Anar al contingut

Llectura de la Torá

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Judeus llegint la Torá.

La llectura de la Torá, en hebreu: קריאת התורה|K'riat haTorah|«Llectura [de] la Torá»; pronunciació asquenazí: «Kriyas haTorah») és una tradició religiosa que implica la llectura pública d'un conjunt de passages d'un roll de la Torá. El terme a sovint es referix a tota la cerimònia de retirar el roll (o els rolls) de la sagrada Arca de la Torá, cantar el passage apropiat en una cantilaació hebrea especial (cridada Teamim) i tornar el roll sagrat al Hejal (Arón HaKodesh). També se li crida comunament leyenen (en yidis: לייענען) que significa «llegir»).[1]

La llectura pública regular de la Torá va ser introduïda per Esdras, l'escriga, despuix de la tornada dels exiliats de Judea del captiveri babilònic (c. 537 a. C.), com es descriu en el Llibre de Nehemías.[2] En l'era moderna, els judeus ortodoxos practiquen la llectura de la Torá segons un procediment establit que casi no ha canviat des de l'era talmúdica.[3] Des de el XIX, el reformisme i el conservadurisme han fet adaptacions a la pràctica de la llectura de la Torá, pero el patró bàsic de la llectura de la Torá ha permaneixcut generalment igual:


Com a part dels servicis d'oració del matí (Shajarit) o de la vesprada (Minjá) en certs dies de la semana o dies festius, es llig una secció del Pentateuco d'un roll de la Torá. Els matins de Shabat (dissabte), es llig una secció semanal (coneguda com sedra o porció semanal de la Torá), seleccionada de manera que es lligga tot el Pentateuco de forma consecutiva cada any. [4][5][6][7] Els dissabtes per la vesprada, els dilluns i els dijous, es llig el començ de la porció del següent dissabte. En festes judeues (incloses Jol HaMoed, Janucá i Purim), Rosh Jodesh i dies de dejuni (Taanit), es lligen secciones especials relacionades en el dia.

Molts judeus celebren una festa anual, Simjat Torá, per a celebrar la finalisació del cicle anual de llectures.

Referències

  1. ↑ «tumblr.com/post/1389832259/leyenen-%D7%9C%D7%99%D7%99%D7%A2%D7%A0%D7%A2%D7%9F Leyenen». Yiddish Word of the Week. «Leyenen és el terme popular per a la llectura pública de seccions de la Torá i megiles [...] en Shabes i dies festius. [...] un membre designat de la comunitat (el leyener) que tindria que dedicar temps a memorisar la forma adequada de llegir el text»
  2. ↑ «8», Mechon Mamre (ed.). Nehemías..
  3. ↑ Les excepcions són que la majoria de les comunitats (llevat els yemenitas) varen deixar de traduir la llectura de la Torá al arameo a principis de l'Edat Mija, com es feya en l'época talmúdica. Ademés, en l'época talmúdica, el que rebia una Aliyah llegia la seua pròpia porció, pero la majoria de les comunitats actuals tenen una institució d'un Baal keriah que llig en nom de tots els que reben Aliyot.
  4. ↑ La divisió de les parashot que es troba en els rolls de la Torá moderns de totes les comunitats judeues (ashkenazí, sefardí, i yemenitas) es basa en la llista sistemàtica proporcionada per Maimónides en el capítul 8 de la Mishneh Torah, Lleis de tefilín, mezuzá i rolls de la Torá. Maimónides va basar la seua divisió de les parashot de la Torá en el Còdex d'Alep. Encara que inicialment Umberto Cassuto ho va posar en dubte, esta s'ha convertit en la posició establida en l'erudició moderna (vore l'artícul sobre el Còdex d'Alep para més informació).
  5. ↑ Les sinagogues conservadores i reformistes poden llegir les parashot en un programa trienal en lloc d'anual.
  6. ↑
    {{{1}}}
  7. ↑ «Let us learn».Union of American Hebrew Congregations.