L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llenguage de les flors

El Llenguage de les flors, a voltes cridat floriografía, va anar un mig de comunicació criptológico en l'época victoriana, en a on per mig de l'us o apany de flors s'enviaven mensages codificats, servint a subjectes per a expressar sentiments que d'un atre modo no es podien comunicar, per la moral imperant.[1] Esta simbologia està present en moltes cultures escampades pel món; aixina, per eixemple, el llenguage floral de Japó es diu Hanakotoba.[2]

Syringa purpúrea, simbolisant les "primeres emocions de l'amor", en el llenguage de les flors.

S'ha atribuït significat a les flors durant mils d'anys, i s'ha practicat alguna forma de floriografía en les cultures tradicionals d'Europa, Àsia i Àfrica. Les plantes i les flors s'usen com símbols en la Bíblia hebrea, particularment de l'amor i els amants en el Cantar dels Cantares,[3] com un emblema per al poble israelita,[4] i per al Mesías venidor.[5] William Shakespeare va atribuir significats emblemàtics a les flors, especialment en Hamlet. En el Romanticisme, este recurs de "fer parlar a les flors" era un secret que les mares llegaven a les seues filles, para, per mig de les flors, comunicar numerosos sentiments: vida, bellea, desanimació, mort, soletat i amor. El rei Carlos II d'Anglaterra va dur dit art recopilant fonts des de Suècia a Pèrsia, en el XVII.[6]

L'interés per la floriografía es va disparar en l'Anglaterra victoriana i en els Estats Units durant el XVIII. Es varen utilisar obsequios de flors, plantes i apanys florals específics per a enviar un mensage codificat al destinatari, lo que li va permetre al remitent expressar sentiments que no es podien expressar en veu alta en la societat victoriana.[7][8] Armats en diccionaris florals, els victorians a sovint intercanviaven chicotets "rams parlantes", cridats ramilletes o tussie-mussies, que podien usar-se o dur-se com a accessori de moda.[8] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 25, 40–44 

Els significats de tal llenguage s'han oblidat actualment, pero rosas roges encara impliquen apasionamiento, amor romàntic; roses rosades una afectació menor; roses blanques sugerixen virtut i castitat; roses grogues és amistat o devoció. Mentres ya no existix l'exacta traducció dels sentiments victorians, les flors encara transmeten i duen significats.


Atres significats comunament coneguts són per al girasol (maravella), pugues voler dir tant altivez o respecte, i varen ser les flors favorites de Santa Julia Billiart per esta raó. l'iris, per la seua banda, va ser nomenada com a mensager dels deus en la mitologia grega, i encara representa un mensage que s'envia. La gerbera és inocència o purea. La Viola tricolor expressa pensaments, un Narcissus recorts, i un ram de Hedera fidelitat.

Història

 
Langage dones Fleurs (Llenguage de les flors), litografia en color d'Alphonse Molta (1900)

Segons Jayne Alcock, supervisora de terrenys i jardins en The Walled Gardens of Cannington, el renovat interés de l'época victoriana pel llenguage de les flors té les seues raïls en la Turquia otomana, específicament en la cort de Constantinopla[9] i en l'obsessió que tenia en els tulipán durant la primera mitat de el XVIII. Durant l'época victoriana, l'us de les flors com a mig de comunicació encobert va coincidir en un creixent interés per la botànica. La moda de la floriografía va ser introduïda en Europa per l'anglesa Mary Wortley Montagu (1689-1762) esposa de l'embaixador anglés en Constantinopla, despuix de la seua estància en la capital turca en els anys 1716-1718, qui la va dur a Anglaterra en 1717, en les seues cartes des d'Estambul, publicades en 1763,, poc despuix de la seua mort, que la va fer famosa,[10] en estes es va referir a la costum -anomenada selam- d'atribuir significats simbòlics a tot tipo d'objectes, i en particular a flors, frutes i plantes[11] i Aubry de la Mottraye (1674-1743), qui la va presentar a la cort sueca en 1727. Dictionnaire du language dones fleurs de Joseph Hammer-Purgstall (1809) sembla ser la primera llista publicada que associa flors en definicions simbòliques, mentres que el primer diccionari de floriografía apareix en 1819 quan Louise Cortambert, escrivint baix el pseudónimo de Madame Charlotte de la Tour, va escriure Li langage dones Fleurs.

En eixe moment, els amants jóvens en particular no podien dir lo que pensaven públicament, i no podien expressar clarament verbalment afecte i disgust. Per lo tant, el llenguage de les flors es va convertir en un important mig de comunicació no verbal.

 
Ilustració de Floral Poetry and the Language of Flowers (1877)

Robert Tyas va ser un popular escritor, editor i clerc britànic sobre flors, que va viure entre 1811 i 1879; el seu llibre, The Sentiment of Flowers; o, Language of Flora, publicat per primera volta en 1836 i reimpreso per vàries editorials a lo manco fins a 1880, va ser anunciat com una versió en anglés del llibre de Charlotte de la Tour.[12] En Europa varen seguir varis llibres i diccionaris dedicats al tema, com a l' Abécédaire de flore, ou language dones fleurs, publicat en París en 1811, Flowers: their Use and Beauty, in Language and Sentiment, publicat en Londres en 1818 o Li Language dones Fleurs, publicat en París en 1819 baix el nom de Charlotte de Latour, pseudónimo, segons pareix, de Louise Cortambert, esposa del geógrafo i bibliotecari parisenc François Eugène. Va ser un llibre particularment exitós, que va passar per vàries edicions, enriquit en litografia preses dels dissenys florals de Pancrace Bessa.

 
"Madreselva - fidelitat", de la série Floral Beauties and Language of Flowers per als cigarrets de la marca nortamericana Duke (1892)

En els Estats Units, la primera aparició del llenguage de les flors impreses va ser en els escrits de Constantine Samuel Rafinesque, un naturaliste franc-nortamericà, qui va escriure artículs continus baix el títul "L'escola de la flora", des de 1827 fins a 1828. en el Saturday Evening Post semanal i en el Casket mensual; o Flors de lliteratura, ingeni i sentiment. Estes peces contenien els noms botànic, anglés i francés de la planta, una descripció de la planta, una explicació dels seus noms en llatí i el significat emblemàtic de la flor. No obstant, els primers llibres sobre floriografía varen ser Flora's Dictionary d'Elizabeth Wirt i The Garland of Flora de Dorothea Dix, abdós publicats en 1829, encara que el llibre de Wirt havia segut publicat en una edició no autorisada en 1828.

En 1830 es va publicar en San Petersburgo el llibre "Selam, o el llenguage de les flors" del poeta rus D.P. Oznobishin, a on es descrivien uns 400 significats de les plantes. Bàsicament, els símbols i significats dels colors mostraven associacions generalment acceptades, a sovint desgavellades i fictícies. El llibre va ser molt popular entre els jóvens. Oznobishin també va introduir el joc dels forfeits, conegut hui i que comença en les paraules "Yo vaig nàixer jardiner...". Durant el seu apogeu en els Estats Units, el llenguage de les flors va atraure l'atenció d'escritors i editors populars. Sarah Josepha Hale, editora durant molt temps de Ladies' Magazine i coeditora de Godey's Lady's Book, va editar Flora's Interpreter en 1832; va continuar imprimint-se fins a la década de 1860. Catharine H. Waterman Esling va escriure un llarc poema titulat "El llenguage de les flors", que va aparéixer per primera volta en 1839 en el seu propi llibre sobre el llenguage de les flors, Flora's Lexicon; va continuar imprimint-se fins a la década de 1860. Lucy Hooper, editora, novelista, poeta i dramaturga, va incloure varis dels seus poemes de flors en The Lady's Book of Flowers and Poetry, publicat per primera volta en 1841. Frances Sargent Osgood, poeta i amiga d'Edgar Allan Poe, va publicar per primera volta The Poetry of Flowers i Flowers of Poetry en 1841, i va continuar imprimint-se fins a la década de 1860.

Edith Nesbit va fer molt popular el "llenguage de les flors" en el seu llibre infantil The Wonderful Garden en 1911.

Simbolisme dels colors de les roses

 
Rosa groga: simbolisant amor agonizante.

L'atribució d'un significat simbòlic a flors i plantes es remonta a l'antiguetat i en l'Edat Mija i la Renaixença a sovint s'atribuïen significats morals a les flors. casi totes les flors tenien múltiples associacions, enumerades en els centenars de diccionaris florals, pero ha sorgit un consens sobre el significat de les flors comunes. A sovint, les definicions es deriven de l'apariència o el comportament de la planta mateixa. Per eixemple, la mimosa, o planta sensitiva, representa la castitat. Açò es deu a que els fulls de la mimosa es tanquen de nit o en tocar-les. Aixina mateix, la rosa de color roig intens i les seues espines s'han utilisat per a simbolisar tant la sanc de Crist com l'intensitat del amor romàntic, mentres que es creu que els cinc pétals de la rosa ilustren les cinc ferides de la crucifixió de Crist. Les roses rosades impliquen un afecte menor, les roses blanques sugerixen virtut i castitat, i les roses grogues representen amistat o devoció. La rosa negra (en la naturalea, un to molt obscur de roig, púrpura o granate, o pot teñir)[13] pot associar-se en la mort i l'obscuritat per les connotacions tradicionals (occidentals) del to.[14]

 
Clavellinera: simbolisant la fascinació, The Language of flowers - an alphabet of floral emblems (1857)

No obstant, va anar en el XIX quan l'interés pel llenguage de les flors va prendre el seu major desenroll, lligat a la comunicació dels sentiments, tant que una editorial especialisada en l'impressió de llibres de flors, elegantment ilustrats en gravats i litografia, desparramar.

"Una dòna també tenia que ser prou precisa sobre on duya les flors. Digam, per eixemple, que un pretenent li havia enviat un tussie-mussie ( a.k.a. ramillete). Si li'l clavava en el 'escot del pit', serien males notícies per a ell, ya que això significava amistat. Ah, pero si li'l va posar sobre el cor, 'Eixa va ser una declaració d'amor inequívoca'".[15]

Ademés, el mensage canviava en funció de si la flor està oberta o en botó i la posició en la que s'oferia. D'esta forma, una flor, que per regla general, expressaria tot l'amor d'una persona cap a una atra, si s'entregava en el brot cap a dalt significa punyalada per l'esquena. Per tot això, les flors no es podien regalar a la llaugera, ya que era necessari considerar tres aspectes: lo que representava cada una, qué és lo que es volia comunicar i quin és la flor preferida de la persona a la que se li anava a regalar. Aixina mateix, al moment de comprar flors, es devia tindre molt en conte el seu color, ya que els colors provocarien certes actituts i emocions que afectarien a lo més profunt de la psique humana.[16]


La forma en que se sostenien les flors també determinava el mensage: si les flors apuntaven cap a avall, per eixemple, el significat de les flors s'invertia. En l'era victoriana, també era costum que els hòmens obsequiaren a les dames en un boutonniere quan les invitaven a un ball. També se li va donar significat a la forma i el lloc a on les dames varen clavar el ram. El ram sobre el cor expressava afecte recíproc, mentres que la decoració floral en el cabell era un rebuig no verbal.

Pero no només era important la flor en sí, sino que, també es devia tindre en conte el cóm es presentava est obsequie. Aixina, si es regalava un ram de flors en el que el llaç que unix les flors anava a l'esquerra significa que els sentiments expressats es referixen al remitent, mentres que si anava a la dreta, es referixen al destinatari.

Autors posteriors inspirats en esta tradició varen crear llistes que associen una flor de natalici en cada dia de l'any.[17]

El llenguage dels colors

Durant molts anys, la gent va tractar de resoldre el misteri del simbolisme de les flors estudiant els mits i llegendes sobre elles. Com a regla general, les flors estan associades en certes qualitats humanes. Depenent de la cultura de cada persona o del lloc en el que es vixca, el significat dels colors de les flors pot variar.

  • Blau: misteri, obtenció d'un impossible, llibertat i franquea.
  • Borgoña: bellea
  • Coral o Taronja: desig, passió
  • Rosa pujat: gratitut
  • Lavanda (violeta): amor a primera vista
  • Rosa suau: admiració, simpatia, felicitat perfecta
  • Rosa: gràcia
  • Rojo: amor, passió, un agraïment, felicitació
  • Blanco: inocència, purea, secrets, reverència i humiltat; les nóvies per a les seues bodes duen en els seus rams este color de roses perque això significa que la seua unió serà per a tota la vida.
  • Groc: amistat, amor agonizante o amor platònic. En països germà-parlantes: celosies, infidelitat.
  • Negre: odi, mort o desesperació. En el cine i l'art simbolisen sentiments de misteri, perill, o algun tipo d'emoció més obscura com la tristor o l'amor obsessiu.

Combinacions de colors

  • Rojo i blanc: unitat (a voltes també expressa duel, per això es mesclen estos dos colors en els rams fúnebres, també pot significar un desig carnal.)
  • Rojo i groc: joc, felicitat, excitació

Vore també

Referències

  1. ↑ «Linguagem dones flors» (en de). Biblioteca Nacional dona Alemània. Consultat el 18 de novembre de 2019.
  2. ↑ Bhaloo, Shalini Asha (2012). Oneness: How to Live with Joyous Expansion, Ease, and Lightness (en anglès), BalboaPress, p. 25. ISBN 1452556431.
  3. ↑ Song of Songs 2:1–3
  4. ↑ Psalm 80:10–16
  5. ↑ Isaiah 11:1
  6. ↑ Matsko Hood, Karen Jean (2014). Valentine Delights Cookbook (en anglès), Whispering Pine, p. 28. ISBN 1596492929.
  7. ↑ Greenaway, Kate. Language of Flowers, London: George Routledge and Sons.
  8. ↑ 8,0 8,1 Laufer, Geraldine Adamich (1993). Tussie-Mussies: The Victorian Art of Expressing Yourself in the Language of Flowers, Workman Publishing, pp. 4–25, 40–53. ISBN 9781563051067.
  9. ↑ «The Language of Flowers». Bridgwater College (2016-02-12). Consultat el 2016-03-29.
  10. ↑ Letters of Lady Mary Wortley Montagu, written during her travels in Europe, Asis and Africa. London. 1763.
  11. ↑ Letters of the Right Honourable Lady Montagu Written during Her Travels in Europe, Àsia and Africa to Persons of Distinction, Men of Letters, &c. in Different Parts of Europe.
  12. ↑ Reprints published by Robert Tyas, London, 1841; Houlston and Stoneman, London, 1844; George Routledge and Sons, London, 1869; George Routledge and Sons, London, 1875; George Routledge And Sons, London, 1880.
  13. ↑ «Roses Color Meaning and Symbolism». www.petalrepublic.com (2021-03-02). Archivat des de l'original, el 2022-12-08. Consultat el 2021-04-20.
  14. ↑ «The Meaning of Black Roses». Flower Glossary (2019-04-11).
  15. ↑ Meadow, James B., Rocky Mountain News, 26 January 1998
  16. ↑ Patric, Elizabeth M. (2013). Flowerspeak: The Flower Whisperer's Guide to Health, Happiness, and Awakening (en anglès), Balboa Press, p. 13. ISBN 1452563713.
  17. ↑ Jobes, Gertrude (1962). Dictionary of Mythology, Folklore, and Symbols, New York: The Scarecrow Press.

Bibliografia

  • Anne Dumas (2000). Els plantes et leurs symboles (en fr), Éditions du Chêne, pp. 128. ISBN 2-84277-174-5.<clave> Anne Dumas (2000). Els plantes et leurs symboles (en fr), Éditions du Chêne, pp. 128. ISBN 2-84277-174-5.</clave> Anne Dumas (2000). Els plantes et leurs symboles (en fr), Éditions du Chêne, pp. 128. ISBN 2-84277-174-5.
  • El llenguage victorià de les flors: documents ocasionals, volum 10, Documents ocasionals de la biblioteca RHS Lindley, volum 10, abril de 2013. Brinda una descripció general completa del tema i una comparació dels significats de les flors d'una selecció de llibres sobre el llenguage de les flors en les Biblioteques RHS Lindley.
  • Escaneos de llibres del sigle XIX sobre el llenguage de les flors:
  • Charlotte de Latour, Il linguaggio dei fiori, traduzione vaig donar Giuseppina Garufi, Firenze, Olschki, 2008 ISBN 978-88-222-5759-8
  • Sabrina Gatti, Florigrafia, Il linguaggio dei fiori,Livorno, CTL Edizioni, 2019 EAN 9788833870540


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llenguage_de_les_flors&oldid=1601524»