Anar al contingut

Isoxazolina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les isoxazolinas són una classe de ectoparasiticidas d'us veterinari que es varen introduir per primera volta en Canadà en l'any 2014, en els fàrmacs afoxolaner i Fluralaner en forma de comprimits. En un començ, el seu us solament es va autorisar per al tractament de puces i garrapatas en gossos. Després d'estudis realisats, es va sugerir que estos fàrmacs podrien ser efectius front a uns atres ectoparásitos, com els àcars de la sarna (demodicosis per eixemple).[1][2] Posteriorment es va ampliar el seu us en gats.[3][4][5] Fins a juliol del 2022, en el mercat es troben quatre molècules: lotilaner en el nom comercial de Credelio de laboratori Elanco,[6] afoxolaner en el nom comercial de Nexgard de laboratori Merial,[7] fluralaner en el nom Bravecto[8] de laboratori MSD i sarolaner com Simpárica[9] de laboratori Zoetis.

Descripció

Són composts heterocíclics de cinc membres i estructuralment posseïxen un núcleu de fenilo heterocíclic substituït en clorur.[10] L'anell va rebre el nom segons la nomenclatura de composts heterocíclics. Són isòmers estructurals de les oxazolinas i existixen en tres isòmers diferents segons l'ubicació del doble enllaç. Les isoxazolinas tendixen a tindre reaccions d'obertura de l'anell i el seu posterior reordenamiento degut a que l'enllaç N-O és relativament dèbil. Els composts que contenen un anell de isoxazolina tenen una varietat d'usos i molts són biològicament actius. Segons un estudi de l'any 2014,[11] les esponges marines produïxen vàries isoxazolinas naturals, les quals podrien tindre activitat anticancerígena. Els composts nous contenen una isoxazolina no aromàtica i una cadena lateral estesa. Les isoxazolinas fluralaner, sarolaner i afoxolaner es distribuïxen com a mescles racémicas de l'enantiómero R, el qual segons diversos estudis, és actiu i ramificado, sense efectes adversos coneguts fins a la data.[10]

Síntesis

La síntesis de isoxazolinas 3,5-disustituídas ocorre a partir de cicloadicions 1,3-dipolares de sucres lliures. És un dels métodos més importants per a l'obtenció d'anells heterocíclics de cinc membres. La síntesis no requerix condicions enèrgiques. Per a aplicar estes cicloadicions a l'obtenció de sistemes heterocíclics nitrogenats-oxigenados, és necessari realisar la síntesis del dipol òxit de nitril.[12]

Erro al crear miniatura:

Farmacocinética

Vies d'administració

L'administració de les isoxazolinas en gats i gossos és per via oral i espot-on (pipeta),[13][14] i en cas del sarolaner també intravenosa.[15]

Farmacocinética

En el cas del lotilaner despuix de l'administració oral, s'absorbix ràpidament i té el seu pic de concentració en sanc en 2 hores. L'ingestió d'aliment al moment de l'administració millora la seua absorció. Té una vida mija d'aproximadament 4 semanes, que proporciona una concentració en sanc efectiva que dura tot l'interval entre dosis. La ruta d'eliminació és per excreció biliar i renal (en menor proporció).[16]

Estructura del lotilaner

El afoxolaner té una elevada absorció sistémica en una biodisponibilitat del 74 %. La concentració màxima mija (Cmax) és d'1.655 ± 332 ng/ml en plasma entre les 2 i 4 hores de la seua administració. El seu volum de distribució en teixits és de 2,6 ± 0,6 l/kg i l'aclaramiento sistémico és de 5,0 ± 1,2 ml/h/kg. La vida mija en sanc és d'aproximadament 2 semanes en la majoria dels caninos, no obstant pot haver diferències entre races o individus. Es metaboliza en el gos en composts més hidrofílicos i despuix s'elimina. S'elimina per mig d'excreció urinària i biliar. No s'observa evidència de cicle enterohepático.[17]

Estructura de l'afoxolaner

El fluralaner també s'absorbix ràpidament i alcança concentracions en sanc màximes en un dia, millorant la seua absorció en l'aliment. Es distribuïx sistémicament i en teixit gras, fege, renyó i múscul és a on té una major concentració. Té una persistència prolongada i una llenta eliminació des del plasma (t1/2 = 12 dies). Ademés la falta d'un metabolisme extens fa que la concentració efectiva del fluralaner durant l'interval entre dosis siga prolongada. Es va observar variació individual en la Cmax i la t1/2. La principal via d'eliminació és en les heces a on es excreta inalterado (90% de la dosis). També s'elimina en menor proporció per orina.[18]

Estructura del fluralaner


El sarolaner té una biodisponibilitat superior al 85%, no obstant el consum d'aliment despuix de l'administració no afecta significativament el grau de la seua absorció. El aclaramiento de sarolaner és baix (0,12 ml/min/kg) i el seu volum de distribució és moderat (2,81 l/kg). La vida mija és de 12 dies en el cas d'administració intravenosa i 11 dies en l'administració oral, L'unió a proteïnes plasmáticas en proves in vitro va ser de ≥99,9%. Els metabòlits resultants es distribuïxen àmpliament pels teixits. De la mateixa manera que les molècules precedents, la principal ruta d'excreció és la biliar i les heces.

Estructura del sarolaner

Referències

  1. ↑ Vincent E. Defalque (03/12/2021). «a-la-demodicosis-canina Use de isoxazolinas per a la demodicosis canina».
  2. ↑ Simpson, Andrew C(2021-01).«Successful treatment of otodemodicosis due to Demodex cati with sarolaner/selamectin topical solution in a cat».Journal of Feline Medicine and Surgery Open Reports.7(1): 205511692098438.ISSN 2055-1169.doi:10.1177/2055116920984386.Consultat el 2022-08-17.(en en)
  3. ↑ Flores Ortega, Ariadna; Rei Sanchez, Nora Daniela(Març 2021).«Fluralaner: Explorant una molècula poc utilisada en gats per al maneig de ectoparásitos.».Revista Vanguarda Veterinària.18(104): 14.ISSN 2007-557X.
  4. ↑ Bouza-Rapti, Pavlina; Tachmazidou, Anatoli; Farmaki, Rania(2022-01).«Effectiveness of a fluralaner espot-on formulation in a case of feline demodicosis due to Demodex cati».Journal of Feline Medicine and Surgery Open Reports.8(1): 205511692110695.ISSN 2055-1169.doi:10.1177/20551169211069529.Consultat el 2022-08-17.(en en)
  5. ↑ Duangkaew, Lerpen; Hoffman, Heather(2018-06).«Efficacy of oral fluralaner for the treatment of Demodex gatoi in two shelter cats».Veterinary Dermatology.29(3): 262–262.doi:10.1111/vde.12520.Consultat el 2022-08-17.(en en)
  6. ↑ «Elanco US». www.elanco.us. Consultat el 2022-08-17.
  7. ↑ «NexGard protegix al teu gos de paràsits externs». nexgard.com.ar. Consultat el 2022-08-16.
  8. ↑ «Homepage» (en espanyol). Entrada - Bravecto. Consultat el 2022-08-16.
  9. ↑ «¿Està el teu gos a resguart de puces, garrapatas i àcars (sarna)? ǀ Zoetis» (en latam-és). Zoetis Pets. Consultat el 2022-08-16.
  10. ↑ 10,0 10,1 Weber, Cup; Selzer, Paul M.(2016-02).«Isoxazolines: A Novell Chemotype Highly Effective on Ectoparasites».ChemMedChem.11(3): 270–276.doi:10.1002/cmdc.201500516.Consultat el 2022-08-11.(en en)
  11. ↑ Kaur, Kamalneet; Kumar, Vinod; Sharma, Anil Kumar; Gupta, Girish Kumar(2014-04-22).«Isoxazoline containing natural products as anticancer agents: A review».European Journal of Medicinal Chemistry.77: 121–133.ISSN 0223-5234.doi:10.1016/j.ejmech.2014.02.063.Consultat el 2022-08-16.(en en)
  12. ↑ Erik Larsen, Karl; Torssell, Kurt B. G.(1984-01-01).«An improved procedure for the preparation of 2-isoxazolines».Tetrahedron.40(15): 2985–2988.ISSN 0040-4020.doi:10.1016/S0040-4020(01)91313-4.Consultat el 2022-08-16.(en en)
  13. ↑ Bouza-Rapti, Pavlina; Tachmazidou, Anatoli; Farmaki, Rania(2022-01).«Effectiveness of a fluralaner espot-on formulation in a case of feline demodicosis due to Demodex cati».Journal of Feline Medicine and Surgery Open Reports.8(1): 205511692110695.ISSN 2055-1169.doi:10.1177/20551169211069529.Consultat el 2022-08-16.(en en)
  14. ↑ Duangkaew, Lerpen; Larsuprom, Lawan; Anukkul, Pojnicha; Lekcharoensuk, Chalermpol(2018-06).«A field trial in Thailand of the efficacy of oral fluralaner for the treatment of dogs with generalized demodicosis».Veterinary Dermatology.29(3): 208–i74.doi:10.1111/vde.12524.Consultat el 2022-08-16.(en en)
  15. ↑ «Ficha tècnica de Simpárica».
  16. ↑ «Ficha tècnica de Credelio».
  17. ↑ «Ficha tècnica de Nextgard».
  18. ↑ «Ficha tècnica de Bravecto».