Anar al contingut

Palau romà de Fishbourne

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau romà de Fishbourne

El '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' es troba en la localitat anglesa de Fishbourne, prop de Chichester, en el comtat de Sussex Occidental. Es tracta de la residència romana de major tamany situada al nort dels Alps i data de l'any 75 d. C., és dir, uns trenta anys despuix de la conquista romana de Britania.[1]

Gran part del palau ha segut excavat i s'ha conservat, i conta en un museu. Estava rodejat per uns jardins ornamentals, dels que s'ha reconstruït la partix nort.

En els sigles II i III d. C. es varen portar a terme importants reformes, i molts dels mosaics originals en blanc i negre es varen cobrir en obres en color més elaborades, com el mosaic del Delfí de l'ala nort, que es conserva en perfecte estat. S'estaven realisant més reformes quan, entorn a l'any 270 d. C., el palau es va incendiar i posteriorment va ser abandonat.

Descobriment i excavació

El jaciment es va descobrir per casualitat en 1805, en el transcurs de les obres de construcció d'una vivenda en els terrenys de l'antiga ruïna romana.[2] Els treballadors varen descobrir un paviment de 4 m d'ample i fragments de columnes. En anys successius, elllogarencs que vivien prop del jaciment varen seguir desenterrando més restants, tals com a fragments de ceràmica i trossos de teselas. No obstant, no varen imaginar que les troballes formaven part d'una estructura major i fins a llavors desconeguda que permaneixia enterrada baix la superfície.[3] Va caldre esperar fins a 1960 per a que Aubrey Barrett, un ingenier que treballava per a la companyia d'aigües de Portsmouth, descobrira els fonaments d'un "edifici de mampostería" que s'ubicava al nort de la carretera principal mentres s'excavava una sanga per a instalar una canonada d'abastiment d'aigua.[4]

Maqueta del museu que mostra la possible apariència del palau romà de Fishbourne

Este redescubrimiento de l'antiga estructura va cridar l'atenció de la Societat Arqueològica de Sussex i va impulsar en l'any 1961 la primera série d'excavacions, que va dirigir l'arqueòlec Barry Cunliffe i el seu equip.[5] Les troballes de Cunliffe proporcionen la major part de l'informació que es posseïx sobre el jaciment.[4] Despuix d'estes primeres campanyes es varen portar a terme una série de noves excavacions, totes elles centrades en desenterrar diverses dependències del recint.[4]


Per a sorpresa d'arqueòlecs i historiadors, cada fase de les excavacions va revelar detalls fins a llavors desconeguts de la vasta i complexa història del lloc.[4] Per eixemple, les excavacions efectuades entre 1995 i 1999 pels arqueòlecs John Manley i David Rudkin es varen centrar en les zones meridionals del jaciment, que varen revelar vestigis significatius d'activitat humana prèvia a la conquista romana de l'any 43 d. C.[6] L'equip d'arqueòlecs de Manley va descobrir a lo llarc de cinc anys casi dotze mil artefactes, entre els que es trobaven ferramentes de sílex que podrien datar del Mesolítico (al voltant del 5000-4000 a. C.) i que indicarien la presència d'un assentament de caçadors i recolectors ubicat prop d'a on actualment es troba el palau de Fishbourne.[6] No obstant, l'indici d'activitat humana prerromana que resulta més revelador i significatiu procedix d'una sanga que conté prop de setcents fragments de ceràmica i una copa que podrien datar de la Baixa Edat del Ferro.[6] Les troballes de Manley i el seu equip posen en dubte les hipòtesis formulades per Cunliffe, puix semblen indicar que en Fishbourne va existir una important activitat humana en anterioritat a l'any 43 d. C.

El recint de la vila romana excavada era tan extens que va rebre el nom de Palau romà de Fishbourne. Les seues dimensions equivalen aproximadament a les de la Domus Aurea de Nerón en Roma o a les de la Vila romana del Casale, prop de Piazza Armerina, en Sicília, i la seua planta reflectix fidelment la distribució bàsica del palau de l'emperador Domiciano en el Palatino de Roma, la Domus Flavia, terminada en l'any 92 d. C. Fishbourne és, en diferència, la residència romana més gran coneguda al nort dels Alps.

Ubicació

Se sol aludir a la localisació de Fishbourne, en les proximitats de Chichester (Noviomagus Reginorum), per a explicar l'ostentosa opulencia present en Fishbourne i respalar l'afirmació de que el propietari de la vila era Cogidubno. La ciutat de Chichester es trobava en el centre del territori de la tribu dels atrebates, pero la seua pronta incorporació a l'Imperi romà va generar una relació pseudoamistosa entre estos i els romans. Més tart, els pobles tribals de la zona varen rebre el nom de Regni, per haver segut governats durant llarc temps per reis clients de Roma.[7] En un artícul d'investigació escrit per David Tomalin se sugerix que el palau de Fishbourne podria haver segut nomenat "sèu de señorío", lo que implicava que podria haver gojat de major autoritat financera i social que atres palaus o viles de les afores.[8] Ademés, per la seua proximitat al canal de Fishbourne, que permetia l'accés dels barcos a la mar, és possible que contara en un port propi en el que atracaren barcos mercants.[8]


Referències

  1. ↑ Cunliffe, Barry (1998). Fishbourne Roman Palace (en en), The History Press. ISBN 0752414089.
  2. ↑ (2001) Archaeology of the Roman Empire: A tribute to the life and works of Professor Barri Jones (en en), Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press. doi:10.30861/9781841712321. ISBN 978-1-84171-232-1.
  3. ↑ (2014) Roman Britain: a New History (en en), Thames & Hudson. OCLC 1114969255. ISBN 978-0-500-77183-9.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cunliffe, Barry (1971). Fishbourne; a Roman Palace and Its Garden (en en), Johns Hopkins Press.
  5. ↑ «Sussex Past | The Sussex Archaeological Society» (en en). Consultat el 11 abr 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Manley, John (2005). A Pre-A.D. 43 Ditch at Fishbourne Roman Palace, Chichester (en en), Britannia, pp. 55–99.
  7. ↑ Cunliffe, Barry (1971). Fishbourne: A Roman Palace and Its Garden (en en), Lonres: Thames & Hudson, pp. 20.
  8. ↑ 8,0 8,1 (January 2006).«Coastal viles, maritime viles; a perspective from Southern Britain».Journal of Maritime Archaeology.1(1)
    29–84.ISSN 1557-2285.doi:10.1007/s11457-005-9005-4.