Anar al contingut

La nit estrelada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La nit estrelada

La nit estrelada (neerlandés: De sterrennacht) és un oli sobre llenç del pintor postimpresionista neerlandés Vincent van Gogh. Pintat en juny de 1889, representa la vista des de la finestra orientada a l'est de la seua habitació en l'asil en Saint-Rémy-de-Provence, just abans de l'amanecer, a on inclou un poble imaginari.[1][2][3] Ha estat en la colecció permanent del Museu d'Art Modern de la ciutat de Nova York des de 1941, adquirida a través de Lillie P. Bliss Bequest. Àmpliament considerada com l'obra mestra del pintor.[4][5] La nit estrelada és una de les pintures més reconegudes en el història de la cultura occidental.[6][7]

L'asil

A raïl de la crisis sofrida el 23 de decembre de 1888 que va resultar en l'automutilaació de la seua orella esquerra,[8][9] Van Gogh va ingressar voluntàriament en el manicomio de Saint-Paul-de-Mausole el 8 de maig de 1889.[10][11] Ubicat en un antic monasteri, Saint-Paul-de-Mausole que atenia als rics i estava a menys de la mitat de la seua capacitat quan va aplegar Van Gogh,[12] lo que li va permetre ocupar no solament un dormitori en el tercer pis, sino també una habitació en la planta baixa per a utilisar com a estudi de pintura.[12]

El Monasteri de Saint-remi-de-provence
Monasteri de Saint-Paul-de-Mausole

Durant l'any en que Van Gogh va permanéixer en l'asil, va continuar la prolífica producció de pintures que havia començat en Arlés.[12] Durant este periodo, va produir algunes de les obres més conegudes de la seua carrera, inclosos els Lliris de maig de 1889, ara en el Museu J. Paul Getty, i el Autorretrato blau de setembre de 1889, en el Museu de Orsay. La nit estrelada va ser pintada a mitan de juny (al voltant del 18 de juny), data en la que li va escriure al seu germà Theo per a dir-li que tenia un nou estudi d'un cel estrelat.[1][13][14][L 1]

L'obra

La nit estrelada de Vincent van Gogh, presa en el MAM de New York

La nit estrelada va ser pintada per Van Gogh durant el dia en l'estudi de la planta baixa del manicomio de Saint-Paul-de-Mausole. La vista ha segut identificada com la de la finestra del seu dormitori, orientada a l'est,[1][2][15][16] una vista de la que Van Gogh va pintar variacions. cita requerida "A través de la finestra en barrots de ferro", li va escriure al seu germà, Theo, al voltant del 23 de maig de 1889, "puc vore un quadrat de blat tancat (...) sobre el qual, de matí, veig eixir el sol en tot el seu esplendor (...)".[L 2]


Van Gogh va representar la vista en diferents moments del dia , inclós l'amanecer, l'eixida de la lluna, els dies plens de sol, els dies nuvolats, els dies ventosos i un dia en pluja. Si ben el personal del hospital no va permetre que Van Gogh pintara en el seu dormitori, allí va poder fer esbossos en tinta o carboncillo sobre paper; eventualment, basaria variacions més noves en versions anteriors. L'element pictòric que unix totes estes pintures és la llínea diagonal procedent de la dreta que representa els tossals baixos i ondulades de les montanyes Alpilles. En vàries versions, els ciprers són visibles més allà de la paret del fondo que tanca el camp de blat. Van Gogh va ampliar la vista en sis d'estes pintures, sobretot en F717 Camp de blat en ciprers i La nit estrelada, que acosten els arbres al pla de l'image.cita requerida

Una de les primeres pintures de la vista va ser F611 Paisage montanyós darrere de Saint-Rémy, ara en Copenhague. Van Gogh va fer varis esbossos per a esta pintura, del com destaca F1547 El camp de blat tancat despuix d'una tormenta. No està clar si la pintura es va fer en el seu estudi o en l'exterior. En la seua carta del 9 de juny que ho descriu, menciona que havia estat treballant a l'aire lliure durant uns dies.[17][18][L 3][13] Van Gogh va descriure el segon dels dos paisages, en el qual estava treballant en una carta a la seua germana Wil el 16 de juny de 1889.[L 4] Est és F719 trigal vert en ciprers, ara en Praga, i la primera pintura en l'asil que definitivament va pintar a l'aire lliure. F1548 Camp de blat, Saint-Rémy de Provence, ara en Nova York, és un estudi per a ell. Dos dies despuix, Vincent li va escriure a Theo que havia pintat "un cel estrelat".[19][L 1]

La nit estrelada és l'únic nocturn de la série de vistes des de la finestra del seu dormitori. A principis de juny, Vincent li va escriure a Theo: "Este matí vaig vore el camp des de la meua finestra molt abans de l'amanecer sense res més que l'estrela del matí, que es vea molt gran".[L 5] Els investigadors han determinat que Venus era visible en amanecer en Provença en la primavera de 1889, i en eixe moment era casi tan lluent com era possible. Llavors, la "estrela" més lluent en la pintura, just a la dreta del ciprer, és en realitat Venus.[13][15]

La Lluna és estilisada. Registres astronòmics indiquen que en realitat estava minvant gibosa en el moment que Van Gogh va pintar el quadro,[13] i inclús si la fase de la Lluna haguera segut quart menguante en el moment, la Lluna de Van Gogh no hauria segut astronómicament correcta. L'únic element pictòric que definitivament no era visible des del quarto de Van Gogh és el poble,[20] que es basa en un esbós F1541v realisat en una ala sobre el poble de Saint-Rémy.[3] Pickvance va pensar que F1541v es va fer més vesprada, el campanar més neerlandés que provençal, una característica de vàries pintures i dibuixos de Van Gogh en el seu periodo de Nuenen, i per lo tant, la primera de les seues " reminiscència del nort" que anava a pintar i dibuixar a principis de l'any següent.[1] Hulsker va pensar que un paisage en el revers F1541r també era un estudi per a la pintura.[21]

Interpretacions

A pesar de la gran cantitat de cartes que va escriure Van Gogh, va dir molt poc sobre La nit estrelada.[1] Despuix d'informar que havia pintat un cel estrelat en juny, Van Gogh va mencionar la pintura en una carta a Theo al voltant del 20 de setembre de 1889 quan la va incloure en una llista de pintures que estava enviant al seu germà en París, referint-se a com un "estudi nocturn".[22] D'esta llista de pintures, va escriure: "En general, les úniques coses que considere una miqueta bones en ella són el camp de blat, la montanya, el hort, les oliveres en els tossals blaus, el retrat i l'entrada a la pedrera, i el restant no em diu res"; "el restant" inclouria La nit estrelada. Quan va decidir retindre tres pintures d'este lot per a aforrar diners en l'enviament, La nit estrelada va ser una de les pintures que no va enviar.[23] Finalment, en una carta al pintor Émile Bernard de finals de novembre de 1889, Van Gogh es va referir a la pintura com un "fracàs".[24]

Van Gogh va discutir en Bernard i especialment en Paul Gauguin sobre si un deuria pintar de la naturalea, com preferia Van Gogh,[25] o pintar lo que Gauguin va cridar "abstracció":[26] pintures concebudes en l'imaginació, o de tête.[27] En la carta a Bernard, Van Gogh va relatar les seues experiències quan Gauguin va viure en ell durant nou semanes en l'autumne i el hivern de 1888: "Quan Gauguin estava en Arles, una o dos voltes em vaig deixar dur pel mal camí cap a l'abstracció, com saps... Pero això va ser una ilusió, volgut amic, i pronte un es troba contra una paret... I, no obstant, una volta més em vaig deixar dur pel mal camí per a alcançar estreles que són massa grans, un atre fracàs, i ya em harté d'això",[28] Van Gogh es referix ací a les moles expressionistes que dominen la part superior central de La nit estrelada.[29]

Theo es va referir a estos elements pictòrics en una carta a Vincent datada el 22 d'octubre de 1889: "Percep clarament lo que et preocupa en els nous llenços com el poble a la llum de la lluna [La nit estrelada] o les montanyes, pero sent que la busca de l'estil lleva el sentiment real de les coses".[24] Vincent va respondre a principis de novembre: "A pesar això em referixc a un estil més dibuix varonil i més delliberat. Si això em farà més semblat a Bernard o Gauguin, no puc fer res al respecte. Pero m'incline a creure que a la llarga t'acostumes". I més alvance en la mateixa carta, va escriure: "Sigues molt ben que els estudis traçats en llínees llargues i sinuoses de l'últim enviament no varen ser lo que devien ser, no obstant, m'atrevixc a exhortar-los a creure que en els paisages es continuarà masificando coses per mig d'un estil de dibuix que busca expressar l'enredre de les masses".[30]

Pero, encara que Van Gogh va defendre periòdicament les pràctiques de Gauguin i Bernard, cada volta les va repudiar inevitablement i va continuar en el seu método preferit de pintar des de la naturalea.[12][12] Com els impressionistes que va conéixer en París, especialment Claude Monet, Van Gogh també estava a favor de treballar en série. va pintar la seua série de girasols en Arlés, i també la série de ciprers i camps de blat en Saint-Rémy. La Nit Estrelada pertany a esta última série, aixina com a una série chicoteta de nocturns iniciats en Arlés.[31]

La nit estrelada sobre Ródano de Van Gogh. 1888, oli sobre llenç

La série nocturna va estar llimitada per les dificultats que plantejava pintar tals escenes de la naturalea, és dir, de nit.[32] El primer quadro de la série va ser Terrat de café de nit, pintat en Arlés a principis de setembre de 1888, seguit de La nit estrelada sobre el Ródano més vesprada eixe mateix més. Les declaracions escrites de Van Gogh sobre estes pintures brinden més informació sobre les seues intencions de pintar estudis nocturns en general i La nit estrelada en particular.

Poc despuix de la seua arribada a Arlés en febrer de 1888, Van Gogh li va escriure a Theo: "Necessite una nit estrelada en ciprers o, tal volta sobre un camp de blat madur; ací hi ha algunes nits realment belles". Eixa mateixa semana, li va escriure a Bernard: "Un cel estrelat és alguna cosa que m'agradaria intentar fer, de la mateixa manera que durant el dia intentaré pintar un prat vert esguitat de dents de lleó".[33] Va comparar les estreles en punts en un mapa i va reflexionar que, aixina com un pren un tren per a viajar per la Terra, "prenem la mort per a aplegar a una estrela".[12] Encara que en este punt de la seua vida Van Gogh estava desilusionat per la religió,[34][12] sembla no haver perdut la seua fe en una vida futura. Va expressar esta ambivalencia en una carta a Theo despuix de haver pintat La nit estrelada sobre el Ródano, confessant una "tremenda necessitat de, diré la paraula, de religió, de modo que ixc de nit a pintar les estreles".[12]

Va escriure sobre l'existència d'una atra dimensió despuix de la mort i la va associar en el cel nocturn. "Seria tan simple i explicaria tant les coses terribles de la vida, que ara nos sorprenen i nos ferixen tant, si la vida tinguera un atre hemisferi, invisible és cert, pero a on un aplega quan mor".[35] "L'esperança està en les estreles" va escriure, pero ràpidament senyalant "la terra és un planeta, i conseqüentment una estrela, o un orbe celest".[33] I va declarar rotundament que La Nit Estrelada no "va ser una tornada al romanticisme o a idees religioses".[36]

El destacat historiador d'art Meyer Schapiro resalta els aspectes expressionistes de La nit estrelada, dient que va ser creada baix la "pressió del sentiment" i que és una "[pintura] visionària inspirada en un estat d'ànim religiós". Schapiro teoriza que "El contingut amagat"[37] de l'obra fa referència al llibre del Apocalipsis del Nou Testament, revelant un "tema apocalíptico de la dòna en dolor de part, cenyida en el sol i la lluna i coronada d'estreles, que el seu recent naixcut està amenaçat pel dragó".[38] (Schapiro, en el mateix volum, també professa vore una image d'una mare i un chiquet en els núvols en Paisage en oliveres,[37] pintat al mateix temps i a sovint considerat com un colgante de La nit estrelada).[39]


El historiador d'art Sven Loevgren amplia l'enfocament de Schapiro, i torna a cridar a La nit estrelada una "pintura visionària" que "va ser concebuda en un estat de gran agitació".[40] Escriu sobre el "caràcter alucinatorio de la pintura i la seua forma violentament expressiva", encara que es esmera en senyalar que la pintura no es va eixecutar durant un dels colapses incapacitantes de Van Gogh[41] Loevgren Compara el "anhel religiosament inclinat pel més allà" de Van Gogh en la poesia de Walt Whitman.[42] Ell crida La Nit Estrelada "una image infinitament expressiva que simbolisa l'absorció final de l'artiste pel cosmos" i que "dona una sensació inoblidable d'estar en el llindar de l'eternitat".[43] Loevgren elogia la "eloqüent interpretació" de Schapiro de la pintura com una visió apocalíptica i continua la seua pròpia teoria simbolista en referència a les onze estreles en un dels somis de José en el llibre del Génesis de l'Antic Testament.[44][45] Loevgren Afirma que els elements pictòrics de La Nit Estrelada "es visualisen en térmens purament simbòlics" i senyala que "el ciprer és l'arbre de la mort en els països mediterràneus".[46]

Dibuixe Ciprers en la nit estrelada, una còpia a cálamo de Van Gogh despuix de la pintura en 1889. Originalment conservat en Kunsthalle Bremen, hui partix de la disputada Baldin Colecció.[47]

El historiador d'art Lauren Soth també troba un subtexto simboliste en La Nit Estrelada, dient que la pintura és un "tema religiós tradicional disfrassat" i una "image sublimada dels sentiments religiosos més profunts [de Van Gogh]".[48][49] Citant l'admiració de Van Gogh per les pintures d'Eugène Delacroix, i especialment l'us del pintor anterior del blau Prusia i el groc cidra en pintures de Crist, Soth teoriza que Van Gogh va utilisar estos colors per a representar Crist en La Nit Estrelada.[50] Critica les interpretacions bíbliques de Schapiro i Loevgren, que depenen d'una llectura de la lluna creixent que incorpora elements del Sol. Diu que és simplement un lluna creixent, que, escriu, també tenia un significat simbòlic para Van Gogh, que representa "consol".[51]

És per motiu de les interpretacions simbolistes de La Nit Estrelada que el historiador d'art Albert Boime presenta el seu estudi de la pintura. Com va senyalar anteriorment, Boime ha demostrat que la pintura descriu no només els elements topogràfics de la vista de Van Gogh des de la finestra d'asil, sino que també els elements celests, identificant no només Venus sino que també la constelació de Aries.[15] Sugerix que Van Gogh originalment tenia intencions de pintar una lluna gibosa pero "va tornar a una image més tradicional" de la lluna creixent, i teoriza que l'aureola lluenta entorn és un remanente de la versió gibosa original.[20] Relata l'interés de Van Gogh en les escritures de Victor Hugo i Juliol Verne com a possible inspiració per a la seua creència en una vida futura en les estreles o planetes.[52] I proporciona una discussió detallada dels alvanços ben publicitados en astronomia que varen tindre lloc durant la vida de Van Gogh.


Boime Afirma que, si be Van Gogh mai va mencionar a l'astrònom Camille Flammarion en les seues cartes, creu que Van Gogh deu haver estat al tant de les populars ilustracions de Flammarion, que incloïen dibuixos de nebuloses espirals (com es dien les galàxies en l'época) tal i com es veen i fotografiaven a través de telescopis.[53] Boime Interpreta la figura que s'arremolinar en la part central del cel en La Nit Estrelada per a representar una galàxia espiral o un cometa, les fotografies de la qual també s'han publicat en mijos populars.[20] Afirma que els únics elements no realistes de la pintura és el poble i les moles del cel. Estes moles representen la comprensió de Van Gogh del cosmos com un lloc viu i dinàmic.[54]

L'astrònom de Harvard Charles A. Whitney va portar a terme el seu propi estudi astronòmic de La Nit Estrelada de forma contemporànea, pero independent de Boime (quí va passar casi tota la seua carrera en la U.C.L.A.).[55] Mentres Whitney no compartix la certea de Boime sobre la constelació de Aries, coincidix en Boime en la visibilitat de Venus en Provença en el moment en que es va eixecutar la pintura.[56][13] També veu la representació d'una galàxia espiral en el cel, encara que li dona el crèdit per l'original a l'astrònom anglo irlandés William Parsons, el treball del qual va reproduir Flammarion.[56]

Croquis de la Galàxia Mola de William Parsons en 1845, 44 anys abans de la pintura de Van Gogh.

Whitney també teoriza que les moles en el cel podria representar el vent, evocant el mistral que va tindre un efecte tan profunt sobre Van Gogh durant els vintisset mesos gaste en Provença.[16] (Va ser el mestral el que va desencadenar el seu primer colapse despuix d'ingressar a l'asil, en juny de 1889, menys d'un més despuix de pintar La Nit Estrelada). Boime teoriza que els tons més clars de blau just per damunt del horisó mostren les primeres llums del matí.[57][20]

El poble ha segut identificat de diverses formes com un recort de la pàtria neerlandesa de Van Gogh,[1][58] o basant-se en un esbós que va fer de la ciutat de Saint-Rémy.[3][20] En qualsevol cas, és un component imaginari del quadro, no visible des de la finestra del dormitori de l'asil.

Els ciprers s'han associat durant molt temps en la mort de la cultura europea, encara que la qüestió de si Van Gogh pretenia que tinguera un significat tan simbòlic en La Nit Estrelada és objecte de debat obert. En una carta d'abril de 1888 a Bernard, Van Gogh va referir a "ciprers fúnebres," encara que açò és possiblement similar a dir "roures majestuosos" o "sauces llorones."[9] Una semana despuix de pintar La Nit Estrelada, li va escriure al seu germà Theo, "Els ciprers sempre ocupen els meus pensaments. M'agradaria fer alguna cosa en ells com els llenços dels girasols, perque em sorprén que encara no s'hagen fet com yo els veig".[12] En la mateixa carta va mencionar "dos estudis de ciprers d'eixe difícil to vert botella".[59] Estes declaracions sugerixen que Van Gogh estava més interessat en els arbres per les seues qualitats formals que per la seua connotació simbòlica.


Schapiro es referix al ciprer de la pintura com un "símbol vago de l'esforç humà".[60] Boime ho crida la "contrapart simbòlica del propi esforç de Van Gogh per l'infinit a través de canals no ortodoxos."[53] el historiador d'art Vojtech Jirat-Wasiutynski diu que para Van Gogh els ciprers "funcionen com a obeliscs rústics i naturals" que proporcionen un "víncul entre els cels i la terra".[61] (Alguns comentaristes veuen un arbre, uns atres veuen dos o més). Loevgren recorda al llector que "el ciprer és l'arbre de mort en els països mediterràneus".[46]

El historiador d'art Ronald Pickvance diu que en "el seu collage arbitrari de motius separats", La Nit Estrelada "està clarament estampada com una 'abstracció'"[62] Pickvance afirma que els ciprers no eren visibles mirant cap a l'est des de l'habitació de Van Gogh, i els inclou en el poble i les moles en el cel com a producte de l'imaginació.[1] Boime afirma que els ciprers eren visibles en l'est, de la mateixa manera que Jirat-Wasiutyński.[15][63] Els biógrafs de Van Gogh, Steven Naifeh i Gregory White Smith concorden dient que Van Gogh "telescopió" la vista en alguna de les imàgens de la vista de la seua finestra, i és llògic que Van Gogh fera açò en una pintura en l'estrela del matí.[19] Tal compressió de profunditat servix per a realçar la lluentor del planeta.

Soth usa les declaracions de Van Gogh al seu germà, que La Nit Estrelada és "una exageració des del punt de vista de l'apany" per a promoure el seu argument que la pintura és "una amalgama d'imàgens".[64] No obstant, no és segur que Van Gogh utilisava "apany" com a sinònim de "composició". Van Gogh estava, de fet, parlant de tres pintures, una de la qual era La Nit Estrelada, quan va fer este comentari: "Les oliveres en núvol blanc i fondo de montanyes, aixina com l'efecte eixida de la lluna i nit", quan ho va cridar, "estes són exageració des del punt de vista de l'apany, les seues llínees estan endoblegades com la dels antics gravats en fusta". Es reconeix universalment que les dos primeres imàgens són vistes realistes i no compostes dels seus subjectes. Lo que les tres imàgens tenen en comuna és un color exagerat i una pinzellada del tipo al que es va referir Theo quan va criticar a Van Gogh pel seu "busca d'estil [que] lleva el sentiment de les coses" en La Nit Estrelada.

En atres dos ocasions per eixa época, Van Gogh va usar la paraula "apany" per a referir-se al color, similar a la forma en que James Abbott McNeill Whistler va usar el terme. En una carta a Gauguin en giner de 1889, va escriure, "Com una disposició de colors: els rojos es mouen a taronges purs, s'intensifiquen encara més en els tons de carn fins als cromos, passen als roses i es casen en l'olivera i el veronés vert. Com a apany impressioniste de colors, mai he ideat res millor".[65] (La pintura a la que es referix és La Berceuse, que és un retrat realiste de Augustine Roulin en un imaginatiu fondo floral). I a Bernard a finals de novembre de 1889: "Pero açò et basta per a que entengues que anhelaria tornar a vore coses teues, com el quadro teu que té Gauguin, eixes dònes bretonas passejant per un prat, la disposició del qual és tan bella, el color tan ingenuament distinguit. Ah, estàs intercanviant això per alguna cosa artificial".[66][67]

Quàn Van Gogh diu que La Nit Estrelada és un fracàs per ser una "abstracció", culpa a haver pintat "estreles que són massa grans".


Naifeh i Smith discutixen La Nit Estrelada en el context de la malaltia mental de Van Gogh, que identifiquen com a epilèpsia del lòbul temporal o epilèpsia latent.[68] "No del tipo", escriuen, "conegut des de l'antiguetat, que provoca que les extremitats se sacsen i el cos colapsara ('la malaltia de les caigudes', com a voltes se li cridava), sino una epilèpsia mental. Un agarrotamiento de la ment: un colapse del pensament, la percepció, la raó i l'emoció que es va manifestar per complet en el cervell i, a sovint, va provocar un comportament estrany i dramàtic".[69] Els síntomes de les convulsions "s'assemblaven als fòcs artificials d'impulsos elèctrics en el cervell".

Van Gogh va experimentar el seu segon colapse en sèt mesos en juliol de 1889. Naifeh I Smith teorizan que les llavors d'este colapse estaven presentes quàn Van Gogh va pintar La Nit Estrelada, que en entregar-se a la seua imaginació "els seus defenses havien segut trencades".[12] Eixe dia de mitan de juny, en un "estat de realitat aumentada", en tots els demés elements de la pintura del seu lloc, Van Gogh es va llançar a la pintura de les estreles, produint, escriuen, "un cel nocturn com cap atre del món hi havia vist en els seus ulls ordinaris".

Procedència

Despuix de haver-ho retingut inicialment, Van Gogh va enviar La nit estrelada a Theo en París el 28 de setembre de 1889, junt en atres nou o dèu pintures.[23][62] Theo va morir menys de sis mesos despuix de Vincent, en giner de 1891. La viuda de Theo, Jo, es va convertir en la cuidadora del llegat de Van Gogh. Va vendre el quadro al poeta Julien Leclercq en París en 1900, qui li'l va vendre a Émile Schuffenecker, un vell amic de Gauguin, en 1901. Després, Jo va comprar la pintura a Schuffenecker abans de vendre-la a la Galeria Oldenzeel en Róterdam en 1906. De 1906 a 1938 va ser propietat de Georgette P. van Stolk, de Róterdam, qui ho va vendre a Paul Rosenberg, de París i Nova York. Va ser a través de Rosenberg que el Museu d'Art Modern va adquirir la pintura en 1941.[70]

Materials de pintura

La pintura va ser investigada per científics del Institut de Tecnologia de Rochester i el Museu d'Art Modern de Nova York.[71] L'anàlisis de pigments ha demostrat que el cel estava pintat en blau ultramar i cobalt, per a les estreles i la Lluna, Van Gogh va amprar un rar pigment groc indi junt en zinc groc.[72]

  • Details of Van Gogh's The Starry Night exhibited at the Museum of Modern Art of New York.
  • Lluna
    Lluna
  • Venus
    Venus
  • Tossals i cel
    Tossals i cel
  • Part esquerra del llenç i marc
    Part esquerra del llenç i marc
  • Estreles en el cel
    Estreles en el cel

 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pickvance, 1986
  2. ↑ 2,0 2,1 Naifeh y Smith, 2011
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Naifeh y Smith, 2011
  4. ↑ «Vincent van Gogh Biography, Art, and Analysis of Works». The Art Story. Consultat el 12 de juny de 2015. «Starry Night is often considered to be Van Gogh's pinnacle achievement.»
  5. ↑ «Vincent van Gogh Paintings, 50 of his best works of art» (en en). Growth Skills. Consultat el 18 d'agost de 2020.
  6. ↑ Moyer. «Interactive canvas lets viewers stir Van Gogh's 'Starry Night'». CNET News. Consultat el 12 de juny de 2015. «"...one of the West's most iconic paintings: Vincent van Gogh's 'The Starry Night.'"»
  7. ↑ Kim. «Vincent van Gogh's The Starry Night, now pocket-sized!». MoMA. Consultat el 12 de juny de 2015. «"Instantly recognizable and an iconic image in our culture, Vincent van Gogh’s The Starry Night is a touchstone of modern art and one of the most beloved works..."»
  8. ↑ Naifeh y Smith, 2011, pp. 701–7
  9. ↑ 9,0 9,1 Pickvance, 1984
  10. ↑ Naifeh y Smith, 2011, pp. 741–3
  11. ↑ Pickvance, 1986, pp. 25–6
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 Naifeh y Smith, 2011
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Whitney, 1986
  14. ↑ Naifeh y Smith, 2011
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Boime, 1984
  16. ↑ 16,0 16,1 Whitney, 1986
  17. ↑ Hulsker, 1986
  18. ↑ Pickvance, 1986
  19. ↑ 19,0 19,1 Naifeh y Smith, 2011
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Boime, 1984
  21. ↑ Hulsker, 1986
  22. ↑ Van Gogh Letters Project, no. 805
  23. ↑ 23,0 23,1 Van Gogh Letters Project, no. 806
  24. ↑ 24,0 24,1 Naifeh y Smith, 2011, p. 784
  25. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 755
  26. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 625n
  27. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 674
  28. ↑ de Leeuw (1996). The Letters of Vincent van Gogh, London: Penguin Books, p. 469. ISBN 978-0-140-44674-6.
  29. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 762
  30. ↑ Van Gogh Letters Project, no. 816
  31. ↑ Schapiro, Meyer (1950). Vincent van Gogh, New York: H. N. Abrams, p. 110.
  32. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 650
  33. ↑ 33,0 33,1 Naifeh y Smith, 2011
  34. ↑ Soth, 1986
  35. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 858n
  36. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 767
  37. ↑ 37,0 37,1 Schapiro, p. 108
  38. ↑ Schapiro, p. 33
  39. ↑ Pickvance 1986, p. 101
  40. ↑ Loevgren, 1971, p. 172
  41. ↑ Loevgren, 1971
  42. ↑ Loevgren, 1971, p. 181
  43. ↑ Loevgren, 1971, p. 182
  44. ↑ Loevgren, 1971, p. 186
  45. ↑ Loevgren, 1971, p. 183
  46. ↑ 46,0 46,1 Loevgren, 1971, p. 184
  47. ↑ Richard Boudreaux: "Ex-Soviet Officer Tried to Return Art Found in Cellar", Los Angeles Claves 20 March 1995, retrieved 3 June 2012.
  48. ↑ Soth, 1986, p. 308
  49. ↑ Soth, 1986, p. 312
  50. ↑ Soth, 1986, p. 307
  51. ↑ Soth, 1986, p. 309
  52. ↑ Boime, 1984, p. 95
  53. ↑ 53,0 53,1 Boime, 1984, p. 96
  54. ↑ Boime, 1984, p. 92
  55. ↑ Rourke. «Art historian viewed works from social, political standpoints». Los Angeles Claves. Consultat el 16 d'agost de 2014.
  56. ↑ 56,0 56,1 Whitney, 1986
  57. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 771
  58. ↑ Schapiro, p. 34
  59. ↑ Van Gogh Letters Project, no. 783
  60. ↑ Schapiro, p. 100
  61. ↑ Jirat-Wasiutynski, p. 657
  62. ↑ 62,0 62,1 Pickvance, 1986
  63. ↑ Jirat-Wasiutynski, p. 667
  64. ↑ Soth, 1986, p. 305
  65. ↑ Van Gogh Letters Project, no. 739
  66. ↑ Van Gogh Letters Project, no. 822
  67. ↑ Naifeh y Smith, 2011, p. 675
  68. ↑ Naifeh y Smith, 2011, pp. 762–763
  69. ↑ Naifeh y Smith, 2011; emphasis in the original
  70. ↑ «The Provenance Research Project». Museum of Modern Art. Consultat el 16 d'agost de 2014.
  71. ↑ Yonghui Zhao, Roy S. Berns, Lawrence A. Taplin, James Coddington, An Investigation of Multispectral Imaging for the Mapping of Pigments in Paintings, in Proc. SPIE 6810, Computer Image Analysis in the Study of Art, 681007 (29 February 2008)
  72. ↑ Van Gogh, The Starry Night, illustrated pigment analysis, ColourLex
Cites
Cartes
  1. ↑ 1,0 1,1 «Letter 782:To Theo van Gogh. Saint-Rémy-de-Provence, on or about Tuesday, 18 June 1889». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. «At last I have a landscape with olive trees, and also a new study of a starry sky.»
  2. ↑ «Letter 776: To Theo van Gogh. Saint-Rémy-de-Provence, on or about Thursday, 23 May 1889». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. «Through the iron-agraneu window I ca make out a square of wheat in an enclosure, a perspective in the manner of Van Goyen, above which in the morning I see the sun rise in its glory.»
  3. ↑ «Letter 779: To Theo van Gogh. Saint-Rémy-de-Provence, Sunday, 9 June 1889». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. «... for a few days now I’veu been going outside to work in the neighbourhood... One is the countryside that I glimpse from the window of my bedroom. In the foreground, a field of wheat, ravaged and knocked to the ground after a storm. A boundary wall and beyond, grey foliage of a few olive trees, huts and hills. Finally, at the top of the painting, a large white and grey cloud swamped by the azure. It’s a landscape of extreme simplicity — in terms of colouration as well.»
  4. ↑ «Letter 780: To Willemien van Gogh. Saint-Rémy-de-Provence, Sunday, 16 June 1889». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. «Then yet another that depicts a field of yellowing wheat surrounded by brambles and green bushes. At the end of the field a little pink house with a tall and dark cypress tree that stands out against the distant purplish and bluish hills, and against a forget-em-not blue sky streaked with pink whose pure tones contrast with the already heavy, scorched ears, whose tones llaure as warm as the crust of a loaf of bread.»
  5. ↑ «Letter 777: To Theo van Gogh. Saint-Rémy-de-Provence, between about Friday, 31 May and about Thursday, 6 June 1889». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. «This morning I saw the countryside from my window a long clave before sunrise with nothing but the morning star, which looked very big.»

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_nit_estrelada&oldid=1487877»