Blau cobalt
- Este artícul és sobre el color blau cobalt i dels pigments aixina cridats. Per a atres usos, vore blau cobalt (desambiguación).
Blau cobalt o blau de cobalt és la denominació d'una série de coloració de pintures per a us artístic que es comercialisen en eixe nom, que presenten un blau que pot anar de molt obscur a clar, en una saturació dèbil a intensa.[1]
També s'ha cridat blau de cobalt o blau cobalt als pigments minerals que s'elaboren en aluminatos i silicats de cobalt, i en mescles de fosfat de cobalt i alúmina, que són la referència originària del color pictòric del mateix nom.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Blau d'esmalt
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Esmalt blau.
La forma més antiga del pigment blau de cobalt és el «blau d'esmalt», un vidriado en òxit de cobalt. En l'antiguetat es coneixien vàries fòrmules per a obtindre-ho; s'ha trobat en objectes procedents d'Egipte, de Micenas[2] i de Pèrsia; en Egipte ya s'usava en el sigle XVII a.&x202f;C.[3]
Per a la fabricació del blau d'esmalt es començava per torrar minerals de cobalt, a fi d'obtindre òxit de cobalt. Després es fonia este òxit en cuarzo i potasa (o en vidre), de lo que resultava un material vítreo de color blau obscur intens, que es polvorisava en sumergir-ho en aigua freda. Despuix de llavar i moldre este material per a homogeneizarlo, s'obtenia el pigment que constituïa el blau d'esmalt. Per a que conservara un color intens no es devia moldre massa finamente, per lo que tendia a ser asprós i granulós.[2][3]
Cap a mediats del sigle XVI, el blau d'esmalt ya era utilisat pels cristalers de Bohemio, que tal volta havien deprés el método dels fabricants de vidre veneciano. La fabricació industrial del blau d'esmalt es remonta al sigle XVI en Sajonia. Baixe la forma de vidre de potasa coloreado en cobalt i polvorisat es va usar fins al sigle XVIII, principalment per a millorar el volum i accelerar el secat del vidriado de l'escurada, per a donar color blau al vidre i com a pigment pictòric. Per a este últim us, el blau d'esmalt és poc cubritivo i també poc colorant, encara que estable davant la llum i els àcits.[2][3]
Precursors del blau cobalt
[editar | editar còdic]En 1974 i 1975 es va detectar aluminato de cobalt en objectes provinents de l'antic Egipte, lo que va demostrar l'us de blau cobalt autèntic (blau Thénard) en l'Egipte dinàstic.[4] No obstant, la tècnica per a obtindre-ho es va perdre fins a la seua redescubrimiento en el sigle XVIII.
En la primera mitat de el XVIII el químic suís Georg Brandt va conseguir aïllar el component blau de l'esmalt, comprovant que es tractava de cobalt.[5] Este descobriment va permetre l'alvanç de l'investigació sobre els pigments basats en este element, ya que fins a eixe llavors es desconeixia quin era, de totes les substàncies presents en la mena de cobalt, la que produïa el color blau.[6] En 1777, J. G. Gahn i K. F. Wenzel redescubrieron accidentalment el aluminato de cobalt,[2][7] mentres que en 1795 el químic Joseph Leithner va desenrollar per a la manufactura de porcelanes de Viena un barniz blau d'arseniat de cobalt i alúmina, a voltes cridat «blau Leithner».[1][8]
Blau Thénard (blau cobalt autèntic)
[editar | editar còdic]A principis del sigle XIX, Jean-Antoine Chaptal, Ministre de l'Interior de França i president de la Société d'encouragement pour l'industrie nationale («Societat per al foment de l'indústria nacional») d'eixe país, va designar al químic Louis Jacques Thénard per a que buscara un substitut econòmic per al color blau ultramar que s'elaborava en lapislázuli, el preu del qual era massa elevat.[5] Thénard va intentar resoldre el problema estudiant els procediments de la manufactura de porcelana de Sèvres. Va observar que el vidriado blau de l'escurada es feya en arseniat de cobalt,[9] i va ensajar llavors un método que consistia en calfar al roig arseniat i fosfat de cobalt en alúmina.[7] Aixina va ser com va obtindre el cridat blau cobalt o blau Thénard, el qual va notar que podia preparar-se en matisos i intensitat variables modificant les proporcions dels components de la seua fòrmula. Thénard va provar el pigment blau cobalt en diferents mijos (goma, oli), comparant-ho en una mostra d'ultramar d'alta calitat i exponent-ho a una llum intensa durant dos mesos, despuix de lo que no va trobar canvis en les mostres de blau cobalt ni diferències entre estes i l'ultramar. Únicament l'us de goma en lloc d'oli produïa una llaugera modificació.[9]
A pesar de que Thénard va jujar al blau cobalt com suficientment econòmic en comparació al blau ultramar natural al que devia reemplaçar,[9] tenia de totes formes un preu prou alt. No obstant, pel seu bell color va ser adoptat de colp i repent,[5] iniciant-se la seua producció en França, en 1807.[7]
Composició i propietats
[editar | editar còdic]Químicament és òxit de cobalt (II) i òxit d'alumini (CoO • A el2O3),[10] o aluminato de cobalt(II) (CoAl2O4).[11]
Ya que el cobalt pot causar intoxicacions, es recomana no inhalar-ho quan es treballa en el pigment en pols.[11]
Utilisat en fins pictòrics, el blau cobalt de Thénard té propietats excelents: no presenta inconvenients en la mescla en atres pigments, és estable front a la llum, els àcits, els álcalis i la calor, i pot amprar-se en totes les tècniques de pintura.[2][11][10] Accelera el secat de l'oli i, si ben no té un gran poder colorant, servix per a pintar veladuras.[2]
Denominació en el Índex internacional del color
[editar | editar còdic]- Pigment Blue 28, PB 28
- CI 77346[10]
Blau cobalt pictòric d'imitació
[editar | editar còdic]Les moltes virtuts del blau cobalt autèntic li han valgut el que seguixca usant-se fins al dia de hui;[7] no obstant, mai va deixar de ser costós, per lo que li'l sol reemplaçar en mescles d'ultramar artificial i ftalocianina,[10] que sobre la seua coloració no són imitacions exactes del blau cobalt autèntic, pero tenen bones propietats pictòriques.[11] Davall es proporcionen mostres de les coloració més comunes del blau cobalt substitut.
| Blau cobalt | Blau cobalt clar | Blau cobalt obscur | |
|---|---|---|---|
| HTML | # | #091F92 | #004F79 |
| CMYK | (100, 70, 15, 0) | (100, 80, 0, 0) | (100, 70, 30, 0) |
| RGB | (0, 67, 138) | (9, 31, 146) | (0, 79, 121) |
| HSV | (211°, 100 %, 54 %) | (230°, 94 %, 57 %) | (201°, 100 %, 47 %) |
| Referència |
Blau cerúleo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → cerúleo.
Alguns autors agreguen a la llista de pigments blaus de cobalt al blau cerúleo (estanato de cobalt), desenrollat posteriorment al blau Thénard.[4]
Vidre i ceràmica blava cobalt
[editar | editar còdic]
En la manufactura de vidre i ceràmica es denomina tradicionalment blau cobalt a un pigment blau compost de silicat de potassi i de cobalt. També reben el nom de blaus de cobalt certs colors d'alta temperatura que s'usen des de prop de 1750 per a la decoració baix coberta de peces de ceràmica, com el clorur de cobalt i el precipitat de sal bàsica que resulta de l'interacció de les sals de cobalt i el potassi.[1]
Atres usos
[editar | editar còdic]- Per la seua estabilitat química en presència de álcalis, el blau cobalt s'utilisa com a pigment de color blau en el formigó.
Filtre òptic
- En els ensajos a la flama s'usa vidre de cobalt com a filtre òptic per a filtrar el color de flama groc causat per la contaminació en sodi, i per a millorar la visibilitat de les coloració azuladas i violáceas.
- També s'usa un filtre blau cobalt en els oftalmoscopis, per a allumenar la còrnea de l'ull despuix de l'aplicació de fluoresceïna (usada per a detectar úlceres i arrapades en la còrnea).
- Alguns països indiquen que el color blau de les seues banderes deu ser blau cobalt, lo que sol dur problemes de representació, ya que el blau cobalt d'us corrent no està definit en exactitut.
- En els eixemples baix estes llínees: la bandera del Salvador, la bandera dels Països Baixos,[12] la bandera de Nicaragua i la bandera de Romania (que data de la primera mitat de el XIX);[13] estes ensenyes duen una franja el color de la qual s'especifica oficialment com a «blau cobalt».
-
Bandera d'El Salvador
-
Bandera dels Països Baixos
-
Bandera de Nicaragua
-
Bandera de Romania
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Doerner, Max; Hoppe, {{{nom2}}} (2000). Els materials de pintura i la seua ocupació en l'art, Reverté, p. 69. ISBN 978-8429114232.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pigments through the Ages: Smalt» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 4 de juny de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 Eastaugh, N.; Walsh, {{{nom2}}}; Chaplin, {{{nom3}}}; Siddall, {{{nom4}}} (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ball, Philip (2004). L'invenció del color, Madrit; Mèxic, D.F.: Turner / Fondo de Cultura Econòmica, p. 293–294. ISBN 84-7506-623-2.
- ↑ Electronic Theses, Treatises and Dissertations..Florida State University / DigiNole Commons.(Paper 2847)Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Pigments through the Ages: Cobalt blue» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 9,0 9,1 9,2 (XII, 1er semestre).Journal dones mines.Réseau documentaire MINES ParisTech.15(86)Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Material Name: Cobalt blue» (en anglés). Museum of Fine Arts, Boston. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2012. Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Mayer, Ralph (1999). Materials i tècniques de l'art, Tursen / H. Blume, p. 76. ISBN 978-84-87756-17-7.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Flags of the World: Romania» (en anglés). FOTW Flags Of The World. Consultat el 6 de juny de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azul cobalto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.