High Frame Rate
High Frame Rate (també cridat Higher Frame Rate,[1][2] traduït com a taxa alta de fotogrames), abreviat com HFR, és una tècnica de proyecció cinematogràfica alternativa als tradicionals 24 o 25 fps.
Consistix en afegir fotogrames per segon, gravat des de la cambra de cine,[3] en emetre en fluïdea en proyectores de cine o televisors. No cal confondre en la filmació a càmara llenta ya que no s'emet la fluïdea, sino la ralentisa.
La tècnica és amprada per a solucionar la profunditat de camp en prens àmplies (efecte blur) i el desfasament temporal en prens en moviment (efecte judder).[2]
Perspectiva
[editar | editar còdic]Els ulls poden captar moviment a partir de les transicions de la llum o fotons.[4] De forma similar a la transició del cine monocrómatico al de color,[5] les pantalles necessiten una major freqüència de mostreig per a que l'ull de l'espectador puga vore-la sense distorsió ni parpadeos.[6]
Thomas Alva Edison, inventor del quinetoscopio (alguna cosa similar al cine en casa), considera que el mínim perceptible és a 46 quadros per segon.[7][8] mentres que Peter Jackson considera que deu filmar-se a 48 fps per a generar realisme.[9][10] Ang Llig, director de cine, referència la filmació a 120 fps per a oferir una millor image estereoscópica.[11] Segons el cineaste James Kerwin, l'humà pot percebre fins a 44 fps en un modo inconscient.[10]
Fins a llavors la televisió amprava estàndars NTSC i PAL per a transmetre contingut en 50 a 60 imàgens per segon respectivament com telefilmes. No obstant, per exploració entrellaçada algunes imàgens no es varen vore correctament per la presència d'artefactes.[2] A inicis de la década de 2010 la televisió digital va adoptar l'etiqueta HD ready per a llevar els artefactes en reproduir contingut en alta definició a 50 i 60 quadros per segon, per escanege progressiu; no obstant, la transmissió a 1080p (també HD ready) es varen llimitar a 24 a 30 fps, mentres que 1080i manté el ritme de 50 i 60 quadros en artefactes.[12]
De forma similar el cine 3D va aplicar l'interpolació entre fotogrames rojos i blaus per a ser usats en ulleres per a aplicar profunditat en abdós colors.[13] James Cameron, un dels célebres representants de la tècnica del Cine 3D, va propondre que l'indústria del cine s'enfoque en major cantitat de quadros, en una conferència de 2011, per a evitar l'us d'ulleres.[14] El productor d'Avatar Jon Landau també propon adoptar dit format.[15]
Història
[editar | editar còdic]Archiu:Wolken Zeitraffer - Clouds Timelapse (Royalty Free) (Kostenlos) 1280x720p 60FPS.webm En l'història primerenca del cine no hi havia una velocitat de proyecció estàndar fixada. Això tenia que vore en l'us en la cambra d'una manivela en lloc d'un motor per a moure la película, lo que generava velocitats de gravació variables per l'impossibilitat de mantindre manualment una velocitat perfectament uniforme en el gir de la manivela de la cambra. Despuix de l'introducció del sò sincronisat a la gravació, els 24 fps es varen convertir en la velocitat estàndar de captura i proyecció de películes d'Hollywood.[16]
Un dels primers intents en canviar a 30 fps va ser el format Todd-AO en la película Oklahoma!.[17] Més alvance, atres empreses varen provar velocitats de gravació i reproducció majors que l'estàndar: Showscan (c. 1970) que utilisa película de 70 mm a 60 fps, desenrollat per Douglas Trumbull,[18] i Maxivision 48 (1999) un format de reproducció a 48 fps de película de 35 mm.
Atres cineaste varen intentar prèviament usar un format HFR per a les seues produccions, entre ells James Cameron en les seqüeles que està preparant para Avatar[19] i Andy Serkis en la seua adaptació de Rebelió en la granja de George Orwell.[20]
Cine digital
[editar | editar còdic]En la fama de proyectar películes en la pantalla jaganta, es va experimentar una variable en els cines IMAX, el IMAX HD. Va consistir en duplicar la cantitat de fotogrames sense realisar atres canvis. La primera aparició va ser en l'Expo92 de Sevilla en la película canadenca Momentum.[21] Una atra va ser en el parc temàtic Disney Califòrnia Adventure en l'atractiu Volant sobre Califòrnia.
La trilogia de El hobbit de Peter Jackson, que escomença en la película El hobbit: un viage inesperat en decembre de 2012, ha amprat una velocitat de gravació i de proyecció de 48 fotogrames per segon. En més d'un centenar de sales de cine, es va convertir en la primera película d'àmplia difusió en fer-ho.[22][23]
En la majoria de les sales, no obstant, la película va ser adaptada i proyectada a l'estàndart de 24 fps a causa de les llimitacions econòmiques i tècniques.[24] Pel contrari, la versió 3D HFR de la segona part de la trilogia (El hobbit: la desolació de Smaug) sí es va proyectar de forma massiva en 1000 sales de cines Estats Units com en atres països.[23][25][26]
En 2017 Sony estrena Billy Lynn's Long Halftime Walk filmada en 120 fps en algunes sales de cine.[27][28]
Atres usos
[editar | editar còdic]En Youtube la primera serie web en popularisar el format és Video Game High School. Encara que el vídeo va mantindre la restricció a 24 fps fins a 2014, ya que es llimitava en canals de videojocs, en la pàgina web de RocketJump es varen presentar algunes escenes a 48 fps.[29][30]
Big Buck Bunny, película realisada en Blender, és la primera en remasterizarse. A pesar de ser un curtmetrage a 60 quadros per segon, va anar novament editat per a vore's en 3D en calitat 4K.
En 2015 Disney Research realisa el curt experimental Lluïu Dreams of Gabriel per a ajustar la taxa de quadros.[31] En 2016 Netflix publica el curtmetrage Meridian per a realisar proves en imàgens HDR en resolució 4K a 60 fps; l'idea busca aumentar l'estabilitat del vídeo sense sacrificar la calitat en l'estàndart Interoperable Master Format.[27][32]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en en).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Higher frame rate television for future broadcasts at the Commonwealth Games – “But I already have a 100Hz TV…?” - BBC R&D» (en en). www.bbc.co.uk. Consultat el 27 de maig de 2017.
- ↑ «Dels 24 fps als 48 fps: ¿cóm va a canviar el cine esta adopció?». Telefónica. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «¿Quins són els llímits de la visió humana?». BBC Món. Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en és).
- ↑ «a-el-mercat-domestique ». Consultat el 6 de maig de 2017 (en és).
- ↑ «Silent Films: What Was the Right Speed?».Sight & Sound.49(3)
- 164–167.Consultat el 2 de maig de 2012.
- ↑ (1990) Early cinema: space, frame, narrative, BFI Publishing, p. 284. ISBN 0-85170-244-9.
- ↑ «Per a Peter Jackson, filmar a 24 quadros per segon "ya no significa res"». AP. FayerWayer. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ 10,0 10,1 «The Science of High Frame Rates, Or: Why 'The Hobbit' Looks Bad At 48 FPS». Movieline. Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en en).
- ↑ «The Hobbit on Blu-ray at HFR?». hometheaterhifi. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2014. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «[4]». Consultat el 7 de maig de 2017 (en en-US).
- ↑ «[5]». Consultat el 7 de maig de 2017 (en en).
- ↑ «[6]». Consultat el 7 de maig de 2017 (en en).
- ↑ «Silent Films. What Was the Right Speed?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2011. Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ «Re-framing the question: HFR is OK&#;Now ca we finally do 30 fps? | Film Journal International» (en en). www.filmjournal.com. Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ «Meet the Hollywood eccentric who invented high frame rate film 30 years before 'The Hobbit'». The Verge. Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ «James Cameron 'Fully Intends' to Make 'Avatar 2 and 3' at Higher Frame Rates» (en anglés). The Hollywood Reporter. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ «Andy Serkis to Direct Adaptation of 'Animal Farm'» (en anglés). The Hollywood Reporter. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ St-Pierre, Marc. «The NFB and World Fairs, pt. 4: Seville and Expo 92». NFB.ca Blog. National Film Board of Canada. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «Showeast 2012: Major Exhibitors Sign for High Frame-Rate 'Hobbit' Despite Format Challenges» (en anglés). The Hollywood Reporter. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ 23,0 23,1 «[7]». Consultat el 7 de maig de 2017 (en en).
- ↑ «a-els-cines/ Exhibir "The Hobbit" a 48 fps serà més car per als cines». Business Insider. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ «[8]». Consultat el 7 de maig de 2017 (en fr).
- ↑ «Peter Jackson's The Hobbit: Desolation of Smaug will be shown in High Frame Rate 3D in select IMAX® Theatres». IMAX. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2014. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ 27,0 27,1 «[9]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en en-GB).
- ↑ «Ang Llig’s new film shows the peril and incredible promise of high-frame rate movies». The Verge. Consultat el 6 de maig de 2017.
- ↑ «YouTube now supports 60fps playback, and video games look amazing». The Verge. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ David Liberman. «[10]», Deadline. Consultat el 1 de febrer de 2014.
- ↑ «[11]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en en-US).
- ↑ «[12]». Consultat el 6 de maig de 2017 (en en-US).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Sharp or smooth?: comparing the effects of quantization vs. frame rate for streamed video».University College London.doi:10.1145/985692.985760.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «High Frame Rate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.