Anar al contingut

Kernel (teoria de conjunts)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la teoria de conjunts, el kernel [nota 1] o núcleu d'una funció f pot prendre's com:

Definició

[editar | editar còdic]

Per a establir una definició formal, es partix de que X i I siguen conjunts i que f siga una funció de X sobre Y. Els elements x1 i x2 de X són equivalents si f(x1) i f(x2) són iguals, és dir, són el mateix element de Y. El núcleu de f és la relació d'equivalència aixina definida.[1]

Cocients

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que qualsevol relació d'equivalència, el núcleu es pot modificar per a formar un conjunt de cocients, i el conjunt de cocients és la partició:

{{wXf(x)=f(w)}xX}.

Este conjunt de cocients X / = f es denomina coimagen de la funció f, i es denota com coim f (o una variació). L'image és naturalment isomorfa (en el sentit teòric d'una biyección) de l'image, im f, específicament, la classe d'equivalència de x en X (que és un element de coim f) correspon a f(x) en I (que és un element de im f).

  1. De la paraula alemana "kernel", que significa núcleu

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Awodey (2010). Category Theory, 2nd edició, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923718-0.