Lippia alba
Lippia alba és una espècie pertanyent a la família de les verbenàcees, nativa del sur de Texas en els Estats Units,[1] Mèxic, el Carib, Amèrica central, i Amèrica del Sur.
Descripció
És un arbust molt ramificat, en una altura de fins a 1,5 m. Els seus fulles medixen aproximadament d'1 a 7 cm de llarc i 0,9 a 4,5 cm d'ample , sent opostes o en trios. Les flors posseïxen tons blanc, rosa, o corolas blava-purpúreas formant Inflorescèncias de 2 cm de llongitut.[2]
Importància econòmica i cultural
Esta espècie és àmpliament cultivada com planta ornamental pel seu fullage aromàtic i belles flors.[1] La composició de la seua oli essencial és única en cada planta, pero pot incloure piperitona, geranial, neral, cariofileno, alcamfor, eucaliptol, limoneno, carvona, germacreno, α-guaieno, β-ocimeno, linalool, o mirceno.[2] Les seues fulles són usats per a condimentar els menjars,[3] com la salsa de mole d'Oaxaca, Mèxic.[4] La planta s'usa medicinalmente per les seues propietats somàtiques, sedativas, antidepressives i analgésicas.[5]
Noms comuns
Entre els seus noms comuns es troben Toronjil, sàlvia del Brasil,[6] pitiona, va candar, lipia arbustiva, cidrón, juanilama, herba negra, pitiona, citrona, Santa Maria, pronte consol[7] i sàlvia morada en Argentina.[8] En Perú se li crida pampa orégano.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Bushy Lippia, White-flowered Lippia, Herba Negra, Herba del Negre, Herba Bona, Alfombirlla, Cidrilla, Oregano de Ruc, Salva do Brasil, Salva Colorat, Te de Castella, Toronjil de Espana Mirto, Juan slama, Sàlvia, Sonora, Mastranto, Te de el Pais, Te de Test, Te de el Pa Lippia alba - (L. geminata) (EN INGLÉS)». Benny Simpson - Arbustos natius de Texas. Texas A&M University. Consultat el 21 de giner de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Tucker, Arthur O. (2009). The Encyclopedia of Herbs: A Comprehensive Reference to Herbs of Flavor and Fragrance(en anglés), 2 edició, Timber Press, pp. 298–299. ISBN 978-0-88192-994-2.
- ↑ Duke, James A. (2008). Duke's Handbook of Medicinal Plants of Latin America(en anglés), CRC Press, pp. 412–414. ISBN 978-1-4200-4316-7.
- ↑ Urdaneta, María Luisa; Kanter, Daryl F.. Delectes de la Cuina Mexicana: Healthy Mexican American Cooking, University of Texas Press, p. 10. ISBN 0-292-78531-3-90000. Consultat el 25 de giner de 2015.
- ↑ Plantilla:Cite paper
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Pronte consol - Lippia alba (Mill.) N.I. Br.». Archivat des de l'original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2022. | Banc d'objectes d'aprenentage i informació, Universitat de Antioquia
- ↑ «Sàlvia morada - Lippia alba (Mill.) N.I. Br.». | Herbotecnia
- ↑ Pezo-Pérez, Nilda Leonor; Gonzales-Coral, Agustín(1998-12-01).«CARACTERISACIÓ AGRONÓMICA DE PAMPA ORÉGANO Lippia alba (Mill)».Folia Amazónica.9(1-2): 179–190.ISSN 2410-1184.doi:10.24841/fa.v9i1-2.175.Consultat el 2022-08-03.(en es)
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Lippia alba.
- Juanilama (Lippia Alba) Sorprenent té i medicina promisoria - Survival Gardener (Pàgina en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lippia alba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.