Viola tricolor
El pensament salvage (Viola tricolor) és una espècie salvage comuna d'Europa, que creix com anual o de curta vida perenne. Va ser introduïda en Norteamérica, a on es va expandir molt, coneguda com Johnny Jump up (Johnny saltarín) (encara que este nom s'aplica a espècies similars com Viola pedunculata). És el progenitor del cultivat pensament Viola tricolor hortensis; ans que el pensament es desenrollara, "pensament" era un apelatiu alternatiu de la forma salvage.
Descripció
[editar | editar còdic]És una menuda planta d'hàbit trepador que alcança a lo manco 15 cm d'altura, en florés de 15 mm de diàmetro. Creix en pasturages baixos, en sols àcits o neutrals. Accepta mija ombra. Florix borealmente d'abril a setembre. Les flors poden ser púrpures, blaves, grogues o blanques. És hermafrodita i autofértil i és polinizada per abellas.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Linneo va descriure la Viola tricolor i es va publicar en Species Plantarum 2: 935–936, en l'any 1753. (1 de maig de 1753)[1]
- Varietats acceptades
|
|
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Flor de la Trinitat, pensaments, pensies, sogra de Sevilla, trinitaria comuna.[3]
Us medicinal
[editar | editar còdic]Té una llarga història d'us en herbalismo. S'ha recomanat, ademés d'atres usos, en tractaments per a la epilèpsia, el asma, les malalties de la pell i el eczema. Té propietats expectorantes, contra la bronquitis, Tós ferina o tós convulsa. També és diurético. S'usa per a tractar la reumatitis i la cistitis.
Les flors servixen com tintura groga, verda i blava verdoso i les fulls poden usar-se per a fer un indicador químic.
Referències lliteràries
[editar | editar còdic]Molt abans del desenroll d'híbrits, esta espècie es va associar en el "pensament" en el "llenguage de les flors" pel seu apelatiu de pensament. Aixina, Ofelia diu en Hamlet de William Shakespeare, "There's pansies, that's for thoughts" (hi ha "pensaments" que són pensaments). I lo que tenia Shakespeare en ment era el "pensament salvage", no els moderns pensaments de jardí.
Shakespeare fa una referència més directa a el "pensament salvage" en El somi d'una nit d'estiu. Oberón envia a Puck a agarrar "una menuda flor oesteña" que es cridaria "Amor en el gos". El relat de Oberón és que va desviar una flecha de l'arc de Cupido dirigida a "una bella vestal, entronisada per l'oest" (supostament la reina Isabel I d'Anglaterra) per a caure sobre la planta "abans blanca com la llet, ara púrpura per la ferida de l'amor". La "votant imperial" pansa "sense fantasies", destinada a no enamorar-se mai.
En els actes II i III, l'intervenció de Oberón i Puck en la poció màgica d'amor poden controlar el destí de varis personages, pero també accelerar el procés de enamoramiento i de desenamoramiento, per a que les romançades reals dels amants i el seu propi amor sembla tornar-se molt còmic. Shakespeare usa la flor per a proporcionar les característiques dramàtiques i còmiques essencials per a la seua obra. Ademés de que la poció d'amor obtinguda de la flor, no solament interferix en els destins dels amants, sino que també dona estructura al joc, ya que afecta dràsticament les romançades dels amants, ya que al principi altera l'equilibri de l'amor i crea un amor asimètric entre els quatre amants atenienses. El fet de que esta flor introduïxca l'amor màgic en esta obra crea el potencial per a molts desenllaços possibles.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Viola tricolor en Tròpics
- ↑ Viola tricolor en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Enllaços a imàgens, colleccionadas per Texas A&M University Bioinformatics Working Group [1] archivat en Wayback Machine.
- Informació de l'espècie en Plants for a Future database
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viola tricolor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.