Kaus Australis
| Constelació | Sagitario |
| Ascensió recta α | 18 h 24 min 10.3 s |
| Declinació δ | −34º 23’ 04.7’’ |
| Distància | 145 ± 7 anys llum |
| Magnitut visual | +1.79 |
| Magnitut absoluta | −1.45 |
| Lluminositat | 375 sols |
| Temperatura | 9200 K |
| Ràdio | 7 sols |
| Massa | 5 sols |
| Tipo espectral | B9.5III |
| Velocitat radial | −15.0 km/s |
| Atres noms | HD 169022 / HR 6879 HIP 90185 / SAO 210091 |
Kaus Australis (Épsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'estrela més lluenta de la constelació de Sagitario i la trigèsima sexta del cel nocturn,[1] encara que ostente la denominació de Bayer «épsilon», quinta lletra de l'alfabet grec. És una estrela doble en una component molt lluminosa de magnitut aparent +1.79 i una atra molt més tènue de magnitut 14.[2][3]
Nom
[editar | editar còdic]El nom de Kaus Australis té un orige mixt: Kaus prové de l'àrap i significa ‘arc’, mentres que Australis prové del llatí i significa ‘del sur’.[4]
Junt a Nash (γ2 Sagittarii) i Kaus Meridionalis (δ Sagittarii), en llengua acadia esta estrela era Sense-nun‑la teua o Si-nu-nu‑tum, (‘l'oroneta’).[5] En l'antiga Aràbia, també junt a Nash i Kaus Meridionalis i ademés en η Sagittarii, formava Al Na'am al Warid, (‘els esturços anant’), en referència a que creuaven el riu celestial —la Via Làctea—.[6]
En el Éufrates va poder haver segut cridada Nibat Anu.[5]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Situada a 145 anys llum en direcció al centre de la galàxia, Kaus Australis A està catalogada com una jaganta blanc-azulada de tipo espectral B9.5III[7] en una temperatura superficial de 9200 K. El seu lluminositat és 375 voltes major que la solar, més alta que la que caldria esperar per a una jaganta de les seues característiques, per lo que també ha segut classificada com jaganta lluminosa. La seua ràdio, calculat a partir de la mida directa de la seua diàmetro angular, és sèt voltes major que el ràdio solar. Agotat ya el seu combustible d'hidrogen, provablement té un núcleu d'heli inerte que s'està contraent i calfant abans de començar el seu fusió en carbono i oxigen.[4] La seua edat estimada és de 300 millons d'anys.
Kaus Australis presenta un baix contingut en metalés, que pugues deure's a que estos es troben en la part interna de l'estrela, invisibles a l'observació directa en virtut d'una envoltura exterior de gas formada per la seua alta velocitat de rotació, setanta voltes major que la del Sol.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ Kaus Australis (i-Sky).
- ↑ Kaus Australis.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kaus Australis (Stars, Jim Kaler).
- ↑ 5,0 5,1 Allen (1889). «Sagittarius, the Archer», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Kaus Australis (The Fixed Stars).
- ↑ Name Kaus Australis — Star in double system (SIMBAD).
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaus Australis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.