Anar al contingut

Història de la malaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La història de la malaria comença des de la prehistòria com a malaltia zoonótica en els primats d'Àfrica i s'estén fins a l'época moderna. És una malaltia letal i infecciosa que ha afectat a tots els continents llevat l'Antàrtida.[1]Des del descobriment dels paràsits Plasmodium que la causen, l'investigació s'ha centrat en la seua biologia i la dels seus transmissors, els mosquits.

Pòster de la Segona Guerra Mundial: «Mantingues fòra als mosquits de la malaria, repara les mosquiteras trencades». Servici de Salut Pública d'Estats Units, 1941-1945.

Referències a les febra periòdiques característiques de la malaria es poden trobar a través dels escrits historiográficos, començant pel primer mileni a. C. en Grècia i China.

Els factors més influents en l'espargiment o erradicació de la malaltia són el comportament humà (canvis en centres de reunió o en métodos de cultiu) i l'estàndart de vida. No hi ha estadístiques precises sobre quantes persones es veuen afectades, ya que en zones rurals moltes persones no tenen accés a centres d'atenció mèdica. Com a conseqüència, és possible que la majoria de casos no es documenten.[2]La pobrea sempre ha estat associada a esta malaltia.[3]

Durant mils d'anys s'han utilisat remeis tradicionals per a tractar la malaria.[4] El primer tractament efectiu vi de la corfa de l'arbre cinchona, la qual conté quinina, un compost en propietats antipiréticas i antipalúdicas. En identificar-se la relació entre els mosquits i els paràsits que porten a principis del XX, es varen iniciar mides de control com l'us de l'insecticida DDT, el drenage de pantans, cubrimiento de superfícies obertes d'aigua, la fumigació d'interiors i mosquiteros en insecticida. La quinina profiláctica va ser prescrita en zones endèmiques i es varen desenrollar nous fàrmacs com la cloroquina i l'artemisina. Hui en dia la artemisina està present en tots els remeis per al tractament de la malaria.

Investigadors de la malaria han guanyat múltiples Premis Nobel pels seus guanys, encara que la malaltia continua afectant a 200 millons de pacients per any, dels quals uns 600,000 moren.

La malaria va ser la malaltia més perillosa en la que es varen trobar les tropes d'Estats Units en el Pacífic Sur durant la Segona Guerra Mundial en al voltant de 500,000 hòmens infectats.[5]Segons l'historiador Joseph Patrick Byrne, «Sis mil soldats americans varen morir de malaria durant les campanyes d'Àfrica i el Pacífic Sur».[6]

A finals del XX, la malaria continuava sent endèmica en més de 100 països en les zones tropicals i subtropicals, incloent àrees grans com Amèrica del Sur i Central, Haití, la República Dominicana, Àfrica, l'Orient Mig, el suroest d'Àsia i Oceania. La resistència del Plasmodium cap als medicaments antimaláricos, aixina com la resistència dels mosquits contra insecticida i el descobriment d'espècies zoonóticas del paràsit han complicat les mides de control.

El diari científic Nature va publicar en el 2002 que la malaria va poder haver matat a més de la mitat de tots els humans en l'història. No obstant, professor emèrit d'estadística meja Brian Faragher qüestiona la veracitat d'este artícul, ya que el diari no va presentar cap font que respalara este pronòstic. L'estimació de Faragher és que entre un 4 i un 5 % de morts podrien haver segut causades per malaria, llunt del 50 % original alegat per Nature.[7][8]

Orige i periodo prehistòric

Esta mosca i mosquit duen sent preservats en àmbar bàltic per uns 40 o 60 millons d'anys.

La primera mostra de paràsit portador de la malaria va ser trobada en mosquits preservats en àmbar del periodo paleógeno, que tenen aproximadament 30 millons d'anys.[9]Es creu que la malaria humana es va originar en Àfrica i va ser evolucionant en les seues hospederos mosquits i primats no humans. Els protozous de la malaria es diversifican en linajes d'hospederos primats, rosegadors, aus i reptils.[10][11]

En l'ADN del Plasmodium falciparum es pot observar el mateix patró de diversitat que els seus hostes humans, en major diversitat en Àfrica, i mostra que els humans moderns duen portant la malaria des d'abans d'expandir-se fora del continent africà. Les persones varen poder haver-se infectat per mig dels goriles en l'espècie Plasmodium falciparum ya mencionada [12]o be de Plasmodium vivax, una atra espècie de les sis que infecten a humans, també originada en els goriles i chimpansés d'Àfrica.[13]Una atra espècie de malaria transmisible a sers humans va ser descoberta recentment, Plasmodium knowlesi, originada en els changos macacos d'Àsia.[14] Mentres que Plasmodium malariae és altament específica per a la hospedación en humans, certa evidència apunta a que també pot infectar de manera asintomática a chimpansés salvages.[15]

Fa uns 10.000 anys, la malaria va escomençar a tindre un major impacte en la supervivència humana, coincidint en el començ de l'agricultura en la Revolució neolítica. Les conseqüències varen incloure la selecció natural de l'anèmia falciforme, talasemias, deficiència de glucosa-6-fosfat, ovalocitosis del surest asiàtic, eliptocitosis i la pèrdua dels antígenos Gerbich (glicoforina C) i Duffy present en els eritrocits, ya que estos desórdens sanguíneus conferixen una ventaja selectiva front a l'infecció de la malaria.[16]Els principals tres tipos de resistència genètica heretada (anèmia falciforme, talasemias i la deficiència de glucosa-6-fosfat) han estat presents en el món Mediterràneu des d'a lo manco l'época del Imperi romà, fa uns 2000 anys.[17]

Métodos moleculars han confirmat l'alta prevalença de la malaria per Plasmodium falciparum en l'antic Egipte.[18]Heródoto, l'antic historiador grec, documenta que els constructors de les piràmides egipcíaques (2700-1700 a. C.) varen rebre grans cantitats d'all,[19] provablement per a protegir-els de la malaria. El faraó Seneferu, fundador de l'IV Dinastia d'Egipte que va regnar entre 2613 i 2589 a. C., va usar mosquiteros com a protecció. Cleopatra VII, l'última faraona de l'antic Egipte, també dormia baix d'un mosquitero.[20]La presència de la malaria en Egipte des del 800 a. C. en avant s'ha confirmat usant métodos basats en l'ADN.[21]

Periodo Clàssic

Primera menció de Qing-hao 青蒿 en les 52 receptes de malalties; document de seda desenterrado de la tomba Han en Mawangdui.[22]

La malaria va ser àmpliament reconeguda en l'antiga Grècia en i IV a. C, la qual està implicada en la disminució de la població de moltes ciutats-estat. El terme μίασμα (del grec miasma): "taca, contaminació", va ser falcat per Hipócrates de Kos, qui ho use per a descriure els fums perillosos de la terra que eren transportats per l'aires i podien causar malalties greus. Hipócrates (430-370 a. C.), el "pare de la medicina", va relacionar la presència de febres intermitents en les condicions climàtiques i ambientals i les va classificar depenent de la seua freqüència: Gk.:tritaios pyretos / L.:febris tertiana (febra cada tercer dia) i Gk.:tetartaios pyretos / L.:febris quartana (febra cada quart dia).[23]

El Huangdi Neijing chinenc (El Cànon Intern de l'Emperador Groc) que data des d'al voltant de l'any 300 a. C. al 200 CE es referix a la repetida febra paroxística associada en bazos engrandits i la tendència a l'ocurrència epidémica.[24]

Al voltant de l'any 160 a. C., el remei herbal Qing-hao (青蒿) (Artemisia annua) es va escomençar a utilisar en China per a tractar hemorroides femenins (Wushi'er bingfang, traduït com a Receptes per a 52 malalties distintes desenterrades de les tombes Mawangdui).[22]

Qing-hao va ser el primer remei recomanat per Ge Hong com un medicament efectiu per als episodis de febra intermitent, en el manuscrit chinenc, del IV, Zhou hou bei ji fang, traduït com "Les receptes d'emergències guardades en una sola mànega". La seua recomanació consistia en sumergir fulls frescs de l'herba artemisia en aigua freda, escurrirlas i beure el suc amarc present en el seu estat natural.[25][26]

La «febra romana» es referix a un cep mortal de malaria que va afectar a la campiña romana i la ciutat de Roma en vàries époques de l'història. Una epidèmia de febra romana, durant el V va poder haver contribuït a la caiguda de l'Imperi romà.[27][28] Els varis remeis oferits per a reduir el bazo en De matèria medica, de Pedanio Dioscórides, s'ha sugerit com una possible causa a la malaria crònica de l'Imperi romà.[29]

En 1835, la celebració the Hallowmas es va moure de maig a novembre per orde del papa Gregorio IV, per «raons pràctiques de que, en l'estiu, Roma no podia atendre a la gran cantitat de peregrins que acodien a ell» i tal volta per consideracions de salut pública i febra romana que va ocasionar la pèrdua de vàries vides de peregrins durant el bochornoso estiu de la regió.[30]

Arbre Cinchona per Theodor Zwinger, 1696.

Notes

Referències

  1. ↑ Carter, R.; Mendis, K. N.(2002).«Evolutionary and historical aspects of the burden of malaria».Clin Microbiol Rev.15(4)
    564–94.doi:10.1128/cmr.15.4.564-594.2002.Consultat el 23 de giner de 2016.
  2. ↑ Murray CJ, Rosenfeld LC, Lim SS, Andrews KG, Foreman KJ, Haring D, Fullman N, Naghavi M, Lozano R, Lopez AD(2012).«Global malaria mortality between 1980 and 2010: a systematic analysis».Lancet.379(9814)
    413–431.doi:10.1016/s0140-6736(12)60034-8.Consultat el 23 de giner de 2016.
  3. ↑ Worrall I, Basu S, Hanson K(2005).«Is malaria a disease of poverty? A review of the literature».Trop Med Int Health..10(10)
    1047–59.doi:10.1111/j.1365-3156.2005.01476. x.
  4. ↑ Willcox ML, Bodeker G(2004).«Traditional herbal medicines for malaria».BMJ.329(7475)
    1156–9.doi:10.1136/bmj.329.7475.1156.Consultat el 23 de giner de 2016.
  5. ↑ Bray RS (2004). Armies of Pestilence: The Effects of Pandemics on History, James Clarke, p. 102. ISBN 978-0-227-17240-7.
  6. ↑ Byrne, J. P. (2008). Encyclopedia of Pestilence, Pandemics, and Plagues: A-M, ABC-CLIO, p. 383. ISBN 978-0-313-34102-1.
  7. ↑ Portrait of a killer, Nature News, "Malaria may have killed half of all the people that ever lived."
  8. ↑ «Has Malaria Really Killed Half of Everyone Who Ever Lived?».
  9. ↑ Poinar, G.(2005).«Plasmodium dominicana n. sp. (Plasmodiidae: Haemospororida) from Tertiary Dominican amber».Syst. Parasitol..61(1)
    47–52.doi:10.1007/s11230-004-6354-6.
  10. ↑ (2003).«Early origin and recent expansion of Plasmodium falciparum».Science.300(5617)
    318–21.doi:10.1126/science.1081449.
  11. ↑ (2008).«Big bang in the evolution of extant malaria parasites».Mol Biol Evol.25(10)
    2233–9.doi:10.1093/molbev/msn171.
  12. ↑ (2010).«Origin of the human malaria parasite Plasmodium falciparum in gorillas».Nature.467(7314)
    420–5.doi:10.1038/nature09442.
  13. ↑ Liu, W. et al.«African origin of the malaria parasite Plasmodium vivax».Nature Communications.5(5)doi:10.1038/ncomms4346.
  14. ↑ (2011).«Plasmodium knowlesi: reservoir hosts and tracking the emergence in humans and macaques.».PLoS Pathog.7(4)
    i1002015.doi:10.1371/journal. ppat.1002015.
  15. ↑ «Identification of Plasmodium malariae, a human malaria parasite, in imported chimpanzees».PLoS ONE.4(10)
    i7412.doi:10.1371/journal. posa.0007412.
  16. ↑ Canali S(2008).«Researches on thalassemia and malaria in Italy and the origins of the "Haldane hypothesis"».Med Secoli.20(3)
    827–46.
  17. ↑ Sallares R, Bouwman A, Anderung C(2004).«The Spread of Malaria to Southern Europe in Antiquity: New Approaches to Old Problems».Med Hist.48(3)
    311–28.doi:10.1017/s0025727300007651.
  18. ↑ Brier B(2004).«Infectious diseases in ancient Egypt».Infect Dis Clin North Am.18(1)
    17–27.doi:10.1016/S0891-5520(03)00097-7.
    Nerlich AG, Schraut B, Dittrich S, Jelinek T, Zink AR.(2008).«Plasmodium falciparum in Ancient Egypt».Emerg Infect Dis.14(8)
    1317–9.doi:10.3201/eid1408.080235.
  19. ↑ Macaulay GC(1890).«The History of Herodotus, parallel English/Greek translation».
    Herodotus, 2.125.
  20. ↑ «History of Malaria Control». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2009. Consultat el 27 d'octubre de 2009.
  21. ↑ Lalremruata A, Ball M, Bianucci R, Welte B, Nerlich AG, Kun JF, Pusch CM(2013).«Molecular identification of falciparum malaria and human tuberculosis co-infections in mummies from the Fayum depression (lower Egypt)».PLoS One 8(4):i60307.8(4)
    i60307.doi:10.1371/journal. posa.0060307.
  22. ↑ 22,0 22,1 Li I, Wu YL.(2003).«An over four millennium story behind qinghaosu (artemisinin)--a fantastic antimalarial drug from a traditional Chinese herb».Curr Med Chem.10(21)
    2197–230.doi:10.2174/0929867033456710.
  23. ↑ Hippocrates«Of the epidemics (Translated by Francis Adams) The Internet Classics Archive».
    Pappas G, Kiriaze IJ, Falagas EM(2008).«Insights into infectious disease in the era of Hippocrates».Int J Infect Dis..12(4)
    347–50.doi:10.1016/j. ijid.2007.11.003.
  24. ↑ Cox F(2002).«History of Human Parasitology».Clin Microbiol Rev.15(4)
    595–612.doi:10.1128/CMR.15.4.595-612.2002.
  25. ↑ Hsu I(2006).«Reflections on the 'discovery' of the antimalarial qinghao».Br J Clin Pharmacol.61(6)
    666–70.doi:10.1111/j.1365-2125.2006.02673. x.
  26. ↑ Li I, Wu YL(1998).«How Chinese scientists discovered qinghaosu (artemisinin) and developed its derivatives? What llaure the future perspectives?».Med Trop (Mars).58(3 Suppl)
    9–12.
  27. ↑ Sallares, R.(2002).«Malaria and Rome: a history of malaria in ancient Italy».Oxford University Press.
  28. ↑ Lalchhandama K(2014).«The making of modern malariology: from miasma to mosquit-malaria theory».Science Vision.14(1)
    3–17.
  29. ↑ Osbaldeston, Tess Anne (2000). Dioscorides: De Matèria Medica, Ibidis, pp. Introduction, xxvi.
  30. ↑ Butler's Saint for the Day (Paul Burns), Liturgical Press, p. 516.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_malaria&oldid=1469834»