Un jardí de nuc o de entrelazos[1] (knot garden en anglés) és un jardí de disseny molt formal en un marc quadrat, que consistix en una varietat de plantes aromàtiques i herbes culinàries. La seua popularitat es va estendre en l'Anglaterra de el XVI, entre atres consideracions per l'arribada, a partir de 1540, en la promulgació del Edicte de Fontainebleau, de gran número de refugiats francesos, valones i flamencs, molts d'ells jardiners i horticultores.[2]

Jardí de nuc
El jardí de nuc en el museu de la vida en el camp de St Fagans, en el sur de Gales

Els jardins de nuc estan circumscrits dins de quadrats formant figures geomètriques en herbes que inclouen: teocrio, mejorana, tomello, artemisa, melisa, hisop, tanaceto, acant, malva, camamirla, romer, caléndulas, violas i santolina.

En el pas del temps alguns dels primers jardins de nuc s'han cobert més de herba o d'un atre paisage, pero els traços originals encara són visibles com a ondulacions en el paisage actual. Un eixemple d'este fenomen és el jardí de principis de el XVII de Muchalls Castle en Escòcia.

La majoria dels jardins de nuc ara tenen vores fetes en caixa de boj, els fulls de la qual tenen una olor dolça quan s'esclafen. Els camins en el mig es posen habitualment en grava fina. No obstant, els dissenys originals de jardins de nuc no tenien les bardices baixes i els jardins de nuc en tals arbusts poden ser cridats en major precisió parterres.

La majoria dels jardins de nuc del Renaixença es componen de compartiment quadrats. Un chicotet jardí pot consistir en un compartimiento, mentres que els grans jardins poden contindre sis o huit compartiment.

Eixemples

 
El jardí de nuc en el Ret Lodge Museum, Bristol

Els jardins de nuc s'han establit en molts jardins de la zona de clima templat en tot lo món, incloent:

Zealand * Barnsley House, Gloucestershire, Anglaterra

Vore també

Referències