Jardins d'Àsia

La Jardineria en Àsia tenen el seu orige en China a on l'horticultura ornamental va escomençar a desenrollar-se expandint-se per tot el restant del continent. La cultura de les flors està considerada com una de les sèt arts i goja de gran importància mística.

Jardins de China

Artícul principal → Jardí chinenc.

Bosc de bonsáis en els jardins de Pagoda Yunyan Ta.

No es té una idea exacta de quàn va escomençar a desenrollar-se la jardineria en China. No obstant, en molts texts, es troben referències dels jardins del rei Wu de Zhou (II), en els quals s'observa que, la concepció dels mateixos, es fonamentava ya, en bases filosòfiques. La busca de l'harmonia en l'univers, i el rebuig a la simetria, que no existix en la naturalea, són l'ànima dels jardins chinencs. En la concepció dels jardins chinencs es pretén reflectir un compendio del món, conjugant l'esperit i la montanya que, generalment, se simbolisa per mig d'una roca, element imprescindible en tots els jardins chinencs. Els Wei del Nort varen fer de les seues capital un resum del món en els seus palaus, els seus temples, i els seus vasts jardins rodejats de plantes medicinals i de parcs zoològics. Durant el periodo de la Dinastia Han, varen ser creats numerosos parcs imperials molt arquitecturals. En el 104 a. C. es va iniciar la construcció del parc Bechaï, freqüentment modificat i ampliat. Els palaus de la dinastia dels Han (202 a 220 d. C.. ) estan rodejats de vasts jardins i parcs.

No obstant, la jardineria, no va alcançar el seu verdader desenroll fins que no es varen crear els jardins en les vivendes rurals i en les ciutats. Les vivendes chinenques es componen d'una successió d'edificis separats, entre sí, per patis i jardins. Els jardins devien combinar les passejades, i els racons per a la contemplació en els estanys i els distints pabellons. Més tart, durant el periodo de la Dinastia Tang i la Dinastia Song es varen posar de moda els jardins paisajista. Els paisagistes Ming es varen recolzar en les teories sofistas sobre l'art de la jardineria per a la creació dels seus jardins.

Contràriament a l'evolució occidental de la jardineria, basada en concepcions artificials en les que l'intervenció de l'home quedava reflectida, en China, lo més important era el que primara l'aspecte natural dels mateixos. S'inspiraven en els paisages que intentaven reproduir i millorar: el desenroll tenia que ser lujurioso, l'aspecte plaenter, de manera que propiciaren la soletat, la meditació, el repòs i l'assossec. Estos jardins estaven proveïts d'una sorprenent varietat de plantes, especialment flors i ornaments. Tenien, aixina mateix, i per lo general, una riera o un estany en els que es posaven plantes aquàtiques. S'intentava, també, imitar una chicoteta reproducció de valls i cadenes montanyoses. Provablement l'orige de la Rocalla procedix de China.

Els jardins de l'Índia

Història

Erro al crear miniatura:

Jardins colgantes en Mumbai.

En l'antiga Índia els jardins eren uns parcs floridos en els que es plantaven arbres a lo llarc del recorregut dels rius i en les màrgens dels estanys coberts de lotos. Buda vivia, en els seus fidels, en un dels dos parcs que els seus admiradors li havien oferit: el Vélouvana i el Yetanova. Despuix de la seua arribada a la regió de Bombay els Parsis zoroastristas que rebujaven l'Islamisme varen tindre que refugiar-se en Mesopotamia i varen crear els jardins en els que varen situar un gran estany central. Babur, descendent de Tamerlán, va creuar Samarcanda i va invadir Afganistan i, despuix, l'Índia a on va fundar la dinastia dels Grans Mogoles. Va fer construir jardins en tots els llocs seguint la llínea dels jardins perses en els que se simbolisaven els jardins del Edén. Els jardins mogoles, quadrats o rectangulars, estaven rodejats per una muralla en la que hi havia una porta d'entrada. Estaven dividits en quatre parts separades per diferents passejades pels que, per l'àngul dret discorria l'aigua. Pabellons i fonts, passejades en arbres i pérgolas cobertes de parres, separaven les diferents parts del jardí. El jardí de la fidelitat, de Kabul estava rodejat de tarongers i granats. L'Índia és el lloc en el que es mesclen tota classe de cultures de la jardineria: l'estany quadrat es convertix en un canal central o en riu, influència hinduista, i Bagh er Eram, en el seu llac central, denota la seua procedència chinenca. L'imperi Mogol, quan es trobava en el seu apogeu, va crear les grans configuracions, el Taj Mahal, en Agra dona testimoni d'això. Despuix es va impondre l'estil àrap: el jardí Dig és el millor eixemple.

L'idea de posar les plantes en tiestos, procedent de l'Índia, va donar pas a l'art del bonsái.