Tanacetum balsamita
Tanacetum balsamita és una planta herbàcea perenne també coneguda com a herba de Santa María, balsamita i menta coca (en Chile). És natural d'Àsia pero s'ha naturalizado en tota Europa meridional i central.
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea que posseïx un talle de 60-90 cm d'altura. Les fulls inferiors són pecioladas i les superiors sésilés. Les florés són chicotetes de color groc agrupades en capítuls formant un corimbe, apareixen majorment en estiu.
Història
[editar | editar còdic]L'us medicinal de la balsamita, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent les "costum" identificada actualment com Tanacetum balsamita.
Propietats
[editar | editar còdic]- Durant molts sigles s'ha estat cultivant per les seues propietats medicinals o balsámicas.
- És recomanat per Culpeper i uns atres com el 'Bàlsem Herbario'.[1]
La Santa Hildegarda de Bingen, promulgada com a Doctora de l'Iglésia per Benedicto XVI, va utilisar esta planta per a remeis contra la amencia ("locada"), en el XII. Vore Llibre de les Causes i Remeis de les Malalties. En l'época medieval, Tanacetum balsamita s'utilisava per als problemes de la menstruació. En el XVIII, va ser classificat com laxante, contra els problemes estomacales i com astringente. Va ser recomanaven contra la melancolia i la histerisme, aixina com la disenteria i contra la malaltia de la vesícula biliar.[2] Els fulls de la planta s'han trobat que conté una varietat d'olis essencials. Un estudi espanyol va trobar que l'oli inclou carvona com el component principal (51,5%, 41,0% i 56,9% en tres mostres), junt en chicotetes cantitats de beta-tuyona, t-dihidrocarvona, c-dihidrocarvona, dihydrocarveol isòmer c-carveol i t -carveol. És de destacar que els nivells de beta-tuyona, un tòxic cetona, varen anar 9,8%, 12,5% i 12,1% en les mostres respectives.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tanacetum balsamita va ser descrita per (Carlos Linneo) i publicat en Species Plantarum 2: 845. 1753.[4]
- Citologia
Número de cromosomas de Tanacetum parthenium (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[5]
- Etimologia
Tanacetum: nom genèric derivat del llatí medieval "tanazita" que a la seua volta prové del grec "athanasia" (= immortal, a llarc determini), que provablement indica la llarga duració de l'inflorescència d'esta planta, en atres texts es referix a la creència de que les begudes a pur de els fulls d'esta planta conferix la vida eterna.[6]
- Sinonímia
- Balsamita balsamita (L.) Rydb.
- Balsamita balsamitoides (Sch.Bip.) Tzvelev
- Balsamita major Desf.
- Balsamita major subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Kerguélen
- Balsamita major var. tanacetoides (Boiss.) Moldenke
- Balsamita suaveolens Pers.
- Balsamita vulgaris Willd.
- Chamaemelum balsamita (L.) I.H.L.Krause
- Chrysanthemum balsamita L.
- Chrysanthemum balsamita (L.) Baill.
- Chrysanthemum balsamita var. tanacetoides Boiss.
- Chrysanthemum balsamitoides (Sch.Bip.) Nábělek
- Chrysanthemum gran (L.) Hook.f.
- Chrysanthemum grandiflorum (Desf.) Dum.Cours.
- Chrysanthemum majus (Desf.) Asch.
- Chrysanthemum tanacetifolium (Desr.) Dum.Cours.
- Chrysanthemum tanacetum Vis.
- Leucanthemum balsamita (L.) Over
- Matricaria balsamita (L.) Desr.
- Pyrethrum balsamita (L.) Willd.
- Pyrethrum balsamita var. tanacetoides Boiss.
- Pyrethrum balsamitoides (Nábělek) Tzvelev
- Pyrethrum majus (Desf.) Tzvelev
- Pyrethrum tanacetum DC.
- Tanacetum balsamita subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Grierson
- Tanacetum balsamitoides Sch.Bip.[7][8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: balsamita, balsamita major, balsamita olorosa,citrona(Veneçola),citronela (Veneçola), cost dels horts, cost hortense, herba bona romana, herba de Sant Pedro, herba de Santa María, herba d'hort, herba romana, herba santa romana, full de romana, full romà, fulls de Santa María, hojicas de Santa María, menta greca, menta romana, menta sarracena, menta sarracénica, romana, sàlvia romana, yerba bona romana, yerba de Sant Pedro, yerba de Santa María, yerba romana, yerba santa romana.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Propietats en Botanical
- ↑ Cumo, Christopher (2013). , Santa Barbara: ABC-CLIO, pp. 329-332. ISBN 978-1-59884-774-1.
- ↑ http://www.actahort.org/books/306/306_19.htm
- ↑ «Tanacetum balsamita». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de juny de 2012.
- ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. II. Compositae, supl. 1 Queirós, M. (1973) Bol. Soc. Brot. ser. 2 47: 299-314
- ↑ «Botanical names». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2010. Consultat el 3 de juliol de 2009.
- ↑ Tanacetum balsamita en PlantList
- ↑ Catalogue of life
- ↑ «Tanacetum balsamita». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 4 de juny de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tanacetum balsamita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.