Histerectomia

Una histerectomia[1] (del grec ὑστέρα hystera «úter» i εκτομία ektomia «traure per tall») és l'extirpació quirúrgica de l'úter i el coll uterí. L'histerectomia supracervical és el terme utilisat per a l'extirpació de l'úter únicament, conservant el coll uterí. Este procediment també pot implicar l'extirpació dels ovaris (ooforectomia), les trompes de Falopi (salpingectomia) i atres estructures circumdants. Els térmens histerectomia “parcial” o “total” són térmens comuns que descriuen, de forma incorrecta, que també es realise una ooforectomia en el moment de l'histerectomia. Estos procediments generalment els realisa un ginecòlec. En cas que es mantinguen els ovaris, seguix existint la possibilitat de fecundació assistida d'òvuls i l'anidacó en l'úter d'una atra persona.[2][3]
L'extirpació de l'úter impedix que la persona puga tindre fills (de la mateixa manera que l'extirpació dels ovaris i les trompes de Falopi), degut una futura impossibilitat casi absoluta de anidar l'ovòcit o ou fecundado, lo que impedix el desenroll de l'embrió i posteriorment el feto. Existix un procediment quirúrgic que pot recuperar la fertilitat, pero l'accés a ell és complicat: transplant uterí.[4][5][6] L'histerectomia pot tindre riscs quirúrgics ademés d'efectes a llarc determini, per lo que esta cirugia normalment es recomana únicament quan cap atre tractament ha funcionat o no queden atres opcions.
En Estats Units és el segon procediment quirúrgic ginecológico que es realisa més a sovint, per darrere de la cesàrea.[7] Casi un 68% de les histerectomies es varen portar a terme per malalties com l'endometriosis, hemorràgia uterina disfuncional i miomas uterins.[7] S'espera que la freqüència de histerectomies per falta de tractaments alternatius continue disminuint pel desenroll i investigació d'atres tractaments.[8]
Usos mèdics

L'histerectomia és un procediment quirúrgic important que té tant riscs com a beneficis. Afecta l'equilibri hormonal i la salut general de les persones. Per açò, l'histerectomia sol recomanar-se com a últim recurs despuix de haver agotat les opcions farmacèutiques o atres opcions quirúrgiques que remedien afeccions intractables i greus del sistema uterí i del sistema reproductiu. No obstant, pot haver atres raons per a voler una histerectomia. Algunes d'eixes possibles raons són:[9]
- Endometriosis: creiximent inadequat de teixit uterí fòra de la cavitat uterina que pot provocar dolor i sagnat.[10]
- Adenomiosis: un tipo de endometriosis en el que el revestiment uterí ha creixcut en l'interior i en ocasions per mig de la musculatura de la paret uterina. Açò pot fer que aumente la gruixa d'estes parets i contribuir al dolor i al sagnat.[11]
- Menorràgia: sagnat menstrual irregular o excessiu que supere la semana de duració. Este sagnat pot alterar la calitat de vida de la persona i ser indicatiu d'una afecció més greu.
- Miomas uterins: creiximent de tumors benignos en la paret de l'úter. Estos tumors musculars no cancerosos poden créixer de forma individual o en grups i poden causar dolor extrem i sagnat.[12]
- Prolapso uterí: si els músculs del sol pèlvic estan debilitats, existix la possibilitat de que l'úter descendixca i aplegue a descollar de la vagina en els casos més greus.
- Prevenció de càncer: especialment si hi ha antecedents familiars importants d'algun tipo de càncer relacionat en el sistema reproductiu (especialment càncer de mama junt en mutacions del gen BRCA) o com a part de la recuperació de dits càncers.[13]
- Càncer ginecológico: depenent del tipo de histerectomia, pot ajudar en el tractament del càncer o precáncer de l'endometri, el coll uterí o l'úter. Per a protegir-se o tractar el càncer d'ovaris, seria necessària una ooforectomia.
- Reafirmacó de gènero: els hòmens trans i les persones no binàries en estos òrguens reproductius poden beneficiar-se d'esta operació per a ajudar en la disforia de gènero, prevenció de futurs problemes ginecológicos i transició en cas de necessitar nova documentació llegal que requerixca una operació d'afirmació de gènero com esta.[14]
- Discapacitats greus del desenroll: tractament que és, en el millor dels casos, controvertit. Despuix del cas de Ashley en Estats Units, una chiqueta discapacitada de sis anys que en 2003 va ser somesa a una histerectomia, entre atres tractaments, els tribunals suprems estatals d'Estats Units han determinat que casos específics d'esterilisació deguda a discapacitats del desenroll violen els drets constitucionals i els drets de la persona.[15][16]
- Posparto: per a eliminar un cas greu de placenta prèvia (placenta que s'ha format sobre o dins del canal del part) o placenta percreta (placenta que ha creixcut dins i per mig de la paret de l'úter per a adherir-se a atres òrguens), aixina com un últim recurs en cas d'hemorràgia posparto excessiva.[17]
- Dolor pèlvic crònic: en cas que no tinga o s'haja pogut descobrir una causa coneguda.[18]
- Síndrome premenstrual (SPM), dolors menstruals o atres afeccions causades pel periodo menstrual que causen sofriment i disminuïxquen la calitat de vida de la persona.
Riscs i efectes adversos
En 1995, la mortalitat a curt determini (en els 40 dies següents a la cirugia) era del 0,038% en realisar-se per causes benignas. Els riscs de complicacions varen ser la presència de miomas, una edat més jove (pelvis vascular en major risc de sagnat i úter més gran), sagnat uterí disfuncional i paritat.[19]
En el cas de persones embarassades, en càncer o atres complicacions, la taxa de mortalitat aumenta.[20]
L'efecte a llarc determini en la mortalitat de tots els casos és relativament chicotet. Les persones de menys de 45 anys tenen una mortalitat a llarc determini significativament major. Es creu que açò es deu als efectes secundaris hormonals de l'histerectomia i l'ooforectomia profiláctica.[21][22] Este efecte no solament ocorre en les persones premenopáusicas; també s'ha demostrat que les persones que ya han entrat en la menopausa han experimentat una disminució en la supervivència a llarc determini despuix d'una ooforectomia.[23]
Aproximadament el 35% de les persones que se someten a una histerectomia se someten a una atra cirugia relacionada en els següents 2 anys.[24]
En un 0,02% dels casos de histerectomia vaginal i en un 0,13% dels casos de histerectomia abdominal pot tindre lloc una lesió ureteral.[25] Esta lesió generalment ocorre en l'uréter distal, prop del lligament suspensorio de l'ovari o a l'altura en la que l'uréter creua per baix de l'artèria uterina, a sovint per la subjecció a cegues i la colocació d'una lligam per a controlar el hemorràgia.
Recuperació
L'estància en el hospital és d'a lo manco 3 dies per al cas del procediment abdominal i a lo manco 1 dia per als procediments vaginals o vaginals assistits per laparoscopia.[26] Despuix del procediment, el Colege Nortamericà de Obstetras i Ginecòlecs recomana no insertar res en la vagina durant les primeres 6 semanes (incloent l'inserció de tampons o mantindre relacions sexuals que involucren la penetració vaginal de qualsevol tipo).[27]
Ooforectomia no intencionada i fallo ovàric prematur
En un número considerable de histerectomies en intenció de preservar els ovaris, es termina realisant l'extirpació d'un o abdós ovaris.[28]
L'edat promig d'inici de la menopausa despuix d'una histerectomia en la que es conserven els ovaris, és de 3,7 anys abans que la de les persones que no ha passat per una histerectomia.[29] Una de les teories al respecte és que açò es deu a l'interrupció del suministrament de sanc als ovaris despuix d'una histerectomia o a la falta de retroalimentació endocrina de l'úter. La funció dels ovaris que permaneixen es veu afectada significativament en aproximadament el 40% de les persones, algunes de les quals requerixen teràpia de substitució hormonal. S'ha observat un efecte similar i només llaugerament més dèbil en els casos d'ablació endometrial, a sovint considerada una alternativa a l'histerectomia.[30]
Un número considerable de persones desenrollen quiste ovàrics benignos despuix d'una histerectomia.[31]
Efectes en la vida sexual i dolor pèlvic
Despuix d'una histerectomia per raons benignas, la majoria de persones referixen una milloria en la vida sexual i en el dolor pèlvic. Un percentage menor de persones referix un empijorament de la seua vida sexual i atres problemes. Les sifres són significativament diferents en el cas d'una histerectomia realisada per causes malignes: el procediment sol ser més radical i comporta importants efectes secundaris.[32][33] Una proporció de les persones que se someten a una histerectomia per dolor pèlvic crònic continuen tenint dolor pèlvic despuix de l'histerectomia i desenrollen dispareunia (dolor durant les relacions sexuals que involucren penetració vaginal).[34]
Menopausa prematura i els seus efectes
Despuix de l'extirpació dels ovaris, els nivells d'estrògen cauen dràsticament, eliminant els efectes protectors de l'estrògen sobre els sistemes cardiovascular i esquelètic. Esta condició a sovint es denomina "menopausa quirúrgica", encara que és substancialment diferent a la menopausa natural o per motius d'edat; la primera és un choc hormonal repentí en el cos que causa l'aparició ràpida de síntomes menopáusicos tals com sofocos, mentres que la segona és una disminució gradual dels nivells hormonals durant un periodo durant anys en l'úter intacte i els ovaris capaços de produir hormones inclús tras de la cessació dels periodos menstruals.[35]
Segons un estudi de la publicació European Heart Journal, el risc de malaltia cardiovascular posterior aumenta substancialment en les persones que se someten a una histerectomia abans dels 50 anys d'edat. No s'ha trobat relació entre les persones que s'han somés al procediment despuix dels 50 anys i aquelles que no. El risc és major quan s'extirpen els ovaris, pero seguix influint inclús quan es conserven.[36]
Atres estudis han associat les histerectomies en l'osteoporosis (disminució de la densitat òssea) i un major risc de fractures òssees.[37][38] Açò s'ha atribuït a l'efecte modulador de l'estrògen sobre el metabolisme del calci. La caiguda dels nivells séricos d'estrògen despuix de la menopausa pot causar una pèrdua excessiva de calci que conduïx al desgast òsseu.
Les histerectomies també s'han relacionat en taxes més altes de malalties cardíaques i debilitat òssea. Les persones que s'han somés a una histerectomia que incloïa l'extirpació d'abdós ovaris solen tindre nivells de testosterona reduïts en comparació a les persones que mantenen els ovaris.[28] Un dels efectes d'esta reducció de testosterona pot ser la disminució d'altura, que pot tindre lloc com a resultat d'una densitat òssea reduïda,[39] mentres que els nivells elevats de testosterona en les persones s'associen en una major sensació de desig sexual.[40]
Les ooforectomies en les persones de menys de 45 anys s'associa en una mortalitat cinc voltes major per trastorns neurològics i mentals.[41]
Incontinència urinària i prolapso vaginal
l'incontinència urinària i el prolapso vaginal són efectes adversos coneguts que tenen lloc de forma prou freqüent despuix de la cirugia. Per lo general, estes complicacions tenen lloc entre 10 i 20 anys despuix de la cirugia.[42] Per esta raó no es coneixen sifres exactes ni factors de risc en exactitut. Tampoc se sap si l'elecció de la tècnica quirúrgica té algun efecte. S'ha evaluat que el risc d'incontinència urinària es duplica, aproximadament, en els 20 anys posteriors a una histerectomia. Un estudi portat a terme a llarc determini va descobrir que era 2,4 voltes més provable que la persona que s'havia somés a una histerectomia se sometera posteriorment a una cirugia per a corregir l'incontinència urinària.[43][44]
El risc de prolapso vaginal depén de factors tals com el número de parts vaginals, la dificultat de dits parts i el tipo de part.[45] En general, el risc es duplica despuix de l'histerectomia.[46]
Formació de adherencias i obstrucció intestinal
La formació de adherencias postoperatorias és un risc particular despuix d'una histerectomia per l'extensió de l'extracció involucrada, aixina com al fet de que la ferida de l'histerectomia està en la part de la pelvis més afectada per la gravetat, i açò provoca que una part de l'intestí pot descendir en més facilitat.[47] En una revisió, es va trobar que el percentage d'incidència d'obstrucció de l'intestí prim per adherencias intestinals era del 15,6 % en histerectomies abdominals totals sense laparoscopia, front al 0,0 % en histerectomies en laparoscopia.[48]
Infecció de la ferida
l'infecció de la ferida ocorre en aproximadament el 3% dels casos de histerectomia abdominal. El risc aumenta en factors com l'obesitat, la diabetis, els trastorns d'inmunodeficiencia, l'ús de corticosteroides sistémicos, el tabaquisme, els hematoma de les ferides i les infeccions preexistentes, com la corioamnionitis i la malaltia inflamatoria pèlvica.[49] Estes infeccions de ferides prenen principalment la forma d'absceso o celulitis com a inflamació. Per lo general, en abdós casos es produïxen eritemas, pero únicament un absceso incisional produïx un drenage purulento. El tractament recomanat per a un absceso ocasionat per una incisió despuix d'una histerectomia és fer una incisió i drenarlo per a posteriorment cobrir-ho en una fina capa de gasa seguida d'un apòsit estèril. Es deu canviar l'apòsit i netejar la ferida en solució salina comuna a lo manco dos voltes al dia. Ademés, es recomana administrar un antibiòtic actiu contra les bactèries de estafilococos i estreptococs, a ser possible vancomicina quan existixca risc de SAMR.[49] La ferida pot tancar-se per mig de cicatrisació. Una alternativa és que, si l'infecció es cura i en la base de la ferida seguix permaneixent teixit sà, es pot tancar l'incisió de diferents formes, per eixemple, utilisant tires adhesives, grapas o sutures.[49] Seguix sent possible tindre relacions sexuals que involucren penetració vaginal despuix d'una histerectomia. Independentment de les raons de l'histerectomia, existix la possibilitat de que la persona se someta a una cirugia reconstructiva.[50]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 1020–1348
L'histerectomia pot provocar un major risc de carcinoma renal, una malaltia relativament rara. Este risc és particularment pronunciat en persones jóvens; encara que cal destacar que el risc és menor despuix de histerectomies realisades per via vaginal.[51] Entre les possibles explicacions que s'han considerat, estan els efectes hormonals o una lesió d'uréter.[52][53] En alguns casos una carcinoma de cèlules renals pot ser la manifestació d'un síndrome de leiomiomatosis hereditària no diagnosticat i càncer de cèlules renals.
L'extirpació de l'úter sense la retirada dels ovaris pot produir una situació que, en rares ocasions, pot resultar en un embaràs ectòpic per una fecundació no detectada que encara no havia descendit a l'úter abans de la cirugia. S'han identificat i documentat dos casos en un número de la revista Blackwell Journal of Obstetrics and Gynecology i s'han analisat més de 20 casos diferents documentats.[54] En molt rares ocasions, les relacions sexuals que involucren penetració vaginal despuix d'una histerectomia poden provocar el descens de l'intestí prim cap a la vagina.[55] La zona superior de la vagina es tanca per mig de sutures despuix d'una histerectomia, i encara que és poc freqüent, pot donar-se el cas de que no s'haja tancat correctament l'incisió i l'intestí prim descendixca cap a la vagina.[56]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Wu, JM, Wechter, ME, Geller, EJ, et al. Hysterectomy rates in the United States, 2003. Obstet Gynecol 2007; 110:1091
- ↑ «Llaure Hysterectomies Too Common?». TIME Magazine (2006-07-01). Archivat des de l'original, el 2013-07-08. Consultat el 2007-07-17.
- ↑ «Facts about hysterectomy». Hysterectomy Alternatives and Aftereffects. Archivat des de l'original, el 2007-09-29. Consultat el 2007-06-07.
- ↑ «Female Anatomy: the Functions of Female Organs». Hysterectomy Alternatives and Aftereffects. Archivat des de l'original, el 2008-05-17. Consultat el 2007-06-07.
- ↑ «Hysterectomy Educational Resources & Services». Hysterectomy Alternatives and Consequences. Consultat el 2009-02-13.
- ↑ 7,0 7,1 «Plotting the downward trend in traditional hysterectomy - Institute for Healthcare Policy & Innovation». ihpi.umich.edu. Archivat des de l'original, el 2018-02-12. Consultat el 2019-08-06.
- ↑ Bahamondes L, Bahamondes MV, Monteiro I(July 2008).«Levonorgestrel-releasing intrauterine system: uses and controversies».Expert Review of Medical Devices.5(4): 437–445.doi:10.1586/17434440.5.4.437.
- ↑ «Hysterectomy» (en en). womenshealth.gov (2017-02-21). Archivat des de l'original, el 2017-05-13. Consultat el 2019-08-06.
- ↑ Parasar P, Ozcan P, Terry KL(March 2017).«Endometriosis: Epidemiology, Diagnosis and Clinical Management».Current Obstetrics and Gynecology Reports.6(1): 34–41.doi:10.1007/s13669-017-0187-1.
- ↑ «Uterine Adenomyosis» (en en). Yale Medicine. Archivat des de l'original, el 2022-06-12. Consultat el 2022-10-31.
- ↑ (2017-11-16) Uterine fibroids: Overview (en en), Institute for Quality and Efficiency in Health Care (IQWiG).
- ↑ Temkin SM, Bergstrom J, Samimi G, Minasian L(December 2017).«Ovarian Cancer Prevention in High-risk Women».Clinical Obstetrics and Gynecology.60(4): 738–757.doi:10.1097/GRF.0000000000000318.
- ↑ «Hysterectomy - Transgender Care». transcare.ucsf.edu. Archivat des de l'original, el 2019-06-28. Consultat el 2019-08-02.
- ↑ Pilkington, Ed. «The Ashley treatment: 'Her life is as good as we ca possibly make it'», The Guardian, 2012-03-15. Consultat el 2025-02-22 (en en-gb).
- ↑ Washington (state) Protection and Advocacy System. «Growth Attenuation and Sterilization Procedures – "The Ashley Treatment"». Washington, DC: National Disabilities Rights Network. Archivat des de l'original, el 2011-07-27. Consultat el 2011-03-10.
- ↑ Roopnarinesingh R, Fay L, McKenna P(May 2003).«A 27-year review of obstetric hysterectomy».Journal of Obstetrics and Gynaecology.23(3): 252–254.doi:10.1080/0144361031000098352.
- ↑ Lamvu G(May 2011).«Role of hysterectomy in the treatment of chronic pelvic pain».Obstetrics and Gynecology.117(5): 1175–1178.doi:10.1097/AOG.0b013i31821646i1.
- ↑ McPherson K, Metcalfe MA, Herbert A, Maresh M, Casbard A, Hargreaves J, Bridgman S, Clarke A(July 2004).«Severe complications of hysterectomy: the VALUE study».BJOG.111(7): 688–694.doi:10.1111/j.1471-0528.2004.00174.x.
- ↑ Wingo PA, Huezo CM, Rubin GL, Ory HW, Peterson HB(August 1985).«The mortality risk associated with hysterectomy».American Journal of Obstetrics and Gynecology.152(7 Pt 1): 803–808.doi:10.1016/s0002-9378(85)80067-3.
- ↑ Shuster LT, Gostout BS, Grossardt BR, Rocca WA(September 2008).«Prophylactic oophorectomy in premenopausal women and long-term health».Menopause International.14(3): 111–116.doi:meua.2008.008016 10.1258/la meua.2008.008016.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»., which cites: * Blank SV(February 2011).«Prophylactic and risk-reducing bilateral salpingo-oophorectomy: recommendations based on risk of ovarian cancer».Obstetrics and Gynecology.117(2 Pt 1): 404.doi:10.1097/AOG.0b013i3182083189.
- ↑ Shoupe D, Parker WH, Broder MS, Liu Z, Farquhar C, Berek JS(2007).«Elective oophorectomy for benign gynecological disorders».Menopause.14(3 Pt 2): 580–585.doi:10.1097/gme.0b013i31803c56a4.
- ↑ Madueke-Laveaux OS, Elsharoud A, Al-Hendy A(November 2021).«What We Know about the Long-Term Risks of Hysterectomy for Benign Indication-A Systematic Review».Journal of Clinical Medicine.10(22): 5335.doi:10.3390/jcm10225335.
- ↑ Burks FN, Santucci RA(June 2014).«Management of iatrogenic ureteral injury».Therapeutic Advances in Urology.6(3): 115–124.doi:10.1177/1756287214526767.
- ↑ «Abdominal hysterectomy». Maig Clinic. Archivat des de l'original, el 2018-09-22.
- ↑ «Hysterectomy» (en en). www.acog.org. Archivat des de l'original, el 2021-07-29. Consultat el 2021-12-28.
- ↑ 28,0 28,1 Laughlin GA, Barrett-Connor I, Kritz-Silverstein D, von Mühlen D(February 2000).«Hysterectomy, oophorectomy, and endogenous sex hormone levels in older women: the Rancho Bernardo Study».The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.85(2): 645–651.doi:10.1210/jcem.85.2.6405.
- ↑ Farquhar CM, Sadler L, Harvey SA, Stewart AW(July 2005).«The association of hysterectomy and menopause: a prospective cohort study».BJOG.112(7): 956–962.doi:10.1111/j.1471-0528.2005.00696.x.
- ↑ Bofill Rodriguez M, Lethaby A, Grigore M, Brown J, Hickey M, Farquhar C(January 2019).«Endometrial resection and ablation techniques for heavy menstrual bleeding».The Cochrane Database of Systematic Reviews.1(1): CD001501.doi:10.1002/14651858.CD001501.pub5.
- ↑ Petri Nahás EA, Pontes A, Nahas-Net J, Borges VT, Dias R, Traiman P(February 2005).«Effect of total abdominal hysterectomy on ovarian blood supply in women of reproductive age».Journal of Ultrasound in Medicine.24(2): 169–174.doi:10.7863/jum.2005.24.2.169.
- ↑ Maas CP, Weijenborg PT, ter Kuile MM(2003).«The effect of hysterectomy on sexual functioning».Annual Review of Sex Research.14: 83–113.
- ↑ Komisaruk BR, Frangos I, Whipple B(2011).«Hysterectomy improves sexual response? Addressing a crucial omissió in the literature».Journal of Minimally Invasive Gynecology.18(3): 288–295.doi:10.1016/j.jmig.2011.01.012.
- ↑ Gunter J(September 2003).«Chronic pelvic pain: an integrated approach to diagnosis and treatment».Obstetrical & Gynecological Survey.58(9): 615–623.doi:10.1097/01.OGX.0000083225.90017.01.
- ↑ Dalal PK, Agarwal M(July 2015).«Postmenopausal syndrome».Indian Journal of Psychiatry.57(Suppl 2): S222–S232.doi:10.4103/0019-5545.161483.
- ↑ Ingelsson I, Lundholm C, Johansson AL, Altman D(March 2011).«Hysterectomy and risk of cardiovascular disease: a population-based cohort study».European Heart Journal.32(6): 745–750.doi:10.1093/eurheartj/ehq477.
- ↑ Kelsey JL, Prill MM, Keegan TH, Quesenberry CP, Sidney S(November 2005).«Risk factors for pelvis fracture in older persons».American Journal of Epidemiology.162(9): 879–886.doi:10.1093/aje/kwi295.
- ↑ van der Voort DJ, Geusens PP, Dinant GJ(2001).«Risk factors for osteoporosis related to their outcome: fractures».Osteoporosis International.12(8): 630–638.doi:10.1007/s001980170062.
- ↑ Jassal SK, Barrett-Connor I, Edelstein SL(Abril 1995).«Low bioavailable testosterone levels predict future height loss in postmenopausal women».Journal of Bone and Mineral Research.10(4): 650–654.doi:10.1002/jbmr.5650100419.
- ↑ Segraves R, Woodard T(May 2006).«Female hypoactive sexual desire disorder: History and current status».The Journal of Sexual Medicine.3(3): 408–418.doi:10.1111/j.1743-6109.2006.00246.x.
- ↑ Rivera CM, Grossardt BR, Rhodes DJ, Rocca WA(2009).«Increased mortality for neurological and mental diseases following early bilateral oophorectomy».Neuroepidemiology.33(1): 32–40.doi:10.1159/000211951.
- ↑ Brown JS, Sawaya G, Thom DH, Grady D(August 2000).«Hysterectomy and urinary incontinence: a systematic review».Lancet.356(9229): 535–539.doi:10.1016/S0140-6736(00)02577-0.
- ↑ Altman D, Granath F, Cnattingius S, Falconer C(October 2007).«Hysterectomy and risk of stress-urinary-incontinence surgery: nationwide cohort study».Lancet.370(9597): 1494–1499.doi:10.1016/S0140-6736(07)61635-3.
- ↑ McPherson K, Herbert A, Judge A, Clarke A, Bridgman S, Maresh M, Overton C(July 2005).«Self-reported bladder function five years post-hysterectomy».Journal of Obstetrics and Gynaecology.25(5): 469–475.doi:10.1080/01443610500235170.
- ↑ Lukanovic A, Drazic K(July 2010).«Risk factors for vaginal prolapse after hysterectomy».International Journal of Gynaecology and Obstetrics.110(1): 27–30.doi:10.1016/j.ijgo.2010.01.025.
- ↑ Altman D, Falconer C, Cnattingius S, Granath F(May 2008).«Pelvic organ prolapse surgery following hysterectomy on benign indications».American Journal of Obstetrics and Gynecology.198(5): 572.i1–572.i6.doi:10.1016/j.ajog.2008.01.012.
- ↑ Wiseman DM(July 2008).«Disorders of adhesions or adhesió-related disorder: monolithic entities or part of something bigger--CAPPS?».Seminars in Reproductive Medicine.26(4): 356–368.doi:10.1055/s-0028-1082394.
- ↑ Barmparas G, Branco BC, Schnüriger B, Lam L, Inaba K, Demetriades D(October 2010).«The incidence and risk factors of post-laparotomy adhesive small bowel obstruction».Journal of Gastrointestinal Surgery.14(10): 1619–1628.doi:10.1007/s11605-010-1189-8.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 Duff P(2009).«Diagnosis and Management of Postoperative Infection».The Global Library of Women's Medicine.ISSN 1756-2228.doi:10.3843/GLOWM.10032.
- ↑ (2012) Williams gynecology, 2nd edition, New York: McGraw-Hill Medical, p. 65. ISBN 978-0071716727.
- ↑ Altman D, Yin L, Johansson A, Lundholm C, Grönberg H(December 2010).«Risk of renal cell carcinoma after hysterectomy».Archives of Internal Medicine.170(22): 2011–2016.doi:10.1001/archinternmed.2010.425.
- ↑ Gago-Dominguez M, Castelao JE, Yuan JM, Ross RK, Yu MC(November 1999).«Increased risk of renal cell carcinoma subsequent to hysterectomy».Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention.8(11): 999–1003.
- ↑ Zucchetto A, Talamini R, Dal Maso L, Negri I, Polesel J, Ramazzotti V, Montella M, Canzonieri V, Serraino D, La Vecchia C, Franceschi S(November 2008).«Reproductive, menstrual, and other hormone-related factors and risk of renal cell cancer».International Journal of Cancer.123(9): 2213–2216.doi:10.1002/ijc.23750.
- ↑ Cocks PS(May 1980).«Early ectopic pregnancy after vaginal hysterectomy. Two case reports».British Journal of Obstetrics and Gynaecology.87(5): 363–365.doi:10.1111/j.1471-0528.1980.tb04559.x.
- ↑ Quiróz-Guadarrama CD, Martínez-Ordaz JL, Rojano-Rodríguez ME, Beristain-Hernández JL, Moreno-Portillo M(June 2013).«[Vaginal evisceration. Report of a case and a literature review]».Ginecologia i Obstetrícia de Mexico.81(6): 349–352.
- ↑ Jelovsek JE, Maher C, Barber MD(March 2007).«Pelvic organ prolapse».Lancet.369(9566): 1027–1038.doi:10.1016/s0140-6736(07)60462-0.