Anar al contingut

Iris lutescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iris lutescens (Iris lutescens)

Iris lutescens és una espècie de la família de les iridàcees.


Descripció

Planta en rizoma gros i flors solitàries o en grup de dos, poc olorosas. Fulles en forma d'espasa, de 5-35 cm de llarc i 5-25 mm d'ample, que normalment no sobrepassen les flors. Brot de 3-35 cm d'alt, no ramificat. Flors violetas, grogas, en tons blanquecinos o violetas o grocs. Tubo corolino de 2-5 cm de llarc, envolt no del tot o per la punta pel esporofilo membranoso vert. Els 3 pétals externs regirats en una barba de pèls llarcs, grocs, de vàries cèlules, de 5-7,5 cm de llarc i 2-3,5 cm d'ample. Els 3 pétals interns rectes de 5,5-7,5 cm de llarc i 2-4 cm d'ample.[1]

Distribució i hàbitat

Mediterràneu occidental, Mediterràneu central, pero no en el nort d'Àfrica. Similar és Iris pseudopumila, en un tubo corolino de 5-7,5 cm de llarc, totalment envolt pel esporofilo en el Mediterràneu central. Habita pendents seques i garrigues.

Taxonomia

Iris lutescens, va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encycl. 3: 297 1789.[2]

Etimologia

Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]

lutescens: epítet latino que significa "groguenca".[4]

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Iris pyrenaica L., Cent. Pl. I: 4 (1755), provisional synonym; no material known.
  • Chamaeiris angustifolia Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 6: 418 (1790).
  • Iris virescens F.Delaroche in P.J.Redouté, Liliac. 5: t. 295 (1810).
  • Iris sordida Willd., Enum. Pl., Suppl.: 4 (1814), nom. illeg.
  • Iris longiflora Vest ex Schult., Mant. 1: 304 (1822).
  • Iris chamaeiris Bertol., Fl. Ital. 3: 609 (1838).
  • Iris olbiensis Hénon, Ann. Sci. Phys. Nat. Lió 8: 462 (1845).
  • Iris italica Parl., Nuov. Gen. Sp. Monocot.: 37 (1854).
  • Iris neglecta Parl., Nuov. Gen. Sp. Monocot.: 41 (1854), nom. illeg.
  • Iris statellae Tod., Nuov. Gen. Sp.: 5 (1858).
  • Iris myleri K.Koch, Wochenschr. Gärtnerei Pflanzenk. 2: 206 (1859).
  • Gynandriris italica (Parl.) Sanguin., Fl. Roman. Prodr. Alt.: 747 (1864).
  • Iris virescens var. statellae (Tod.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
  • Iris chamaeiris subsp. italica (Parl.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 253 (1890).
  • Iris chamaeiris subsp. olbiensis (Hénon) K.Richt., Pl. Eur. 1: 254 (1890).
  • Iris burnatii Baker, Handb. Irid.: 33 (1892).
  • Iris chamaeiris var. italica (Parl.) Baker, Handb. Irid.: 27 (1892).
  • Iris chamaeiris var. olbiensis (Hénon) Baker, Handb. Irid.: 28 (1892).
  • Iris lutescens var. statellae (Tod.) Baker, Handb. Irid.: 33 (1892).
  • Iris chamaeiris subvar. luteola Rouy in G.Rouy & J.Foucaud, Fl. France 13: 82 (1912).
  • Iris subbiflora Brot., Fl. Lusit. 1: 50 (1804).
  • Iris fragrans Salisb., Trans. Hort. Soc. London 1: 303 (1812).
  • Iris lisbonensis Dykes, Gard. Chron., III, 47: 147 (1910).[5]

Castellà: lliri, lliri baix.[6]

Referències

  1. ↑ Bayer, I. (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. ↑ «Iris lutescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juny de 2014.
  3. ↑ En Noms Botànics
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ «Iris lutescens». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de març de 2010.
  6. ↑ «Iris lutescens». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de març de 2010.

Enllaços externs

Commons