras, Andrew J. (2025). Duke Cosimo I, the Medici Navy and the Italian Wars (c.1544–1563), Brill. ISBN 9789004747913.