Kumarbi
Kumarbi és el deu principal dels hurritas, pare de deus. Era fill d'Anu (deu del cel) i pare del deu de la tormenta, Teshub. Va ser identificat pels hurritas en el sumerio Enlil i pels ugaritas en El.
Kumarbi és conegut per una série de texts mitològics hititas, a voltes resumits baix el terme de "Cicle de Kumarbi". Estos texts inclouen, en particular, el mit de la Realea en el Cel (també conegut com el Cantar de Kumarbi o la Teogonía hitita, CTH 344), el Cantar de Ullikummi (CTH 345),[1] la Realea del deu KAL (CTH 343), el Mit del dragó Hedammu (CTH 348) i el Cantar d'argent (CTH 364).
La realea en el Cel
[editar | editar còdic]El Cantar de Kumarbi o la Realea en el Cel és el títul donat a una versió hitita del mit hurrita de Kumarbi, que data de el XIV o 13 a. C.. Es conserva en tres tablillas, encara que només una chicoteta fracció del text és llegible.
- tablilla A. KUB 33.120 + KUB 33.119 + KUB 36.31 + KUB 48.97
- tablilla B. KUB 36.1
- tablilla C. KUB 48.97
El cantar relata que la deidad primigènia i rei dels cels Alalu, despuix que anara derrocat per Anu, es refugiaria en el món subterràneu. Kumarbi passaria a servir a Anu durant nou anys fins que va conseguir derrotar-ho. Quan Anu va tractar d'escapar volant cap al cel, Kumarbi ho va perseguir i en donar-li alcanç, li va mossegar els seus genitals, i una part de la virilitat de Anu va penetrar en el seu cos. En el text, Anu advertix al seu fill que havia quedat embarassat de tres deus: Teshub, Tigris i Tasmisu (el deu hitita Suwaliyat). En sentir açò, Kumarbi va escopinyar el semen en el sol que va quedar impregnat en dos fills. De Kumarbi naix Teshub. Junts, Anu i Teshub depondran a Kumarbi.[2]
En una atra versió de la Realea en el Cel, els tres deus, Alalu, Anu i Kumarbi, governen el cel, cada u servint al que li precedix en el regnat, durant nou anys. És Teshub, fill de Kumarbi, deu del temps atmosfèric, qui comença a conspirar per a derrocar al seu pare.[3]
Des de la primera publicació de les tablillas de la Realea en el Cel,[4] els estudiosos han senyalat les similituts entre este mit de la creació hurrita-hitita i el història d'Urà, Cronos i Zeus de la mitologia grega.[5]
En el Cantar de Ullikummi, per a poder véncer a Teshub, Kumarbi impregna una roca en el seu semen, d'a on naixerà Ullikummi, un mònstruo jagantesc de pedra diorita que aplega a créixer tant que pot tocar el cel. Kumarbi li el havia entregat a les deidades d'Irsirra per a mantindre-ho amagat del deu de la tormenta Teshub, el deu Sol del Cel i Ishtar. En acabant de que estes deidades ho presentaren a Enlil, li varen colocar en el muscle d'Upelluri a on va créixer una hectàrea en un més.
Despuix de quinze dies, creix lo suficient en la mar per a que el deu Sol puga donar-se conte i alerta de colp i repent a Teshub, que es prepara per a la batalla en la part alta del Mont Imgarra, no obstant, els seus resultats en la primera batalla conclouen en una victòria incompleta. Conduïx a Hebat al seu temple, tallant la seua comunicació en els atres deus. Astabis lidera a setanta deus per a atacar-ho, tractant de traure l'aigua de la seua entorn, tal volta en la finalitat de detindre el seu creiximent. Cauen a la mar i Ullikummi creix fins a 9000 llegües d'alt i ample, agitant els cels i la terra i espentant cap a dalt el cel, elevant-se sobre Kummiya. Demanen ajuda a Ea, que ho localisa i li talla els peus en el gavinet de coure que havia separat el cel de la terra. A pesar de les seues ferides, es jacta de que la realea celest li ha segut assignada pel seu pare. Presumiblement, aplegaria a tindre una derrota menor a mans de Teshub.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Primera publicació de H. G. Güterbock en 1952.
- ↑ Leick, Gwendolyn. Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Routledge. 1998. p. 106.
- ↑ Hopkins, David, ed. Across the Anatolian Plateau: Readings in the Archaeology of Ancient Turkey. American Schools of Oriental Research. 2001. p. 112.
- ↑ H. G.Güterbock, 1946. Kumarbi: Mythen um churritischen Kronos.
- ↑ M. L. West, Hesiod Theogony (1966. p. 18-31; G. S. Kirk, Myth: Its Meaning and Function in Ancient and Other Cultures (Berkeley i Los Angeles, 1970. p. 214-20.
- Geoffrey William Bromiley, International Standard Bible Encyclopedia, vol. 4, ISBN 978-0-8028-3785-1, 1995, p. 81.
- Güterbock H. G. (1948), The Hittite Version of the Hurrian Kumarbi Myth: Oriental Forerunners of Hesiod, American Journal of Archaeology, Vol. 52, No. 1, p. 123-34.
- Laroche E. (1971), Catalogue dones textes hittites, Paris.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kumarbi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.