Idioma paixtu

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El paixtu o pashtún[1] (autoglotónimo پښتو Pax̌to, pronunciat [ˈpəʂt̪oː], [ˈpʊxt̪oː]) és la llengua materna dels pastunes del sur i centre d'Àsia. Este idioma forma part de les llengües iranias orientals i descendix directament de l'idioma avéstico, la llengua irania més antiga preservada.[2][3][4] El paixtu és parlat en Afganistan i Pakistan, com també ho fa la diàspora paixtu en tot lo món.
Distribució geogràfica
En ser un idioma nacional en Afganistan,[5] el paixtu es parla comunament en l'est, sur i suroest, pero també en algunes parts del nort i de l'oest del país. No hi ha un número exacte de parlants d'este idioma, pero diferents estudis revelen que el paixtu és la llengua materna del 35-60 %[6][7][8][9] de la població del país. En Pakistan, el paixtu és una llengua provincial, parlada pel 15.42 %[10] dels 170 millons de pakistaní com a llengua materna. S'usa com a primer idioma en la regió de majoria paixtu de Jaiber Pastunjuá i en el nort de Balochistán. També es parla en algunes parts dels districtes de Mianwali i Attock, que pertanyen a la província de Punyab, de la mateixa manera que en atres parts del país habitades per pastunes. Es poden trobar comunitats de pastura-parlantes modernes en Karachi i Hyderabad en Sindh.[11][12] En tindre uns 7 millons d'habitants, la ciutat de Karachi en Pakistan té la major concentració de pastunes en el món.[13][14] Dins del radi demogràfic, els pastunes representen el 25 % de la població total de Karachi.[14]
Atres comunitats de parlants pastunes poden trobar-se en Iran, principalment en Jorasán a l'est de Qaen, prop de la frontera afgana,[15] i també en Tadjikistan.[16] També hi ha comunitats de descendents de pastunes en el suroest de Jammu i Cachemira.[17][18][19]
Ademés, existixen considerables comunitats pastura-parlantes en el Mig Oriente, especialment en els Emirats Àraps Units,[20] i Aràbia Saudita, aixina com en el Regne Unit,[21] Estats Units, Tailàndia, Canadà, Alemània, els Països Baixos, Suècia, Tastar, Austràlia, Japó, Rússia, Nova Zelanda, entre uns atres.
l'Imperi durrani es va compondre de regions dels costats de la llínea Durand abans de la situació etnolingüística actual en Àsia meridional, a on el poder colonial britànic es va anexar un terç d'Afganistan. La frontera va crear una zona d'amortiguamiento i va ser dibuixada per mig de les àrees pastunes d'assentament, pero es va deixar la part més gran en lo que ara és Pakistan. El paixtu (des de 1936) és un dels dos idiomes oficials d'Afganistan, junt en el dari (persa).[22] Des del principi d'el XVII, tots els reis d'Afganistan varen ser pastunes ètnics a excepció d'Habibulá Kalakani, i molts d'ells eren bilingües, encara que Amanulá Khan parlava paixtu com el seu segon idioma.[23] el persa, com a idioma lliterari de la cort real,[24] va ser més usat freqüentment dins de les institucions governamentals, mentres el paixtu era parlat per les tribus pastunes com la seua llengua materna. Amanulá Khan va escomençar a promocionar el paixtu durant el seu regnat com un marcador de l'identitat ètnica i un símbol d'el "nacionalisme oficial",[23] mentres duya a Afganistan cap a l'independència despuix de la derrota del poder colonial britànic en la tercera guerra anglo-afgana. En la década de 1930, un moviment va escomençar a prendre com a meta el paixtu com a idioma governamental, administratiu i artístic en l'establiment d'una societat paixtu, la Pashto Anjuman en 1931[25] i l'inauguració de l'Universitat de Kabul en 1932, com també a la creació de l'Acadèmia Pashtún, Pashto Tolana, en 1937.[26] Encara que, oficialment, es va enfortir l'us del paixtu, l'èlit afgana va declarar al persa "com un idioma sofisticat i un símbol d'educació culturalizada".[23] El rei Zahir Shah, qui va entrar en poder despuix de l'abdicació del seu pare Nadir Khan en 1933, va instar a que abdós llengües, el persa i el paixtu, deurien ser estudiades i utilisades pels funcionaris d'estat.[27] En 1936, al paixtu li va anar formalment donat l'estat d'idioma oficial[28] en drets complets d'utilisació en tots els aspectes governamentals i educatius per decret real baix Zahir Shah, a pesar de que la família real paixtu i els burócratas parlaven majorment persa.[26] Aixina, el paixtu va passar a ser una llengua nacional, un símbol de nacionalisme afgà. El estatus d'idioma oficial va ser reafirmat en 1964 per l'assamblea constitucional, a on el persa afgà va ser renombrado com "dari" oficialment.[29][30] La lletra de l'himne nacional afgà està en paixtu. En Pakistan, el urdú i l'anglés són els idiomes oficials, pero el paixtu no té cap estatus oficial a nivell federal. A nivell provincial, este idioma és la llengua regional de Jaiber Pajtunjuá, i en el nort de Baluchistán.[31] En 1984, es va permetre usar el paixtu com a llengua d'ensenyança en les escoles primàries. En els coleges primaris controlats pel govern en zones parlantes de paixtu és ara la llengua d'ensenyança en ORD i 2.º any, i s'impartix com a matèria obligatòria a partir del 5.º No obstant, el urdú es manté com l'idioma principal d'educació i activitats extracurriculares, mentres que l'anglés és matèria obligatòria des del primer any. Les escoles privades angleses no usen el paixtu com un idioma obligatori en Primària. L'imposició de l'urdú en Educació Preescolar ha causat una degradació sistemàtica i el decliu de varis idiomes natius pakistaní, incloent el paixtu.[32]
Gramàtica
El paixtu és una llengua subjecte-objecte-verp (SOV) en ergatividad escindida. En paixtu, açò significa que el verp concorda en el subjecte en oracions transitives i intransitives en clàusules no passades i no completades, pero quan s'informa d'una acció completada en qualsevol dels temps passats, el verp concorda en el subjecte si és intransitiu, pero en l'objecte si és transitiu.[5] Els verps es inflexionan per als temps present, passat simple, passat progressiu, present perfecte i pretérito perfecte. També existix una flexión per al subjuntiu. Els sustantius i adjectius es declinen en dos gèneros (masculí i femení),[33] dos números (singular i plural) i quatre casos (directe, oblicuo, ablatiu i vocatiu). El posseïdor precedix al posseït en la construcció genitiu, i els adjectius van abans que els sustantius als que modifiquen. A diferència de la majoria de les demés llengües indoiranias, el paixtu utilisa els tres tipos d'adposiciones: preposicions, postposiciones i circunposiciones.
Vocabulari
En el paixtu, la majoria dels elements natius delèxic estan relacionats en atres llengües de l'Iran oriental.[34] Com senyala Josef Elfenbein, "s'han rastrejat paraules prestades en el paixtu fins al sigle III a. C., i inclouen paraules del grec i provablement del persa antic".[35] Per eixemple, Georg Morgenstierne senyala que la paraula paixtu مېچن emčә́n, és dir, molí de mà, deriva del grec antic μηχανή (mēkhanḗ, és dir, aparat).[36] Els préstams posteriors al VII procedien principalment del persa i del hindi-urdu, i les paraules àraps es prenien prestades a través del persa,[37] encara que a voltes directament.[38][39] El parla moderna pren prestades paraules de l'anglés, el francés i l'alemà.[40]
No obstant, hi ha un gran número de paraules exclusives del paixtu.[41][42]
Notes
- ↑ «Diccionari» (en es). Fundació BBVA. Consultat el 2025-05-26.
- ↑ Henderson, Michael. «The Phonology of Pashto». University of Wisconsin Madison. Archivat des de l'original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2012.
- ↑ Henderson, Michael(1983).«Four Variaties of Pashto».Journal of the American Oriental Society.(103.595-8)
- ↑ Darmesteter, James (1890). Chants populaires dones Afghans, París.
- ↑ 5,0 5,1 «Pashto language». Encyclopædia Britannica. Consultat el 7 de decembre de 2010.
- ↑ . Central Intelligence Agency. The World Factbook. Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2013. Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ Brown, Keith (2009). Concise encyclopedia of languages of the world, Elsevie, p. 845. ISBN 0-08-087774-5. Consultat el 7 d'abril de 2012. «Pashto, which is mainly spoken south of the mountain range of the Hindu Kush, is reportedly the mother tongue of 60% of the Afghan population.»
- ↑ «Pashto». UCLA International Institute: Center for World Languages. University of Califòrnia, els Angeles. Archivat des de l'original, el 3 de giner de 2009. Consultat el 10 de decembre de 2010.
- ↑ «AFGHANISTAN v. Languages». Ch. M. Kieffer. Encyclopædia Iranica. Archivat des de l'original, el 21 de giner de 2012. Consultat el 10 d'octubre de 2010. «A. Officialanguages. Paṧtō (1) is the native tongue of 50 to 55 percent of Afghans...»
- ↑ Government of Pakistan: Population by Mother Tongue
- ↑ Sharmeen Obaid-Chinoy (17 de juliol de 2009). «Karachi's Invisible Enemy». PBS. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ «In a city of ethnic friction, more tinder». The National (24 d'agost de 2009). Archivat des de l'original, el 25 d'agost de 2011. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ «Columnists | The Pakhtun in Karachi». Clave (28 d'agost de 2010). Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ 14,0 14,1 [1], thefridaytimes
- ↑ . SIL International. Ethnologue: Languages of the World. Archivat des de l'original, el 15 de novembre de 2010. Consultat el 27 de setembre de 2010.
- ↑ «Pashto, Southern». SIL International. Ethnologue: Languages of the World, 14th edition (2000). Archivat des de l'original, el 26 de juny de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ Link Walter R Lawrence, Imperial Gazetteer of Índia. Provincial Séries, pg 36–37 (en anglés)
- ↑ «Study of the Pathan Communities in four States of Índia». Khyber.org. Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2009. Consultat el 7 de juny de 2009.
- ↑ «Phonemic Inventory of Pashto» (PDF). CRULP. Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2007. Consultat el 7 de juny de 2007.
- ↑ . SIL International. Ethnologue: Languages of the World. Consultat el 27 de setembre de 2010.
- ↑ . SIL International. Ethnologue: Languages of the World. Consultat el 27 de setembre de 2010.
- ↑ Modarresi, Yahya: Iran, Afghanistan and Tadjikistan". 1911 – 1916. In: Sociolinguistics, Vol. 3, Part. 3. Ulrich Ammon, Norbert Dittmar, Klaus J. Mattheier, Peter Trudgill (eds.). Berlin, De Gryuter: 2006. p. 1915. ISBN 3-11-018418-4 [2]
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Tariq Rahman. Pashto Language & Identity Formation in Pakistan. Contemporary South Àsia, July 1995, Vol 4, Issue 2, p151-20.
- ↑ Manfred Lorenz (1983). Die Herausbildung moderner iranischer Literatursprachen. In: Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung, Vol. 36. Akademie der Wissenschaften der DDR. Akademie Verlag: Berlin, pág 184ff
- ↑ Atres fonts senyalen 1933, p. ej. Johannes Christian Meyer-Ingwersen. Untersuchungen zoom Satzbau dones Paschto. 1966. Ph. D. Thesis, Hamburg 1966.
- ↑ 26,0 26,1 Hussain, Rizwan. Pakistan and the emergence of Islamic militancy in Afghanistan. Burlington, Ashgate: 2005. [3]
- ↑ István Fodor, Claude Hagège (1983). Reform of Languages. Buske, pág. 105ff.
- ↑ George L. Campbell (1999). Concise compendium of the world's languages, London: Routledge.
- ↑ Dupree, Louis: Language and Politics in Afghanistan. In: Contributions to Asian Studies. Vol. 11/1978. p. 131 – 141. I. J. Brill, Leiden 1978. p. 131.
- ↑ Spooner, Bryan: "Llaure we teaching Persian?". In: Persian studies in North America: studies in honor of Mohammad Ali Jazayery. Mehdi Marashi (ed.). Bethesda, Iranbooks: 1994. p. 1983.
- ↑ Septfonds, D. 2006. Pashto. In: Concise encyclopedia of languages of the world. 845 – 848. Keith Brown / Sarah Ogilvie (eds.). Elsevier, Oxford: 2009.
- ↑ Hywel Coleman(2010).«TEACHING AND LEARNING IN PAKISTAN: THE ROLE OF LANGUAGE IN EDUCATION».British Council, Pakistan.Consultat el 24 de setembre de 2012.
- ↑ Emeneau, M. B. (1962) "Bilingualism and Structural Borrowing" Proceedings of the American Philosophical Society 106(5): pp. 430–442, p. 441
- ↑ Georg Morgenstierne (en:). «AFGHANISTAN vaig vore. Paṣ̌tō (Pashto) - Encyclopædia Iranica». Encyclopædia Iranica. Consultat el 2023-07-09. «l'Idioma paixtu (paṧtō), sense dubte, pertany a la branca nort-oriental iraní.»
- ↑ Kaye, Alan S. (1997-06-30). Phonologies of Àsia and Africa: (including the Caucasus) (en en), Eisenbrauns, pp. 736. ISBN 978-1-57506-019-4.
- ↑ Morgenstierne, Georg (2003). A New Etymological Vocabulary of Pashto (en en), Reichert, pp. 48. ISBN 978-3-89500-364-6.
- ↑ John R. Perry, "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic" in Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani, Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic, Routledge, 2005. p. 97: "En general, es considera que la major part del vocabulari àrap de les llengües iranís, túrquicas i índicas centrals i contigües es va incorporar al persa lliterari entre els sigles IX i XIII."
- ↑ Vladimir Kushev(1997).«Arealexical Contacts of the Afghan (Pashto) Language (Based on the Texts of the XVI-XVIII Centuries)».Iran and the Caucasus.1: 159–166.doi:10.1163/157338497x00085.
- ↑ Census Commissioner, Índia(1937).«Census of Índia, 1931, Volume 17, Part 2».Claves of Índia.: 292.Consultat el 2009-06-07.«Al mateix temps, el paixtu s'ha inspirat en gran mida en el persa i el indostaní i, a través d'estes llengües, en l'àrap..»
- ↑ Herbert Penzl(January–March 1961).«Western Loanwords in Modern Pashto».Journal of the American Oriental Society.81(1): 43–52.doi:10.2307/594900.
- ↑ (2013-06-13) Language Issues in Comparative Education: Inclusivament Teaching and Learning in Senar-Dominant Languages and Cultures, Springer Science & Business Media, pp. 64. ISBN 978-94-6209-218-1.
- ↑ Ehsan M Entezar (2008). Afghanistan 101: Understanding Afghan Culture, Xlibris Corporation, p. 89. ISBN 978-1-4257-9302-9.
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]
- [4] (diccionaris gratuïts en llínea).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma pastún» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.