Iglésia de La nostra Senyora de la Glòria de Outeiro
La iglésia de La nostra Senyora de la Glòria de Outeiro, més coneguda com a iglésia de la Glòria (en portugués Igreja de Nossa Senhora dona Glória do Outeiro o Igreja dona Glória), és un temple catòlic d'estil Barroc situat en el barri Gloria, en Riu de Janeiro. És una de les joyes de l'arquitectura colonial de Brasil i un dels monuments característics de la ciutat. Es troba registrada pel Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional.
Història
La devoció de La nostra Senyora de la Glòria va escomençar en este sector a principis de el XVII. En 1608, un tal Ayres va posar una estàtua de la verge en una gruta que ya hi havia en el lloc.[1] En 1670 un ermitaño de nom Antônio Caminha va construir una ermita de fusta i argila i va reunir a un cert número de seguidors.[2] El dramaturc José de Alencar va traçar un perfil d'este personage en un text curt publicat en un text el nom del qual s'inspira en eixa història.[3]
Gràcies a un terreny adjacent que Cláudio de Amaral Gurgel li donó a l'Orde de la Glòria en 1699 va ser possible construir un temple major. La construcció va escomençar entre 1714 i 1720, i l'iglésia actual va ser inaugurada en 1739.[2] El proyecte va córrer a càrrec del tinent-coronel i ingenier-militar portugués José Cardoso Ramalho, que disseny un temple original que va adoptar característiques de les construccions militars.[2]
La pedra per a la construcció va provindre de la pedrera de la Glòria, en Catete. La planta de l'iglésia està composta per dos octógonos, lo que li dona la forma de huit. Els espais curvos, especialment elíptics, són una forma típica del Barroc i varen constituir en el seu moment una novetat en l'arquitectura de Riu.
Un dels octógonos ho ocupa la nau curva de l'iglésia i l'atre, la sacristia. L'interior de la nau transmet una sensació de monumentalitat, gràcies a les pilastres i al sostre abovedado.
Les parts baixes de la nau estan cobertes en magnífics panels de rajoletes, fets entre 1735 i 1740 en el taller de Valentim dona Fonseca i Silva (Dom Valentim), en temes bíblics, recentment restaurats. La sacristia també està forrada de rajoletes, pero en temes profans (escenes de caça). L'iglésia té tres altars rococó, datats de la transició entre el XVIII i el XIX. Sobre l'altar major es troba l'escut de la Família Imperial Brasilera.
L'exterior té un perfil característic, en els dos cossos octogonales precedits per una torre quadrangular coronada en una cúpula bulbosa. El primer pis de la torre té un espai abovedado per a on s'entra en l'iglésia a través d'un portal en un medallón representant a la Verge i el Chiquet. Este portal i dos uns atres varen ser duts de Lisboa en la segona mitat de el XVIII.
Capella Imperial
Despuix de la seua arribada a Riu de Janeiro en 1808, la família real portuguesa va prendre especial predilecció pel temple de la Glòria. En 1819, allí va ser batejada la primogènita de Pedro I i la seua esposa Leopoldina, la princesa María de la Glòria, la futura Maria II de Portugal.
Des de llavors, tots els membres de la Família Imperial varen ser batejats en l'Iglésia de la Glòria, incloent Pedro II i la princesa Isabel. En 1839, Pedro II va otorgar el títul d'Imperial a la germandat, la qual es va fer coneguda, a partir de llavors, com a Imperial Orde de La nostra Senyora de la Glòria del Outeiro.
Durant la primera mitat del sigle, les obres de guany de terres varen alluntar el temple uns 200 metros del malecón.[2]
Restauració
En 2006, va ser recuperada en ajuda del Banc Nacional de Desenroll Econòmic i Social, gràcies a un presupost de 991 900 reals (2006), en els treballs a càrrec de Azevedo Agència d'Arquitectura. En el seu interior i exterior, varen ser recuperats els murs, fronteres, paraments, forros, altars, talles, canals i sistema elèctric.
Característiques
En parets encalades, emolduradas per pedres de granit, és una de les primeres iglésies colonials brasileres en planta poligonal en estil barroc. Els antecedents lusitans d'estes iglésies són trobats en Lisboa, com en l'Iglésia del Chiquet Deu (iniciada en 1711) de l'arquitecte real João Antunes.
Durant la Colónia, les iglésies de planta poligonal varen ser construïdes en eixa mateixa época també en el Recife (iglésia de Sant Pedro dels Clercs, iniciada en 1723) i en Salvador (iglésia de La nostra Senyora de la Concepció de la Plaja, iniciada en 1739). La forma general de l'iglésia, de dos octógonos en torre en l'entrada, no té antecedents en Brasil ni antecedents clars en Portugal.
Vore també
Referències
- ↑ «Història de l'Imperial Irmandade de Nossa Senhoga dona Glória dona Outeiro». outeirodagloria.org.br. Consultat el 10 de juliol de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Igreja de Nossa Senhora dona Glória do Outeiro» (en portugués). Patrimonioespiritual.org. Consultat el 10 de juliol de 2017.
- ↑ José de Alencar. «O Ermitão dona Glória». literaturabrasileira.ufsc.br. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora de la Gloria de Outeiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.