Anar al contingut

Kepler-61b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kepler-61b

Kepler-61b és un exoplaneta descobert en 2012 pel Telescopi Espacial Kepler.[1] Per les seues característiques, és provablement un «mesoplaneta» (segons la classificació tèrmica de habitabilitat planetària de el PHL)[2] de tipo minineptuno.[3]

Característiques

l'estrela a la que orbita el planeta, Kepler-61, és una nana taronja tipo K7V, en un ràdio de 0,62 R☉ i una massa de 0,64 M☉.[1] Per la seua banda, l'exoplaneta conta en una massa de 13,85 M⊕ i un radi de 2,15 R⊕, abdós molt per damunt del llímit que els experts establixen per a separar els cossos telúrics dels jagants gaseosos, per lo que la provabilitat de que siga un minineptuno és molt alta.[3]

La característica més destacable de Kepler-61b és la seua òrbita, molt excèntrica per a un cos situat tan pròxim a la seua estrela.[1] Com a conseqüència, el planeta passa d'una posició propenca al centre de la zona habitable de Kepler-61 durant la seua apoastro (0,337 UA), a una més allà del llímit intern de la zona de habitabilitat durant el periastro (0,203 UA).[4] La seua temperatura mija superficial, estimada en uns càlits 40,85 °C (front als 15 °C de la Terra i sent per tant un mesoplaneta), varia sensiblement entre abdós extrems, podent registrar temperatures inferiors a les terrestres durant el apoastro i pròximes als 50 °C durant el periastro.[5] En qualsevol cas, el llímit d'anclaje per marea de Kepler-61 es troba a 0,3915 UA de l'estrela, per lo que a no ser que el planeta present un fenomen similar al de Mercurio (que per mig d'un procés de resonància orbital conseguix trencar l'acoplament), contarà en un hemisferi diürn i un atre nocturn, sense cicles de nit i dia.[5]

Habitabilitat

En un Índex de Similitut en la Terra del 73 %, Kepler-61b pertany al catàlec d'exoplanetes potencialment habitables, donada la seua posició estacional en la zona habitable durant part del seu any (estimat en uns 60 dies). No obstant, ya que provablement és un minineptuno, la possibilitat de que hi haja vida sobre el planeta és molt baixa, encara que pot ser que conte en satèlits en els que sí podria donar-se la vida si les circumstàncies són propícies.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  2. ↑ «A Thermal Planetary Habitability Classification for Exoplanets» (en anglés). Planet Habitability Laboratory. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[1]».
  4. ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 10 de febrer de 2015.