Idioma leco

El leco o leko és una llengua, poc coneguda, parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia i actualment pràcticament extinta.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el leco és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

Aparte d'unes breus llistes de vocabulari, el principal document pel qual el leko és conegut és una doctrina cristiana compilada per el misionero Andrés Herrero, a principis del XIX. Dita doctrina va ser publicada per Lafone Quevedo (1905), que la va usar com a font per a fer una descripció gramatical de la llengua. Dita obra va ser virtualment l'únic document disponible sobre el leko, fins que el llingüiste Simon van de Kerke (1994) va localisar a alguns parlants de la llengua i compiló algunes senyes adicionals que varen ampliar l'anàlisis de Quevedo.

Us i distribució

En Grimes (1988), el leko es classifica com una llengua aïllada i es considera extinguida. No obstant, Montaño Aragó (1987), va localisar alguns parlants de la llengua en la regió d'Atingues i en Apolo en la província boliviana de Franz Tamayo (Departament de la Pau) i a lo llarc del riu Mapiri en la província de Larecaja (situada també en el Departament de la Pau).

Alguns parlants varen ser relocalizados per van de Kerke (1994-97). Estos parlants, en la seua majoria hòmens, superaven els 50 anys d'edat i no usaven habitualment la llengua des de feya molt. Van de Kerke informa que els parlants no se senten suficientment segurs com per a entaular espontàneament una conversació en leko.

Descripció llingüística

Inventari fonològic

Pel que fa a l'inventari fonològic, es pot senyalar lo següent, basant-se en un llibre de Simon Van De Kerke de l'any 2009, en les pàgines 289 a 291. Lo que es mostra entre ⟨⟩ és l'ortografia romanizada. Lo que si mostra sense ⟨⟩ és la trascripción fonètica. El Leko presenta el següent sistema de sons consonantals (en les celes, a la nostra sinistra, les consonant carixen de vocificació/són sordes; i a la destra , les consonant tenen vocificació/són sonores):

Quadro 1: Consonante del leko

		Bilabials	Dentals	Alveolars	Palatals	Velares	Glotal
Oclusivas	Simples	p ⟨p⟩ b ⟨b⟩	t̪ ⟨t⟩ d̪ ⟨d⟩			k ⟨ck⟩
	Aspirades	pʰ ⟨ph⟩	t̪ʰ ⟨th⟩			kʰ ⟨kh⟩
	Glotalizades/Eyectives	p’ ⟨p'⟩	t̪’ ⟨t'⟩			m. wikipedia. org/wiki/Velar_ejective_stop#:~:text=The%20velar%20ejective%20is%20a,IPA%20Number kʼ ⟨k'⟩
Africadas	Simples			ʦ̺ ⟨ts⟩	ʧ ⟨ch⟩
	Glotalizades			m. wikipedia. org/wiki/Alveolar_ejective_affricate ʦ̺ʼ ⟨ts'⟩	ʧ’ ⟨ch'⟩
Fricativas				s̺ ⟨s⟩ z̺ ⟨z⟩			h ⟨h⟩
Nassals		m ⟨m⟩	n̪ ⟨n⟩		ŋ ⟨ng⟩
Laterals			l̪ ⟨l⟩
Vibrants	Simples			ɾ ⟨r⟩
	Múltiples
Semivocals		w ⟨w⟩			j ⟨i⟩

• El leko té, ademés, sis sons vocals: [ä], [i̞], [ɛ], [i], [o̞], [o], cada u sent romanizado aixina: a, i, è, i, o, o. L'oposició entre les primeres cinc vocals es distinguix fàcilment en les senyes, pero l'oposició entre [i̞] i [ɛ] només es troba en un número llimitat de paraules, com a p. ej. pele [ˈpe̞li̞] ‘bassa’ i pèlè [ˈpɛlɛ] ‘nom de planta’.

Lèxic i classes de paraules

Sobre el lèxic i les classes de paraules en leko, es pot mencionar lo següent (van de Kerke, 2009: 293-297):

• En el leko, es distinguixen quatre categories majors de paraules: nom, adjectiu, verp i adverbi. La llengua presenta, ademés, un grup de categories menors: noms de persones, pronoms personals, pronoms deícticos, numerals, pronoms interrogatius, etc.
• Els noms es caracterisen morfosintácticamente per constituir el núcleu d'una frase nominal i per admetre flexión de número i cas. Alguns noms o sustantius en leko són, per eixemple, won ‘casa’, phose ‘filla’, etc.
• Sobre els pronoms, el leko distinguix quatre tipos: pronoms personals, com a p. ej. era 'yo', iya 'tu', kibi 'ell/ella'; pronoms demostratius, com hoo ‘est, prop al parlant’, on ‘eixe, prop a l'interlocutor’ i hino ‘aquell, llunt del parlant i interlocutor’; pronoms interrogatius, com a p. ej. ha ‘quí’, o ‘quin’, nora ‘on’, i pronoms indefinits, expressats per mig de frases dubitatives, compostes per un pronom interrogatiu i els sufixos -as ‘també’ i -ka ‘com’.
• El leko presenta un gran número de lexema adjectivals, que es caracterisen per expressar qualitats d'entitats. Aixina tenim, per eixemple, lais ‘bo’, suma ‘menut’.
• El leko presenta un sistema numeral decimal, compost per les següents unitats: ber ‘un’, toi ‘dos’, chai ‘tres’, dirai ‘quatre’ i bercha ‘cinc’, berphahmo ‘sis’, toiphahmo ‘sèt’, ch’aiphahmo ‘huit’, berpila 'nou' i beriki 'dèu'. Note's que per als números 6-8, se seguix un sistema sobre la base de cinc, aixina com en el aimara: 6 = 5 + 1, etc.
• El leko presenta un número restringit de lexema adverbials, com, per eixemple: kumte ‘vesprada’, ch’eka ‘ahir’, chika ‘molt’. Es distinguix, ademés, un conjunt de posposiciones, que expressen locació i es combinen fàcilment en els marcadors de cas, com a p. ej. hekor ‘fòra’, apor ‘prop’, fes ‘avall’.
• Sobre els verps, estos es caracterisen per funcionar com a núcleu de la frase verbal i rebre sufixos de flexión de temps i persona, ademés de presentar una série de sufixos derivacionals. Aparte dels auxiliars nech i kach, el leko presenta verps intransitius, transitius i ditransitius. Una característica típica d'esta llengua és la prestar molta atenció a la posició dels objectes. Això es manifesta, per eixemple, en els següents verps, els quals combinen sempre un nom que expressa una posició en l'auxiliar kach ‘estar’: chelkach ‘estar tirat per la mitat sobre un objecte’, lewakach ‘estar penjat’, chakach ‘estar assentat’, etc.

Morfologia

Sobre les característiques morfològiques del leko, es pot senyalar lo següent (van de Kerke, 2009: 297-313):

• El leko és una llengua altament aglutinant i que usa predominantment sufixs.
• Sobre la morfologia nominal, els noms presenten flexión de número, a través del sufix pluralizador -aya, com en choswai-tha-aya [dòna-DIM-PL] ‘mujercitas’, i flexión de cas, com a p. ej. el genitiu -moki, que s'usa en entitats alienables com kuchi 'gos' en yo-moki kuchi [1SG-GEN gos] ‘el meu gos’; el datiu -(i)ki, que indica direcció o meta, com en (1); el locatiu -ra o -et, que marca un complement locatiu o un locatiu direccional, com en (2); l'ablatiu -rep / -bet, que indica l'orige locatiu, com en (3), etc.

(1)	seneng-ki	hu-ku-nugue	dulsi
	tots-DAT	3PL-donar-PAS.1	bombó
	‘A tots vaig donar un bombó.’

(2)	o	treball-ra	chera	abon-dona-no-ne	lamka-sich-ne
	quin	treball-LOC	nosatres	trobar-FUT-NML-INT	treballar-INF-TOP
	‘¿En quin treball anem a trobar treball (en el poble)?’

(3)	lilwo	ubus-no-et	lal-rep/lal wara-rep
	saltamontes	eixir-NML-DCL	terra-ABL/terra interior-ABL
	‘El saltamontes ix de la terra / des d'adins de la terra.’

• Els noms poden combinar-se, ademés, en un conjunt de sufixos derivatius, com, per eixemple, el diminutiu -tha, que ademés de combinar-se en sustantius, com en won-tha [casa-DIM] ‘casita’, es combina també en adjectius, com s'observa en (4). Un atre sufix derivatiu que afecta als noms és el ‘delimitatiu’ -beka, que expressa l'idea de ‘nomás’, ‘solament’, com s'observa en (5). El leko presenta, ademés, sufixos derivatius deverbatius (que deriven noms a partir de verps), com, per eixemple, el infinitivizador -sich en (6), que deriva una forma infinitiva que funciona com el subjecte d'una frase; i el agentiu -no, que formen noms derivats que expressen un agentiu, tals com lamkas-no [treballar-AG] ‘treballador’.

(4)	wesra	nos-tha-et
	Guanay	llunt-DIM-DCL
	‘Guanay és una miqueta llunt.’

(5)	yo-phos-beka	ho-ra	t’i-no-et
	1SG-filla-d'EL	est-LOC	viure-NML-DCL
	‘La meua filla nomás viu ací.’

(6)	lamka-sich	yu-agrades-in-et
	treballar-INF	1. O-agradar-NEG-DCL
	‘No m'agrada treballar.’

• Sobre la morfologia verbal, els verps presenten flexión de persona, que es realisa per mig de sufixos que marquen la persona del subjecte i prefixos que marquen l'objecte o el benefactiu/malefactiu, com s'aprecia en (7):

(7)	ya-ache-ki	yo-moki	aycha	yin-k’o-a-ka-et
	1SG-pare-GEN	1SG-GEN	carn	1. BEN-menjar-PF-AUX-DCL
	‘El meu papa me l'ha menjat la meua carn.’ (yo no podia més)

• Com s'observa en el quadro 2, ademés de la flexión de persona, el verp en leko es pot combinar en una série de sufixos flexivos (que marquen, per eixemple, distincions de tipo aspectual-temporal). A manera d'eixemple, es mostra en (8) l'us del sufix de coneiximent indirecte (CID) -mona, que es combina en el verp moch ‘dir’ del com ha segut derivat.

Quadro 2: Flexión del verp

Raïl verbal	PROG	NEG	NML/N/ADJ	PL	CID	AUX	PAS	DCL/INT	Persona
									-o
			Adj/N					-t	-m/-n
				-aya	-mona	-ka	-taah
V	-cha	-in	-no					-ne	-am/-an
		-anar	-a						-no(h)
			-ich						-s

(8)	era	força-hote-to:	ya-ache-ki-ka	mo-no-mona-taah-et
	yo	força-POS-PRS.1	1SG-pare-GEN-COMP	dir-NML-CID-PAS-DCL
	‘Es diu que ha dit “yo tinc força com el meu papa”.’

• Sobre la categoria de modo, en leko es fa us de sufixos com -kama ‘poder’, -bibi ‘casi’, entre uns atres, per a indicar un event possible, com s'observa en (9). El leko presenta, ademés, dos formes d'imperatiu de segona persona, un que es dirigix a una sola persona i un atre que es dirigix a vàries, com s'observa en (10a) i (10b).

(9)	chika	és-cha-no-et	lamkas-in-kama-et-am
	molt	ploure-PRS-NML-DCL	treballar-NEG-capaç-DCL-PL.1
	‘Està plovent fort, no podem treballar.’

(10a)	iya	ta	bal-a
	tu	dacsa	sembrar-IMP
	‘¡Sembra dacsa!’

(10b)	heka	ta	bal-noku
	tu	dacsa	sembrar-IMP. PL
	‘¡Sembren vostés dacsa!’

• Els verps en leko es poden combinar, ademés, en un conjunt de sufixos derivacionals, relacionats a l'aspecte, com a p. ej. el completiu -hi en (11), a distincions de moviment, com, per eixemple, el sufix modificador de moviment wari- en (12), i a la valència, com a p. ej. el sufix recíproc -mo en (13) i el causatiu -ki en (14) .

(11)	yo-moki	warsuch	tiltil-hi-no-et
	1-GEN	pantaló	desfet-CMPL-NML-DCL
	‘El meu pantaló s'ha trencat completament.’

(12)	wotha	wonon-wari-no-et
	cerro	caminar-pujar. per. terra-NML-DCL
	‘Camina pujant el cerro.’

(13)	yobas-aya	yanapas-mo-no-aya-et	dihwo	bal-ich-ki
	home-PL	ajudar-REC-NML-PL-DCL	maní	sembrar-INF-DAT
	‘Els hòmens s'ajuden entre ells a sembrar maní.’

(14)	o-botha-tha-ki	do-ko-ki-a
	2-germà-DIM-DAT	3. O-prendre-CAUS-IMP
	‘¡Fes-li prendre al teu hermanito!’

• En leko, s'observen processos productius de reduplicació. En sustantius, la reduplicació es pot interpretar com 'un montó/molt de', en adjectius, 'un alt grau de', en verps l'interpretació és molt diversa i no sempre transparent; aixina tenim, el verp reduplicado tiltilkach ‘estar desfet’, derivat de tiltil ‘desfet’, que expressa un estat o procés, raó per la qual es combina ademés en l'auxiliar kach ‘estar’.

L'oració

Sobre les característiques de l'oració en leko, es pot senyalar lo següent:

• Com senyala van de Kerke (2009: 315), l'orde dels constituents no és fix; encara que, per lo general, el subjecte pren la primera posició, sobretot si es tracta d'un element topicalizado. Ademés, l'objecte sol precedir al verp, com s'observa en (15):

(15)	hino	yobas-ne	palanta	soh-cha-no-et	moki-a	choswai-ki
	eixe	home-TOP	banana	mirar-PR-NML-DCL	GEN-3	dòna-DAT
	‘Eixe home està buscant banana per a la seua esposa (d'un atre).’

• El leko és una llengua pro-drop; açò vol dir que no requerix d'un subjecte pronominal explícit, encara que este pot aparéixer com en (16) (chera 'nosatres'):

(16)	chera	du-kama-tean	Burua	dona-in-tean	du-ch
	nosatres	parlar-poder-1PL	Leko	voler-NEG-1PL	parlar-INF
	'Nosatres podem parlar Leko, pero no volem parlar-ho'

• En leko, s'observen oracions simples i compostes (van de Kerke, 2009: 316-324). Sobre les oracions simples, es distinguixen diversos tipos , tals com, per eixemple: oracions existencials, com (17), oracions declaratives, com (18), oracions interrogatives, ya siguen confirmatives, com (19a), o informatives, com (19b), entre uns atres.

(17)	aycha	ne-no-et
	carn	existir-NML-DCL
	‘¡Carn hi ha!’

(18)	wesra	nos	na-in-tha-et
	Guanay	llunt	estar-NEG-DIM-DCL
	‘Guanay està cerquita.’

(19a)	sok’och	dona-no-ne	iya-n
	menjada	voler-NML-INT	tu-INT
	‘¿Vols menjar tu?’

(19b)	ha-ne	busa-cha-no-n
	quí-INT	aplegar-PRS-NML-INT
	‘¿Quí està aplegant?’

• Sobre les oracions compostes, es distinguixen també diversos tipos: oracions yuxtapostes, com (20), oracions coordinades, com (21), i oracions subordinades (causal, concesiva, temporal, condicional, consecutiva), com (22):

(20)	on	chelas-no	yobas-ne	k’o-in-et	wet-ra-no-et
	eixe	emmalaltir-NML	home-TOP	menjar-NML-DCL	morir-FUT-DCL
	‘Eixe home malalt no menja, va a morir.’

(21)	on	chelas-no	k’o-in-et	no	ko-in-et	wet-ra-no-et
	eixe	emmalaltir-NML	menjar-NML-DCL	no	prendre-NML-DCL	morir-FUT-DCL
	‘Eixe (home) malalt no menja ni beu, va a morir.’

(22)	ch’epe	yin-soncho-a-ra	katre-et	bar-ka-cha-no-to:
	mal	1. BEN-emmalaltir-PF-LOC	catre-LOC	tirat-AUX-PRS-NML-PRS.1
	‘Perque em sent mal estic tirat en catre.’

Vocabulari

Vocabulari leco colectado per Montaño (1989) dels informants Averari Poroso i Ismael Poroso:

Numerals

Número	Espanyol	Leco
1	u	ber
2	dos	thoy
3	tres	ch’ai
4	quatre	diray
5	cinc	-	6	sis	ber pajmo
7	sèt	thoypajmo
8	huit	cha'ypajmo
9	nou	berpila
10	dèu	periky

Paraules

Número	Espanyol	Leco
1.	home	waju
2.	dòna	awini
3.	cap	waru
4.	mà	bueh
5.	estòmec	kitinu
6.	ull	piru
7.	boca	k’ura
8.	peu	riru
9.	parlar	uruj
10.	unflat	waju
11.	menjar	k’uriraj
12.	ballar	chilchiskui
13.	criar	kiaj
14.	puny	-	15.	matar	wilaraj
16.	conéixer, saber	yatij
17.	beure	bukuy
18.	treballar	sejmukuy
19.	voler, desijar	notuj
20.	menjar	sokoch
21.	¡salut!	¡vore bukuy!
22.	anar, caminar	iriraj
23.	yo	ira
24.	tu	iya
25.	ell	jinu
26.	nosatres	chiraya
27.	vostés, vosatres	hikaya
28.	ells	hinoaya, hinaya
29.	jaguar	poló
30.	peix	epa
31.	sepe (insecte)	buja
32.	dacsa	tara (ta)
33.	chicha	kati
34.	aigua	nduwa
35.	palmera (genèric)	-	36.	pluja	esera
37.	cel	kauhut
38.	sol	jena
39.	lluna	kurea
40.	estrela	pulea
41.	fòc	moah
42.	diners	kerecha
43.	terra	lal
44.	gran	-	45.	Deu	Qaqa (K’ak’a)
46.	diable, mal	-	47.	genis	Ankari
48.	nugat (brujerío)	k’intu
49.	pecat	jucha (< kichua)
50.	amulets	mullu
51.	flecha	nugue
52.	si	oy, oi
53.	no	nda en, en
54.	tot	piwke
55.	amic	bura
56.	casa	auvón
57.	fer	kiah
58.	assentar(es)	t’erah
59.	caure	noteh
60.	demà	mijis
61.	ací	kuy
62.	ràpit, pronte	k’nuguen
63.	llavors	repta
64.	ahí, allí	ni

Sufixos

Leco	Espanyol
-ri	i
-ra	en
-en	no (privatiu)
-es	no (prohibitiu)
-ki	-	-aya	s de plural
-kis	en
-el teu	a, al, a la

Frases

Número	Leco	Espanyol
1.	Yu bura laisk’a?	Cóm estes amic?
2.	Laisk’a tó!	Estic be.
3.	Irarí?	I tu?
4.	Laisk’a	Be.
5.	Jira wirijnu ni	Allà estic anant.
6.	Vore bukuy!	Prendrem (¡Salut!)
7.	Kukua sense!	Nos servirem!
8.	Baju kitinu!	Barrigón! (insult)
9.	Mullt’awaru!	Cabezón!
10.	Kanda uchai sejmukuy.	Anem a treballar allà.
11.	Vore kupa ch’illshiskuy	Prendrem una copa i ballarem.

Bibliografia

• Grimes, B. F. (1988): Ethnologue: Languages of the World, 11th ed., Dallas, SIL.
• Ferrer, A. (1834): Doctrina i Oracions Cristianes en llengua Mosetena tradicidos en espanyol, paraula per paraula, Imprenta de Propaganda, Roma.
• Lafone Quevedo, S. J. (1905): 'La Llengua Leca', en Anals de la Societat Científica Argentina, tom 60.
• Montaño Aragó, M. (1987): Guia Etnogràfica Llingüística de Bolívia, La Pau, Boliva.
• Palau M. & Sáiz B. (1989): Moxos, descripcions exactes i història fidel dels indis, animals i plantes de la província de Moxos en el virreinato del Perú per Lázaro de Ribera 1786-1794, La Pau, Bolívia.
• van de Kerke, Simon (2009). Leko. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 287-331. La Pau: Plural editors.

Artículs

• Adelaar, W. F. H. (1991): "The Endagered Languages Problem: South America", en R:H. Robins & I. M. Uhlenbeck (eds.) Endagered languages, Collection Diogène, Oxford, Berg Publishers, pp. 45-92.
• Van de Kerke, S. (1998): "Verb Formation in Leko: Causatives, Rflexives and Reciprocals", en L. Kulikov & H. Vater Typology of Verbal Categories, Linguistische Arbeitsberichte 382, Tübingen, pp. 105-203.
• Van de Kerke, S. (1996): ^{[enllaç trencat]}

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• Lafone Quevedo, S. A. 1905. etnolinguistica. org/lafone-quevedo_1905_leca La llengua Leca dels Rius Mapirí i Beni segons els mss. dels Pp. Cardús i Herrero. Anals de la Societat Científica Argentina, Tom LX, p. 5-20, 49-64, 97-113, 168-180.
• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega)
• ru. nl/lenguassp/ Archivat el 12 de novembre de 2018 archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/2915 Proyecte Idiomes en perill d'extinció - Leco