Depressió prellitoral catalana
La depressió prellitoral catalana (en català, Depressió Prellitoral) és una depressió situada entre les dos cordilleres Coster Catalanes, la cordillera Llitoral i la cordillera Prellitoral, que la flanquegen pel surest i el nordest, respectivament, formant un corredor natural entre abdós d'uns 100 km de llarc i uns 20 d'ample. La depressió comprén les comarques naturals del Penedés i el Vallés, aixina com partix del part del Baix Llobregat, i està formada per l'acció de diversos rius que transcorren per ella, com el Foix, el Noya (afluent del Llobregat), el Besós i els seus afluents i el Tordera.
Des de l'época romana, per la seua situació paralela i propenca a la costa, encara que separada d'ella, esta depressió va ser utilisada com a pas de nort a sur que evitara la ciutat de Barcelona. Hui utilisen este pas importants vies de comunicació, com l'autopista AP-7 i la via de mercaderies de RENFE Tarragona-Girona. Per la seua situació estratègica i la seua rodalia a Barcelona, la depressió prellitoral catalana s'ha convertit en un gran pol d'atracció de numeroses indústries de diversos camps, lo que ha donat lloc al gran creiximent d'algunes de les poblacions (hui ciutats) que en ella se situen, com Villafranca del Panadés, Sant Sadurní de Noya, Martorell, Rubí, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallés, Sardañola del Vallés, Barberá del Vallés, Mollet del Vallès, Granollers, Cardedeu i San Celoni.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Depresión prelitoral catalana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.