Llac de Banyoles
El llac de Banyoles () és el llac més gran de la província de Girona i de tota Catalunya. És el principal símbol de la ciutat de Banyoles. Tant és aixina, que dona el seu nom a la comarca en la que es troba (Pla de l'Estany). El llac i la seua conca llacustre són considerats el conjunt càrstic més extens d'Espanya, constituint un sistema migambiental de notable valor. Va ser protegit en 1992 pel Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya per mig del Decret 328/1992.[1]
Situat en l'oest del terme municipal de Banyoles, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrant del Pla d'Espais d'Interés Natural. En 2003 es va incloure en la llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional, solicitant-se per varis colectius l'instauració d'un parc natural.
Formació
[editar | editar còdic]El llac de Banyoles és d'orige tectònic i càrstic. Es va formar en l'época cuaternaria, fa uns 250 000 anys. Els moviments tectònics produïts per la formació dels Pirineus varen obrir la falla de l'Empordà. L'erosió i atres fenomens geològics varen crear la zona llacustre.
El primer llac de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant les riberes uns 6 o 8 metros per damunt del nivell actual de les aigües.
Orige de les aigües
[editar | editar còdic]
Molts científics sostenen que l'orige de les aigües del llac està relacionat per les pèrdues dels rius Ter i Fluvià. Els estudis portats a terme en el XX demostren que el llac s'alimenta de manera subterrànea dels aqüífers provinents del nort i de l'oest, en la zona de l'Alta Garrocha.
Entrada de l'aigua
[editar | editar còdic]L'aigua del llac de Banyoles prové de l'Alta Garrocha, a on es filtra i discorre a través d'una série de canals subterràneus conectada en els aqüífers. L'aigua brota en tres nivells diferents formant la conca llacustre, que es compon de les rieres d'Espolla i Usall, l'estany de Sant Miguel de Campomayor i el llac de Banyoles, pero també discorre aigua superficial cap al llac, a través de les rieres naturals d'Estunes, Vilà, Deus, Marquès, Tanyers, Castellana, Ca Morgat i Lio, que suponen el 10 % de les aportacions totals d'aigua al llac.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Bañolas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.