Jandial
Jandial, prop de la ciutat de Taxila en Pakistan, és un jaciment arqueològic que conté un antic temple famós per les seues columnes jòniques. El temple està ubicat a 630 metros al nort de la porta nort de Sirkap.[1] Va ser excavat en 1912-1913 pel Servici Arqueològic de l'Índia baix la direcció de John Marshall. Es considera l'edifici més clarament grec trobat fins ara en sol pakistaní.[2]
Li'l considera un temple semiclàssic. El seu disseny és essencialment el d'un temple grec clàssic, en un pronaos, un naos i un opistódomo en la part posterior.[1] En el front dos columnes jòniques estan flanquejades per dos murs in antis. Sembla que el temple tenia un mur exterior en finestres o un pòrtic, similar al renc de columnes pròpia d'un disseny períptero.[3] Les dimensions del temple eren d'uns 45 x 30 metros.
No obstant, en l'interior del temple, entre el naos i el opistódomo, hi ha un gros mur en una escalinata, lo que ha dut a alguns autors a considerar que va ser dissenyat per a soportar un zigurat com en un temple zoroástrico.[1][4]
Ademés d'en la capital de Pataliputra (III), l'estil jónico apareix rarament en el subcontinent indi, i casi va desaparéixer despuix, a banda d'un pilar en Ahin Posh, que sembla ser més part que verdaderament helenístic.[5][6] Sembla haver desaparegut en el carpiment de la presència grega directa en l'Índia, per a ser reemplaçada exclusivament pels numerosos eixemples d'art corintio que es poden trobar en els capitals indo-corintios de Gandhara.[7]
Construcció
Els capitells jónicos del temple de Jandial semblen ser una versió pobra dels capitells del temple jónico de Ártemis en Éfeso.[3] No obstant, el disseny de les bases és prou pur, de la mateixa manera que les molduras de les parets; ademés, els tambors estan finament units en paraulotes. Tot açò sugerix que el treball va ser realisat baix supervisió grega, o tal volta per grecs directament.[8]
Datació
El temple pot haver segut construït en el II pels grecs de l'Índia.[4] L'alliniació exacta del temple en Sirkap du a alguns autors a pensar que va poder ser construït durant el periodo d'ocupació principal de la ciutat grega,[5] i que va poder ser obra d'un arquitecte d'Àsia Menor[4] o de Grècia, o d'un arquitecte format en tècniques gregues.[9]
També va poder ser construït baix els indopartos en el I per a practicar la fe zoroástrica, tal volta just despuix de la seua invasió de terres helenísticas, usant mà d'obra i coneiximents grecs.[1][8]
Alternativament, pot ser la construcció d'un devot grec del zoroastriasmo, ya que se sap que en l'Índia els grecs varen seguir fàcilment una atra fe, com ho demostra la dedicació a Garuda feta per un enviat grec en el pilar de Heliodoro en Besnagar.[6] Entre les enrunes del temple es va trobar una moneda del governant indoescita Azes I, lo que sugerix que la construcció va ocórrer durant el seu regnat.[10]
El temple de Jandial pot haver segut el que va visitar Apolonio de Tiana durant la seua visita al subcontinent en el I, del que diu:[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (Cohen, 2013, p. 327)
- ↑ (Rosenfield, 1 de giner de 1967, p. 129)
- ↑ 3,0 3,1 (Rowland, 1935, p. 492)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (Samad, 2011, p. 62)
- ↑ 5,0 5,1 (Basham, 1969, p. 23)
- ↑ 6,0 6,1 (Rowland, 1935, p. 495)
- ↑ (Rowland, 1935, p. 496)
- ↑ 8,0 8,1 (Rowland, 1935, p. 493)
- ↑ (Rowland, 1935, p. 491)
- ↑ 10,0 10,1 (Rowland, 1935, p. 494)
Bibliografia
- (1969) Papers on the Dona't of Kaniska Submitted to the Conference on the Dona't of Kaniska, London, 20-22 April, 1960, E. J. Brill, p. 23.
- Cohen (2013). The Hellenistic Settlements in the East from Armènia and Mesopotamia to Bactria and Índia (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520273825.
- (1960) A Guide to Taxila, Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9781316529904.
- Rosenfield (1967). The Dynastic Arts of the Kushans, University of Califòrnia Press.
- (1935).«Notes on Ionic Architecture in the East».American Journal of Archaeology.39(4)
- 489-496.
- Samad (2011). The Grandeur of Gandhara: The Ancient Buddhist Civilization of the Swat, Peshawar, Kabul and Indus Valleys, Algora Publishing.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jandial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.