L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Kuchisake-onna

Kuchisake-onna (口裂け女? lit. 'Dòna de Boca Tallada')[1] és una figura malévola fantasmagórica en les llegendes urbanes japoneses i coreanes i del folclore japonés. És descrita generalment com l'esperit maligne, o onryō, d'una dòna que cobrix parcialment el seu rostre en algun element, ocultant que la seua boca es troba tallada d'orella a orella i du en si un parell de tijeras, un gavinet, hoz o algun atre objecte esmolat.[2]

Segons la tradició oral, és l'ànima en pena d'una dòna molt bella que va ser assessinada i mutilada pel seu espós, retornant per a venjar-se preguntant-li a les seues víctimes si és bella, les quals en respondre són posteriorment assessinades per ella.[3] Li el ha descrit com una iōkai contemporànea.[2][4]

Encara que es creu que la llegenda de Kuchisake-onna es remonta als sigles XVII al XIX, durant el periodo Edo, no va ser fins a la década de 1970 que el història es va popularisar en tot Japó,[2] quan varis periòdics i revistes varen publicar la llegenda i varen escomençar rumors d'albiraments del ser per tot el país, lo que va dur a que es tornara una problemàtica social d'histerisme colectiu i els chiquets chicotets anaren acompanyats per grups d'adults mentres caminaven a casa des de l'escola.[4][5]

En el 2004 esta llegenda es va tornar popular en Corea del Sur, a on se li coneix més com Ppalgan Maseukeu (빨간 마스크: Caraça Roja).

Orige

Primeres referències lliteràries

En una colecció de contes de fantasmes de l'era Edo, "Kaidan Rō no Tsue", hi ha una història sobre una "Dòna de Boca Esgarrada" que en realitat era un kitsune disfrassat i apareixia en les afores d'Edo.

En Ōkubo Hyakunin-chō (actualment el districte de Shinjuku en Tòquio), un home cridat Gonsuke, d'uns vint anys, caminava baix la pluja en un paraigües quan va vore una dòna empapada. Quan Gonsuke li va oferir compartir el seu paraigües, la dòna es va girar i, al vore el seu rostre, tenia la boca esgarrada fins a les orelles. Gonsuke es va quedar paralisat de por i es va desplomar, i para quan va recuperar el coneiximent, el seu rostre s'havia tornat senil, en les dents caigudes, incapaç de parlar, i finalment, exhaló el seu últim alé.[6]

 
Escena de "Ehon Sayo Shigure"

En el llibre de Mizuki Kondo: "Hyakki Ryoran: Colecció de llibres ilustrats sobre històries de fantasmes i iōkai de l'época Edo", hi ha una història anomenada "Ehon Sayo Shigure" escrita en 1801 per un autor cridat Hayami Shungyōsai que descriu lo següent:

Un client va detindre juguetonament a una Tayū que caminava pels passadiços del barri roig de Yoshiwara. Quan esta es va donar el regrés, el client va vore que tenia la boca tallada fins a les orelles. Es diu que el client es va desmayar i mai més va tornar a visitar el barri roig.[7]

Atres orígens

Es diu que la rencor de molts llauradors castigats despuix de la "rebelió de Gujō" en el domini feudal de Gujō en l'antiga província de Mine en 1754, encara perdura, especialment en el poble de Shiratori (que actualment és part de la mateixa ciutat de Gujō), a on va haver moltes víctimes, i que açò, en el temps, va donar orige a vàries llegendes d'iōkais i esperits sedientos de venjança que es varen estendre per les afores, transformant-se alguna d'elles en el temps en la de Kuchisake-onna.[8]

Existix una història que narra que a mitan del periodo Meiji, una dòna anomenada Otsuya que va viure en Shigaraki, prefectura de Shiga, viajava a un poble a l'atre costat de les montanyes per a trobar-se en el seu amant. Ya que es considerava perillós que una dòna viajara sola per senderes de montanya, es disfrassava com un mort del folclore japonés i vestia roba blanca, s'aplicava pols blanques, es despeinaba, es posava una vela en el cap, sostenia una carlota en forma de medialuna en la boca a modo de simular un somriure inhumà i duya una hoz en la mà mentres creuava el pas de montanya, lo que es diu que va servir de model pictòric per a la llegenda.[1] D'igual manera en la prefectura de Gifu, existixen històries similars del periodo Meiji o Taishō sobre dònes vestides de manera similar que creuaven un pas de montanya per a visitar al seu amat.[8]


La primera volta que Kuchisake-onna va aparéixer en els mijos va ser en el Gifu Shimbun el 26 de giner de 1979.[9] Com es menciona en atres artículs periodístics, la teoria de que el història es va originar en la prefectura de Gifu sorgix degut a que, en la seua época, solament els chiquets de famílies relativament adinerades assistien a escoles de reforç/regularisació, inclús per a estudiants de primària. Per lo tant, per a dissuadir als seus fills d'assistir a les escoles de reforç, les famílies en menys recursos econòmics els esglayaven per a que no ixqueren de nit dient-los que "si caminen pel carrer de nit, seran atacats per la Dòna de la Boca Tallada".[8] Existixen atres teories, incloent una que afirma que el història es va originar a partir del relat d'una mare amant de l'educació pero molt estricta prop de la ciutat de Motosu, i una atra sobre una mare de la prefectura de Aichi que li va contar una història a la seua filla que es va estendre per tot el país en diverses modificacions. Segons l'investigació del periodiste Kyōji Asakura, els primers rumors en la prefectura de Gifu sugerien que l'identitat de l'orige de Kuchisake-onna era la d'una fugitiva d'un hospital psiquiàtric, puix en la década de 1970, una dòna en malaltia mental i en arrest domiciliari en la ciutat de Ōgaki eixia totes les nits i, pel seu trastorn mental, es tacava la mitat inferior de la cara en llapis labial, esglayant a les persones que la veen.[10][8] Es diu que una atra història es va originar a partir d'una història sobre una dòna en malaltia mental que deambulava per un túnel en la ciutat de Tajimi, un túnel conegut per ser lloc embrujado, i amenaçava als chiquets que passaren prop.[8] Des de llavors, hi ha hagut molts informes que vinculen a pacients psiquiàtriques en Kuchisake-onna.[11][12][13] En qualsevol cas, hi ha casi unanimitat en que la llegenda es va originar entre la regió de Chūkyō i la prefectura de Gifu.

Al voltant de 1977-78, una dòna que havia segut duta a l'hospital despuix d'un accident en la ciutat de Minokamo, en Gifu, va escapar del hospital pel shock per vore's les ferides en el rostre, i esta història es va convertir en un dels tants rumors de l'orige sobre la Kuchisake-onna, que es va estendre principalment en les primàries. A principis de la década de 1990, en l'aument de popularitat de la cirugia plàstica i la negligència mèdica, varen escomençar a prendre força este tipo de rumors i es dia que Kuchisake-onna era una dòna la cirugia plàstica de la qual havia eixit mal i havia perdut la raó.

També existix la teoria de conspiració de que la llegenda va ser introduïda per la CIA en colaboració en el govern japonés per a examinar cóm es propaguen els rumors dins de la societat.[1][13]

Una atra història conta que es va descobrir un cràneu en el riu Hida, en el lloc del accident d'autobús ocorregut en Gifu el 18 d'agost de 1968. La reconstrucció del cràneu va revelar que la boca estava partida fins a l'orella, i va donar peu al rumor de que Kuchisake-onna és el fantasma d'eixe cràneu.[1]


Com es va mencionar anteriorment, el història de Kuchisake-onna també és popular en Corea del Sur, pero també existix la teoria de que la llegenda ya existia en la península coreana durant l'época del domini japonés. Una història recopilada en 2001 conte que, durant el periodo d'ocupació, hi havia tres dònes emmaixquerades que varen visitar una casa en una nit nevada i varen preguntar: "¿Quí és la més bella?". Una volta que la persona va elegir a una, les atres dos li mataven, i en llevar-se les caraces, es va descobrir que les boques de les tres dònes estaven tallades.

Versions

Llegenda urbana

 
Diagrama d'una possible conversació en Kuchisake-onna i les seues conseqüències, segons la llegenda

La versió més popular de la llegenda conta que en el Periodo Heian, hi havia una preciosa pero vanidosa dòna que va ser l'esposa (o la concubina) d'un samurái. Ella es va sentir sola perque el samurái sempre estava llunt de casa barallant per lo que, aprofitant-se del seu estatus social i la seua bellea, va escomençar a tindre aventures en hòmens de la ciutat. Un dia, quan el samurái es va enterar de les infidelitats de la dòna, en un atac de celosies i fúria li va tallar la boca d'un costat a un atre mentres cridava: "¿Quí va a pensar que eres bella ara?". [14]

Atres variants conten que la dòna estava casada en un samurái extremadament celós, qui la colpejava en freqüència. Un dia, convençut de que ella lo estava enganyant, li va tallar la boca. La dòna, farta dels maltractes, va fugir al bosc, a on mai més es va saber d'ella. En versions més modernes, es conta que, al voltant d'una década abans dels anys 70, va ser una dòna que va sofrir dita ferida despuix d'un accident automovilístic, causat per una discussió en el seu marit. Atres versions sugerixen que va ser el resultat d'un accident provocat per un cirugià plàstic o dentiste sense llicència, o inclús per una maldicció despuix de l'us excessiu del poder d'un inugami familiar.

En tot cas, ella retorna del inframón com un onryō o un iōkai, enfocada en cometre els mateixos actes que varen causar el seu deformitat.

Trobada i comportament

Ací és quan totes les variants convergixen en la trobada en l'espectre. Segons la llegenda, pels carrers pot observar-se la figura d'una dòna que vaga de nit, especialment en les més obscures i lúgubres. Sol descriure's que du posada una mascarilla quirúrgica, un detall que no resulta inusual en Japó, a on el seu us és comú com a mida preventiva contra malalties. Si es troba en algun jove, normalment estudiants de secundària o universitaris, li pregunta: "¿Soc bella?" (私、綺麗? Watashi kirei??) Si el jove li respon que no, li assessinarà en unes tijeras jagantes que du en si. Si la resposta és un sí, ella es llevarà la caraça i li preguntarà: "¿Inclusivament aixina?" (これでも？ Kore demo??) Lo més provable és que la víctima cride o diga que no, per lo que la dòna li assessinarà. Si la víctima respon de nou que sí, la dòna, feliç per la seua resposta, ho seguirà fins a la porta de la llar i li tallarà la boca tal com la té ella, ya que la paraula kirei (きれい), que significa 'bella' o 'lindo', és un homòfon de kiru (切る), que significa 'tallar', per lo que seria com dir "Watashi, kiru?" ("私、切る?"), que significa "¿Deuria tallar-te?".[14] En algunes variants menys documentades, respondre que sí en abdós preguntes farà que l'esperit li regale a la seua víctima un rubí empapat de sanc i es marcharà.[15]


En la majoria de versions és impossible escapar, puix pot aparéixer front al seu objectiu sense importar a on es moga, i inclús té capacitat de velocitat sobrehumana per a alcançar a la seua víctima; un pot eixir corrent pero apareixerà front a ella de nou. Entre les seues habilitats sobrenaturals, es diu que corre 100 metros en 6 o 12 segons o que pot surar en l'aire.[16]

En la versió coreana de la llegenda, es diu que els tallarà la boca segons el seu tipo de sanc. Si les seues víctimes són del tipo A, ella solament tallarà 1 cm, o si són del tipo B seria fins a la mitat de les galtes, pero si són del tipo O o AB, ella els tallarà la boca fins a les orelles. En algunes variants japoneses, es diu que les persones en tipo de sanc O no seran atacades.[17]

En atres variants de la llegenda molt manco populars, es diu que es menja als transeünts en la boca oberta fins a les orelles o els seqüestra i li'ls du a un atre lloc.[15] A voltes pregunta "¿Vols yoghurt?" (ヨーグルト食べる? Iōguruto taberu??) i si se li respon "no", Kuchisake-onna es menjarà a la seua víctima.[16] En ocasions es diu que si ella dona una palmada en el muscle de la seua víctima farà que, si es gira descuidadament, li apunyale. L'única manera d'evitar-ho és que, si Kuchisake-onna li crida al muscle dret, es gire a l'esquerra i si crida pel muscle esquerre, girar a la dreta.[16]

Aspecte

A diferència de la Llorona, la Siguanaba o un Pontianak, la Kuchisake-onna s'ha adaptat al Japó contemporàneu. La majoria dels relats la descriuen com una dòna alta d'uns 175-180 cm, no obstant, atres variants afirmen que medix fins a 2.5 metros. Té pèl llarc i lacio, la majoria de representacions la descriuen de cabell negre o castanyer. Posseïx mans blanques, pell pàlida i, per lo demés, li la considera bella (llevat per la seua cort facial) i, en la majoria de representacions modernes, la Kuchisake-onna vares vore una gavardina beige o roja.[4] En els relats més vells, l'espectre cobria la seua boca en la mànega de la seua kimono, un palmito o, en els relats més moderns i coneguts, en un cubrebocas plàstic o una tovalleta. La llegenda urbana actual parla de que la Kuchisake-onna apareix com una dòna que vaga en la nit en una gavardina i és més comuna trobar-l'en dies en boira terrera, en el rostre amagat despuix d'un tapabocas, alguna cosa comú en Japó.[14] Pot anar prenent aspectes cada volta més monstruosos o estranys segons el història es mescla en atres relats locals, entre els quals destaquen:

  • En un artícul de columna del 26 de giner de 1979 en el periòdic Gifu Nichinichi Shimbun de Gifu[9] (lloc d'orige de la llegenda) es va escriure que ella era una dòna bella que s'assemblava a l'actriu Yoko Yamamoto (segons els rumors entre els chiquets).
  • Es diu que els seus ulls són grocs, semblats als d'un rabosot i la seua veu és semblada a la d'un gat.[16]
  • La Kuchisake-onna a voltes és descrita com la conductora d'un auto deportiu de color roig.[16]
  • Es diu que du una boina roja i tacons alts de charol rojos.[16] Entre atres rumors sobre la seua vestimenta, es diu que usa roba de color roig lluent per a ocultar la sanc de les seues víctimes o roba de color blanc pur tacada de sanc.
  • En el districte de Edogawa, Tòquio, la gent diu que du un paraigües roig i que vola pel cel en ell.[18]
  • En Oji, Tòquio, es diu que usa una bata blanca i botes blanques.[16]
  • En Tamagawa, Tòquio, es diu que la seua roba està bruta.[16]
  • En les ciutats de Hachioji i Kokubunji, Tòquio, es diu que du un kimono i ulleres de sol.[16]
  • En la ciutat d'Okayama, es diu que du un pentine de boj en una mà.[18]
  • Es diu que du múltiples armes blanques, com a tijeras llargues, gavinets dega o hoces. En les ciutats en molta gent, sol amagar tijeras, hoces i bisturíes, mentres que en les zones rurals preferix armes més letals com a gavinets de cuina, machets i astrals.
  • En Corea del Sur, a pesar de tenen un nom establit per a referir-se a Kuchisake-onna ("Caraça Roja"), també existixen atres variants respecte al color de cubrebocas: Unes voltes apareix en un cubrebocas de color groc i en unes atres és de color blau.[19]I no obstant, el color roig en este objecte quirúrgic seguix sent el més popular i mencionat de tots.

Parador

Es diu que se li pot trobar a sovint en llocs en el caràcter "sant" (三 sant?) en el nom, com els districtes de Sangenjaya i Sannomiya. Uns atres diuen que viu en el sòtol de l'escenari d'algun gimnasi escolar, que dorm en el santuari budiste o que apareix en llocs a on hi ha làpides.[16] També corria el rumor de que les enfermeres i doctores de les escoles (que sempre usen mascarilla) eren en realitat Kuchisake-onna en cobert.[16][17] Açò es pot vore en obres com en els còmics, películes i l'anime de la franquícia de Gakkō no Kaidan.

Rumors sobre cóm evadir-la

A pesar del desenllaç fatídic que narren les variants, hi ha métodos per a evitar-ho. Entre els més coneguts estan la cera per al cabell coneguda com "pomada" i el bekkōame, també cridat caramelo carey, que és un caramelo dur simple fet en sucre i aigua, que s'assembla a una closca de tortuga. Es diu que si es repetix "pomada" tres voltes (o sis segons variants), Kuchisake-onna s'esglayarà i es podrà escapar. Açò es deu a que el cirugià que va realisar la cirugia plàstica en el passat usava el cabell engomado o es diu que no li agrada la seua olor. També es diu que es pot fer que es vaja tirant-li o rosant-li pomada, o mostrant la paraula "pomada" (ポマード pomādo?) escrita en la mà.[4][16] Un atre método és escriure "pomada" en la planta del peu. No obstant, es diu que cal anar en conte perque, segons una variant, mencionar-li la pomada pot solament enfadar-la i provocar ser assessinat o que et tallen la boca. El bekkōame és el dolç favorit de la Kuchisake-onna, i es diu que es pot escapar d'ella donant-li-ho i aprofitant que està absorta llepant-ho. Esta variant de la llegenda és de les més conegudes, i el caramelo carey es va utilisar com a objecte per a detindre a un enemic del videojoc "Heiankyo Alien". En la regió de Kanto, pel contrari, es diu que a la dòna de la boca tallada no li agraden els caramelos carey, per lo que si se li tira un, la kuchisake-onna s'esglayarà i es podrà escapar.[18] En Abiko, Prefectura de Chiba, es diu que s'alegrarà en 5 caramelos carey, pero que fugirà en 5 caramelos konpeito. També es diu que es pot derrotar en caramelos bontan.[16]


Un atre método diu que en mostrar-li tofu, fuig.[8] Per un atre costat, també existia una versió de que li agradava el tofu. En la prefectura de Fukuoka, es diu que la dòna de la boca tallada ama el Space Invaders, i que en tirar-li una moneda de cent yens, s'esforça per arreplegar-la, per lo que es pot escapar en eixe moment (rumor en Fukuoka durant l'auge de Space Invaders).[16]

No pot pujar més allà de la segona planta d'un edifici, aixina que cal refugiar-se en edificis de dos o més plantes. Si et refugies en una tenda de discs o de cosmètics, no et perseguirà.[16]

Algunes versions també diuen que si l'aludit li contesta en la mateixa pregunta (¿i yo, soc bell?), la Kuchisake-onna quedarà confosa i això li donarà temps per a escapar; respondre-li vagament "normal" també la deixarà indecisa. Respondre-li que és "bonica" (que no seria igual a "bella") és suficient per a la Kuchisake-onna i es posarà molt contenta. Si dius: "Eres bella per fòra, pero també ho eres per dins", respondrà un educat "Gràcies. Et vullc", i la Kuchisake-onna s'anirà. Estes variants varen circular en Kyoto al voltant de 1978.[16]

Per últim, si quan ella pregunta se li diu que un té pressa i deu atendre un assunt molt important, la dòna es disculparà i li deixarà marchar pels modals japonesos, marchant-se ella també.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Shin'ichiro 2007
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Matthew, Meyer (31 de maig de 2013). «Kuchisake onna» (en anglés). Yokai.com. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  3. ↑ Yoshiyuki, Īkura (27 de decembre de 2019). «Japanese Urban Legends from the “Slit-Mouthed Woman” to “Kisaragi Station”» (en inglés). Nippon.com. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Plantilla:Cita podcast
  5. ↑ Alverson, Brigid (16 de juny de 2016). «A Short Course in Yokai with Translator Zack Davisson». Barnes & Noble. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  6. ↑ Hezutsu, Tōsaku (2008). Kaidan Rō no Tsue, Japó: Shibata Shōkyoku, pp. 56. ISBN 978-4-480-09162-8.. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  7. ↑ Kondo, Mizuki (2002). Hyakki Ryoran: Edo Kaidan and Yokai Ehon Shusei, Kokusho Kankokai, Japó: Editorial Kokusho, pp. 148-149. ISBN 978-4-336-04447-1.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Hayakawa, Kazuki (2008). こわい話 - あなたの知らないニッポンの“恐怖” (Històries de por - El horror de Japó que no coneixes) (en japonés), Japó: Million Publishing, pp. 112-121. ISBN 978-4-8130-2076-9.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Notes Editorials (Henshū-yo-ki)», Periòdic Gifu Nichinichi, 26 de giner de 1979. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  10. ↑ Asakura, Kyōji(1982).«あの口裂け女の棲み家を岐阜山中に見た (Vaig vore la morada de Kuchisake-onna en les montanyes de Gifu)».Takarajimasha.Japó:92: 132-149.(en japonés)
  11. ↑ Nomura, Jun'ichi (1995). 『口裂け女』その他」『日本の世間話』(La dòna de la boca tallada i atres contes. Contes populars japonesos) (en japonés), Japó: Tòquio Shoseki, pp. 21-56. ISBN 978-4-4877-2238-9.
  12. ↑ Kawaide, Shobō(3 de juliol de 1979).«“口裂け女”の正体を徹底追跡! (¡Perseguint a fondo la verdadera identitat de "Kuchisake-onna"!)».Shūkan Josei.Japó:23(25)(en japonés)
  13. ↑ 13,0 13,1 (5 de juliol de 1979).«“口裂け女”騒動で証明されたデマの猛威 (El poder dels rumors demostrat per l'incident de lDòna de la Boca Tallada')».Josei Jishin.Kobunsha.Japó:22(24)(en japonés)
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Usa, Watsū (2004). THE Toshi Densetsu, Japó: Shinkigensha, pp. 19. ISBN 978-4-7753-0344-3. Consultat el 13 d'octubre de 2024.
  15. ↑ 15,0 15,1 Mizuki, Shigeru (1991). 図説 日本妖怪大全, Kodansha. ISBN 978-4-0625-6049-8.
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 Yamaguchi, Toshitarō (2008). 日本妖怪サイバー事典 (vol. 1) (en japonés), Japó: Toshitaro Yamaguchi Office.
  17. ↑ 17,0 17,1 Tsunemitsu, Tōru (1990). «978-4-06-199006-7», 学校の怪談, Japó: Kodansha.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Matsutani, Miyoko (1987). 現代民話考』 第二期 II (en japonés), Japó: Rippūshobō. ISBN 978-4-651-50202-1.
  19. ↑ K-Occult. «The Ret Mask: Korea’s Slit-Mouthed Woman Panic – K-Occult» (en en). koccult.com. Consultat el 2026-07-15.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kuchisake-onna&oldid=1440474»