Història de les Illes Feroe

La història de les Illes Feroe és una part de l'història dels països nòrdics. Té molts paralelismes en la història d'Islàndia, i parts d'ella formen part també de la història de Noruega i Dinamarca.

Escomença en 625 en el descobriment del grup d'illes per monges irlandesos. Despuix de l'any 800 varen ser colonisades pels vikingos, dels que descendixen en part els feroeses actuals. l'época vikinga de les Illes Feroe va originar la saga Færeyinga i ha segut reconstruïda a partir de la troballa de múltiples jaciments arqueològics.

En 999 es va produir la cristianización de les Illes Feroe i en 1035 varen passar a formar part de Noruega. En la constitució del Regne de Dinamarca i Noruega, les Feroe varen passar a ser part de Dinamarca. Despuix de la reforma de 1523 es va consolidar la preponderancia de la llengua danesa. Va ser guanyant importància el comerç en Copenhague en detriment de Bergen. En 1814 Noruega es va separar de Dinamarca, i les Illes Feroe varen permanéixer baix control danés. De 1821 a 1948 les Feroe varen ser un departament danés. Des de 1850 varen formar part de la monarquia constitucional. En 1856 es va suprimir el monopoli danés sobre les Illes Feroe. D'esta época data l'estandardisació del feroés modern. Les Illes Feroe varen passar de ser una societat agrària medieval a una nació peixquera moderna. El conflicte de la llengua feroesa va supondre el respal a la llengua com una de senyes d'identitat nacionals més importants.

Despuix de l'ocupació britànica de les illes Feroe en la Segona Guerra Mundial (1940) es va aprovar la Bandera de les Illes Feroe, i els feroeses varen tindre un govern provisional propi. Despuix de la guerra varen obtindre una àmplia autonomia en el Løgmaður com a cap de govern i el Løgting com a parlament.

Monges irlandesos

Víkarbyrgi va deure estar habitada per monges irlandesos.

Les illes Feroe estaven, des de 625, habitades per monges irlandesos que es varen establir en un principi en Sumba. Hi ha evidències arqueològiques també en els voltants: Akraberg, Víkarbyrgi i més al nort en Porkeri.^{cita requerida}

Ha pogut demostrar-se que es va cultivar avena en eixa época. Es creu que va deure tractar-se d'un grup relativament chicotet de ermitaños.^{cita requerida}

La colonisació vikinga

L'herència vikinga:Típic mascarón de cap de dragó d'un pot de rems feroés per a la pràctica del Havnarbáturin tradicional.

L'immigració principal la varen portar a terme els vikingos en el IX, que viajaven des de Noruega cap a l'oest. D'acort a la saga Færeyinga el primer colon va ser Grímer Kambem. Va deure haver naixcut en Funningur. La seua arribada es va produir al voltant de 825. Un atre colon conegut d'este temps és Naddoddr, al que se li atribuïx el descobriment d'Islàndia en 850, que es va perdre quan navegava de Noruega a Islàndia.

Aproximadament de 885 a 890 va tindre lloc la segona colonisació, puix molts noruecs varen fugir de la persecució d'Harald I de Noruega, com relata la saga Færeyinga. També varen aplegar immigrants irlandesos i escocesos, principalment vikingos, pero també dònes i esclaus celtas.

Es creu que l'antic Løgting ya estava dispost en 900, encara que només està documentada en seguritat la seua presència des de 970. En eixa época el govern de les Illes Feroe era una mancomunidad similar a Islàndia i la seua Althing.

La llana va ser des de llavors a el XIX l'exportació més important de les illes. També exportaven peix desecado. Algunes importacions eren per eixemple fusta de Noruega per a la construcció de barcos. Per al seu propi abastiment els colon se servien de de l'àmplia varietat d'aus, i dels peixos, ballenes i foques de l'mar.