Anar al contingut

Llímit (successió de conjunts)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de conjunts, es definix llímit d'una successió de conjunts (An)n al conjunt que inclou elements de cada u dels subconjunts An components de la successió. És d'utilitat en teoria de la mida, especialment en espais de provabilitat.[1][2]

Definició per a successions monòtones

Siga (An)n una successió de conjunts, es diu que dita successió és monòtona creixent, i s'indica com An↑, si para tot n, pertanyent al conjunt dels número natural, es té que An⊆An+1.[3]

De la mateixa manera, la successió de conjunts és monónota decreixent i s'indica com An↓, si para tot n, pertanyent al conjunt dels número natural, es té que An⊇An+1.[3]

Fent us d'operadors de conjunts (unió, intersecció), en una successió monòtona creixent en un número fixat n es té que:

⋃i=1nAi=An

El llímit d'esta successió creixent es definix de manera natural com:[2]

limn→∞An=limn→∞⋃i=1nAi=⋃i=1∞Ai

és dir, com l'unió dels infinits conjunts An de la successió. Una definició similar se seguix per a una successió monòtona decreixent. Fixat un n es té que:

⋂i=1nAi=An

I per tant, el llímit d'esta successió decreixent es definix com:[2]

limn→∞An=limn→∞⋂i=1nAi=⋂i=1∞Ai

açò és, com l'intersecció dels conjunts An de la successió.

Quan es complixen estes condicions, es diu que la successió de conjunts té llímit o que és convergent.[3]

Definició general

De manera més general i donada qualsevol successió de conjunts, poden definir-se els llímits inferior i superior construint dos successions monòtones creixent i decreixent respectivament:[1]

De les definicions anteriors es pot obtindre la relació:

lim infn→∞An⊆lim supn→∞An

En el cas de que abdós llímits coincidixquen, es pren este conjunt comú com el llímit de la successió An:

limn→∞An=lim infn→∞An=lim supn→∞An

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Quesada Paloma; García Pérez, {{{nom2}}} (1998). «Successions de conjunts», Lliçons de càlcul de provabilitats, 1ª edició (en castellà), Madrit: Edicions Díaz de Sants, pp. 6-11. ISBN 8486251842.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Bărboianu, Cătălin; Martilotti, {{{nom2}}} (2008). «Successions de conjunts», Entenent les provabilitats i calculant-les, 1ª edició (en castellà), INFAROM Publishing, pp. 130-131. ISBN 9731991069.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Navarro Camacho; Gómez Gómez, {{{nom2}}}; García Gómez, {{{nom3}}}; Pina Coronat, Emilio M. (2003). «Successions de conjunts», Matematicas. Professors d'Ensenyança Secundària. Volum III, 1ª edició (en castellà), Sevilla: MAD, pp. 262-263. ISBN 8466518991.


Referències