Japonés antic

Japonés antic (上代日本語, Jōdai nihongo^?) és l'estat més antic del idioma japonés.

És difícil realisar una datació precisa del periodo cridat "japonés antic". El seu fi se sol datar en 794, quan la capital Heijōkyō es trasllada a Heiankyō. Determinar dates per al seu començ pot ser més trabajoso. S'han trobat restants de tablillas i d'atres objectes en fragments de texts en excavacions arqueològiques. No obstant, el primer text de certa extensió en el que contem és el Kojiki, de 712. Per raons pràctiques esta es considera la data inicial del periodo. Per tant, el periodo que en història de la llengua cridem "japonés antic" coincidix en el que els historiadors denominen periodo Nara (710-794). Una atra opció seria determinar només una data final (794) no especificant cap punt en el temps per al seu inici.

Les fonts lliteràries més antigues inclouen: Kojiki (712), Fudoki (720), Nihonshoki (720) i Man'iōshū (posterior a 771).

Els texts més antics trobats en Japó estan escrits en chinenc clàssic. No obstant, alguns d'ells mostren influència de la gramàtica japonesa (per eixemple, orde de paraules). Se'ls pot considerar com els eixemples més antics de restants de l'idioma japonés (vejau també kanbun. Algunes voltes en estos texts híbrits s'usen caràcters chinencs en valor fonètic per a representar partícules. Despuix d'un temps, l'us de caràcters chinencs en valor fonètic es va convertir en més comú (no només llimitat a partícules), fins que el sistema d'escritura Man'iōgana es va desenrollar usant els caràcters chinencs de forma exclusivament fonètica en japonés. Com a resultat és possible descriure els sons aproximats de l'idioma, pero no derivar cap conclusió certa. No obstant investigacions recents han determinat un millor enteniment dels sons del japonés antic, sobretot gràcies als estudis de la pronunciació del chinenc d'aquella época, anàlisis de canvis diacrònics en la pronunciació del japonés i de l'estudi comparatiu de l'idioma de les illes Ryukyu. Encara que la majoria dels escrits d'este periodo representen l'idioma de la cort de Nara en el Japó central, alguns poemes en el Man'iōshū oferixen un panorama dels diferents dialectes de l'idioma. Algunes de les diferències dialectals que apareixen en esta obra encara es poden observar en l'actualitat.

El japonés antic diferix fonèticament de periodos posteriors de l'idioma. Un anàlisis del Man'iōgana revela un sistema peculiar anomenat Jōdai Tokushu Kanazukai. Vore per a més detalls la secció Fonema.

Les transcripcions de les paraules que apareixen en el Kojiki, per un costat, i de les del Nihonshoki o del Man'iōshu, per un atre (/mo₁/ and /mo₂/) diferixen. S'ha relacionat açò en el fet de que el Kojiki es va recopilar abans que el Nihonshoki, lo que hauria preservat una distinció antiga que pronte hauria desaparegut.

La sílaba japonesa moderna [tsu] deriva d'una consonant africada de [t] abans de [o] en japonés antic [el teu], i el modern dona-line [zu] apareix pel mateix procés des del japonés modern inicial [dzu], antic [du]. Alguns dialectes moderns preserven la distinció entre [z] i [dz], per eixemple el dialecte de Nagoya té [midzu] en lloc de mizu "aigua". Un procés similar de palatalisació va resultar en el modern [tɕi] derivat del clàssic i antic [tu]. No obstant no es pot determinar quàn /tu/ es palatalizó. És possible que ya fora una palatal en japonés antic.

Atres característiques importants en les que el japonés antic diferix del modern són:

Inexistència de vocals llargues o diptongos;
Cap paraula comença en /r/ o oclusiva sonora;
No existix cap sílaba tancada per consonant de cap tipo: l'estructura silàbica és molt simple: /$(C)V$/. (llímit de sílaba + consonant opcional + vocal obligatòria + llímit de sílaba).

Alguns investigadors han sugerit que existix una relació genètica entre el japonés antic i alguns idiomes extints de la península coreana, inclós l'idioma Goguryeo (o Koguryo). No obstant, la relació entre el japonés i qualsevol atre idioma que no siga la llengua de les Ryūkyū no s'ha demostrat. Vore orige de la llengua japonesa per a més informació.

Fonema

En japonés antic es distinguixen 88 sílabes.

colspan="2" align="center"\| i	o	i		o
ka	ki₁	ki₂	ku	ke₁	ke₂	ko₁	ko₂
ga	gi₁	gi₂	gu	ge₁	ge₂	go₁	go₂
sa	si		el seu	es \| baix₁		baix₂
za	zi		zu	ze		zo₁	zo₂
ta	tu		el teu	et \| to₁		to₂
dona	vaig donar		du	de \| do₁		do₂
na	ni		nu	ne		no₁	no₂
ha	hi₁	hi₂	hu	he₁	he₂	ho
ba	bi₁	bi₂	bu	be₁	be₂	bo
ma	el meu₁	el meu₂	mu	em₁	em₂	mo₁	mo₂
ya			yu	ye		yo₁	yo₂
ra	ri		ru	re		ro₁	ro₂
wa	wi			we		wo

Poc despuix del Kojiki la distinció entre mo₁ and mo₂ es va perdre ràpidament i el número de sílabes total es va reduir a 87.

S'han propost moltes hipòtesis per a explicar els dobles valors de vocals en subíndex, algunes són:

Sistema d'huit vocals
Grup de vocals que palatalizan la consonant anterior (o labializan, en el cas de /o/) - vocals neutrals.
Sistema de vocals + diptongos. El número de vocals o diptongos (sumant abdós un total d'huit) varien segons hipòtesis.

El debat continua fins a la data. Per a més informació vore l'artícul Proto-japònic.

Transcripció de vocals

Cal recordar que una transcripció no representa necessàriament una hipòtesis sobre pronunciació.

Hi ha varis tipos de sistemes de transcripció, els dos tradicionals són:

Subíndexs: Representar en subíndexs cada u dels dos elements del parell en qüestió. Per a representar les vocals que apareixen en contexts de neutralisació o aquelles atres els valors precisos de les quals es desconeixen, es recorre a una vocal simple sense cap tipo de marca.
Diéresis: <ï, ë, ö> típicament noten <i₂, i₂, i o₂>. S'assumix que <i, i, o> són < i₁, i₁, o₁>.

Este sistema té varis problemes:

Implica una determinada pronunciació de la vocal (encara que no necessàriament siga a l'intenció de qui l'ampra).
No distinguix entre el grup un de vocals i aquelles que apareixen en contexts de neutralisació o eixes el valor precís de les quals es desconeix, com la /to/ de /toru/ o de /kaditori/.

El sistema més amprat des de finals de la década de 1980 és el Yale, desenrollat per Samuel I. Martin en la seua obra Japanese Language Through Clave

Per a major informació d'este sistema vore artícul Proto-japònic.

Lleis fonològiques

Estes eren les restriccions fonològiques per als timbres vocàlics permesos en una sola morfema:

/-o₁/ i /-o₂/ no coexistixen.
/-o/ i /-o₂/ generalment no coexistixen.
/-a/ i /-o₂/ generalment no coexistixen.

Estes regles sugerixen dos grups de vocals: /-a, -o, -o₁/ i /o₂/. Les vocals de cada u dels grups no es mesclen unes en unes atres; -i₁ i-i₂ poden coexistir en qualsevol dels dos grups. Alguns consideren que este fenomen és evidència de que el japonés antic tenia harmonia vocàlica com la que es produïx en les llengües altaiques.

Fonètica

Vocals

La teoria vocàlica depén de l'interpretació fonètica d'elles que cada u sostinga. Vore Proto-japònic

Consonants

/k, g/

/k, g/: [k, g]

/s, z/

Teories sobre la realisació fonètica de /s, z/ inclouen: [s, z], [ts, dz] i [ʃ, ʒ]. Possiblement variaren depenent de la vocal següent, com succeïx en japonés modern.

/t, d/

/t, d/: [t, d]

/n/

/n/: [n]

/h/

/h/ es realisava fonèticament com [ɸ]. S'aplega a esta conclusió segons els següents anàlisis fonològics i textuals:

La /h/ moderna causa una discrepància en els parells consonàntics sort vs sonor. Aixina, /k, g/, /s, z/, /t, d/, i per últim /h, b/. El parell /h, b/ no encaixa. La versió sorda de /b/ és /p/.
La comparació en la llengua de les illes Ryūkyū mostra que [p] es va mantindre, mentres que en el japonés de l'illa principal es va convertir en [h]. ya que en algun temps de l'història estos dos idiomes es varen separar açò es pot prendre com a evidència de que la [h] japonesa es pronunciava en un temps de la mateixa manera que la de Ryukyu [p] (no obstant, la comparació solament no determina quin va ser la pronunciació exacta en japonés antic).
En japonés modern /h/ s'ha convertit en [ɸ] seguida per /o/. Uns sigles arrere els misionero portuguesos i espanyols que varen habitar en Japó durant el sigle dèsset varen escriure la columna /h/ del kana com "fa, fi, fu, fe, fo". Els visitants corejanos del mateix sigle varen descriure un sò Fricatiu labial sort, i. i. [ɸ].
L'evidència més antiga és del sigle nové. En 842 el monge Ennin escriu en Zaitōki una descripció en la que determina que el sánscrito p és més consonant labial que la japonesa. Açò es pren com a evidència de que el japonés /h/ es pronunciava [ɸ] i no /p/　[p] durant eixe temps.

Hi ha un consens general de que /h/ era [ɸ]. L'evidència dialectal i distribucional sugerix que en el mateix moment i fins a cert punt deu haver segut [p]. No obstant la més provable és que esta realisació es recloguera al moment pre-japonés antic

/m/

/m/: [m]

/i/

/i/: [j]

/r/

/r/: [r]

/w/

/w/: [w]

Estructura silàbica

La sílaba del japonés antic era

(C)V = (consonant) vocal

Una vocal únicament pot aparéixer sola a inici de paraula.
/r/ no apareix sino en posició de principi de paraula (en l'excepció de dos préstams d'atres llengües: /rikizimahi₁/ and /rokuro/).
Una consonant sonora no apareix mai a principi de paraula.

A fi d'evitar grups de vocals es produïx elisió d'una en els següents contexts:

La vocal inicial desapareix: /hanare/ + /iso₁/ → /hanareso₁/
La segona vocal cau: /llaura/ + /umi₁/ → /arumi₁/
Les dos vocals es fonen en una sola: i₁ + a → i₁, a + i₁→ i₂, o₂ + i₁ → i₂
/s/ s'inserta entre dos vocals: /haru/ + /ame₂/ → /harusame₂/ (És possible que /ame₂/ fòra en un temps /same₂/)

Gramàtica

Pronoms

Primera persona: wa, a, ware, llaure
Segona persona: na, nare, masi, mimasi, imasi, ore
Tercera persona:
- Proximal: ko, kore, koko, koti
- Mesial: baix, si, soko
- Distal: ka, kare
Interrogatiu: ta, tare, idu, idure, iduti, iduku, idura

Verps

El japonés antic distinguix entre huit conjugacions verbals: cuatrígrada (四段), Monógrada superior (上一段), Bígrada superior (上二段), Bígrada inferior (下二段), K-irregular (カ変), S-irregular (サ変), N-irregular (ナ変), i R-irregular (ラ変). La Monógrada (下一段) encara no existia.^[1]^[2]^[3]

Conjugació

Classe Verbal	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
Quadrígrado (四段)	-i₁	-o	-o	-i₂	-i₁
Monógrado superior (上一段)	-	-	-ru	-ru	-re	-(yo₂)
Bígrado superior (上二段)	-i₂	-i₂	-o	-uru	-ure	-i₂(yo₂)
Bígrado inferior (下二段)	-i₂	-i₂	-o	-uru	-ure	-i₂(yo₂)
K-irregular (カ変)	-o₂	-i₁	-o	-uru	-ure	-o₂
S-irregular (サ変)	-i	-i	-o	-uru	-ure	-i(yo₂)
N-irregular (ナ変)	-i	-o	-uru	-ure	-i
R-irregular (ラ変)	-i	-i	-o	-i	-i

Raïls en consonant / vocal

Als verps que tenen una base que termina en consonant se'ls coneix com "verps de raïl consonàntica". Apareixen en les següents classes de conjugació: Quadrígrada, Bígrades , S-irregular, R-irregular, K-irregular, i N-irregular.

Els verps la base dels quals termina en vocal són coneguts com "verps de raïl vocàlica": Monógrada superior, solament

Verps irregulars

K-irregular: k- "vindre"
S-irregular: s- "fer"
N-irregular: sense- "morir", in- "anar, morir"
R-irregular: ar- "ser, existir", wor- "ser, existir"

Les classes de verps irregulars es denominen segons la consonant en la que acaba la seua raïl.

Adjectius

Hi ha dos tipos d'adjectius: adjectius propis i noms adjectivals.

Els adjectius regulars es classifiquen en dos subgrups: els que la seua forma adverbial (連用形) acaba en -ku i eixos en els que termina en –siku. Açò crea dos tipos diferents de conjugació:

Classes d'Adjectius	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Attributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
-ku	-ke₁	-ku	-si	-ki₁	-ke₁ or -ke₁re
-ku	-kara	-kari	-si	-karu	-kare	-kare
-siku	-sike₁	-siku	-si	-siki₁	-sike₁ or -sike₁re
-siku	-sikara	-sikari	-si	-sikaru	-sikare	-sikare

La forma -kar- i la forma -sikar- es deriven del verp ar- "ser, existir". La conjugació adverbial (-ku o -siku) està sufijada en ar-, per tant, produïx una conjugació irregular R- com la verbal en ar-. Ya que el japonés antic evita els grups vocàlics, el resultant -ua- es convertix en -a-

El nom adjectival té una sola conjugació:

	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
Nom Adjectival	-nara	-nari	-nari	-naru	-nare	-nare

Partícules

Postpuestas al Irrealis

ba Expressa hipòtesis: "si". No es conjuga.

h- Repetició

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
h-	-i	-o	-o	-i	-i

ray- Potencial

Raïl	Irreal 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Attributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
ray-	-i

r- 1) Passiu 2) Potencial 3) Espontaneïtat. Vore i-

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
r-	-i	-i	-o	-uru	-ure	-i(yo)

s- Honorífic

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
s-	-i	-o	-o	-i	-i

s- Forma verps causatius i transitius. També funciona com un element llaugerament honorífic.

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
s-	-i	-i	-o	-uru	-ure	-i(yo)

sim- Causatiu. Posteriorment honorífic. El seu us encara no està del tot aclarit.

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
sim-	-i	-i	-o	-uru	-ure	-i(yo)

i- 1) Passiu 2) Potencial 3) Espontàneu

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
i-	-i	-i	-o	-uru	-ure	-i(yo)

zu Negatiu

Postpuesto a l'adverbial Adverbial

ker- Past test.

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
ker-		-i	-o	-i

ki Passat anterior. Conjugació. Irregular

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
	ki	si

masiz- Suposició negativa. Va evolucionar posteriorment a maz-

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
masiz-			-i	-iki

tar- Perfectiu

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
tar-	-i	-i	-o	-i	-i

Pospost Conclusivo

mer- Forta suposició

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
mer-		-i	-i	-o	-i

nar- Referencial ("he sentit que...")

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
nar-			-i	-o	-i

ras- Conjectura objectiva

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
ras-			-i	-iki	-ikere

Postpuesto al Atributiu

nar- Còpula

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	-
nar-	-i	-i	-o	-i	-i

Postpuesto al Realis

ba mostra condició o raó. Vore irrealis ba. No conjugable.

Postpuesto a l'Imperatiu

r- Perfecte

Raïl	Irrealis 未然形	Adverbial 連用形	Conclusivo 終止形	Atributiu 連体形	Realis 已然形	Imperatiu 命令形
r-	-i	-i	-o	-i	-i

Uns atres

el teu Possessiu. Similar a -ga i -no.

yo, yu, yori, yuri

Marca el punt temporal o espacial d'una acció. No es conjuga.

namo, namu Emfàtic
zo Emfàtic
ya Interrogatiu
koso Emfàtic

Dialectes

El Man'iōshū inclou poemes escrits en un dialecte oriental.

Proto-Japonés

Vore artícul principal Proto-japònic

Vore també

Japó
Idioma japonés
Hiragana
Katakana
Kanji
Furigana
Okurigana
Japonés clàssic
Jōiō kanji. Els 1945 caràcters considerats bàsics.
Mojibake
Nihongo nōryoku shiken: Examen Oficial de l'Idioma Japonés
Proto-japònic
Shodou: caligrafia japonesa
Rōmaji

Referències

↑ Yamaguchi, Nihongo no Rekishi, page 18
↑ Kondō, Nihongo no Rekishi, page 41
↑ Omodaka, Jidaibetsu Kokugo Daijiten: Jōdaihen, pages 37-38

Bibliografia

Este artícul conté una traducció derivada de «Japonés antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Yamaguchi-1] Yamaguchi, Nihongo no Rekishi, page 18

[Kondō-2] Kondō, Nihongo no Rekishi, page 41

[Omodaka-3] Omodaka, Jidaibetsu Kokugo Daijiten: Jōdaihen, pages 37-38

[1]

[2]

[3]