Indis de Fiji
Els indis de Fiji o indis fiyianos (hindi fiyiano: भारतीय फ़ीजी) són ciutadans de Fiji que són total o parcialment d'ascendència índia, lo que inclou als descendents en herència de vàries regions del subcontinent indi.[1] Són 313 798 (37.5%) (cens de 2018) d'un total de 926 276 persones que viuen en Fiji.[2] En la seua majoria descendixen de treballadors contractats, girmitiyas o girmit, dels districtes d'Uttar Pradesh central i oriental, aixina com de Bihar.[3] Varen ser duts a les illes com sirvientes de tribus de casta inferior pels governants colonials britànics de Fiji entre 1879 i 1916 per a treballar en les plantacions de canya de sucre de Fiji. Mahendra Chaudhry es va convertir en el primer primer ministre indo-fiyiano de Fiji el 19 de maig de 1999.
Ancestros dels indofiyianos
Primer indi en Fiji
Els indis havien estat empleats durant molt temps en els barcos europeus que comerciaven en l'Índia i en les Índies Orientals. Molts dels primers viages al Pacífic varen escomençar o varen terminar en l'Índia, i molts d'estos barcos varen naufragar en aigües inexplorades del Pacífic Sur. La primera presència registrada d'un indi en Fiji va ser de Peter Dillon, un comerciant de sàndal en Fiji, d'un lascar (mariner indi) que va sobreviure a un naufragi i va viure entre els natius de Fiji en 1813.[4]
Primer intent de conseguir treballadors indis
Ans que Fiji fora colonisada per Gran Bretanya, alguns plantadores havien intentat obtindre mà d'obra índia i s'havien posat en contacte en el cònsul britànic en Levuka, pero varen rebre una resposta negativa. En 1870 també es va rebujar una petició directa d'un plantador al govern de l'Índia i en 1872, una petició oficial del Governe de Cakobau va ser informada de que el domini britànic en Fiji era una condició prèvia per a l'emigració índia a Fiji.[5] Els primers antepassats dels indis de Fiji procedien de diferents regions de l'Índia i d'atres països veïns. No obstant, la majoria provenia de llogarets rurals del nort i el sur de l'Índia.
En giner de 1879, treinta y uno indis, que originalment havien segut treballadors en règim de servitut en la Reunió, varen ser duts de Nueva Caledonia a Fiji baix contracte per a treballar en una plantació en Taveuni. Estos treballadors varen demostrar tindre coneiximent dels térmens del contracte de treball i coneixien els seus drets i es varen negar a fer el pesat treball que se'ls va assignar. El seu contracte va ser rescindit de mutu acort entre els treballadors i els seus empleadores. En 1881, trentahuit indis més varen aplegar de Nueva Caledonia i de nou la majoria d'ells es varen anar, pero alguns es varen quedar en esposes o dònes de l'illa.[6]
Arribada baix el sistema de contractació
Les autoritats colonials varen promoure l'indústria de la canya de sucre, reconeixent la necessitat d'establir una base econòmica estable per a la colónia, pero no estaven dispostes a explotar la mà d'obra autòctona i amenaçar el modo de vida dels fiyianos. L'us de mà d'obra importada de les Illes Salomón i lo que ara és Vanuatu va generar protestes en el Regne Unit, i el governador Arthur Hamilton-Gordon va decidir aplicar el règim de treball en règim de servitut, que havia existit en l'Imperi britànic des de 1837. Es va establir una oficina de reclutament especialment al voltant de Calcuta i més vesprada en el sur, oest i nort, sobretot en les zones rurals dels llogarets de diferents regions, terres i zones agrícoles.
El Leonidas, un buc de transport de mà d'obra, va desembarcar en Levuka des de Calcuta el 14 de maig de 1879.[1] Els 463 treballadors en règim de servitut que varen desembarcar varen ser els primers dels més de 61.000 que varen aplegar del sur i l'est d'Àsia en els següents 37 anys. La majoria procedia dels districtes de les províncies orientals i meridionals, seguits dels treballadors de les regions septentrionals i occidentals, i més vesprada dels països del surest, que procedien de diferents regions, llogarets, orígens i castes que més vesprada es varen mesclar o es varen casar entre sí, lo que va donar lloc a la creació de l'identitat dels «indis fiyianos». Els treballadors en règim de servitut procedien en la seua majoria de llogarets rurals.[1]
La vida durant el periodo de contracte
Els contractes dels treballadors en règim de servitut, als que cridaven girmit (acorts), els obligaven a treballar en Fiji durant un periodo de cinc anys. Les condicions de vida en les plantacions de canya de sucre, —en les que treballaven la majoria dels treballadors en règim de servitut—, eren deficients i s'assemblaven a les de l'esclavitut. Les caselles conegudes com a «llínees fredes» esguitaven el paisage. L'indignació pública en el Regne Unit per tals abusos va ser un factor en la decisió de posar fi al pla en 1916. Tots vos contractes existents es varen cancelar l'1 de giner de 1920.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Historical Timeline.
- ↑ Central Intelligence Agency (US) (ed.): «Població. Grups ètnics.». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2019. Consultat el 16 de giner de 2019.
- ↑ «The forgotten story of Índia’s colonial slave workers who began leaving home 180 years ago». Consultat el 2 de febrer de 2018.
- ↑ Davidson, J. W. (1975). Peter Dillon of Vanikoro: Chevalier of the South Sigues, Melbourne: Oxford University Press, pp. 31. ISBN 0-19-550457-7.
- ↑ Gillion, K. L. (1962). Fiji's Indian Migrants: A history to the end of indenture in 1920, Melbourne: Oxford University Press, pp. 3. ISBN 0-19-550452-6.
- ↑ Gillion, K. L. (1962). Fiji's Indian Migrants: A history to the end of indenture in 1920, Melbourne: Oxford University Press, pp. 68–69. ISBN 0-19-550452-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indios de Fiyi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.