Iglésia de la Magdalena (Quito)
La Iglésia de la Magdalena és un temple catòlic ubicat en la parròquia homònima, al sur de Quito. L'iglésia actual va ser construïda a principis del sigle XX, seguint el disseny del pare lazarista alemà Pedro Huberto Brüning, encara que el seu interior va ser renovat completament en 1977.[1]
Història
Antecedents
La parròquia de Santa María Magdalena es va establir en 1575 com una parròquia eclesiàstica a les afores de la ciutat de Quito, cap al sur d'El Panet.[2][3][4] Esta parròquia va reemplaçar a l'antic poblat indígena de Machangarilla[2][4]
L'iglésia original era d'atobó,[3] material en el que se solien construir les senzilles iglésies parroquials durant l'época virreinal.[5] Ademés, estos modests temples parroquials solien estar coberts en sostres de palla[5] Com a conseqüència de les mencionades llimitacions econòmiques, este tipo d'iglésies tampoc va aplegar a acumular importants coleccions d'art. Les iglésies de Sant Marcos,[6] Sant Blas[7] i El Belén[5] presenten semblants casos d'iglésies parroquials construïdes en la perifèria del antic Quito que en el sigle XX varen terminar absorbides per la moderna ciutat.
En el sigle XX el vell cementeri parroquial, ubicat darrere de l'iglésia, havia aplegat a la seua capacitat màxima. Com a resultat, va escomençar el seu trasllat a un nou lloc unes quadres més al surest, formant-se aixina l'actual Cementeri de la Magdalena.[2]
Construcció de l'iglésia actual
El pare Pedro Huberto Brüning va escomençar el disseny de la nova iglésia en 1909.[1]
D'acort a Alfonso Cevallos Romero,[1] esta va ser la cronologia de construcció:
- juny de 1909: el pare Brüning dissenya la nova iglésia.
- setembre de 1909: els plans són aprovats per Federico González Suárez.
- 1910: es terminen els murs laterals junt en les finestres del àbsit i es refan els fonaments.
- 1911: es completen els murs fins al travessia.
- 1914: el pare Brüning dissenya l'altar major de pedra aixina com confesionarios i comulgatorios.
- 1923: es completen els murs exteriors, arcs, voltes i part del sostre.
- 1925: s'escomença la frontera.
- 1926: es termina el tímpan de la frontera i el sostre.
- 1932: es completen les torres.
L'iglésia va terminar de construir-se en 1932. L'interior estava estructurada per tres naus i un travessia, mentres que per fòra era de rajola descoberta.[1]
Destrucció i modernisació de l'iglésia
En 1977 es decidix modernisar l'iglésia.[1] Con este fin es varen destruir les tres naus, els arcs, les voltes i el sostre del temple. Al mateix temps es va lluir l'exterior, es varen retirar almenas i rebancs, inclús algunes de les cardinas de la frontera varen ser afectades[1] El resultat és l'iglésia que es pot apreciar en l'actualitat.
L'administració està a càrrec dels pares Josefinos,[3] els qui havien aplegat al país en 1922 en el propòsit d'administrar les missions de la Amazonía[2]
Descripció
L'iglésia de la Magdalena presenta una frontera d'estil neogótico.[1] El seu únic pòrtic està compost per un portón de fusta en ornamentació dorada, una arquivolta senzilla pintada de blanc i emmarcada per un gablete decorat en cardinas igualment blanques. Per damunt del rosetón s'aprecia un frontón blanc també decorat en cardinas i arrematat per una creu. A abdós costats del pòrtic s'alcen dos torres que terminen en chapiteles de latón[1]i que presenten eixa forma piramidal tan característica de les torres de varis dels edificis del pare Brüning[1]
L'interior presenta una sola nau en un estil modern per les refaccions de 1977.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Cevallos Romero (1994). L'obra del Pare Brüning 1899-1938, Quito: ABYA-YALA. ISBN 9978-72-2311-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «La disputa per la memòria i la terra en el cementeri de la Magdalena de Quito».Revista Colombiana de Sociologia.40(1)
- 213–229.ISSN 2256-5485.doi:10.15446/rcs. v40n1.61959.Consultat el 2024-12-09.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La Magdalena, racó per a visitar i compartir» (en és). www. lahora. com. ec. Consultat el 2024-12-09.
- ↑ 4,0 4,1 «La yumbada de la Magdalena i la seua violència ritual».Repositori FLACSO.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ortiz; Pi Martínez, {{{nom2}}}; Kennedy Troya, {{{nom3}}} (2023). Història de Quito. Volum 2: Patrimoni cultural de la humanitat / Alfonso Ortiz Crespo, Inés del Pi Martínez, Alexandra Kennedy-Troya [und 3 weitere], Primera edició edició, Corporació Editora Nacional. ISBN 978-9942-32-125-1.
- ↑ Escudero-Albornoz (2004). Púlpits quiteños: la magnificencia d'un art anònim, Fonsal. ISBN 978-9978-43-662-2.
- ↑ «Contribucions a l'Història de l'Art en l'Equador. Volum IV» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2024-12-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de La Magdalena (Quito)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.