Linotórax


El linotórax era un tipo d'armadura usada pels antics grecs des de l'época micénica fins a la clàssica. El linotórax és mencionat per Homero en la Ilíada. El linotórax sembla haver segut l'armadura més popular entre finals de el VI i el V, des de l'época de les guerres mèdiques fins a la guerra del Peloponeso. No obstant, es va tornar popular una atra volta gràcies a les reformes del general ateniense Ifícrates a mitan de el IV i despuix en els eixèrcits de Filipo II de Macedònia i el seu fill Alejandro Magne. La disminució de l'us del linotórax, al voltant del final de el III, sembla tindre correlació en l'aument de l'ocupació de la malla, o cota de malla.
Construcció
Molts creuen que el linotórax era construït en vàries capes de lli, entre 12 i 20 són els números comunament expressats. Alguns han afirmat que estava fet de cuiro pero no hi ha proves per a respalar-ho. També ha segut afirmat que les capes de lli varen ser pegades en coa animal, o una classe de resina flexible, pero és més provable que les capes foren acolchadas. Va haver una troballa parcial d'un linotórax trobat durant una excavació en una atarassana en Tebas. Un fragment de multicapas de lli trobat en una tomba micénica també podria haver format part d'un linotórax.
S'ha cregut a sovint que una de les raons principals per al canvi de l'armadura de bronze dels primers grecs pel linotórax va ser per lo assequible del lli usat en la seua fabricació, açò no obstant és fals, ya que el cost del lli en el món antic era també car. No obstant per a la fabricació d'armadura de bronze era necessari ferrers experts, l'armadura de lli podia fabricar-se per qualsevol dòna del món grec [1]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linotórax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.