Anar al contingut

Idioma leco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El leco o leko és una llengua, poc coneguda, parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia i actualment pràcticament extinta.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el leco és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,[1] lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.[2]

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

Aparte d'unes breus llistes de vocabulari,[3] el principal document pel qual el leko és conegut és una doctrina cristiana compilada per el misionero Andrés Herrero, a principis del XIX. Dita doctrina va ser publicada per Lafone Quevedo (1905), que la va usar com a font per a fer una descripció gramatical de la llengua. Dita obra va ser virtualment l'únic document disponible sobre el leko, fins que el llingüiste Simon van de Kerke (1994) va localisar a alguns parlants de la llengua i compiló algunes senyes adicionals que varen ampliar l'anàlisis de Quevedo.[4]

Us i distribució

En Grimes (1988), el leko es classifica com una llengua aïllada i es considera extinguida. No obstant, Montaño Aragó (1987), va localisar alguns parlants de la llengua en la regió d'Atingues i en Apolo en la província boliviana de Franz Tamayo (Departament de la Pau) i a lo llarc del riu Mapiri en la província de Larecaja (situada també en el Departament de la Pau).

Alguns parlants varen ser relocalizados per van de Kerke (1994-97). Estos parlants, en la seua majoria hòmens, superaven els 50 anys d'edat i no usaven habitualment la llengua des de feya molt. Van de Kerke informa que els parlants no se senten suficientment segurs com per a entaular espontàneament una conversació en leko.

Descripció llingüística

Inventari fonològic

Pel que fa a l'inventari fonològic, es pot senyalar lo següent, basant-se en un llibre de Simon Van De Kerke de l'any 2009, en les pàgines 289 a 291. Lo que es mostra entre ⟨⟩ és l'ortografia romanizada. Lo que si mostra sense ⟨⟩ és la trascripción fonètica. El Leko presenta el següent sistema de sons consonantals (en les celes, a la nostra sinistra, les consonant carixen de vocificació/són sordes; i a la destra , les consonant tenen vocificació/són sonores):

Quadro 1: Consonante del leko
Bilabials Dentals Alveolars Palatals Velares Glotal
Oclusivas Simples p ⟨p⟩ b ⟨b⟩ t̪ ⟨t⟩ d̪ ⟨d⟩ k ⟨ck⟩
Aspirades pʰ ⟨ph⟩ t̪ʰ ⟨th⟩ kʰ ⟨kh⟩
Glotalizades/Eyectives p’ ⟨p'⟩ t̪’ ⟨t'⟩ m. wikipedia. org/wiki/Velar_ejective_stop#:~:text=The%20velar%20ejective%20is%20a,IPA%20Number kʼ ⟨k'⟩
Africadas Simples ʦ̺ ⟨ts⟩ ʧ ⟨ch⟩
Glotalizades m. wikipedia. org/wiki/Alveolar_ejective_affricate ʦ̺ʼ ⟨ts'⟩ ʧ’ ⟨ch'⟩
Fricativas s̺ ⟨s⟩ z̺ ⟨z⟩ h ⟨h⟩
Nassals m ⟨m⟩ n̪ ⟨n⟩ ŋ ⟨ng⟩
Laterals l̪ ⟨l⟩
Vibrants Simples ɾ ⟨r⟩
Múltiples
Semivocals w ⟨w⟩ j ⟨i⟩
  • El leko té, ademés, sis sons vocals: [ä], [i̞], [ɛ], [i], [o̞], [o], cada u sent romanizado aixina: a, i, è, i, o, o. L'oposició entre les primeres cinc vocals es distinguix fàcilment en les senyes, pero l'oposició entre [i̞] i [ɛ] només es troba en un número llimitat de paraules, com a p. ej. pele [ˈpe̞li̞] ‘bassa’ i pèlè [ˈpɛlɛ] ‘nom de planta’.


Lèxic i classes de paraules

Sobre el lèxic i les classes de paraules en leko, es pot mencionar lo següent (van de Kerke, 2009: 293-297):

  • En el leko, es distinguixen quatre categories majors de paraules: nom, adjectiu, verp i adverbi. La llengua presenta, ademés, un grup de categories menors: noms de persones, pronoms personals, pronoms deícticos, numerals, pronoms interrogatius, etc.
  • Els noms es caracterisen morfosintácticamente per constituir el núcleu d'una frase nominal i per admetre flexión de número i cas. Alguns noms o sustantius en leko són, per eixemple, won ‘casa’, phose ‘filla’, etc.
  • Sobre els pronoms, el leko distinguix quatre tipos: pronoms personals, com a p. ej. era 'yo', iya 'tu', kibi 'ell/ella'; pronoms demostratius, com hoo ‘est, prop al parlant’, on ‘eixe, prop a l'interlocutor’ i hino ‘aquell, llunt del parlant i interlocutor’; pronoms interrogatius, com a p. ej. ha ‘quí’, o ‘quin’, nora ‘on’, i pronoms indefinits, expressats per mig de frases dubitatives, compostes per un pronom interrogatiu i els sufixos -as ‘també’ i -ka ‘com’.
  • El leko presenta un gran número de lexema adjectivals, que es caracterisen per expressar qualitats d'entitats. Aixina tenim, per eixemple, lais ‘bo’, suma ‘menut’.
  • El leko presenta un sistema numeral decimal, compost per les següents unitats: ber ‘un’, toi ‘dos’, chai ‘tres’, dirai ‘quatre’ i bercha ‘cinc’, berphahmo ‘sis’, toiphahmo ‘sèt’, ch’aiphahmo ‘huit’, berpila 'nou' i beriki 'dèu'. Note's que per als números 6-8, se seguix un sistema sobre la base de cinc, aixina com en el aimara: 6 = 5 + 1, etc.
  • El leko presenta un número restringit de lexema adverbials, com, per eixemple: kumte ‘vesprada’, ch’eka ‘ahir’, chika ‘molt’. Es distinguix, ademés, un conjunt de posposiciones, que expressen locació i es combinen fàcilment en els marcadors de cas, com a p. ej. hekor ‘fòra’, apor ‘prop’, fes ‘avall’.
  • Sobre els verps, estos es caracterisen per funcionar com a núcleu de la frase verbal i rebre sufixos de flexión de temps i persona, ademés de presentar una série de sufixos derivacionals. Aparte dels auxiliars nech i kach, el leko presenta verps intransitius, transitius i ditransitius. Una característica típica d'esta llengua és la prestar molta atenció a la posició dels objectes. Això es manifesta, per eixemple, en els següents verps, els quals combinen sempre un nom que expressa una posició en l'auxiliar kach ‘estar’: chelkach ‘estar tirat per la mitat sobre un objecte’, lewakach ‘estar penjat’, chakach ‘estar assentat’, etc.


Morfologia

Sobre les característiques morfològiques del leko, es pot senyalar lo següent (van de Kerke, 2009: 297-313):

  • El leko és una llengua altament aglutinant i que usa predominantment sufixs.
  • Sobre la morfologia nominal, els noms presenten flexión de número, a través del sufix pluralizador -aya, com en choswai-tha-aya [dòna-DIM-PL] ‘mujercitas’, i flexión de cas, com a p. ej. el genitiu -moki, que s'usa en entitats alienables com kuchi 'gos' en yo-moki kuchi [1SG-GEN gos] ‘el meu gos’; el datiu -(i)ki, que indica direcció o meta, com en (1); el locatiu -ra o -et, que marca un complement locatiu o un locatiu direccional, com en (2); l'ablatiu -rep / -bet, que indica l'orige locatiu, com en (3), etc.


(1) seneng-ki hu-ku-nugue dulsi
tots-DAT 3PL-donar-PAS.1 bombó
‘A tots vaig donar un bombó.’


(2) o treball-ra chera abon-dona-no-ne lamka-sich-ne
quin treball-LOC nosatres trobar-FUT-NML-INT treballar-INF-TOP
‘¿En quin treball anem a trobar treball (en el poble)?’


(3) lilwo ubus-no-et lal-rep/lal wara-rep
saltamontes eixir-NML-DCL terra-ABL/terra interior-ABL
‘El saltamontes ix de la terra / des d'adins de la terra.’


  • Els noms poden combinar-se, ademés, en un conjunt de sufixos derivatius, com, per eixemple, el diminutiu -tha, que ademés de combinar-se en sustantius, com en won-tha [casa-DIM] ‘casita’, es combina també en adjectius, com s'observa en (4). Un atre sufix derivatiu que afecta als noms és el ‘delimitatiu’ -beka, que expressa l'idea de ‘nomás’, ‘solament’, com s'observa en (5). El leko presenta, ademés, sufixos derivatius deverbatius (que deriven noms a partir de verps), com, per eixemple, el infinitivizador -sich en (6), que deriva una forma infinitiva que funciona com el subjecte d'una frase; i el agentiu -no, que formen noms derivats que expressen un agentiu, tals com lamkas-no [treballar-AG] ‘treballador’.


(4) wesra nos-tha-et
Guanay llunt-DIM-DCL
‘Guanay és una miqueta llunt.’


(5) yo-phos-beka ho-ra t’i-no-et
1SG-filla-d'EL est-LOC viure-NML-DCL
‘La meua filla nomás viu ací.’


(6) lamka-sich yu-agrades-in-et
treballar-INF 1. O-agradar-NEG-DCL
‘No m'agrada treballar.’


  • Sobre la morfologia verbal, els verps presenten flexión de persona, que es realisa per mig de sufixos que marquen la persona del subjecte i prefixos que marquen l'objecte o el benefactiu/malefactiu, com s'aprecia en (7):


(7) ya-ache-ki yo-moki aycha yin-k’o-a-ka-et
1SG-pare-GEN 1SG-GEN carn 1. BEN-menjar-PF-AUX-DCL
‘El meu papa me l'ha menjat la meua carn.’ (yo no podia més)


  • Com s'observa en el quadro 2, ademés de la flexión de persona, el verp en leko es pot combinar en una série de sufixos flexivos (que marquen, per eixemple, distincions de tipo aspectual-temporal). A manera d'eixemple, es mostra en (8) l'us del sufix de coneiximent indirecte (CID) -mona, que es combina en el verp moch ‘dir’ del com ha segut derivat.


Quadro 2: Flexión del verp
Raïl verbal PROG NEG NML/N/ADJ PL CID AUX PAS DCL/INT Persona
-o
Adj/N -t -m/-n
-aya -mona -ka -taah
V -cha -in -no -ne -am/-an
-anar -a -no(h)
-ich -s


(8) era força-hote-to: ya-ache-ki-ka mo-no-mona-taah-et
yo força-POS-PRS.1 1SG-pare-GEN-COMP dir-NML-CID-PAS-DCL
‘Es diu que ha dit “yo tinc força com el meu papa”.’


  • Sobre la categoria de modo, en leko es fa us de sufixos com -kama ‘poder’, -bibi ‘casi’, entre uns atres, per a indicar un event possible, com s'observa en (9). El leko presenta, ademés, dos formes d'imperatiu de segona persona, un que es dirigix a una sola persona i un atre que es dirigix a vàries, com s'observa en (10a) i (10b).


(9) chika és-cha-no-et lamkas-in-kama-et-am
molt ploure-PRS-NML-DCL treballar-NEG-capaç-DCL-PL.1
‘Està plovent fort, no podem treballar.’


(10a) iya ta bal-a
tu dacsa sembrar-IMP
‘¡Sembra dacsa!’


(10b) heka ta bal-noku
tu dacsa sembrar-IMP. PL
‘¡Sembren vostés dacsa!’


  • Els verps en leko es poden combinar, ademés, en un conjunt de sufixos derivacionals, relacionats a l'aspecte, com a p. ej. el completiu -hi en (11), a distincions de moviment, com, per eixemple, el sufix modificador de moviment wari- en (12), i a la valència, com a p. ej. el sufix recíproc -mo en (13) i el causatiu -ki en (14) .


(11) yo-moki warsuch tiltil-hi-no-et
1-GEN pantaló desfet-CMPL-NML-DCL
‘El meu pantaló s'ha trencat completament.’


(12) wotha wonon-wari-no-et
cerro caminar-pujar. per. terra-NML-DCL
‘Camina pujant el cerro.’


(13) yobas-aya yanapas-mo-no-aya-et dihwo bal-ich-ki
home-PL ajudar-REC-NML-PL-DCL maní sembrar-INF-DAT
‘Els hòmens s'ajuden entre ells a sembrar maní.’


(14) o-botha-tha-ki do-ko-ki-a
2-germà-DIM-DAT 3. O-prendre-CAUS-IMP
‘¡Fes-li prendre al teu hermanito!’


  • En leko, s'observen processos productius de reduplicació. En sustantius, la reduplicació es pot interpretar com 'un montó/molt de', en adjectius, 'un alt grau de', en verps l'interpretació és molt diversa i no sempre transparent; aixina tenim, el verp reduplicado tiltilkach ‘estar desfet’, derivat de tiltil ‘desfet’, que expressa un estat o procés, raó per la qual es combina ademés en l'auxiliar kach ‘estar’.


L'oració

Sobre les característiques de l'oració en leko, es pot senyalar lo següent:

  • Com senyala van de Kerke (2009: 315), l'orde dels constituents no és fix; encara que, per lo general, el subjecte pren la primera posició, sobretot si es tracta d'un element topicalizado. Ademés, l'objecte sol precedir al verp, com s'observa en (15):


(15) hino yobas-ne palanta soh-cha-no-et moki-a choswai-ki
eixe home-TOP banana mirar-PR-NML-DCL GEN-3 dòna-DAT
‘Eixe home està buscant banana per a la seua esposa (d'un atre).’


  • El leko és una llengua pro-drop; açò vol dir que no requerix d'un subjecte pronominal explícit, encara que este pot aparéixer com en (16) (chera 'nosatres'):


(16) chera du-kama-tean Burua dona-in-tean du-ch
nosatres parlar-poder-1PL Leko voler-NEG-1PL parlar-INF
'Nosatres podem parlar Leko, pero no volem parlar-ho'


  • En leko, s'observen oracions simples i compostes (van de Kerke, 2009: 316-324). Sobre les oracions simples, es distinguixen diversos tipos , tals com, per eixemple: oracions existencials, com (17), oracions declaratives, com (18), oracions interrogatives, ya siguen confirmatives, com (19a), o informatives, com (19b), entre uns atres.


(17) aycha ne-no-et
carn existir-NML-DCL
‘¡Carn hi ha!’


(18) wesra nos na-in-tha-et
Guanay llunt estar-NEG-DIM-DCL
‘Guanay està cerquita.’


(19a) sok’och dona-no-ne iya-n
menjada voler-NML-INT tu-INT
‘¿Vols menjar tu?’


(19b) ha-ne busa-cha-no-n
quí-INT aplegar-PRS-NML-INT
‘¿Quí està aplegant?’


  • Sobre les oracions compostes, es distinguixen també diversos tipos: oracions yuxtapostes, com (20), oracions coordinades, com (21), i oracions subordinades (causal, concesiva, temporal, condicional, consecutiva), com (22):


(20) on chelas-no yobas-ne k’o-in-et wet-ra-no-et
eixe emmalaltir-NML home-TOP menjar-NML-DCL morir-FUT-DCL
‘Eixe home malalt no menja, va a morir.’


(21) on chelas-no k’o-in-et no ko-in-et wet-ra-no-et
eixe emmalaltir-NML menjar-NML-DCL no prendre-NML-DCL morir-FUT-DCL
‘Eixe (home) malalt no menja ni beu, va a morir.’


(22) ch’epe yin-soncho-a-ra katre-et bar-ka-cha-no-to:
mal 1. BEN-emmalaltir-PF-LOC catre-LOC tirat-AUX-PRS-NML-PRS.1
‘Perque em sent mal estic tirat en catre.’


Vocabulari

Vocabulari leco colectado per Montaño (1989) dels informants Averari Poroso i Ismael Poroso:[5]

Numerals

Número Espanyol Leco
1 u ber
2 dos thoy
3 tres ch’ai
4 quatre diray
5 cinc - 6 sis ber pajmo
7 sèt thoypajmo
8 huit cha'ypajmo
9 nou berpila
10 dèu periky

Paraules

Número Espanyol Leco
1. home waju
2. dòna awini
3. cap waru
4. mà bueh
5. estòmec kitinu
6. ull piru
7. boca k’ura
8. peu riru
9. parlar uruj
10. unflat waju
11. menjar k’uriraj
12. ballar chilchiskui
13. criar kiaj
14. puny - 15. matar wilaraj
16. conéixer, saber yatij
17. beure bukuy
18. treballar sejmukuy
19. voler, desijar notuj
20. menjar sokoch
21. ¡salut! ¡vore bukuy!
22. anar, caminar iriraj
23. yo ira
24. tu iya
25. ell jinu
26. nosatres chiraya
27. vostés, vosatres hikaya
28. ells hinoaya, hinaya
29. jaguar poló
30. peix epa
31. sepe (insecte) buja
32. dacsa tara (ta)
33. chicha kati
34. aigua nduwa
35. palmera (genèric) - 36. pluja esera
37. cel kauhut
38. sol jena
39. lluna kurea
40. estrela pulea
41. fòc moah
42. diners kerecha
43. terra lal
44. gran - 45. Deu Qaqa (K’ak’a)
46. diable, mal - 47. genis Ankari
48. nugat (brujerío) k’intu
49. pecat jucha (< kichua)
50. amulets mullu
51. flecha nugue
52. si oy, oi
53. no nda en, en
54. tot piwke
55. amic bura
56. casa auvón
57. fer kiah
58. assentar(es) t’erah
59. caure noteh
60. demà mijis
61. ací kuy
62. ràpit, pronte k’nuguen
63. llavors repta
64. ahí, allí ni

Sufixos

Leco Espanyol
-ri i
-ra en
-en no (privatiu)
-es no (prohibitiu)
-ki - -aya s de plural
-kis en
-el teu a, al, a la

Frases

Número Leco Espanyol
1. Yu bura laisk’a? Cóm estes amic?
2. Laisk’a tó! Estic be.
3. Irarí? I tu?
4. Laisk’a Be.
5. Jira wirijnu ni Allà estic anant.
6. Vore bukuy! Prendrem (¡Salut!)
7. Kukua sense! Nos servirem!
8. Baju kitinu! Barrigón! (insult)
9. Mullt’awaru! Cabezón!
10. Kanda uchai sejmukuy. Anem a treballar allà.
11. Vore kupa ch’illshiskuy Prendrem una copa i ballarem.

Referències

  1. ↑ lexivox. org/norms/BO-DS-25894. html Bolívia: Decret Suprem Nº 25894, 11 de setembre de 2000
  2. ↑ infoleyes. com/shownorm. php? id=469 Constitució Política de Bolívia
  3. ↑ Palau & Sáiz, 1989; Wedell, 1853; Cardús, 1886; Brinton, 1946 i Montaño Aragó, 1987
  4. ↑ S. van de Kerke, 1999
  5. ↑ Montaño Aragó, Mario. 1989. Tribus de la Selva, tom II. (Guia etnogràfica llingüística de Bolívia.) La Pau, Bolívia: Don Bosco.

Bibliografia

  • Grimes, B. F. (1988): Ethnologue: Languages of the World, 11th ed., Dallas, SIL.
  • Ferrer, A. (1834): Doctrina i Oracions Cristianes en llengua Mosetena tradicidos en espanyol, paraula per paraula, Imprenta de Propaganda, Roma.
  • Lafone Quevedo, S. J. (1905): 'La Llengua Leca', en Anals de la Societat Científica Argentina, tom 60.
  • Montaño Aragó, M. (1987): Guia Etnogràfica Llingüística de Bolívia, La Pau, Boliva.
  • Palau M. & Sáiz B. (1989): Moxos, descripcions exactes i història fidel dels indis, animals i plantes de la província de Moxos en el virreinato del Perú per Lázaro de Ribera 1786-1794, La Pau, Bolívia.
  • van de Kerke, Simon (2009). Leko. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 287-331. La Pau: Plural editors.

Artículs

  • Adelaar, W. F. H. (1991): "The Endagered Languages Problem: South America", en R:H. Robins & I. M. Uhlenbeck (eds.) Endagered languages, Collection Diogène, Oxford, Berg Publishers, pp. 45-92.
  • Van de Kerke, S. (1998): "Verb Formation in Leko: Causatives, Rflexives and Reciprocals", en L. Kulikov & H. Vater Typology of Verbal Categories, Linguistische Arbeitsberichte 382, Tübingen, pp. 105-203.
  • Van de Kerke, S. (1996): [enllaç trencat]

Enllaços externs