Idioma tsakonio

El grec tsakónico (en tsakonio: Τσακώνικα; Τσακωνική διάλεκτος o Τσακωνικά en neogriego), també cridat tsaconio o tzakonio, és una llengua grega parlada en Tsakonia, en el Peloponeso. És l'únic supervivent del dòric i està en perill crític d'extinció, en uns pocs centenars de parlants natius, la majoria d'ells ya d'alvançada edat.
Etimologia
[editar | editar còdic]El tsakonio rep el nom dels seus parlants, els tsakonios, el nom dels quals es pot traduir com «laconios exteriors» (εξολακωνικοί).cita requerida
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]
El tsakonio es parla hui en dia en un grup de pobles en les montanyes i valls del golf Argólico, encara que en el passat es parlava també més al sur i este d'a on se seguix parlant. Ademés, també va aplegar a parlar-se en les costes de Laconia. Hi havia una colónia de tsakonios en la mar de Mármara (dos pobles prop de Gönen: Vatika i Havoutsi), provablement del XVIII, encara que estos varen ser expulsats per la catàstrofe d'Àsia Menor. El tsakonio propóntico es va extinguir al voltant de 1970.
Les barreres geogràfiques, que impedien els viages i les comunicacions, varen mantindre als tsakonios relativament aïllats del restant de Grècia fins a el XIX, encara que es donaven alguns intercanvis comercials entre els pobles costers. Acabada la guerra d'Independència de Grècia, va aumentar l'escolarisació i el número de viages, de manera que els parlants del tsakonio varen quedar menys aïllats del restant de Grècia. Ademés, durant la guerra, Ibrahim Bajá d'Egipte va devastar la capital, Prastos, i va fer de Leonidio la nova capital, reduint aixina l'aïllament. Es va iniciar a partir d'eixe moment un notable descens del número de parlants natius: dels 200 000 de llavors a entre els 200 i 1000 parlants actuals.
Des de que es va dur l'electricitat a tots els pobles de la regió de Tsakonia a finals dels anys 50, els mijos de comunicació grecs han alcançat les àrees més remotes i afecten profundament el parla dels més jóvens. Els esforços per a revivar l'idioma per mig del seu aprenentage en les escoles locals no sembla haver tingut un gran èxit. El grec modern estàndart és la llengua oficial del govern, del comerç i de l'educació, i és possible que la contínua modernisació de la regió de Tsaconia conduïxca a la desaparició de l'idioma en algun moment del XXI.
L'idioma s'emplaça hui en dia en algunes poblacions situades en l'ala este de la serra del Parnón, en la província de Kynouria, incloent les ciutats de Leonidio i Tyros, i els pobles de Melana, Agios Andreas, Vaskina, Prastos, Sitaina i Kastanitsa.cita requerida
Estatus oficial
[editar | editar còdic]El tsakonio no és una llengua reconeguda pel govern de Grècia. Numerosos texts religiosos han segut traduïts al tsakonio, pero normalment s'usen els texts escrits en koiné, com el restant de Grècia. Ademés, el tsakonio s'impartix en les escoles de la zona.cita requerida
Dialectes
[editar | editar còdic]Els estudis dividixen el tsakonio en tres dialectes: el tsakonio del nort, el tsakonio del sur i el tsakonio de la Propóntide.
Una atra diferència entre el tsakonio i la variant demótica del Grec és el seu sistema verbal. El tsakonio conserva diferents formes arcaiques, com una perífrasis de participi per al temps de present. Certs complements sintàctics i atres característiques adverbials, presents en el grec modern estàndart, no apareixen en tsakonio, excepció feta del modern που (/pu/) relatiu, que pren la forma πφη (/pʰi/) en tsakonio (nota: l'ortografia del tsakonio tradicional usa el dígraf πφ per a representar l'aspirada /pʰ/). La morfologia nominal és, en general, similar al grec modern estàndart, encara que el tsakonio tendix a apocopar la -ς final del nominatiu dels sustantius masculins. Aixina, el tsakonio ο τσχίφτα (o tshífta) es correspon en l'estàndart ο τρίφτης (o tríftis) "rallador".
El dialecte de la Propóntide estava molt més influït pel dialecte modern de Tracia i, encara que hi havia notables diferències gramaticals, el seu vocabulari era molt més pròxim al grec modern estàndart. Comparem la paraula per a aigua dels dialectes tsakonios del nort i del sur, ύο (ýo, derivat del Grec Antic ὕδωρ) en el de la Propóntide, νερέ (neré), i en l'estàndart, νερό (neró).
No obstant, sempre hi ha hagut contactes en els parlants del Grec Modern estàndart, de manera que el tsakonio es va vore afectat pels veïns dialectes grecs. Ademés, hi ha alguns préstams lèxics del arbanita i el turc. El vocabulari bàsic és reconociblemente dòric, encara que els experts disienten sobre la mida en que atres autèntics doricismes puguen ser trobats. Només hi ha uns pocs centenars de verdaders parlants natius hui en dia, principalment vells, encara que hi ha molts més que poden parlar el tsakonio, per més que en poca fluïdea.cita requerida
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Sons
[editar | editar còdic]Vocals:
- A [a] pot aparéixer com a reflex del dòric [aː] en contexts a on l'àtic presentava η [ɛː] i a on el Grec Modern presenta [i]: αμέρα [a'mera] es correspon en ημέρα [i'mera] "dia"; στρατιώτα [strati'ota], en στρατιώτης [strati'otis]. "soldat".
- I [i] > [i] abans vocals: Βασιλήα [vasi'lia] en lloc de βασιλέα [vasi'lligga].
- O, ocasionalment [o] > [o]: όφις ['ofis] > ούφις ['ufis] "serp" < ; στόμα ['stoma] > τθούμα [ˈtʰuma] "boca". [O] final > [i] despuix de coronals i vocals anteriors: όνος ['onos] > όνε ['one]; χοίρος ['xyros] > χιούρε ['xjure] "porc"; γραφτός [ɣrafˈtós] > γραφτέ [ɣrafˈet] "escrit"; χρέος ['xreos] > χρίε ['xrie] "deute"; pero δρόμος [ˈðromos] > δρόμο [ˈðromo] "camí".
- I, pronunciat en grec modern [i], era [o] en dòric i [i] en àtic. El reflex d'este fonema en tsakonio és [o], i [ju] darrere de coronals (sugerint un orige en [i]): σούκα ['suka], corresponent al modern σύκα ['sika] "figues", άρτoυμα ['artuma], corresponent al modern άρτυμα ['artima] "pa"; λύκος ['lykos] > λιούκο ['ljouko] [ˈʎuko] "llop".
- Ω [ɔː] en grec antic deriva habitualment en [o]: μουρήα [mu'ria] (antic μωρέα [mɔːˈrea], modern μουριά [mur'ja]) "morera", αoύ [a'o] < λαλών [laˈlɔːn] "parlant".
(Nota: en tsakonio s'enuncien els verps per mig dels seus participis corresponents, per lo tant, es donen com derivats de l'antic participi en -ών).
Consonante
[editar | editar còdic]El tsakonio conserva en algunes paraules el sò [w] arcaic, representat en alguns antics texts per la digamma (ϝ). En tsakonio, este sò ha passat a ser fricatiu [v]: βάννε ['vane] "ovella", que es correspon a l'antic ϝαμνός [wamˈnos] (àtic ἀμνός).
El tsakonio presenta freqüents canvis provocats per palatalisació:
- [k] > [tɕ] : κύριος [ˈkyrios] > τζιούρη [ˈtɕuri] "senyor", ocasionalment [ts]: κεφάλι [keˈfali] > τσουφά [tsuˈfa] "cap".
- [ɡ] > [dz] : αγγίζων [aŋˈɡizɔːn] > αντζίχου [anˈdzixu] "tocar".
- [p] > [c] : πηγάδι [piˈɣaði] > κηγάδι [ciˈɣaði] "be".
- [t] > [c] : τυρός [tyˈros] > κιουρέ [cuˈre], ocasionalment [ts]: τίποτα [ˈtipota] > τσίπτα [ˈtsipta] "res", πίτα [ˈpita] > πίτσα [ˈpitsa] "pastiç".
- [m] > [n] : Μιχάλης [el meuˈxalis] > Ν(ν)ιχάλη [niˈxali].
- [n] > [ɲ] : ανοίγων [aˈniɣɔːn] > ανοίντου [aˈɲindu] "obrint".
- [l] > [ʎ] : ηλιάζων [iliˈazɔːn] > λιάζου [ˈʎazu] "prendre el sol".
- [r] > [ʒ] : ρυάκι [ryˈaki] > ρζάτζι [ˈʒatɕi] "riera".
En el tsakonio del sur s'elimina [l] davant vocals posteriors i centrals: λόγος [ˈhoɣvos] > λόγo [ˈloɣo] (Nort), όγo [ˈoɣo] (Sur) "paraula"; λούζων [ˈllumɔːn] > λούκχου [ˈlukʰo] (Nort), ούκχου [ˈukʰo] (Sur) "banyant".
Ocasionalment, [θ] > [s], que sembla reflectir un procés anterior en Laconio; en atres casos [θ] es manté, encara que la paraula estiga absent en el grec estàndar: θυγάτηρ [θi'gatir] > σάτη ['sati] "filla", pero antic θύων [ˈθiɔːn] (grec modern σφάζω ['sfazo]) > θύου ['θiu] "degollar, sacrificar".
Paraules acabades en [s] > [r], que reflectix un procés anterior en Laconio; en tsakonio és un fonema d'enllaç.
Paraula iniciada en [r] > [ʃ]: ράφων [ˈrafɔːn] > σχαφου [ˈʃafu] "fer una costura".
En els verps comunament acabats en -ζω, [z] > [nd]: φωνάζων [foˈnazɔːn] > φωνιάντου [foˈɲandu] "cridar".
El tsakonio evita grups consonàntics i els reduïx a oclusives i africades aspirades o prenasalizades:
- [ðr, θr, tr] > [tʃ]: δρύας "dríada", άνθρωπος "ser humà", τράγος "cabra" [ˈðryas, ˈanθropos, ˈtraɣvos] > τσχούα, άτσχωπο, τσχάο [ˈtʃua, ˈatʃopo, ˈtʃao].
- [sp, st, sθ, sk, sx] > [pʰ, tʰ, tʰ, kʰ, kʰ]: σπείρων "sembrant", ιστός "teixit", επιάσθη, ασκός "charrador", ίσχων [ˈspirɔːn, isˈtós, epiˈasθi, asˈkos, ˈisxɔːn] > πφείρου, ιτθέ, εκιάτθε, ακχό, ίκχου [ˈpʰiru, iˈtʰi, iˈcatʰi, aˈkʰo, ˈikʰo].
- [mf, nθ, ŋx] > [pʰ, tʰ, kʰ]: ομφαλός "melic", γρονθία "puny", ρύγχος "boç" [omfaˈels, ɣromˈθia, ˈryŋxos] > απφαλέ, γροτθία, σχούκο [apʰaˈli, ɣroˈtʰia, ˈʃukʰo].
- [ks] > [ts]: ξερός [kseˈros] > τσερέ [tseˈre] "sec".
- [kt, xθ] > [tʰ]: δάκτυλο "dit", δεχθώ "acceptar" [ˈðaktylo, ðexˈθɔː] > δάτθυλε, δετθού [ˈðatʰile, ðiˈtʰo].
- [l] despuix de consonant es convertix a sovint en [r]: πλατύ "pis", κλέφτης "lladre", γλώσσα "llengua", αχλάδες "peres" [plaˈty, ˈkleftis, ˈɣlɔːsa, aˈxlaðés] > πρακιού, κρέφτα, γρούσα, αχράε [praˈcu, ˈkrefta, ˈɣrussa, aˈxrae].
- [rp, rt, rk, rð] > [mb, nd, ŋɡ, nd]: σκορπίος "escorpión", άρτος "pa", άρκα "arca", πορδή "flatulència" [skorˈpios, ˈartos, ˈarka, perˈði] > κχομπίο, άντε, άγκα, πφούντα [kʰomˈbio, ˈvaja, ˈaŋɡa, ˈpʰunda].
[z, v] són afegides entre vocals: μυία "musca", κυανός "blau" [my'ia, kyan'vos] > μούζα ['muza], κουβάνε [ku'vane].
[ɣ, ð] a sovint sofrixen síncopa entre vocals: πόδας ['poðas] > πούα "peus", τράγος [ˈtraɣvos] > τσχάο "cabra".
Prosòdia
[editar | editar còdic]| Cançó original en tsakonio | Transliteración al alfabet llatí | Transcripció al AFI |
|---|---|---|
| Πουλάτζι ἔμα ἐχα τθὸ κουιβί τσαὶ μερουτέ νι ἔμα ἐχα
ταχίγα νι ἔμα ζάχαρι ποϊκίχα νι ἔμα μόσκο, τσαί ἁπό τὸ μόσκο τὸ περσού τσαὶ ἁπὸ τὰ νυρωδία ἑσκανταλίστε τὁ κουιβί τσ' ἑφύντζε μοι τ' αηδόνι. Τσ' ἁφέγκι νι ἔκει τσυνηγού μὲ τὸ κουιβί τθὸ χέρε. Ἔα πουλί τθὸν τόπο ντι ἔα τθα καϊκοιτζίαι, να ἄτσου τὰ κουδούνια ντι νἁ βάλου ἄβα τσαινούρτζα. |
Poulátzi éma ékha tʰo kouiví tse merouté ni éma ékha
takhíga ni éma zákhari poïkíkha ni éma mósko tse apó to mósko to persoú tse apó ta nirodía eskantalíste to kouiví ts' efíntze la meua t' aïdóni. Ts' aféngi ni éki tsinigoú em to kouiví tʰo khére Éa poulí tʰon tópo nti, éa tʰa kaïkitzíe na átsou ta koudoúnia nti na válou áva tsenoúrtza. |
puˈlatɕi ˈema ˈexa tʰo kwiˈvaig vore tɕi meruˈet ɲ ˈema ˈexa
taˈçiɣa ɲ ˈema ˈzaxaʒi po. iˈcixa ɲ ˈema ˈmosko tɕ aˈpo to ˈmosko to perˈla seua tɕ aˈpo ta ɲiroˈði. a eskandaˈʎiste to kwiˈvaig vore tɕ iˈfidze la meua t a. iˈðoɲi tɕ aˈfeɲɟi ɲ ˈeci tɕiɲiˈɣo em to kwiˈvaig vore tʰo ˈçere ˈi. a pouˈʎi tʰon ˈdope vaig donar ˈi. a tʰa ka. iciˈtɕi. i n ˈatsu ta kuˈðoɲa vaig donar na ˈvalu ˈava tɕiˈnurdza |
| Grec modern | Pronunciació en grec modern | Transcripció al AFI | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Πουλάκι είχα στο κλουβί και μερομένο το είχα.
το τάιζα ζάχαρι και το πότιζα μόσχο και από τον πολύ τον μόσχο και την μυρωδιά του εσκανταλίστη και το κλουβί και μου έφυγε τ' αϊδόνι Κι' ο αφέντης το κυνηγάει με το κλουβί στο χέρι: Έλα πουλί στον τόπο σου, έλα στην κατοικία σου ν' αλλάξω τα κουδούνια σου να βάλω άλλα καινούργια |
Pouláki íkha sto klouví ke meroméno to íkha
to táïza zákhari ke to pótiza móskho ke apó ton polí ton móskho ke tin mirodiá tou eskantalísti ke to klouví ke mou éfige t' aïdóni. Ki' o aféntis to kinigáï em to klouví sto khéri Éla poulí ston tópo sou, éla stin katikía sou n' allákso ta koudoúnia sou na válo álla kenoúrgia. |
puˈlaci ˈixa sto kluˈvaig vore ce merˈmeno to ˈixa
to ˈta. issa ˈzaxati ce to ˈpotiza ˈmosxo c aˈpo tom boˈli tom ˈmosxo ce tim mireˈðja la teua eskandaˈlisti ce to kluˈvaig vore ce mu ˈefiʝi t a. iˈðoni c o aˈfendis to ciniˈɣa. i em to kluˈvaig vore sto ˈçeri ˈela pouˈli ston ˈdope el seu ˈela stiŋ ɡatiˈci. al seu n a elˈakso ta kuˈðoɲal seu na ˈvalo ˈala ceˈnurʝa |} Traducció a l'espanyol Un pajarillo yo vaig tindre i en una gàbia feliç ho vaig guardar, de menjar li vaig donar sucre i most de beure, i de tant most i de la seua tanta fragància es embriagó i de la gàbia i de mi va escapar el rossinyol. I el mestre ho perseguix en la gàbia en les seues mans: "Torna, pardal, al teu lloc, torna a la teua llar, que canviaré les teues campanes i atres noves et posaré". Fonotáctica[editar | editar còdic]El tsakonio evita els grups consonàntics, com hem vist, i la [s] i [n] finals sofrixen apòcop; com a resultat, l'estructura silàbica en tsakonio tendix més a la combinació CV que en el grec estàndar (l'us dels dígrafs en l'ortografia tradicional tendix a enfosquir este fet). Per eixemple, l'antic [ha'dros] "fort" passar a ser en tsakonio [a. tʃi], a on /t͡ʃ/ pot ser considerat un únic fonema; s'escriu, tradicionalment, en un trígrafo: ατσχέ (atskhé). Gramàtica[editar | editar còdic]El tsakonio ha experimentat una considerable simplificació morfològica. Ací es presenta una chicoteta mostra: El present i l'imperfecte d'indicatiu estan formats en participis, com en anglés, pero de manera distinta al restant de Grècia: el tsakonio ενεί αού, έμα αού -en anglés, "I am saying, I was saying" ("yo dic, yo dia", respectivament)- és una construcció inexistent en el grec estàndar.
Sistema d'escritura[editar | editar còdic]Tradicionalment, el tsakonio va usar l'alfabet grec estàndar, junt en dígrafs per a representar certs fonema que no es troben en el grec demótico, o que comunament no es troben en combinació en els mateixos fonema com ho fan en tsakonio. Per eixemple, el fonema [ʃ], que no es troba en el grec estàndar, es produïx en tsakonio i es pronuncia σχ (com a x en català a inici de paraula). Thanasis Costakis va inventar una ortografia usant punts, esperits asprosos i el carón per als seus treballs. Finalment, la [n] sense palatalizar i la [l] davant vocal anterior poden ser escrites dobles per a contrastar en la palatalizada corresponent, escrita individualment. Per eixemple, en el tsakonio del sur: ένι ['iɲi] "ell és", έννι ['eni] "yo soc" -esta segona forma es correspon a el έμι ['emi] del nort i a el είμαι ['ime] del grec estàndar.
Nota: (K) és per al dialecte del nort de Kastanitsa i Sitaina; (Λ) i (L) per al del sur, que es parla entorn a Leonidio i Tyros. Eixemples[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]Enllaços externs[editar | editar còdic]
|