Planeta Ricitos d'Or

Planeta «Ricitos d'Or» (del anglés Goldilocks planet) és un terme coloquial per a designar a un hipotètic exoplaneta ubicat en la zona habitable d'una estrela; a sovint el terme s'usa específicament per als planetes en un tamany similar a la Terra (és dir, anàlecs a la Terra). El nom ve de l'història de Ricitos d'Or i els tres orsos, en el que una chiqueta elegix d'entre un conjunt de tres artículs, fent cas omís dels que són massa extrems (gran o chicotet, calent o fret, entre uns atres), i elegint el del mig, que resulta ser lo més convenient per a ella. De la mateixa manera, i seguint este principi, un planeta Ricitos d'Or seria un que no es trobara ni massa prop ni massa llunt de la seua estrela per a excloure a la vida tal i com la coneixem.

Comparativa de tamany dels exoplanetes Kepler-20i i Kepler-20f en la Terra i Venus.

Els planetes Ricitos d'Or són d'interés fonamental per als investigadors, ya siga en la busca de vida (inteligent o no) o com a hipotètics futures llars de la raça humana. l'equació de Drake, que intenta estimar la provabilitat de vida inteligent no terrestre, incorpora un factor (n_i) que representa el promig de planetes capaços de soportar vida en un sistema solar planetari. El descobriment de planetes extrasolars Ricitos d'Or ajudaria a perfeccionar les estimacions d'esta sifra. Estimacions molt baixes contribuirien a l'hipòtesis de la Terra especial, que planteja que una série de condicions i events molt poc provables varen conduir a l'aparició de la vida en la Terra. Les altes estimacions reforçaria el principi de mediocritat copernicano, que un gran número de planetes Ricitos d'Or implicaria que la Terra no és especialment excepcional.

Trobar planetes Ricitos d'Or del tamany de la Terra és una part clau de la Missió Kepler, que utilisa un telescopi espacial, llançat el 7 de març de 2009 UTC, per a estudiar i compilar les característiques dels planetes que es troben en la zona habitable. Les últimes estimacions dels astrònoms realisades en les senyes extretes de les observacions del telescopi Kepler, prediuen l'existència de més de 40 000 millons de planetes ricitos d'or tan sol en la Via Làctea (d'ells, 11 000 millons orbitando a una estrela similar al Sol). Estes sifres supondria que l'anàlec a la Terra més pròxim podria estar a a penes 12 anys llum del sistema solar.

Encara que el planeta extrasolar 70 Virginis b va ser malnomenat inicialment «Ricitos d'Or», perque es pensava que es trobava en la zona habitable de l'estrela, ara es creu que és massa calenta per a tindre possibilitats d'albergar vida i no és, per tant, un planeta Ricitos d'Or.

Gliese 581 g ha segut durant anys un dels candidats més ferms a planeta ricitos d'or. No obstant, la seua existència ha segut qüestionada.

Actualment, l'exoplaneta confirmat en major similitut a la Terra és Kepler-438b, que orbita a una nana taronja i que conta en un índex de parentesc (IST) de 0,88 (front als 0,78 de Venus). Existixen varis candidats a planeta en major puntuació, destacant KOI-4878.01, en una similitut del 98% i encara pendent de confirmació. En giner de 2015, hi havia tres exoplanetes detectats en un IST superior al 90% (cap d'ells confirmat) i 8 en IST >85% (només confirmats Kepler-438b i Kepler-296i).

Vore també

• Anex:Planetes extrasolars potencialment habitables.