Jardí de recree


Un jardí de recree és un parc o jardí obert al públic per a l'oci i l'entreteniment. Els jardins de recree es diferencien d'atres jardins públics en que servixen com a llocs d'entreteniment, en atraccions com sales de concerts, quioscs de música, atraccions de fira, zoològics o ménageries.
Terminologia
Històricament, per "jardí de recree" s'entenien els jardins dissenyats per a l'ús privat dels seus propietaris, en flors, arbusts o zones arboladas, com els bosquetes, que es plantaven per al fruïment, en plantes ornamentals i camins ordenats per a passejar, en un estés gust per la jardineria i el païsagisme. Es distinguien de les zones de tipo gran jardí en herba o parc ajardinat, o de les zones "útils" de l'horta i el bosc. Els jardins de recree estaven dissenyats per a proporcionar un refugi refrescant a la calor de l'estiu.[1] Els jardins mediterràneus també es mantenien en hivern, ya que les pluges hivernals permetien el manteniment de rosers i armelers en el nort d'Itàlia, lo que convertia als jardins en un agradable refugi durant tot l'any.[1]
El terme pot tindre dos significats, principalment pel gust per la naturalea domada per mig de les parts ornamentals d'un jardí, en camins per a passejar, o bé, com un complex comercial d'oci, a on l'assistència a les activitats tenien un cost.
Història
La representació d'espectàculs en la naturalea es remonta al XVI, en representacions d'escenes ajardinades a on els invitats són obsequiats per músics i ballarines.[2] En l'Antiga Roma, l'historiador Salustio va crear els Jardins de Salustio (Horti Sallustiani) com un jardí privat. L'emperador romà Tiberio va adquirir estos jardins per a ús públic. En numerosos pabellons, un temple de Venus i escultures monumentals, els jardins varen estar oberts al públic durant sigles.
Un paradeisos era un lloc de recree per a la noblea persa, que combinava parcs, horts i vedats de caça. En l'any 321 a. C. es va firmar el pacte de Triparadiso en Triparadiso de Síria, un vast complex de terrenys de recree en Síria.[3]
Els jardins de recree formals i extravagants varen aplegar a la Gran Bretanya romana en el I, com els que es poden vore ara en el palau romà de Fishbourne. Estos jardins solien estar decorats en estàtues, columnes, fonts i parets pintades a la fresca, aixina com en pedra decorativa. Provablement s'utilisaven per a estajar i entretindre a funcionaris i comerciants d'orige romà, aixina com a les classes altes britàniques natives i romanisades.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Semple, Ellen Churchill(juliol de 1929).«Ancient Mediterranean Pleasure Gardens».Geographical Review.19(3)ISSN 0016-7428.doi:10.2307/209149.
- ↑ Nichols, Rose Standish (2003). English Pleasure Gardens (en en), David R. Godine Publisher. ISBN 978-1-56792-232-5.
- ↑ Waterfield, Robin (2013). Dividing the spoils: the war for Alexander the Great's empire, 1ª edició, Oxford: Oxford University Press. OCLC 824081717. ISBN 978-0-19-993152-1.
- ↑ Scott-James, Anne (1992). The pleasure garden: an illustrated history of British gardening, Osbert, Sir Lancaster, Oxford: ISIS Large Print. OCLC 26152910. ISBN 1-85089-322-5.
Bibliografia
- Melanie Doderer-Winkler: Magnificent Entertainments: Temporary Architecture for Georgian Festivals. Londres/ New Haven (Yale University Press for The Paul Mellon Centre for Studies in British Art, 2013). ISBN 0-300-18642-8 i ISBN 978-0-300-18642-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín de recreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.