Judeus yemenitas

Els judeus yemenitas o judeus yemení (cridats també Yehudim Teimanim en hebreu: יהודים תימנים, en àrap: اليهود اليمنيون), són aquells judeus que viuen o han vixcut alguna volta en Yemen. Entre juny de 1949 i setembre de 1950, la marejant majoria de la població judeua de Yemen va emigrar a Israel en l'Operació Estora Màgica (en hebreu: כנפי נשרים), (transliterado: Kanfei Nesharim), (en espanyol: Ales d'Àguiles). Despuix de vàries ones de persecució en tot Yemen, la gran majoria dels judeus yemenitas ara viuen en Israel, mentres que les comunitats més chicotetes viuen en els Estats Units i en atres llocs. Només un grapat permaneix en Yemen. Els pocs judeus que permaneixen en Yemen experimenten una judeofobia intensa i en ocasions violenta i diàriament. En 2022, solament quedava un judeu en Yemen.

Els judeus yemenitas tenen una tradició religiosa única que els distinguix dels judeus asquenazíes, els judeus sefardíes i atres grups judeus. Han segut descrits com «els més judeus de tots els judeus» i «els que millor han conservat l'idioma hebreu». Els judeus yemenitas estan dins de la categoria de judeus mizrajíes («orientals»), encara que diferixen d'atres mizrajíes que han sofrit un procés d'assimilació total o parcial a la llitúrgia i costum sefardí. Si ben el subgrup Shami de judeus yemenitas va adoptar un rito influenciat pels sefardíes, açò es va deure principalment a que se'ls i no va reflectir un canvi demogràfic o cultural general entre la gran majoria dels judeus yemenitas.

Segons la tradició, els judeus varen aplegar per primera volta a Yemen quan varen ser exiliats despuix de la destrucció del Primer Temple en Jerusalem. Proves arqueològiques mostren que va haver una gran comunitat present en Yemen fa més de 2300 anys. En el XI, Yemen estava governat pel rei judeu Yusuf Dhu Nuwas. Coneguts per la seua rigorosa educació religiosa, els judeus de Yemen coincidixen en molts rabinos i erudits judeus d'atres terres durant la seua llarga diàspora en Yemen, inclusivament el sabio del medioevo Maimónides, les lleis del qual varen aplegar a definir les pràctiques religioses dels judeus yemenitas. Les famílies judeues en Yemen tenen els seus orígens en diferents tribus judeues i linajes, i dos principals subgrups es varen instalar en el temps: Baladi i Shami. La comunitat Baladi conserva les costums religioses yemenitas més úniques i antigues, mentres que la comunitat Shami ha segut històricament influenciada per místics migevals de la terra d'Israel.

Els judeus yemenitas varen escomençar a emigrar a Terra Santa en 1880. Per a la fundació de l'Estat d'Israel, casi la mitat de tots els judeus yemenitas ya s'havia mudat a Israel, mentres que la gran majoria va emigrar durant els anys subsegüents. Despuix de vàries onades de persecució en tot Yemen, la majoria dels judeus yemení ara viuen en l'Estat d'Israel, mentres que comunitats més chicotetes viuen en els Estats Units i en atres llocs, ascendint a al voltant de 400.000. Solament queda un grapat en Yemen. Allí, els judeus es varen formar en els oficis especialisats. Algunes famílies varen continuar la transmissió d'estos coneiximents de generació en generació, i la platería i art decorativa d'estil judeoyemenita és encara popular hui en dia en Israel i més allà.

Bibliografia

• L'història dels judeus de Yemen Rav Menajem Levine, Aishlatino