Jaciment arqueològic de la Draga
La Draga és un jaciment arqueològic del Neolític inicial, d'uns 7000 anys d'antiguetat, V mileni a. C., situat en el municipi espanyol de Banyoles i descobert en abril de 1990.[1] Segons els sondejos de 1990 i les excavacions sistemàtiques de 1996, el poblat ocupa 8 000 m²,[2] dels quals una part han quedat sumergits en el llac de Banyoles. En la zona seca, els treballs arqueològics, es varen iniciar el mateix any 1990, mentres que en la part sumergida es va excavar des de l'any 1994. La Draga és l'únic jaciment prehistòric d'ambient llacustre de la península ibèrica.[3] Els 892 postes de les cabanyes, la major part d'ells de roure, que s'han trobat i els cinquanta objectes de fusta, recuperats baix l'aigua, ho equiparen als poblats neolítics de la regió alpina.[4][3]
El jaciment arqueològic neolític de la Draga és un dels més antics assentaments d'agricultors i ganaders del noreste de la península ibèrica. Es troba en la part central de la vora oriental del llac de Banyoles, un chicotet llac situat a uns 35 km de la costa mediterrànea i a uns 50 km al sur dels Pirineus.
Des del seu descobriment, en 1990, s'ha excavat de forma continuada. Les campanyes 2012-2015 han segut portades a terme pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). En les campanyes dels anys 2002 i 2005 es varen trobar fragments de dos arcs. En 2012 es va trobar l'arc neolític més antic d'Europa. Es coneixen arcs en el nort d'Europa en contexts de grups caçadors-recolectors alguns milenis més antics pero no en grups neolítics. Per este motiu els tres arcs de la Draga es convertixen en un dels conjunts més antics d'arcs neolítics d'Europa.[5][6]
Geografia. Descripció del llac i de l'entorn
[editar | editar còdic]El llac de Banyoles es localisa a 170 m d'altitut,[7] emmarcat per un relleu heterogéneu determinat pel contacte entre la Serralada Travessera, representada per relleus prepirenaicos, i la depressió prellitoral catalana, entre les depressió de la Selva i del Empordà. En este entorn llacustre, es documenten diverses evidències de poblament prehistòric, sense dubte propiciades per la seua pluralitat ecològica i l'abundància i diversitat de recursos per a la subsistència. Per estos motius, l'ubicació de l'assentament de la Draga se situa en un lloc privilegiat, a uns 50 km dels Pirineus i a 35 km de la llínea actual de costa del Mar Mediterrànea, prop del corredor natural paralel a la costa i que permet travessar la cadena pirenaica pel coll del Pertús.
El llac, d'orige càrstic,[8] s'abastix d'aigües subterrànees i, originalment, era drenado en la seua vora oriental per un chicotet riu, l'actual Terri, afluent del Ter. Este riu, en la seua eixida del llac, va tindre que crear una zona de chapulls, en la vora nort, en la qual es troba la zona de la Draga, que durant l'ocupació neolítica tenia la forma d'una península que s'adinsava cap al llac, en una pendent suau i continuada, d'est a oest i de nort a sur. A partir de les prospeccions, es pot establir una extensió aproximada de l'ocupació d'uns 8000 m².[9]
La situació en una zona en humitat permanent, actualment coberta de forma parcial per les aigües del llac, ha propiciat una extraordinària conservació dels restants orgànics sobre materials vegetals, des dels restants de les cabanyes als utensilis realisats en materials vegetals, com a arcs,[6] hoces, mànecs d'azuelas, cuerdo, recipients de fusta, pals cavadores, cullerots i cestod entre uns atres.[3] Este fet fa que la Draga siga un dels jaciments importants per a estudiar el Neolític en Europa.[10]
Intervencions arqueològiques. Història de les intervencions arqueològiques
[editar | editar còdic]L'excavació va començar com una intervenció d'urgència, coordinada pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles durant el més de maig de 1990. Va servir per a determinar que es tractava d'un poblat del Neolític antic cardial de finals de el VI mileni a. C.[10][11]
La primera etapa d'excavacions sistemàtiques (zona A: 284 m² i zona B: 126 m²) es va desenrollar entre 1991 fins a 2005 per iniciativa del museu i en finançació de l'Ajuntament de Banyoles i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A la seua volta, entre 1994-2005, es va contar en la colaboració del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, organisme del Museu d'Arqueologia de Catalunya, lo que va permetre excavar la part subaquàtica del jaciment (zona C: 310 m²), dins del llac.[12]
La segona etapa d'excavacions, entre 2008-2015, va contar en la colaboració de l'Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[5] Es va iniciar (2008-2009) en una prospecció de tot el perímetro extern del llac en busca de nous jaciments prehistòrics. A continuació, entre 2010-2012 es va excavar una nova àrea (zona D: 58 m²),[2] que prolongava cap al sur l'anterior zona B. Esta nova zona va permetre interrelacionar i comprendre millor l'estratigrafia de les tres zones anteriors. Finalment, entre 2013-2015, es varen reiniciar els treballs en la zona A (88 m²), per a unir-l'en les zones B i D i dispondre aixina d'un àrea excavada extensa i continuada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chinchilla Sánchez, Bosch Lloret y Tarrús i Galter, 2003, p. 449.
- ↑ 2,0 2,1 Antolín et al., 2013, p. 30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El poblat neolític de la Draga: la conservació de materials arqueològics en un mig llacustre».Unicum.Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya.ISSN 1579-3613.Consultat el 5 de giner de 2016.
- ↑ Tarrús i Galter, 2008, pp. 17, 21.
- ↑ 5,0 5,1 «Descobert l'arc neolític més antic d'Europa al jaciment arqueològic de la Draga de Banyoles» (en català). Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2013. Consultat el 6 de giner de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 Bou, Marc. «L'arc neolític més antic d'Europa, trobat a Banyoles» (en català). llaura.cat. Consultat el 6 de giner de 2016.
- ↑ Tarrús i Galter, 2008, pp. 17-18.
- ↑ Colom et al., 2014, pp. 58-59.
- ↑ Colom et al., 2014, p. 60.
- ↑ 10,0 10,1 Tarrús, Chinchilla y Bosch, 1994, p. 449.
- ↑ Tarrús i Galter, 2008, p. 17.
- ↑ Tarrús i Galter, 2008, pp. 17-19.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013).«The application of systematic sampling strategies for bioarchaeological studies in the Early Neolithic Lakeshore site of la Draga (Banyoles, Spain)».Journal of Wetland Archaeology.Maney Publishing.13(1)
- 29–49.ISSN 2051-6231.doi:10.1179/1473297113Z.0000000002.Consultat el 7 de giner de 2016.
- (2003).«Resultats i novetats en el poblat neolític d'ambient llacustre de la Draga (Banyoles, Catalunya): les excavacions de 2000 a 2002».Sautuola: Revista de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia Sautuola.(9)
- 43-54.ISSN 1133-2166.
- (2014).«Prehistoric occupation of Banyoles lakeshore: results of recent excavations at la Draga site, Girona, Spain».Journal of Wetland Archaeology.Maney Publishing.14(1)
- 58–73.ISSN 2051-6231.doi:10.1179/1473297114Z.00000000010.Consultat el 7 de giner de 2016.
- (2008).«La Draga (Banyoles, Catalonia), an Early Neolithic Lakeside Village in Mediterranean Europe».Catalan Historical Review.Institut d'Estudis Catalans.Barcelona:(1)
- 17-33.ISSN 2013-407X.doi:10.2436/20.1000.01.2.Consultat el 7 de giner de 2016.
- També en català:
- (1994).«La Draga (Banyoles): un site llacustre du Néolithique ancien cardial en Catalogne».Bulletin de la Société préhistorique française.91(6)
- 449-456.doi:10.3406/bspf.1994.9800.Consultat el 7 de giner de 2016.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Aguilera, M., Ferrió, J.P., Araus, J.L., Tarrús, J., Voltas, J. (2011). “Climate at the onset of Western Mediterranean agriculture expansion: Evidence from stable isotopes of sub-fossil oak tree rings in Spain” in Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. 299, 541-551. [DOI 10.1016/j.palaeo.2010.11.026].
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Antolín, F., Buxó, R. (2011). “L'explotació dels plantes: contribucióa l'història de l'agricultura i de l'alimentació vegetal del Neolític a Catalunya” a Bosch, A., Chinchilla, J. i Tarrús, J. (eds.), El poblat llacustre del Neolític antic de la Draga. Excavacions 2000–2005. Girona: CASC – Museu d'Arqueologia de Catalunya (Monografies de el CASC, 9), 147-174.
- Antolín, F., i Buxó, R. (2012). Chasing the traces of diffusió of agriculture during the Early Neolithic in the western Mediterranean coast. Rubricatum : Revista Del Museu De Gavà. 5, 95-102.
- Antolín, F., Buxó, R., Jacomet, S., Navarrete, V., Saña, M. (2014). “An integrated perspective on farming in the early Neolithic lakeshore site of la Draga (Banyoles, Spain)” in Environmental Archaeology 19 (3), 241–255. [DOI 10.1179/1749631414Y.0000000027].
- Antolín, F., Jacomet, S. (2015). “Wild fruit use among early farmers in the Neolithic (5400–2300 calç BC) in the north-east of the Iberian Peninsula: an intensive practice?” in Vegetation History and Archaeobotany 24 (1), 19–33. [DOI 10.1007/s00334-014-0483-x].
- Bosch, A., Chinchilla, J., Tarrús, J. (eds.) (2000). El poblat llacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Monografies de el CASC, 2), ISBN 84-393-5282-4
- Bosch, A., Chinchilla, J., Tarrús, J. (eds.) (2011). El poblat llacustre del neolític antic de la Draga. Excavacions 2000–2005. Girona: CASC - Museu d'Arqueologia de Catalunya (Monografies de el CASC, 9), ISBN 978-84-393-8768-8
- Bosch, A., Buxó, R., Chinchilla, J., Colom, A., Piqué, R., Saña, M., Tarrús, J., Terradas, X. (2012). El jaciment neolític llacustre de la Draga. Banyoles: Ajuntament de Banyoles (Quaderns de Banyoles, 13), ISBN 978-84-87257-28-5
- Buxó, R., Rovira, N., Sauch, C. (2000). “Els restes vegetals de llavors i fruits” a Bosch, A., Chinchilla, J., Tarrús, J. (eds.). a El poblat llacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Monografies de el CASC, 2), 129–40.
- Caruso-Fermé, L., Piqué, R. (2014). “Landscape and forest exploitation at the ancient Neolithic site of la Draga” in The Holocene 24 (3), 266–273. [DOI: 10.1177/0959683613517400]. Clemente, I., Conca, D., Oliva, M., Rosillo, R., Colom, A. (2014). “Comparative analysis of shell tools from two Neolithic sites in North-eastern Iberia: la Draga and Serra del Mas Bonet (Girona)” in Marreiros, J., Bicho, N., Gibaja, J.F. (eds.), International Conference on Use-Wear Analysis ‘Use-Wear 2012', 607-618. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, ISBN 978-1-4438-6816-7
- Colominas, L., Ceiridwen, J.E., Beja-Pereira, A., Vigne, J.D., Silva, R.M., Castanyer, P., Tremoleda, J., Saña, M., Pérez-Ripoll, M., Goyache, F., Howe, Ch.J., Barker, G., Bower, M.A. (2015). “Detecting the T1 cattle haplogroup in the Iberian Peninsula from Neolithic to Medieval claves: new clues to continuous cattle migration through clave” in Journal of Archaeological Science 59, 110–117. [DOI 10.1016/j.jas.2015.04.014].
- Conca, D., Clemente, I., Oliva, M., Gutiérrez, I. (2014). “Estudi de la manufactura i/o us d'instruments de treball i elements d'adorn de closca des de la metodologia de l'anàlisis funcional” en Archaeofauna 23, 9–24.
- Fernández, E., Thawa, S., Browna, T.A., Riera-Pardo, E., Buxó, R., Serret, M.D., Araus, J.L. (2013). “DNA analysis in charred grains of naked wheat from several archaeological sites in Spain” in Journal of Archaeological Science 40, 659–670. [DOI 10.1016/j.jas.2012.07.014].
- Gillis, R., Carrère, I., Saña, M., Radi, G., Vigne, J.D. (2014). “Neonatal Mortality, Young Calf Slaughter and Milk Production during the Early Neolithic of North Western Mediterranean” in International Journal of Osteoarchaeology [DOI 10.1002/oa.2422].
- Navarrete, V; Saña, M. (2013). “Producció i consum cárnico a inicis del Neolític: animals domèstics en el poblat de la Draga (Banyoles), (5300-5000 calç BC)” en López, JA. (eds.), PHICARIA. Actes de l'I Congrés sobre la producció en les societats Mediterrànees: la producció d'aliments. Arqueologia, història i futur de la dieta Mediterrànea. Universitat Popular de Mazarrón Múrcia. 121-129.
- (2011).«Harvesting cereals and other plants in Neolithic Iberia: the assemblage from the lake settlement at la Draga».Antiquity.85(329)
- 759–771.ISSN 0003-598x.doi:10.1017/S0003598X00068290.
- (2013) «Woodworking technology in the Early Neolithic site of la Draga (Banyoles, Spain)», Anderson, P.C.; Cheval, C.; i Durand, A. (ed.). An interdisciplinary focus on plant-working tool's (en anglés), Antibes: Éditions APDCA, pp. 383-396. ISBN 2-904110-53-4.
- Piqué, R., Colom, A., Terradas, X., Tarrús, J., Buxó, R., Bosch, A., Chinchilla, J., Bodganovic, I., Saña, M. (2015). “Characterizing prehistoric archery: technical and functional analyses of the Neolithic bows from la Draga (NE Iberian Peninsula)” in Journal of Archaeological Science 55, 166–173. [DOI 10.1016/j.jas.2015.01.005].
- Revelles, J., Antolín, F., Berihuete, M., Burjachs, F., Buxó, R., Caruso, L., López, O., Colom, A., Piqué, R., Terradas, X. (2014). «Landscape transformation and economic practices among the first farming societies in Lake Banyoles (Girona, Spain)». Environmental Archaeology 19 (3), 298–310. [DOI 10.1179/1749631414Y.298 0000000033].
- Revelles, J., Cho, S., Iriarte, E., Burjachs, F., Van Geel, B., Colom, A., Piqué, R., Penya-Chocarro, L., Terradas, X. (2015). «Mid-Holocene vegetation history and Neolithic land-use in the Lake Banyoles area (Girona, Spain)» en Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 435, 70-85. [DOI 10.1016/j.palaeo.2015.06.002].
- Saña, M., Bogdanovic, I., Navarrete, V. (2014). “Taphonomic evaluation of the degree of historical representation of the archaeological bone samples in anaerobic versus aerobic environments: The Neolithic site of la Draga (Banyoles, Spain)” in. Quaternary International 330, 72–87. [DOI 10.1016/j.quaint.2013.09.016].
- Terradas, X., Antolín, F., Bosch, A., Buxó, R., Chinchilla, J., Clop, X., Gibaja, J.F., Oliva, M., Colom, A., Piqué, R., Saña, M., Tarrús, J. (2012). “Àrees d'aprovisionament, territoris de subsistència i produccions tècniques en el neolític antic de la Draga”. In Borrell, M. et al. (eds.), Networks in the Neolithic. Exchange of raw materials, products and idees in the Western Mediterranean (VII-III millennium BC). Gavà: Rubricatum, 5: 441-448. [ISSN: 1135-3791].
- Terradas, X., Piqué, R., Colom, A., Antolín, F., López, O., Revelles, J., Buxó, R. (in press). “Farming practices in the Early Neolithic according to agricultural tools: Evidence from la Draga site (NE Iberia)” in García, O., Salazar, D.C. (eds.), Opening new windows into the Neolithic Transition. New approaches from the Central and Western Mediterranean. Springer (Foundamental Issues in Archaeology). [ISSN: 1567-8040].
- Uzquiano, P., Allué, E., Antolín, F., Burjachs, F., Picornell, Ll., Piqué, R., Zapata, L. (2015). “All about yew: on the trail of Taxus baccata in southwest Europe by means of integrated palaeobotanical and archaeobotanical studies” in Vegetation History and Archaeobotany 24, 229–247 [DOI 10.1007/s00334-014-0475-x].
- Oliva Poveda, M. (2011). «Els objectes d'ornament al jaciment neolític de la Draga (Banyoles)». En Bosch, A.; Chinchilla, J. i Tarrús, J. (coords.): El poblat llacustre del neolític antic de la Draga. Els campanyes dels anys 2000-2005. Museu d'Arqueologia de Catalunya-CASC (Monografies de el CASC, 9): 125-132. Girona.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de La Draga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.