Vachellia nilotica
_flowers_at_Hodal_W_IMG_1163.jpg)
La goma aràbiga (Acacia nilotica) és una espècie de Acacia nativa d'Àfrica i del subcontinent indi. Actualment també s'ha convertit en una espècie invasora que causa problemes en Austràlia.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És un arbust o menut arbre natural de zones tropicals d'Àfrica al subcontinent indi. Creix des d'Egipte a Moçambic i també es troba en el archipèlec de Zanzíbar, Índia i Aràbia, creixent preferentment en terrenys secs, arenencs i deserts en els que predomina el clima sec.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Molt apreciat per l'exudació gomosa de les seues branques que es produïx en la part interna de la corfa, de la que s'obté la goma aràbiga o suc de acacia.[2] És un menut arbre en una copa densa i esfèrica, que alcança els 5-8 metros d'altura. El talle i les brancas en la corfa badada que exuda resina gomosa. Les fulls són bipinnadas, en 3-6 parells de pínnulas i en foliolos agrupats apareados de huit o dèu en cada una. Les espines punchants apareixen de quatre en quatre. Les florés molt numeroses són de color groc or, pedunculadas en caps globulars d'1,5 cm.
Història
[editar | editar còdic]Dioscórides diu l'exòtica acacia "la acacia naix en Egypto i és com un arbolillo espinós, poblat de rams que no es estienden drets [...] De la goma es té aquella per la més excelent, que en la forma sembla un cuc, i és translúcida com el vidre i molt lliure d'asclons. Tienese per bona, despuix desta, la blanca, ansi com per inútil, la resinosa i molt bruta [...], aplicada en un ou en forma de emplastro, no dexa eixir les vexigas de les cremades del fòc". Andrés Estany comenta: "la goma de l'espina egyptia, la flama serapion goma aràbiga, en la qual goma les donzellas s'adornen ordinàriament les cencras. Esta goma cuita en cevada i desfeta és admirable remei per a deshazer les asperezas i empeynes de tot el cos, i en especial de les mans". En Àfrica, els curanderos tradicionals consideren la goma com un poderós tònic. Ampren una decocció per a llavar úlceres i llagues, i inclús per a la llepra, per via interna, s'utilisa en el tractament de la disenteria i la diarrea. En Tanzània s'ampra la seua raïl en el tractament de la gonorrea.[3]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero Acacia poden contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucósidos cianogénicos en els fulls, les llavors i la corfa, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[4]
Propietats
[editar | editar còdic]- La goma aràbiga s'arreplega despuix de l'estació plujosa, per mig d'incisions en la corfa. La dosis normal és de dos a tres cullerades al dia.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia nilotica va ser descrita per (L.) Delile i publicat en Description de l'Égypte, . . . Histoire Naturelle, Tom. Second 2(1): 79. 1813.[7]
- Etimologia
Vore: Acacia: Etimologia
nilotica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en el Nilo.
- Subespecies
- Acacia nilótica subsp. adstringens (Schum. & Thonn.) Brenan[8]
- Acacia nilótica subsp. cupressiformis
- Acacia nilótica subsp. hemispherica
- Acacia nilótica subsp. indica (Benth.) Brenan[9]
- Acacia nilótica subsp. kraussiana (Benth.) Brenan[9]
- Acacia nilotica subsp. leiocarpa Brenan[9]
- Acacia nilotica subsp. nilotica
- Acacia nilotica subsp. subalata (Vatke) Brenan[9]
- Acacia nilotica subsp. tomentosa (Benth.) Brenan[9][10]
- Acacia arabica (Lam.) Willd.
- Acacia scorpioides W.Wight
- Mimosa arabica Lam.
- Mimosa nilotica L.
- Mimosa scorpioides L.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://web.archive.org/web/20081119095550/http://www.weeds.crc.org.au/documents/wmg_prickly_acacia.pdf
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 3,0 3,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Medicinals. Tikal edicions ISBN 84-305-8496-X.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ Saurabh Rajvaidhya et al. (2012) "A review on Acacia Arabica, an Indian medicinal plant" International Journal of Pharmaceutical Sciences and Research Vol 3(7) pp 1995-2005
- ↑ A Hooda, M Rathee, J Singh (2009) "Chewing Sticks In The Era Of Toothbrush: A Review", The Internet Journal of Family Practice Vol 9(2)
- ↑ «Acacia nilotica'». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
- ↑ FAO.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 .
- ↑ USDA Germplasm Resources Information Network (GRIN). [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ ILDIS LegumeWeb.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia nilotica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.