Anar al contingut

Jocs en forma extensiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un joc en forma extensiva és una especificació d'un joc en la teoria de jocs, que permet la representació explícita d'una série d'aspectes importants, com l'orde dels moviments possibles dels jugadors, les seues decisions en cada punt de decisió, l'informació (tal volta imperfecta) que cada jugador té del contrari quan pren una decisió, i els seus guanys en tots els resultats possibles del joc. Els jocs en forma extensiva també permeten representar informació incompleta de successos de l'encert modelats com "moviments de la naturalea".

Jocs finitos en forma extensiva

Alguns autors, especialment en els texts introductoris, definixen el joc inicialment en forma extensiva, com un Arbre de joc en guanys (sense informació imperfecta o incompleta), i van afegint atres elements en els capítuls posteriors com a refinament. Mentres que el restant d'este artícul seguix este enfocament en la motivació eixemplar, es presenta lo finit dels jocs en forma extensiva per avant, com (en última instància) són construïts ací. Esta definició general va ser presentat per Harold W. Kuhn en 1953, que va estendre una definició anterior de von Neumann de 1928. Despuix de la presentació de Sergiu Hart (1992),[1] un joc de n-jugadors en forma extensiva consistix en lo següent:

  • Un conjunt finit de n-jugadors (racionals)
  • Un arbre en raïl, cridat l'arbre de joc
  • Cada terminal (full) nodo de l'arbre de joc té una n-tupla de pagaments, és dir, hi ha un guany per a cada jugador al final de cada joc possible
  • Una partició dels nodos no terminals de l'arbre de joc en n+1 subconjunts, un per a cada jugador (racional), i en un subconjunt especial per a un jugador fictici cridat Chance (o la naturalea). Cada jugador subconjunt de nodos que es coneix com els "nodos" del jugador. (Un joc d'informació completa, per lo tant, té un conjunt buit de nodos d'encert.)
  • Cada nodo aleatori d'un jugador té una distribució de provabilitat sobre els resultats eixints.

Un joc és, per lo tant, un camí per mig de l'arbre des de la raïl fins a un nodo terminal. En qualsevol nodo no terminal, ya que pertany a Chance, una branca que es tria d'acort en la distribució de provabilitat. En el nodo qualsevol jugador racional, el jugador deu elegir una de les classes d'equivalència per a les vores, lo que determina precisament una vora eixint llevat (en general) el jugador no sap que s'està seguint. (Un observador extern coneix les opcions dels demés jugadors fins a eixe punt, i la realisació de moviments de la naturalea, es pot determinar el llímit exacte.) Una estratègia pura per a un jugador consistix, puix, d'una selecció, elegint precisament una classe de vores eixints per a cada informació establit (d'ell). En un joc d'informació perfecta, els conjunts d'informació són únics. És menys evident cóm els pagaments deuen ser interpretats en jocs en nodos d'encert. Se supon que cada jugador té una von Neumann-Morgenstern funció d'utilitat definida per a cada resultat del joc; este supòsit implica que cada jugador racional evaluarà a priori un resultat de forma aleatòria per la seua esperada utilitat.

La presentació anterior, mentres que la definició precisa de l'estructura matemàtica sobre la que es juga el joc, eludix, no obstant, la discussió més tècnica de la formalisació de declaracions sobre cóm es juga el joc com "un jugador no pot distinguir entre els nodos del conjunt d'informació mateixa hora de prendre una decisió". Estos es poden fer precís utilisant la llògica modal epistémico, vore Shoham i Leyton-Brown (2009, cap 13.) para més detalls.

Informació perfecta i completa

Una completa representació en forma extensiva específica:

  1. Els jugadors d'un joc
  2. Para tots els jugadors de totes les oportunitats que tenen que moure's
  3. Lo que cada jugador pot fer en cada u dels seus moviments
  1. Lo que cada jugador sap en cada moviment
  2. Els pagaments rebuts per cada jugador per a cada combinació possible de moviments

El joc de la dreta té dos jugadors: 1 i 2. Els números de cada nodo no terminal són per a indicar a quin jugador li pertany la decisió de jugar. Els números de cada nodo terminal representen els pagaments als jugadors (per eixemple, 2,1 representa un pagament de 2 a l'1 jugador i un pagament d'1 al jugador 2). Les etiquetes de cada vora de la gràfica són el nom de l'acció que representa eixa vora.

El nodo inicial pertany al jugador 1, lo que indica que el jugador 1 mou primer. El joc segons l'arbre és el següent: El jugador 1 elegix entre O i D; el jugador 2 observa l'elecció del jugador 1 i despuix elegix entre O 'i D'. Els beneficis són els especificats en l'arbre. Hi ha quatre resultats representats pels quatre nodos terminals de l'arbre: (O, O '), (O, D'), (D, O ') i (D, D'). Els pagaments associats en cada resultat, respectivament, són com seguix (0,0), (2,1), (1,2) i (3,1).

Si el jugador 1 juga D, el jugador 2 jugarà O' per a maximizar la seua rendabilitat i, per lo tant, el jugador 1 solament rebrà 1. No obstant, si el jugador 1 juga O, el jugador 2 maximizar el seu recompensa per jugar D 'i el jugador 1 rep 2. El jugador 1 preferix 2 a 1 i aixina jugarà O i el jugador 2 jugarà D'. Est és un equilibri perfecte en subjuegos.

Un joc representat en forma extensiva

Referències

  1. ↑ Hart, Sergiu (1992). "Games in extensive and strategic forms". In Aumann, Robert; Hart, Sergiu. Handbook of Game Theory with Economic Applications 1. Elsevier. ISBN 978-0-444-88098-7.

Bibliografia Ampliada

  • Horst Herrlich (2006). Axiom of choice, Springer. ISBN 978-3-540-30989-5., 6.1, "Disasters in Game Theory" and 7.2 "Measurability (The Axiom of Determinateness)", discusses problems in extending the finite-case definition to infinite number of options (or moves)


  • Neumann, J. (1928). "Zur Theorie der Gesellschaftsspiele". Mathematische Annalen 100: 295–320. doi:10.1007/BF01448847.
  • Harold William Kuhn (2003). Lectures on the theory of games, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-02772-2. contains Kuhn's lectures at Princeton from 1952 (officially unpublished previously, but in circulation as photocopies)


Referències