Hipsodoncia
.jpg){kind=link}
La hipsodoncia és la característica dels molars d'alguns mamífers herbívors de presentar corones elevades. Esta és una adaptació evolutiva que dota a estos animals d'una major capacitat per a compensar el desgast de les seues dents per l'abrasió produïda en mastegar les dures fibres de les plantes en components minerals, com els fitolitos de les gramíneas.[1] Lo contrari a l'hipsodoncia és la braquidoncia, dents de corona baixa.
En zoologia, es diu hipsodontos als grups que complixen en esta característica, adaptació que apareix en diferents grups a lo llarc de l'història evolutiva dels mamífers. Com a eixemples poden destacar-se vacuns, caprino, cérvols, équidos, elefants, lagomorfos i alguns grups de rosegadors. D'estos últims destaca la subfamília dels arvicolinos, un conjunt de rosegadors en dents de creiximent continu.
Com les dents són estructures que es conserven en facilitat, les seues característiques són molt importants per a identificar els fòssils en la paleontologia i l'arqueologia. Els diferents tipos de dents també donen informació sobre la filogenia de les espècies. No obstant, esta adaptació és travessera a les famílies que s'alimenten de pastures durs. Els hipsodontos més antics trobats s'han trobat en Amèrica del Sur –específicament en Chile–, tractant-se de dos espècies emparentades en les chinchillas, els fòssils de les quals daten de fa uns 32,5 millons d'anys.[2]
Tipos
Es distinguixen diferents graus de hipsodoncia, segons l'altura de les corones:[3]
- Braquiodontos o braquidontes, dents de corona baixa. Al erupcionar ya tenen les seues raïls completament formades
- Hipsodontos, hipsodontes o protohipsodontes, en distints graus, eventualment les seues raïls es tanquen i deixen de créixer.
- Euhipsodontos, euhipsodontes o hipselodontes, dents de creiximent continu, les raïls del qual mai es tanquen.[3][4]
Índexs de hipsodoncia
L'altura relativa d'una dent s'establix per mig d'índexs, de manera que l'informació puga ser usada en taxonomia i estudis paleoecológicos. No obstant no hi ha un índex únic, havent-se creat diferents índexs per als distints grups taxonòmics. Per eixemple, per als arvicólidos s'usen distints paràmetros de la llínea de contacte de la dentina en l'esmalt i per als équidos diferents mides de les dents superiors.[3]
En ecologia es pren la relació entre altura i llongitut del segon molar, superior o inferior, dels herbívors, denominant-se braquiodontos a les dents en una relació inferior a 0.8, mesodontos si està entre 0.8 i 1.2 i hipsodontos si és superior a 1.2. La variació de l'índex de hipsodoncia en una llínea filogenético té interés paleoecológico, puix l'aument de l'hipsodoncia indica una major dependència d'ambients oberts (praderies de gramíneas).[3]
Referències
- ↑ Jorge M. Galotta. «Aparat masticatorio» (en espanyol) (www.fvet.uba.ar). Facultat de Ciències Veterinàries, Universitat de Buenos Aires. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2013. Consultat el 25 de juliol de 2012.
- ↑ «Els pasturages més antics haurien existit en Chile» (en espanyol) (www.bbc.co.uk). BBC Món. BBC. Consultat el 25 de juliol de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Koenigswald, W. von (2011) «Diversity of hypsodont teeth in mammalian dentitions – construction and classification». Palaeontographica, Abt. A: Palaeozoology – Stratigraphy, 294(1–3): 63–94
- ↑ Mones, Álvaro. (1979). Les dents dels vertebrats, una introducció al seu estudi, Universitat de la República. OCLC 761668439.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipsodoncia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.