Kernel (teoria de conjunts)
En la teoria de conjunts, el kernel [nota 1] o núcleu d'una funció f pot prendre's com:
- La relació d'equivalència en el domini de la funció que expressa aproximadament l'idea de "equivalent en la mida en que la funció f pot dir",[1] o
- La partició corresponent del domini.
Definició
[editar | editar còdic]Per a establir una definició formal, es partix de que X i I siguen conjunts i que f siga una funció de X sobre Y. Els elements x1 i x2 de X són equivalents si f(x1) i f(x2) són iguals, és dir, són el mateix element de Y. El núcleu de f és la relació d'equivalència aixina definida.[1]
Cocients
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que qualsevol relació d'equivalència, el núcleu es pot modificar per a formar un conjunt de cocients, i el conjunt de cocients és la partició:
Este conjunt de cocients X / = f es denomina coimagen de la funció f, i es denota com coim f (o una variació). L'image és naturalment isomorfa (en el sentit teòric d'una biyección) de l'image, im f, específicament, la classe d'equivalència de x en X (que és un element de coim f) correspon a f(x) en I (que és un element de im f).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ De la paraula alemana "kernel", que significa núcleu
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Awodey (2010). Category Theory, 2nd edició, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923718-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kernel (teoría de conjuntos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.