La galàxia Mola (també coneguda com a Objecte Messier 51, Messier 51A, M51, NGC 5194 o Galàxia Tribulí) és una clàssica galàxia espiral localisada en la constelació Cans Venatici (gos caçador). És una de les galàxies espirals més conegudes del firmament. La famosa "galàxia de la Mola" o Messier 51 és una de les galàxies espirals més conspicuas i conegudes del cel. Esta galàxia de bellea enlluernant va ser un dels descobriments originals de Charles Messier; ya que, va donar en ella durant la nit del 13 d'octubre de 1773, mentres observava un cometa, i la va descriure com "una nebulosa molt tènue i sense estreles que és difícil de vore". No obstant, ací cal mencionar que la galàxia "companyera" de "Messier 51" coneguda com "Messier 51B", va ser descoberta varis anys despuix de l'observació de Charles Messier, i per a ser més precisos durant la nit de 21 de març de 1781, pel seu amic i discípul Pierre Méchain, per lo que es menciona en el catàlec de Messier de 1781, i no abans d'eixa data, de la següent manera: "és doble, i cada una té un centre lluent, pero que estan separats. Les dos "atmòsfera" es toquen, sent una inclús més tènue que l'atra". Pero ademés de la descripció en la seua còpia personal del catàlec, Messier ha afegit un chicotet dibuix, o esbós de les dos "nebuloses", "M51A" i "M51B", cosa estranya; ya que, Charles Messier no solia realisar dibuixos massa detallats dels objectes celests que observava.

Galàxia Mola

"M51A" o simplement M51, és el membre dominant d'un chicotet grup de galàxies, que també conté a la galàxia M63, i vàries galàxies més dèbils. Com es troba a uns 31 millons d'anys llum de distància de nosatres i és tan notòria, en realitat és una galàxia gran i lluminosa. No obstant, el valor de la distància que nos separa de M51, i de tot el grup de galàxies, encara no es coneix molt be. Esta galàxia va ser la primera en la que es va descobrir una estructura en espiral durant la primavera de 1845, i aquella troballa ho va efectuar l'astrònom irlandés William Parsons, tercer comte de Rosse, qui va realisar una pintura molt cuidada i precisa d'este objecte celest extragaláctico. Per lo tant, a voltes es fa referència a M51 com "la galàxia de Rosse".

Informació general

Segons el nostre coneiximent actual, l'estructura en espiral pronunciada és el resultat de la trobada actual de M51 en la seua galàxia veïna, M51B. Per esta interacció doble de galàxies, el gas de la galàxia es va alterar i va comprimir en algunes regions, lo que va favorir la formació de noves estreles jóvens. I com és comú en les trobades galàctiques, l'estructura en espiral s'induïx de preferència en la galàxia més massiva. M51 és fàcil de distinguir, i es percep si el cel està obscur cap a les estreles de la constelació de "Els Gossos de Caça" o "Lebreles",[1] pero per ser una galàxia molt distant, és prou sensible a la contaminació lumínica que fa que es desvanixca fàcilment en el fondo. En molt bones condicions d'observació, inclús les sugerències dels seus braços espirals es poden vore en telescopis de pati atrasser, i usant un aument baix, per a vore este parell de galàxies.


El Telescopi Espacial Hubble ha estudiat en detalls especialment la regió central de M51, i el seu núcleu compacte ara es classifica com de el "tipo Seyfert" 2,5. I els treballs actuals, se centren en l'investigació dels seus braços espirals interns i dels seus núvols de pols, que són els llocs en a on naixen estreles massives i lluminoses. La "galàxia de la Mola", mostra les característiques clàssiques d'una galàxia espiral, des dels seus braços curvos, a on residixen les estreles recent naixcudes, i fins al seu núcleu central groguenc que servix de llar a les estreles més velles. Els elegants i sinuosos braços d'esta galàxia majestuosa, semblen una gran escala de caragol que travessa l'espai-temps. Pero en realitat, són llarcs carrils d'estreles i gas mesclats en pols. Moltes galàxies espirals posseïxen numerosos braços de forma solta que fan que la seua estructura en espiral siga menys pronunciada. Estos braços són fàbriques de formació d'estreles que comprimixen hidrogen i creen cúmuls de noves estreles. En la galàxia "Messier 51", la llínea d'ensamblage comença en els núvols obscurs de gas en la vora interior, després es mou cap a les regions de formació d'estreles de color rosa lluent, i termina en els cúmuls d'estreles blaves lluentes a lo llarc de la vora exterior.    

Alguns investigadors creuen que els braços de "M51A", són tan prominents pels efectes d'una trobada propenca en "M51B", que és la chicoteta galàxia groguenca visible en la punta més externa d'un dels braços de "M51A". A primera vista, "M51B" sembla estar tirant del braç de "M51A". [2]No obstant, la visió clara de el "Telescopi Espacial Hubble" mostra que realment "M51B" passa per darrere de "M51A". Després, la chicoteta galàxia s'ha estat esgolant més allà de "la galàxia de la Mola" durant centenars de millons d'anys, encara que moltes fotografies fan pensar que abdós galàxies estan tocant-se en el mateix pla. No obstant, a mida que "M51B" passa a la deriva, el seu camp gravitacional bombeja ones de gravetat dins del disc de M51. Les ones gravitacionals que genera són com a ones que es formen en un estany quan es llança una pedra a l'aigua. Quan les ones gravitacionals passen a través dels núvols de gas en òrbita dins del disc de M51, apreten el material gaseós a lo llarc de la vora interior de cada braç. El material obscur i polvoriento sembla acumular-se com a núvols de tormenta, i estos densos núvols colapsen, creant una enorme cantitat de naiximent d'estreles, com es veu en les regions de formació d'estreles de color rosa lluent. Les estreles més grans agranen en la seua intensa energia els capolls polvorientos en vents estelars similars als d'un huracà, i al d'ones de choc d'explosions de supernovas. Cúmuls d'estreles blaves, jóvens i lluentes emergixen del caos, allumenant els braços de "Messier 51".

Per la seua banda, la galàxia M51B, ha experimentat una trobada propenca en M51 fa varis millons d'anys. I durant eixa trobada, s'ha distorsionat significativament per les jagantesques forces de marea eixercides per la gran massa de M51, Pero esta trobada també ha millorat significativament l'estructura en espiral de M51. Es creu que "M51B" ha passat en époques remotes entre M51A i nosatres, pero que "ara" està darrere de la seua gran galàxia veïna. L'edat del núcleu de M51 s'estima en uns 400 millons d'anys; i "Messier 51" i la seua companyera s'allunten de nosatres a una velocitat de 463 km/s.


El 27 de juny de 2005, Wolfgang Kloehr, un astrònom alemà, va descobrir una supernova de tipo II en esta galàxia. Cridada SN2005cs aplegant a tindre una magnitut de 13,5.[3]

Ficció

Referències

  1. ↑ «Galàxia Mola M51». www.xn--asociacionastronomicadeespaa-oyc.es. Consultat el 2023-10-12.
  2. ↑ «La mola còsmica: la galàxia M51». www.astroshop.es. Consultat el 2023-10-12.
  3. ↑ «Supernova 2005cs in M51». www.rochesterastronomy.org. Consultat el 2023-10-12.