Llímit (successió de conjunts)
En teoria de conjunts, es definix llímit d'una successió de conjunts al conjunt que inclou elements de cada u dels subconjunts components de la successió. És d'utilitat en teoria de la mida, especialment en espais de provabilitat.[1][2]
Definició per a successions monòtones
Siga una successió de conjunts, es diu que dita successió és monòtona creixent, i s'indica com , si para tot n, pertanyent al conjunt dels número natural, es té que .[3]
De la mateixa manera, la successió de conjunts és monónota decreixent i s'indica com , si para tot n, pertanyent al conjunt dels número natural, es té que .[3]
Fent us d'operadors de conjunts (unió, intersecció), en una successió monòtona creixent en un número fixat n es té que:
El llímit d'esta successió creixent es definix de manera natural com:[2]
és dir, com l'unió dels infinits conjunts An de la successió. Una definició similar se seguix per a una successió monòtona decreixent. Fixat un n es té que:
I per tant, el llímit d'esta successió decreixent es definix com:[2]
açò és, com l'intersecció dels conjunts An de la successió.
Quan es complixen estes condicions, es diu que la successió de conjunts té llímit o que és convergent.[3]
Definició general
De manera més general i donada qualsevol successió de conjunts, poden definir-se els llímits inferior i superior construint dos successions monòtones creixent i decreixent respectivament:[1]
De les definicions anteriors es pot obtindre la relació:
En el cas de que abdós llímits coincidixquen, es pren este conjunt comú com el llímit de la successió An:
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Quesada Paloma; García Pérez, {{{nom2}}} (1998). «Successions de conjunts», Lliçons de càlcul de provabilitats, 1ª edició (en castellà), Madrit: Edicions Díaz de Sants, pp. 6-11. ISBN 8486251842.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bărboianu, Cătălin; Martilotti, {{{nom2}}} (2008). «Successions de conjunts», Entenent les provabilitats i calculant-les, 1ª edició (en castellà), INFAROM Publishing, pp. 130-131. ISBN 9731991069.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Navarro Camacho; Gómez Gómez, {{{nom2}}}; García Gómez, {{{nom3}}}; Pina Coronat, Emilio M. (2003). «Successions de conjunts», Matematicas. Professors d'Ensenyança Secundària. Volum III, 1ª edició (en castellà), Sevilla: MAD, pp. 262-263. ISBN 8466518991.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Límite (sucesión de conjuntos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.